Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

més o menys a palpes, amb veterana mònita, per no esllavissar-se i	espifiar	-la, l'autoritat d'Eustaci, la de Ptolomeu Ascalonites —que ningú no sabia
á la música y de las sevas probaturas per treure quatre notas sense	espifiar	las. Pero la veritat es que torná de Cuba roig, gras y macís com una
bé." A las ocasions en que un hom hauria d' esser més viu es quan més l'	espifía	. Capitol IX. Primer acte d' un drama. Tanta influencia habian
baixar cap cot i trist, rumiant la meva malastrugança. A més d'haver-la	espifiada	de valent amb la noia, ara hauria d'anar a peu a la feina i hi arribaria
jo esperava que ell seguís parlant per poder continuar la conversa sense	espifiar	-la. Passadís enllà se sentien remors exòtiques, retalls de paraules que
La gent menteix, la gent s'equivoca, la gent es creu molt espavilada i l'	espífia	sovint i la meva feina és la de parar atenció, parlar amb uns i altres,
de mi, li hauria servit de testimoni de la seva innocència. Però l'havia	espifiada	en un detall: en sortir del pis havia apagat tots els llums. ¿I com
aplicada a la sexologia; en la qual cosa excel·lí, però també l'	espifià	. Azorín ho va descobrir pels camins secrets de Rimbaud. I la dona en fou,
La Celia esclata a riure.)] Antonet Mira, Cadevall, que no l'	espifiem	per culpa teva. Cadevall, [a la Celia] De què rius, ara?
Garriga», deia el diari —perquè els periodistes sempre l'	espifien	, i aquell s'havia saltat el Bonafont, tan fresc, ell, grapat d'ignorants
acoquinar pels calendaris, ja no sóc el d'abans. Vull dir que ara l'	espifio	d'una manera més assossegada, no pas perquè l'edat em faci més prudent o
a salvar els trastets del sentiment nacionalista. Els oracles l'han	espifiada	de nou. Les enquestes proposen i les urnes disposen. La victòria del
als fulls que tu vas enviar-me. És a dir: la mà de l'editor l'havia	espifiada	a l'entremig. Que és una cosa que passa. En la crítica de traduccions
són inútils. Tanmateix, l'aprenent de periodista de vegades la ben	espifia	a l'hora de titular una informació, sobretot quan es tracta d'informar de
el maneig, ens posarien bastons a les rodes, mourien brega i l'	espifiaríem	. «Sobretot —va recomanar-me— que no se t'escapi ni una paraula». Vaig
a l'origen de la mistificació del succés de la Costa dels Codissos, vas	espifiar	-la, i t'ho dic perquè ja no ets a temps de reparar el disbarat; si no
la traïció. Vaig controlar-me. Si treia el Sant Cristo gros, l'	espifiaria	. Refet de l'esgotament, que jo havia atribuït sempre, tòtila de mi, als
Esculapi», és diagnosticar defuncions i certificar-les. Només l'havia	espifiat	un cop, quan, l'endemà de donar per mort el sastre del carrer de l'Ham, s'
més famoses de tots els temps demostra a bastament la seva humanitat en	espifiar	-la i matar a qui no ha de matar, encetant un nou procés de revenja que
deixar. Em fa senyal de seure al llit, a prop. Em diu que l'ha tornat a	espifiar	i quasi em fa riure. Li agrada, de tant en tant, sorprendre'm amb
ell, amb ganes de mirar-la però posant-se contra la paret perquè no volia	espifiar	-la i dient que baixaria dilluns, que li digués al Jacinto que vingués
Jo, que només d'imaginar-me la sang ja em marejo, vaig pensar que l'havia	espifiada	. El pare, després d'un instant d'indecisió, va acostar la cadira a la
Amb prou feines havia arribat a donar noms a plantes i fruits quan la va	espifiar	i va quedar eliminat del joc. Generacions després, els descendents d'Adam
dona. A la nit, m'apropo a la cleda on dormen els animals i, provant de no	espifiar	un poder que mai no havia necessitat fins aleshores, els encomano un mal
gosava tornar-li el somriure, tenia por de moure'm i que per culpa meva	espifiés	la feina. Al final, em va ajudar a baixar de la cadira i va dir als pares
la fam és deixar morir o matar qui en té. • Admir Cortázar, però l'	espifia	quan qualifica de «lector hembra» el convencional i
anant a la seva, moguda per sentiments d'autosuficiència. I aquesta la	espifia	a totes, esguerrant el pla de felicitat plena, paradisíaca, que Déu els
Al cap de poques setmanes, tanmateix, en una mena d'acord tàcit per no	espifiar	-la abans d'hora, el debat va quedar aparcat. Però com que les preses de
no sap si allò que ell diria amb naturalitat és correcte o no, i per no	espifiar	-la es refugia en la seguretat del burocratès o «llengua de fusta», que
volia dir és que nosaltres ho estem fent bé. Però el meu advocat la va	espifiar	. Tu tenies tot el dret d'acceptar. Vas ensumar-te que hi havia una
enutja, en general, la seva parla: no paren, bledes, d'	espifiar	-la. A més, que totes són tan virtuoses, tan
per ràpid que circulés i per malament que ho fes el maquinista. Si l'	espifiaves	no es desgraciava pas tot: podies canviar fins a veure que la cosa
coses bé... però no tens la manera de saber què està bé... només fas que	espifiar	-la... així, els meus pares amb mi, que m'estimaven molt... però només
així, els meus pares amb mi, que m'estimaven molt... però només feien que	espifiar	-la en tot... no s'adonaven que em posaven massa menjar al plat, i jo
vida, tenint en compte que era de forma passatgera, i jo la tornava a	espifiar	presentant-m'hi amb una estranya. Però m'era vital que l'Elena m'hi
és qui en sap més, com pertoca a un antic gladiador. Lafàs és qui més l'	espifia	a cada tir. Potser que continuï caçant crancs de riu amb el salabre, diu.
a la paret. Allò va disgustar fins i tot en Razumikhin. —Ja veig que l'he	espifiada	un altre cop, company —va dir, al cap d'un moment—. Volia distreure't i
¿com l'he pogut deixar tot sol, ara? Encara es tirarà al riu... L'he ben	espifiada	! Malament!» I va tirar enrere corrents, mirant d'atrapar en Raskólnikov,
un home que fins ara ha estat tan generós i força considerat?" Hm! L'he	espifiada	!» I, carrisquejant de dents un altre cop, en Piotr Petróvitx va dir-se