Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

feia veure que preparava alguna cosa calenta a la cuina. Jo sentia	espeternegar	el carbó. De sobte em va colpir una forta estrebada al nas, com si me
un ferro roent. Unes venes gruixudes s'inflaven als braços de l'home, que	espeternegava	, i els seus ulls inquiets feien feredat. De tant en tant apartava amb un
ballmanetes. I llavors vingué la traca, i els ventalls de coets que	espeterneguen	cel amunt, i les barnilles de jonc que cauen amb vertiginosa rapidesa
i se l'emportà del cau on vivia amb els seus pares, i l'arrossegà,	espeternegant	i cloquejant com una gallina, fins a un clot que hi havia ran del camí.
mm. hom deixa al siti el més gros cocodril, que no té ni el temps d'	espeternegar	. Ho hem vist, així executat, per En Josep Botey, que l'any 1923
Xisclets. Els vailets tingueren un ensurt. —Qui és? —La Laia, que	espeternega	. Quelot s'atansava: —Sembla una serp. —Ja té el mal. —Com babeja!
de la finestra de la cuina eixís una glopada de fum, sonés un tret i n'	espeterneguessin	un parell en el xipolleig de l'era. En aquestes diades, el record
tot enrampat de fred. El cremallot de l'espelma ha començat a oscil·lar i	espeternegar	i s'ha apagat amb un ai! de dolor. A les fosques, han tornat a brillar els
d'un jaç fet de llibres i què sé jo quines robes, l'infant dels alambins,	espeternegant	i bramulant. Déu meu, quina cosa tan estrafeta! No sols per tal com era
futur? Cert que no són senyals de tempestat com ho són de pluja pròxima l'	espeternegar	de l'oli d'una llàntia i el ble cobrint-se de rovellons o com
Desesperat, atuït, impotent, es tirà de cara contra terra, sanglotant,	espeternegant	, rosegant-se el cor amb el pensament de la seva esclavitud i del pare que
Hi hagué lluita. Dona i home s'havien agarbonat furiosos i queien a terra	espeternegant	, entrellaçats. Crovec esdevenia vencedor, quan es doblegà llançant un
verd, sobre l'ombra de les cabrioles, i, clavant-li el fibló, la va deixar	espeternegant	a terra. En apartar-me de la serp, vaig percebre una mena d'esqueixament
un ratolí feia caure un polsim de terra damunt nostre. El ble del llum	espeternegava	. —Un histèric... ¿i per què no? —ha dit ell, eixugant-se el
-la en els reduïts límits dels temps i de l'espai és eixalar-la i fer-la	espeternegar	dins d'una gàbia que li ve petita. Per això diu Víctor Hugo: "Tothom
sopa a taula, Alomar no es movia del seu amagatall i es posava a plorar i	espeternegar	com una gata histèrica. Quan havia d'anar a un espectacle, i era
de la revolució russa, que havia esclatat feia pocs mesos, i encara	espeternegava	militarment per unes fronteres que nosaltres precisàvem d'una manera molt
© © © Y l'altre observa: © © La infantesa del Jaume es un	espeternegar	seguit dels més deliciosos trets humorístichs. El contrast entre la
viva, pren un brandó i l'apropa a la foguera. El foc fulgura; els tions	espeterneguen	; les flames llepen per tots costats les branques amuntegades; el fum ho
per militars demagogs i demagogs disfressats de civil els que avui	espeterneguen	amb més entusiasme per motius nacionalistes? ¿Per què, doncs, les masses,
lloses i pedres sense desbastar. Es mantenien agafats a la corda, però	espeternegaven	, de tant en tant, per vèncer la fredor de l'aigua. Amb la fulgurant
i es recolzen a la barana, drets sobre l'estrep de fusta. Tot vibra, tot	espeternega	. Els ulls s'exciten sota la xarxa elèctrica. De cop el clàxon. —Què,
Però la noblesa, pletòrica de poders, no es resignà a perdre la batalla.	Espeternegà	, es resistí, es valgué d'alguns remences amb ànima d'esclaus i imposà la
contrariarla ó té lloch algun aconteixement que li siga advers, se mou y	espeternega	de tal modo que no 's troba medi d' aturarla ni d' evitar l' avalot á que
