Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
espiar M 1 oc.
espiar V 1080 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb espiar Freqüència total:  1081 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

criada, tement que en la seva ràbia no cometés algun disbarat, l'estava espiant darrera la porta. La criada va córrer a explicar-ho a les altres criades,
us ho dic! Vaig amagar-me de seguida en un portal, i des d'allí vaig anar espiant tot el que feia. Es va aturar davant la porta, i jo... no us ho creureu,
No ha arribat encara cap llibre ni revista. A l'hora del correu espio amb ingènua impaciència el camí dels Sis Avets; si no em porten res,
agitats pel vent, la línia de la carena pròxima on he llegit Èsquil i espiat les perdius tantes vegades; penso que vivim segurament els últims dies de
estrident fa: —Tapeu-li la boca! Fora! Ell s'incorpora, tracta també d'espiar per damunt de les espatlles que l'emmurallen al petit reducte del lavabo,
veu l'interruptor de la llum, el fa girar i tot seguit, a les fosques, espia cap a l'esplanada que s'estén davant el local. A un centenar de metres es
—Ei, algú! —torna a cridar. Aleshores la xerrameca cessa i del fons l'espien uns ulls que després es converteixen en una cara i en un cos de dona que
palpa la porta amb dits sorollosos, la bada una mica i un rostre arrugat espia per l'obertura, molt estranyat. —Què voleu? —La senyora —diu ell. —Per
de cara a la paret. —Miraré si s'ha despertat —li diu. Ell es queda espiant els seus passos, treu el nas a la porta i quan la veu desaparèixer cap a
mugró. El de l'orella partida diu: —Podeu tornar-los al bressol. L'altre espia cap dins, per damunt de l'aglomeració de caps. —A veure, aquest jove...
força. L'home de l'orella partida va obrint el cancell sense fer soroll, espia fosca enllà, projecta el braç enrera i fa un gest. —Apa, ràpid! Saltarem
. —Al clot? —No sé... Hi pugen de nou, lentament i de quatre grapes, espien cap a les profunditats on sembla moure's alguna cosa d'una consistència
la cara? Són rascades, oi? —Vaig caure sobre uns esbarzers —explica ell, espiant-lo de cua d'ull, però l'home riu, colpeja l'esquena del seu company que
Estimada Carolina, tu m'has vist viure al teu costat, cada gest meu espiat pels teus ulls dolcíssims, i saps com estimo el silenci i la solitud i
maligna amorosa. Et conec tan bé negra aigua que m'espies, des del fons dels meus ulls xops de la teva
a mi, aleshores, en una ciutat provinciana com la nostra, plena d'ulls espiant-mos, plena de xerrameques i murmuracions, acollir el seu amor. Em dol
el lloc exacte on les ones, entrant-se'n pel vidre del nostre ull de bou, espiaren per primera vegada el seu cos nu, perfecte, i en romangueren encisades. I
convertit en baró de Vall Roja per Carles III; els altres procuraren espiar i entrebancar tant com pogueren les iniciatives catalanes. Però, en
jo. No temeu. Salut, àngel de Jahvè! Salut, home mortal! Quer· ¿Espiant-nos, oi? Diab· No m'ofenguis, Querub. Abans d'aparèixer he
o d'enviar-hi, humiliant-lo, el mosso sorneguer, que li espia l'avidesa. Un aneguet femení, amb una ratlla de
conèixer tal com sóc? /Amèlia\ No ho faràs, oi, Andreu? No t'espiava, sents? Quan anava a sortir, he sentit que cridaves i he vist...
