Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

enormes. Trobem entre l'herba moixernons blancs i humits. El sègol ja és	espigat	; l'ordi engruixeix la forta tija. Hem parlat amb el milicià d'una casa
rosseja tant, que és lleugerament més fosc que les flors de saüc. Herba	espigada	pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels boscos del Pujolar
llum de posta els rectangles de vinya i de blat ros, i d'altes i	espigades	i blavíssimes cols. Perquè tot això que ell ara veia, la bellesa d'una
de robí. I la vida s'aixecà arreu dels nostres camins; perquè el flamenc	espigat	, no vist fins a-les-hores, parencejà davant nostre dins el seu plomall
sense pendre's a ofensa una conducta tant excessivament grollera, l'	espigat	president somrigué molt graciosament als intrusos —els feu, amb el seu
que vareig entrar als pòrtics del batxillerat. Tenia quinze anys, era	espigat	, i lo que no creixia per ample (per escassetat de queviures), ho havia
enteniem. Aixís que'ns quedavem sols, em devia veure tan cadell, tan	espigat	, tan tendret, que hauria volgut conversar, i com que no sabia lo que deia
vegades m'has esborronat en el meu temps de criatura, i després minyó	espigat	i home fet i madur, i encara avui, que ja és vinguda l'hora d'estar
d'ull el company de camí i de collita que la segueix a dues passes. És	espigada	, fresca i riallera. Sota la morenor que li colra la galta, envellutada de
de tot home de mar... El pilot en cap de l'esquadra, un bordegassot	espigat	ja, al veure el foraster embadalit contemplant les maniobres, va
cercar. Totes han crescut, acarminantse com si anessin madurant, y la més	espigadeta	té ja tot el posat de dòna, aquella serietat primerenca del pobre, que
els acostumen a passar la nit fora de casa; i a la fi, quan ja són prou	espigadets	, els abandonen perquè se les campin per llur compte i s'espavilin a
de marxa se separaren. El noi de l'ermità, d'uns deu anys escassos,	espigadet	i eixerit, a bon pas se'n va tornar a ca seva. En Roc es va endinsar en
el bestiar l'any vinent. En Valentí, que ja era un marrec de sis anys,	espigat	i eixurit, amb la cara roja i el barretinot ficat que li tapava les
eren, a voltes, i ell arribava a punt de dir-los adéu-siau. La Carme era	espigada	i prima, d'un blau fosc en els ulls i una pell tan fina que només de
humans; tinc, doncs, família i també fills, atenesos; tres, un de ja	espigat	, els altres dos infants. Però no els portaré aquí per tal de suplicar-vos
l'entristien. Suros que ja llevaven "matxots" de trefí, petits roures	espigats	i rectes, tanys d'alzina ufanosos, cervers i pomeres bordes, arboços
també i l'hereu, mon germà, acaba de morir ara fa poc i ha deixat néts	espigats	, i el roure té tot l'aire d'una cosa immortal. ¡Si el veiéssiu un dia de
i amb mals tractes, i quan tenia seixanta anys ja era viudo amb dos nois	espigadets	que li haurien fet bon costat si ell hagués estat més tractable. Tots
per l'últim parlar de la Margarida i del Jaumet. La Margarida... plena,	espigada	i rossa com el blat madur, reial tota ella, una mica massa esblaimada,
que anem fent via per la carretera de Miramar, uns homes escardalencs,	espigats	, afavorits de rostre, de figura esvelta i de moviments elegants, no tenen
i la bacina al cap. Però no el Quixot a la faisó castellana, macilent i	espigat	, muntant un rossí magre i cantellut, sinó el Quixot a la catalana,
ens salten entre cames i ens llepen les mans; un carreter, llarg i	espigat	com una canya, ja ens pren la motxil·la i ens fa muntar, vulgues no
Em miro al mirall. Quina fatxa tan estranya! Un noi de primera comunió,	espigadet	, colrat del sol, m'està contemplant, allí, tot astorat. La meva mare està
seva mania de numerar, amb els dits, els arguments. Joan Creixells, alt i	espigat	, elegant, tan bon xicot, que sempre riu... En els cursos hi ha tres
