×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espetegar |
Freqüència total: 339 |
CTILC1 |
ja, lluny, amb una sorda i profunda remor, i el tro retrunyia amb paorós | espetegar | entre l'incessant fulgurar dels llampecs. "Es fa tard —va dir-se— i la | branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i sec | espetegar | . A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar en el so | de la Universitat a la de Catalunya, no ha vist ningú. Ha distingit l' | espetegar | d'una metralladora, probablement disparada des del "Colón". En tornar, | M'ha costat bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era l' | espetegar | d'una metralladora. Quan me n'he adonat m'he vestit de seguida i he anat | tornat sols: no els ha respost ningú. De tant en tant encara se sentia | espetegar | alguna metralladora, però els soldats franquistes ens deien que eren | que li escumeja a la boca i que, de tant en tant, es vessa en un doll que | espetega | contra les lloses humides i plenes d'inscripcions. Només n'ha pogut | direcció! Aleshores es gira i, contra el soroll de fons de l'aigua que va | espetegant | en la porcellana, diu: —Amb una condició. —Quina? —pregunta la veu | unes llàgrimes se li esmunyen dels ulls i es confonen amb l'aigua que li | espetega | contra el cos. La dona torna amb roba neta, entra a l'habitació i la | a unes breus ranures obertes a les parets del rentador. Immediatament hi | espetega | l'aigua que ja ha donat l'altra noia. Després sent les maniobres d'una | Al vostre lloc potser hauria fet el mateix. Surten a la plaça, on el sol | espetega | amb força i les cases són més alegres, amb balcons i tribunes oberts, els | quan he entrat. Però ara ho fa més fort. L'aigua, que cau esbiaixada, | espetega | contra la grava que precedeix les escales, més enllà de les quals una | fins que els seus dits toquen una massa esponjosa però resseca que | espetega | sota el seu pes. —On sou? —pregunta. —Aquí. Encendré la llanterna. La | seca sembla estremir-se i, cap a la banda que ja limita amb l'alfals, | espetega | com sota el pas furtiu d'un animal. —M'heu dit que estàvem sols —recorda | de doble full, descolorida i menjada pels aires i les pluges, alguna cosa | espetega | al llindar del camp. És un tret. Espera, atent, parant l'orella, però la | Sense fer-li'n cas, el xicot recull la pala i un cabàs mentre els rajols | espeteguen | i es trenquen sota seu. Hi ha més renecs que a la fi es tradueixen en una | Tots els homes s'estiren sobre el terra aspre de ciment i el doll els | espetega | furiosament a l'esquena entre esbufecs continguts que s'escapen de les | que repeteix: —El següent. Avança cap al món de llum, sent la porta que | espetega | darrera seu, i li cal parpellejar dues o tres vegades abans de veure els | gest sobtat que l'obliga a avançar el pit contra la tela de la xambra que | espetega | . Ell mira el botó que salta, la sina que s'escapa. —Som un cos escollit — | dels talons que davallen les escales, cap a la sorra del jardí, que | espetega | sense força. L'home de l'orella partida va obrint el cancell sense fer | gorja, i aleshores hi ha un breu silenci abans que les molles del divan | espeteguin | sota l'impuls de la dona que es redreça mentre la noia, també incorporada | papers. Aleshores mira del xicot a l'home, riu: —Són els meus! L'home fa | espetegar | el llit on seu, obre la boca. —Com, els teus? —Sí —afirma ell | i continguda, prolongada per una ratxa novella, una mica més forta, que | espetega | entre les branques, llaminera de remors. —Per aquí —diu el cap. El | el front, i el moviment tragitós es repeteix, ara sobre el terra on | espetega | amb tot d'esquitxos. Hi ha una pausa anhelant, i aleshores ella fa: —Ja | Està bé —fa aleshores, desencisat. L'altre ja ha engegat el cotxe que | espetega | sorollós entre una gran fumera negra que xarboteja pel tub d'escapament, | del món, m'espesseïa de revolta feliç, mentre el país | espetegava | de revolta