Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ja, lluny, amb una sorda i profunda remor, i el tro retrunyia amb paorós	espetegar	entre l'incessant fulgurar dels llampecs. "Es fa tard —va dir-se— i la
branques dels plàtans; les feia xocar entre elles amb un breu i sec	espetegar	. A Tino Costa el soroll del vent en els arbres el feia pensar en el so
de la Universitat a la de Catalunya, no ha vist ningú. Ha distingit l'	espetegar	d'una metralladora, probablement disparada des del "Colón". En tornar,
M'ha costat bastant de reconèixer que aquell tac-tac-tac greu era l'	espetegar	d'una metralladora. Quan me n'he adonat m'he vestit de seguida i he anat
tornat sols: no els ha respost ningú. De tant en tant encara se sentia	espetegar	alguna metralladora, però els soldats franquistes ens deien que eren
que li escumeja a la boca i que, de tant en tant, es vessa en un doll que	espetega	contra les lloses humides i plenes d'inscripcions. Només n'ha pogut
direcció! Aleshores es gira i, contra el soroll de fons de l'aigua que va	espetegant	en la porcellana, diu: —Amb una condició. —Quina? —pregunta la veu
unes llàgrimes se li esmunyen dels ulls i es confonen amb l'aigua que li	espetega	contra el cos. La dona torna amb roba neta, entra a l'habitació i la
a unes breus ranures obertes a les parets del rentador. Immediatament hi	espetega	l'aigua que ja ha donat l'altra noia. Després sent les maniobres d'una
Al vostre lloc potser hauria fet el mateix. Surten a la plaça, on el sol	espetega	amb força i les cases són més alegres, amb balcons i tribunes oberts, els
quan he entrat. Però ara ho fa més fort. L'aigua, que cau esbiaixada,	espetega	contra la grava que precedeix les escales, més enllà de les quals una
fins que els seus dits toquen una massa esponjosa però resseca que	espetega	sota el seu pes. —On sou? —pregunta. —Aquí. Encendré la llanterna. La
seca sembla estremir-se i, cap a la banda que ja limita amb l'alfals,	espetega	com sota el pas furtiu d'un animal. —M'heu dit que estàvem sols —recorda
de doble full, descolorida i menjada pels aires i les pluges, alguna cosa	espetega	al llindar del camp. És un tret. Espera, atent, parant l'orella, però la
Sense fer-li'n cas, el xicot recull la pala i un cabàs mentre els rajols	espeteguen	i es trenquen sota seu. Hi ha més renecs que a la fi es tradueixen en una
Tots els homes s'estiren sobre el terra aspre de ciment i el doll els	espetega	furiosament a l'esquena entre esbufecs continguts que s'escapen de les
que repeteix: —El següent. Avança cap al món de llum, sent la porta que	espetega	darrera seu, i li cal parpellejar dues o tres vegades abans de veure els
gest sobtat que l'obliga a avançar el pit contra la tela de la xambra que	espetega	. Ell mira el botó que salta, la sina que s'escapa. —Som un cos escollit —
dels talons que davallen les escales, cap a la sorra del jardí, que	espetega	sense força. L'home de l'orella partida va obrint el cancell sense fer
gorja, i aleshores hi ha un breu silenci abans que les molles del divan	espeteguin	sota l'impuls de la dona que es redreça mentre la noia, també incorporada
papers. Aleshores mira del xicot a l'home, riu: —Són els meus! L'home fa	espetegar	el llit on seu, obre la boca. —Com, els teus? —Sí —afirma ell
i continguda, prolongada per una ratxa novella, una mica més forta, que	espetega	entre les branques, llaminera de remors. —Per aquí —diu el cap. El
el front, i el moviment tragitós es repeteix, ara sobre el terra on	espetega	amb tot d'esquitxos. Hi ha una pausa anhelant, i aleshores ella fa: —Ja
Està bé —fa aleshores, desencisat. L'altre ja ha engegat el cotxe que	espetega	sorollós entre una gran fumera negra que xarboteja pel tub d'escapament,
del món, m'espesseïa de revolta feliç, mentre el país	espetegava	de revolta i contrarevolta, no sé si feliç, però més
Fes-me un senyal, Zeus, fes-me un senyal!" I heus ací la llum que	espetega	entorn de la pedra sagrada... Vés-te'n! A Corint! A Corint! Vés-te
deixa veure un moment i es torna a amagar tot seguit.)] Escolta... Ha	espetegat	alguna cosa. Soldat Primer. —És Agamèmnon, que s'asseu al tron.