pedrera en el camí de retorn. El minyó de Trabb —que ara ja era el jove	espigat	de Trabb— ens anava al davant amb una llanterna, o sia el llum que havia
còdols posats en espiga (fig. 11), i també es pot fer un	espigat	a tota alçada (fig. 10). De vegades els murets de pedra només es
que duia treballosament a coll, assegut en el braç dret, un minyonet ja	espigat	, que, a cada pas, li donava cops als genolls amb les seves sabatetes
els anys, donya Marianita era encara una jamona de bon veure:	espigada	d'estatura, una mica tibadeta, amb l'enrampament d'època també —provinent
i, abans de res, un dia, al costat dels seus pares, veiérem un xicotet	espigat	i tot dignitós, com un home en miniatura, amb sabates de xarol, jaqueteta
I, novament, un xavalet al costat dels avis i del pare, de seguida un nen	espigat	, al cap de res, un noi... I fou aleshores quan els habituals del Passeig
remots i misteriosos que tenen els dies curts i les nits llargues. Era	espigada	, esllanguida, de moviments rítmics... Ni un crit feridor eixia mai de sos
guardava gelosament l'Aleixeta a la barraca; i quan, considerant-la prou	espigada	per veure i conjecturar certes coses, la instal·là en la segona barraca,
-se on ja estava, és dir, en el Mas de Dalt; i quan va ésser massa	espigada	per a guardar la tocada d'ànecs, ascendí a serventa oficial de la casa i
la cartera dels llibres li pesa com una acusació muda. D'entre dues cols	espigades	veu dreçar-se un hortolà que el mira, la mà sobre els ulls. Prou s'adona
mai de la Nati. Dotze anys com jo; però quins dotze anys! Uns dotze anys	espigats	i morenos, amb una pell lluent i tibant i una olor de palla calenta... i
i ja amb força cabells blancs, seriosa i afable. La Marieta es veia molt	espigada	pels seus nou anys —i molt magra, d'una morenor groguenca i amb uns ulls
no et dugué sinó a uns solcs recremats, de terra blanca, amb quatre cols	espigades	i un llangardaix que s'esquivà ràpidament per fer veure que no t'havia
Surp, Rodés, Roní, Braní. Per proveir-la de material, tallàvem els llucs	espigats	que eixien, drets com a candeles, de les ufanoses mates de vimetera.
músics, Manuel Capdevila, que li deien Manel del Serrador. Era un xicot	espigat	, molt polit; sabia d'escriure i llegir com ningú del poble. Ell em va
també per aquest concepte la producció. Al observar un camp d'arròs	espigat	, quina sement no hagi sigut seleccionada, es veu una massa heterogènea
quedat algun grà en el camp, ja per qualsevol altra causa; al estar	espigats	els arrossos, que es quan amb més facilitat se distingeixen les
fet atots. El que probablement no sospitava ni la caduca marquesa ni l'	espigat	don Josep era que, setanta anys més tard, la néta del darrer, Eulàlia de
vell, i el matrimoni jove, amb les criatures de bolquers, les criatures	espigades	, els adolescents i les casadores; i a més a més dides, criades, criats;
de la pols i dels títols oblidats que jo, quan vaig ser una mica més	espigadet	, m'aventurava enfilant-me fins a l'últim tram de l'escala i tocant les
proporcionada, ni massa grassa ni massa prima, però ja se'l veia un xic	espigat	i movedís. No era un xicot fet per romandre en la vulgar Arcàdia, sinó
terra. Es destre i graciós, però, tal com en són tots els altres. El més	espigat	dels cinc fa el número corrent sobre les dues rodes. Arriba a donar la
Els segueixen una colla de companys del ram, més bellugadissos, més	espigadets	mentalment, però sense prou consciència encara per a adonar-se del paper
rosseja tant, que és lleugerament més fosc que les flors de saüc. Herba	espigada	pels marges, campànules morades. Collim maduixes pels boscos del Pujolar
¡daurades! Muntada damunt d'aquesta escenografia, la noia es veia	espigada	, ben feta i graciosa. No enganyava ningú: era negra com un fumall. Tornà

Pàgina 1 (de 4)

50 següents