i contrarevolta, no sé si feliç, però més | Fes-me un senyal, Zeus, fes-me un senyal!" I heus ací la llum que | espetega | entorn de la pedra sagrada... Vés-te'n! A Corint! A Corint! Vés-te | deixa veure un moment i es torna a amagar tot seguit.)] Escolta... Ha | espetegat | alguna cosa. Soldat Primer. —És Agamèmnon, que s'asseu al tron. | Soldat Segon. —I jo et dic que aquí hi ha alguna cosa: el terra | espetega | . [(Se'n van cap a darrera el tron per la banda de la dreta; Orestes i | Un es deu al culte del públic. I qui faci altrament és boig. | Espetegar | de front amb les creences populars és cosa de Voltaire, de Diderot i | devorats com a bresques per tots els devots de la semicultura. L'Església | espetega | contra Haeckel. El declara heretge, i tot això augmenta el seu prestigi | la guerra. Hausser. —Justament. I la guerra comença no pas quan | espeteguen | els canons, sinó quan s'enganxen els rètols per França que diuen | flonges, fetes de paper, i així que surten al carrer comencen de fer-les | espetegar | contra el terra ben a prop dels espectadors. Comença la desfilada pels | Pels narius penetra la sentor de la reïna cremada, de fusta tendra que | espetega | al foc. Els pastors volten les fogueres i hi avancen llesques de pa de | llegeix els manaments que el ban dicta, ho fa amb aquell urc i el sec | espetegar | de punts i de comes, de qui sap, sense dubte possible, que les seves | i la florida de les hortènsies i l'olor dels testos d'alfàbrega, i l' | espetegar | dels coets, desmai d'estrelles, i les barques guarnides amb fanalets en | que en pugi de la terra, i l'enlluernament dels llamps i els trons que | espeteguen | seguit, com si l'hora darrera del món fos vinguda. Serà tot aigua, només? | els tramoïstes que parlen esmortuïdament. Damunt el silló gòtic | espetega | una espelma solitària. De sobte un grinyolament de bitsega; en el punt | no s'havia vist al món una fàbrica tan pesant i tan forta. Tot el dia hi | espeteguen | espinguets de clarins, com en una caserna, remors de combats jovenívols i | n'entra a la cabana que fuma ja fa estona. Des de fora l'entrada se sent | espetegar | la llenya seca que crema. En Martinet hi entra amb una olla de llet | i s'ajeuen damunt la palla; la gossa, als peus de l'amo. El foc segueix | espetegant | i tirant amunt les flames cap al forat del sostre. Algun branquilló massa | posà sobre el foc la seva branca fins que s'encengueren els branquillons | espetegant | , i la brandà damunt el seu cap, entremig dels llops espaordits. —Tu ets | Sabria aprofitar la bona ocasió el nostre company? De sobte, rast! | espetegà | la mixtura sobre el raspador de la capsa i... no res... en caigué una | ciclistes el capdavanter del qual no tenia temps de desviar-se i anava a | espetegar | de cap al parabrises, omplint d'esquitxos de sang la cara d'En Sànchez. | d'Innocenci premia el disparador. Llavors les ales de l'ocell amenaçat | espetegaven | mateix que un picament de mans i d'una embranzida furiosa es perdia en | per treure'ns d'aquest mal pas —hagué de reconèixer en Boi. El foc | espetegava | vivament, i els dos nàufrags s'hi giraven de tots cantons perquè les | Els trons encara són lluny. Mitja hora després un llampec esgarrifós | espetega | damunt la casa, la volta del cel sembla que s'enfonsa del terratrèmol i | la palla com si fóssim ruls i hi trotàvem per sobre com cavalls, tot fent | espetegar | les xurriaques, i els més grandassots, a l'hora de la marinada, ventàvem | ell mateix havia remullat barbes mentre son pare o son principal feia | espetegar | la navalla en el passador de cuiro. A perrucaire d'ofici no crec que mai | hi, com no sigui a l'hivern a la vora d'un foc de ridortes i gatoses, que | espeteguen | molt i escalfen poc." "Ai Dianeta meva! Quina vellesa m'espera! Si no | cosa que es movia entorn seu es movia per la seva paraula; el foc que | espetegava | a la llar, la bèstia que arrossegava el carro o el forcat, el pagès |
|