en lo centre de las tres pedras; hi caláren foch, y mentres s' encenía	espeternegant	y s' alsavan columnas de fum, ab una branca tendra d' alsina armáren una
com per les bèsties dels escorxadors, i la fogaina cruix i	espeternega	i es sent com un grinyol esgarrifós. I després greix
o, esprimatxat, t'estires amunt, igual que un pi. De cop	espeternegues	, tot comunicatiu; en un garbuix magnífic sobtadament et gires
i baté contra terra de cara en el basqueig del seu cor, i	espeternegant	amb els peus trabocà el setial, i damunt de sos ulls s'escampà
vestit de peix de purpurina? Quan, de lluir-se las,	espeternegarà	sense el fat que prospera, caldrà que el treguin amb cabàs
una's mocà ab sonoritats de trompa espifiadora, el cremell d'un quinqué	espeternegà	... "Potser ara vindrà algun esperiment físich." Cah! Rès; una
qüestions, la magna qüestió, la incandescenta qüestió que ab sols tocarla	espeternega	per tots costats, es la qüestió del Lliberalisme. "Los perills que en
a mi. L'interrogaré jo. Soldat. És que és geniüt, senyor.	Espeternegava	com un dimoni! L'hem hagut d'agafar quatre homes per prendre-li el
dels arbres, acampen en espera del nou dia. Els branquillons humits	espeterneguen	en la floració infinita dels focs que han estat encesos al llarg d'una
pel foc destructor. Les flames dibuixen espirals damunt la fusta vella i	espeternegant	del que foren eines de treball en la tranquil·la quietud productiva de
[(arriba)]: Al món hi ha paraules per a tot. Pagesa: Què	espeternegues	tu a baix al pou? Pagès: No és cosa de per riure que el tren
y qui sab quant durarán. Pero, al fi, si lo Senyor per mes que deixés	espaternegar	tant temps als israelitas per los seus pecats y que pareixia nols volgués
ras! Veu obrirse, una escaleta y ajustar la porta. S' fica dins y luego	espatarnega	per tráurese las cálsas y las botinas tant justas que li acababan de
casa que de tonto non tenia pas res. ¡Hom fos home de lletras! prou faria	espaternegar	á molts saberuts de ara. Pero diguim ¿que es veritat que aquells
bons espanyols." Nofre. Y lo que es curiós veurer com á vegadas	espatarnegan	molts, y maleheixen fins l' Evangeli quel capellá predica, si no portant
El misto va fer una flama tísica que va durar un instant; després va	espeternegar	un altre instant y... rès. Se va apagar com un llum sense oli, malgrat
bufant lleugerament y, per fí, la flama va sorgir triomfanta, alegre,	espeternegant	, com si també ella volgués celebrar l'alegría den Massagràn. Aleshores,
l'altre. Al cap de pochs minuts tots tres dormíen profondament. La llenya	espeternegava	y tot semblava tranquil. Però, cap allà a mitja nit, el cel va comensar a
col·locat devora de la porta xica de l' esglesia, y la de una altra que,	espeternegant	per falta d' oli, donava sas darreras guspiras, penjada á la esquerra del
Schimmel lo mossegá; pero 'l corcer de la donzella d' una còssa lo deixá	espaternegant	sobre la neu." "Al véureho, pensá la verge." "Aixis me deixe fer
corréu, que aquests dimonis no se que hauran fet á vostre cavall, que	espatarnega	y tira raigs de cossas á dret y al revès, volentse desfer del afermat en
d'ací d'allà. El vell cull una pedra, la engega y un dels ànechs blinca,	espeternegant	, el coll trencat. Y així fins que arriba a la closa, y així l'endemà, y
ab aqueix pacte que 'ns deixa sense plomas com la Patum que	espeternega	en la fatxada del diari catalá... que fará infelissa á la Fransa! que ab
penetran en las llagas sanguinosas de la fiera, y 'ls caballs revolcantse	espaternegan	ab las angunias de la mort y... prou, que fa pena considerar qu' aixó 's
es amarrat á una palmera y al veure que li roban lo seu tresor udola	espaternegant	y fen esforsos que pareix que va á arrancar l' arbre de soca y arrel,
feya de la blavosa flama un foch follet que fugia burlantse d' un,	espeternegava	la llenya y, després d' extendre demunt d' ella un agramant de dauradas

Pàgina 1 (de 2)

50 següents