Soldat Segon. —I jo et dic que aquí hi ha alguna cosa: el terra	espetega	. [(Se'n van cap a darrera el tron per la banda de la dreta; Orestes i
Un es deu al culte del públic. I qui faci altrament és boig.	Espetegar	de front amb les creences populars és cosa de Voltaire, de Diderot i
devorats com a bresques per tots els devots de la semicultura. L'Església	espetega	contra Haeckel. El declara heretge, i tot això augmenta el seu prestigi
la guerra. Hausser. —Justament. I la guerra comença no pas quan	espeteguen	els canons, sinó quan s'enganxen els rètols per França que diuen
flonges, fetes de paper, i així que surten al carrer comencen de fer-les	espetegar	contra el terra ben a prop dels espectadors. Comença la desfilada pels
Pels narius penetra la sentor de la reïna cremada, de fusta tendra que	espetega	al foc. Els pastors volten les fogueres i hi avancen llesques de pa de
llegeix els manaments que el ban dicta, ho fa amb aquell urc i el sec	espetegar	de punts i de comes, de qui sap, sense dubte possible, que les seves
i la florida de les hortènsies i l'olor dels testos d'alfàbrega, i l'	espetegar	dels coets, desmai d'estrelles, i les barques guarnides amb fanalets en
que en pugi de la terra, i l'enlluernament dels llamps i els trons que	espeteguen	seguit, com si l'hora darrera del món fos vinguda. Serà tot aigua, només?
els tramoïstes que parlen esmortuïdament. Damunt el silló gòtic	espetega	una espelma solitària. De sobte un grinyolament de bitsega; en el punt
no s'havia vist al món una fàbrica tan pesant i tan forta. Tot el dia hi	espeteguen	espinguets de clarins, com en una caserna, remors de combats jovenívols i
n'entra a la cabana que fuma ja fa estona. Des de fora l'entrada se sent	espetegar	la llenya seca que crema. En Martinet hi entra amb una olla de llet
i s'ajeuen damunt la palla; la gossa, als peus de l'amo. El foc segueix	espetegant	i tirant amunt les flames cap al forat del sostre. Algun branquilló massa
posà sobre el foc la seva branca fins que s'encengueren els branquillons	espetegant	, i la brandà damunt el seu cap, entremig dels llops espaordits. —Tu ets
Sabria aprofitar la bona ocasió el nostre company? De sobte, rast!	espetegà	la mixtura sobre el raspador de la capsa i... no res... en caigué una
ciclistes el capdavanter del qual no tenia temps de desviar-se i anava a	espetegar	de cap al parabrises, omplint d'esquitxos de sang la cara d'En Sànchez.
d'Innocenci premia el disparador. Llavors les ales de l'ocell amenaçat	espetegaven	mateix que un picament de mans i d'una embranzida furiosa es perdia en
per treure'ns d'aquest mal pas —hagué de reconèixer en Boi. El foc	espetegava	vivament, i els dos nàufrags s'hi giraven de tots cantons perquè les
Els trons encara són lluny. Mitja hora després un llampec esgarrifós	espetega	damunt la casa, la volta del cel sembla que s'enfonsa del terratrèmol i
la palla com si fóssim ruls i hi trotàvem per sobre com cavalls, tot fent	espetegar	les xurriaques, i els més grandassots, a l'hora de la marinada, ventàvem
ell mateix havia remullat barbes mentre son pare o son principal feia	espetegar	la navalla en el passador de cuiro. A perrucaire d'ofici no crec que mai
hi, com no sigui a l'hivern a la vora d'un foc de ridortes i gatoses, que	espeteguen	molt i escalfen poc." "Ai Dianeta meva! Quina vellesa m'espera! Si no
cosa que es movia entorn seu es movia per la seva paraula; el foc que	espetegava	a la llar, la bèstia que arrossegava el carro o el forcat, el pagès

Pàgina 1 (de 7)

50 següents