×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb espessir |
Freqüència total: 200 |
CTILC1 |
| , amb qui tingué, potser, una ingratitud. L'aire, a l'entorn, se li anava | espessint | . Mancaments insignificants, errors, pures puerilitats de la seva vida | | tarda i humiteja amb una remor dèbil i distreta les copes dels pins que s' | espesseixen | pels vessants de la muntanya on reposen els morts. Cap al cim se senten | | de l'assalt de les fortors insanes que circulen entre les parets i | espesseixen | l'ambient; la closca, gairebé calba, li brilla en tot de reflexos humits | | sensació humiliant que li imposava l'espera. La nit, entretant, anava | espessint | -se sobre les hortes. El silenci semblava créixer per totes bandes, i en | | esperances. La forma que el cuiner xinès empra per a triar els llegums, | espessir | la salsa i dosificar les espècies del seu ma-tinto (que és una | | busto entre las onas de blusas y caps que bellugavan derrera y semblavan | espessir | se més y més en los confins de sa visual. Quan aixó succehía, escursava 'l | | que ho fos. Era una massa de negror més densa, com si la foscor s'hagués | espessit | en un punt, allà al fons de la carretera. I llavors la basarda caminava | | romandre una estona sota un porxo, a cobert de l'aigua que s'havia anat | espessint | . A la casa del davant es va encendre un llum. Era una finestra de la | | teu cervell és pasteta. Quants anys tens? —Trenta-cinc. —Ui, llavors no s' | espessirà | mai —digué i esclatà en rialles. Em vaig picar, em vaig irritar: —No | | més i més. Sant Josep ja hauria allandat les ventalles a fi que s' | espessés | la boira, no fos que amb l'aire de la nit un refredament aviat s'atrapa. | | hi ha la tendror d'un blau esblaimat de porcellana. I en l'ombra, que va | espessint | -se, es desvetlla una vida misteriosa. L'ordre esdevé confusió, s'esborra | | Eugeni sentia una indignació imprecisa, però violenta. L'aigua anava | espessint | . Ni un restaurant enlloc. Pàl·lides i fugitives clarors inflamaven els | | immediatament. La seva certesa d'haver-se ficat en un mal pas anava | espessint | -se. No sabia on es trobava ni com hi havia caigut. Però era ben segur que | | i cingleres. Davalla, davalla fins a terra, mandrosament destriant-se i | espessint | -se; embolcalla ramats i barraques, esborra camins i corriols, confon la | | solar, tot lo que fes ubaga la vibració de les ombres, tot lo que | espessís | les vaporositats aquoses. Aquest, reduït a breus paraules, era el | | en el fons dels seus ulls una llumeneta clara. Serenor. Però aviat els | espessia | la boira i la bafarada del desig penjava dels llavis com una menaça... | | de tinta..." Idees, frases, lligams que s'afermaven, nuclis que s' | espessien | . Treballant així mentalment, Arnau, gairebé d'esma, va cridar el | | Em creia entrar, com ja us he dit, en un món de tenebres que anessin | espessint | -se per graus, mentre jo somniava una nit polar i un hivern etern. Pel que | | que el nen llegí al diari. Obrers, pescadors, soldats i minyones s' | espesseixen | a les portes, indecisos, vacil·lants, amb dos dits de la mà gratant-se la | | d'una tofa de verdura parpelleja vivament una taca argentada... L'aire s' | espesseix | més, encara, amb una agra sentor de mullena, d'argila entollada, de | | és el primer poble de les Garrigues. Ja gairebé no s'afigura; s'han | espessit | les ombres del capvespre. Quatre llumets, només, i uns torterols de fum. | | arriben brunzents, rabiüdes com una xarpada de llop. A poc a poc es va | espessint | , espessint i envoltant-nos amb una mena de voluptuosa contracció de serp. | | brunzents, rabiüdes com una xarpada de llop. A poc a poc es va espessint, | espessint | i envoltant-nos amb una mena de voluptuosa contracció de serp. No veiem | | alegre. Els galls dels badívols ens reben amb unes llargues cantúries que | espesseixen | el fogot de l'hora calda i mandrosa. Sota d'un saüquer, prop de la font | | Fuliola. Bellcaire és a tocar. Aquí el paisatge, carnós i puixant, es va | espessint | amb una grassa sensualitat. La plana fa una regolfada maragdina en la | | i blaves. —Quin bullit! —diu Kat. La fragor de les peces d'artilleria s' | espesseix | fins a esdevenir un sol tro sord i eixordador damunt el qual destaquen | | boca tant com podia per fer-hi passar un fil d'aire, però l'aire s'havia | espessit | i la boca se m'esquinçava pels costats. I quan ja no vaig poder respirar | | fet qui sap què amb aquella requesta. Quan les ombres del vespre s' | espessien | , vaig copsar una avinentesa d'entrar amb Biddy al jardí per conversar una | | —La catedral de Sainte-Perpétue resulta transparent. És del tot necessari | espessir | les parets, per salvar el contrallum. I el palau del gran duc de | | absentar-se; altiu, altivar-se; buit, buidar; agre, agrir; espès, | espessir | ; estret, estretir; amorós, amorosir. Molts verbs derivats terminats | | de gebre. En arribar a Bidston-bifurcació, els dies de boira, la boira s' | espesseix | . Es veu allunyar-se la via fèrria i endinsar-s'hi. Passen les locomotores | | que l'obliga a anguilejar, que li talla el camí... I la multitud va | espessint | -se fins que, impensadament, xoca amb una compacta muralla humana; una | | Els núvols anaven cobrint el cel sense deixar una sola clariana, | espessint | -se i allisant-se fins a donar la sensació d'una immensa cúpula de plom | | esgarrifosos, de l'animal ompliren tot el carrer. El rotllo de miradors s' | espessí | entorn dels protagonistes. El vailet, amb aire desvergonyit, els tragué | | benigne, tan fàcil, tan diabòlicament fàcil, les sardines fan venir son, | espesseixen | les articulacions, maten la voluntat. El tacte esdevé tèrbol i les | | d'ajudar a decidir-se a sortir a fora, dues. Mentre sopàvem, la nit s'ha | espessit | . És curiós com la fosca —en aquestes altures— pot arribar a brillar | | quantitat necessària per formar una pasta ben clara, es posa al foc per | espessir | -la i quan té la consistència adequada s'aboca estenent-la sobre d'una | | coberta de pols, i la penombra, expulsada del centre de la cambra, s' | espessí | pels racons. Es tragué el revòlver de la butxaca i féu giravoltar el | | en cantitat suficient pera formar una pasta clara que se posa al foc pera | espessir | la; se traboca en un drap sobre del qual se extén la pasta; los extréms | | 5 grams de cada u d'ells en 50 d'aigua: el de blat s' | espessirà | ràpidament, el de moresc tardarà més, i la fècula donarà fins calenta una | | aire no l'agreuja ni pren cap olor: si es cou més, va inflant-se i s' | espesseix | sense perdre les condicions primitives, podent assecar-la i obtenir-ne | | blanca, friable rossa, petita fàbrica i pols, usades també per | espessir | aprestos i parat; goma de castanyes i fusta, usada en parat; | | profit per el pagès, perquè no li donaran fruit. Si és que l'arbre no s' | espesseix | , si és que l'arbre pot passar set o vuit anys sense que li facin nosa les | | de fusta, barrejar-hi deseguida la llet bullint, es cou fins que s' | espesseixi | , sense parar de remenar-la; després aboquis. Crema a l'Anglesa | | deixant de remenar ni un moment, perquè no s'agafi, i així que comenci a | espessir | -se i vagi a arrencar el bull, la treurem del foc, abocant-la en una plata | | aparegui. El pèl cau des de les primeres aplicacions. L'epiteli s' | espesseix | més i més; especialment el dels fol·licles pilosos apareix hipertrofiat | | a la submucosa: al seu voltant el revestiment de cèl·lules epitelials s' | espesseix | englobant, separades de les vellositats, un cert nombre de cèl·lules | | del cicle és denominat fase progestacional o secretora. L'endometri s' | espesseix | encara més i es troba disposat per a rebre l'òvul fecundat i admetre la | | trossos. Si la salsa ha resultat massa clara, poseu-hi el pa ratllat per | espessir | -la. 83. Esquirol del Capcir, amb salsa de vi Per a quatre | | de pressa; altrament, la pasta no resultaria prou llisa. Quan comença a | espessir | -se, treballeu la barreja a mà, fins que ja no s'agafi als dits. Poseu- |
|