que em castigui, que em renyi, que m'espiï, que em segueixi. Em desficien els misteris, els
molt barrejats, sense parets ni dignitats, ni els cal espiar ni esmunyir-se per saber on para i on tira cada casa,
amic el seu cos i ens crèiem que ella no ho sabia. Li espiàvem si voldria quedar-se enrera, en un revolt. Comptaria diners i
dins un gruix de quinze anys per venir. Un instant (l'espio jo sol) els va fent més usat i més cert el reclam. De nens,
la marca de l'ultratge. Júlia entreobre la porta de la seva cambra i espia l'escena.)] Víctor. [(Senyalant imperiosament la porta a
Rosa. Júlia treu una mica el cap per entre els batents de la porta, espiant l'escena.)] Víctor. [(Cloent els punys amb concentrada
[(Més animada de veu.)] No cedeix mai el dolor. Que espiaves, Júlia? Júlia. Espiava, sí! Ernestina. Pitjor per tots,
veu.)] No cedeix mai el dolor. Que espiaves, Júlia? Júlia. Espiava, sí! Ernestina. Pitjor per tots, llavors. [(Fa acció
la sospita ha fet nàixer certs rubors que abans no existien. Se'ns espia, se'ns vigila. I ella ho sap. Dr· Riera. [(Després d'una
El doctor Riera fa acció de retirar-se. La senyora Rosa, que l'ha estat espiant des de la cuina, l'escomet.)] Rosa. Què? Ha sigut força
que el mestral feia xiular, per entre els plecs hi espia, ferós com tu el vas deixar, aquell esguard d'En
esguard d'En Vilossa que ni la mort pot tancar. T'espia a tu i als que et manen i el temps que us espiarà!
T'espia a tu i als que et manen i el temps que us espiarà! Com més temps i més reis passen, l'esguard s'hi veu
no se li havia administrat mai aquell règim de vigilància, no s'havia espiat detectivescament si tots els divendres, quan deia que anava a combregar,
cambres de preu més elevat. Tapà la morta amb el llençol, apagà el llum, espià si el corredor era desert, obrí la porta i al cap de tres minuts tornava
és per això que te'n vas anar al llit d'espantada que estaves. —Ens espiava, aquella trista dona? Si no m'espanta! Ens hauria pogut veure tothom. —Us
'l cotxe y veure ahont posava aquella senyora del seu pensament; espiant l' endemá totas las entradas y eixidas de la fonda y mirant ab amor tot
segueix al cap de la soga. Alguns desocupats desde 'ls balcons la veyan espiant arrastrantse d' aquell modo, á rassés de las casas, y com pe'l carrer
Jo 't deya qu' estava bó. —Y qué m' havíau de dir? Peró jo rumiava, jo espiava tot lo que feyau, y en quant m' he pogut escapar de la Sió, he corregut
d' aquella horrible visió. Tots los presents lo contemplaren sorpresos, espiant sa primera paraula, sa primera acció, moguts d' una vaga sospita; mentres
imprevista no els hagués vinguts a interrompre. La meva família espiava els meus progressos en aritmètica i en escriptura per posar-me d'aprenent
de les fatigues amoroses de la nit, i quan, per fi, el tenia davant meu, espiava les bosses dels seus ulls, el gruix dels seus llavis, la lassitud de tot
carrer desert de gent, jo pujava a casa la criada, que mai no deixava d'espiar el meu pas del menjador estant. Era una hora en què sovint la trobava
trobava sola. Ens assèiem en una cadira de vora l'escala, des d'on podíem espiar l'entrada i el carrer i des d'on sentíem ben a temps les passes d'algú
sovint et llegia ell mateix, després d'haver-te portat a un recó i tot espiant per no ésser vist ni escoltat de ningú. Donat el prestigi del meu amic,
temporades que ell venia al meu poble. M'assabentava dels seus costums, l'espiava pels camins. Alguna vegada li vaig sortir al pas, li vaig clavar els ulls
me'n tornava al poble, em sortí un capellà de trascantó, com si m'hagués espiat. Havia triat l'indret més solitari del camí. Em posà la mà a l'espatlla
plena de passatgers. Vora meu, el jove bru, d'aire fort i dominador, m'espiava irònicament. Fi de la primera part Segona part Llibertat i poesia
, que ell sabia tot el que hi portava. Ai, murri! No li diria res, però espiaria el seu capteniment, a veure com s'ho faria d'avui endavant per amagar tot

  Pàgina 1 (de 22) 50 següents »