Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i que ha tingut per deixebles Péguy... i Mussolini. A mitja tarda vaig a	espigolar	castanyes al Camp Tancat, entre pellons de castanya i fulles seques.
anglesa. Cal enginyar-se en aquests temps difícils. L'Albert i l'avi	espigolen	pels camps, les nenes cullen maduixes... Fa calor. A la tarda s'ennuvola
com una dona feta, a l'hivern, a recollir olives a la garriga, a l'estiu a	espigolar	a la ribera pels arrossers. A l'hivern les plegadores s'aixecaven amb els
companya de misèria, abrigades amb sacs i amb velles mantes destrossades,	espigolant	pels rostolls, enfonsades en el fang fins als genolls. Fosquejava. La
pactisme de tradició feudal—. Això no vol dir que ja abans no se'n puguin	espigolar	vestigis, sobretot, com suara hem assenyalat, en els afers privats. No
i en la mala fortuna pacient. La teva terra segada no	espigolaràs	; la teva vinya vermada no recercaràs: grans
Tampoc no és per avergonyir-se'n, és clar: qui no pot segar,	espigola	. De tota manera, ¿no podrien arreglar-se les coses de manera que cadascú
dins del sobtat resplendor d'una pluja d'estrelles. Treballa, treballa.	Espigola	sense repòs, a tot arreu i a totes hores: en tu mateix i en els altres, en
costums, tot el més bell i millor ja ha estat llevat; no es fa més que	espigolar	darrera els antics i els de més traça d'entre els moderns. Cal solament
la plana, entre Sant Pere Pescador i Torroella, un bailet se les emmena a	espigolar	el grà que hi ha quedat després de llevar-ne les garbes. Son blanques i
als camps, aquella nit, i així Hathi i els seus tres fills anaren	espigolant	el que restava; i allà on Hathi espigola no cal pas que el segueixi
i els seus tres fills anaren espigolant el que restava; i allà on Hathi	espigola	no cal pas que el segueixi ningú. Els homes decidiren viure del blat que
lloc on vau amâ! Us deixarem el camp segat i remogut; vindreu a	espigolar	pel pa que fos perdut; per bous tindreu els cérvols a
després comprava a qualsevol preu. A robar per a ell. Els que anaven a	espigolar	pels arrossers en les matinades fredes; els que empraven una unça a
exclaustrats eren quasi sempre els protagonistes de les breus històries,	espigolades	per ell personalment: "Una vegada el Pare X... estava assegut
polític. Excepcionalment, sabuts els fets històrics cabdals, hem pogut	espigolar	alguna al·lusió casual i apreciar certes conseqüències econòmiques
de Manuel Bertran i Oriola Fins ací havem comentat diversos poemes	espigolant	-los arreu, ocasionals uns per la circumstància que els motivava, i
fou impresa per única vegada a València 1502, de la qual ha	espigolat	moltes frases En Salvador Guinot, en Fuentes de estudio
rioler, enriolar-se, ventolejar, ventolí, banyolí, casolà, esmicolar,	espigolar	, gronxolar-se, migrolar-se, enrojolar-se, penjolar-se, reviscolar,
escuralles; triar, trialles; sobrar, sobralles; llimar, llimalles;	espigolar	, espigolalles. dures. Ex.: triar, triadures; retallar,
té un parent del seu marit, amo i senyor dels camps, anomenat Booz. Rut	espigola	els camps de Booz. Booz pregunta a un dels seus mossos: "Qui és aquesta
dels camps de Moab. Booz diu a Rut: "Escolta, filla meva, no cal que	espigolis	en cap altre camp". Rut pregunta a Booz per què li fa aquella mercè de
camp". Rut pregunta a Booz per què li fa aquella mercè de deixar-la	espigolar	. Booz respon que ho fa perquè s'ha assabentat de ço que ella ha fet per
terra on has nascut per anar a un poble que no coneixies", li diu. Rut	espigola	fins que tots els camps són segats. Noemí diu a Rut que quan Booz estigui
darrer, de ben importants per a nosaltres i que valdria bé la pena d'	espigolar	i reproduir. D'aquelles informacions per a orientació dels mercaders, en
líriques que ens sotgen a la plana següent. No costaria gaire d'	espigolar	en tots aquests breus reculls esmentats, material suficient per a fornir
gaire lluny; però la millor manera de no haver ni de cercar-la és no	espigolar	-hi fragmentàriament, sinó seguir-la tota ella de dalt a baix, amb les
de temps antic desitgem, en la història del vell monestir l'haurem d'	espigolar	. Alguna n'hi ha del segle X. I en una escriptura del Cartulari
(trotarii), i atzemblers (azemmiliarii).	Espigolant	ça i lla entre els comptes, podem afegir encara: Pere
i emprava molta part de temps a seguir i rondar esglésies i convents,	espigolant	ça i enllà, i després ho abocava, amb tots els pèls i senyals, en totes
que tenia dues mil pessetes per a llençar. Durant una llarga tongada anà	espigolant	d'aquesta guisa, fent la viu-viu, veient néixer i morir, amb la mateixa
el guardapasseig enfeinat a esquivar gossos, i els pardals que venien a	espigolar	les engrunes de cacauet arran mateix de llurs peus i els miraven
escrit, ple de tan ubèrrimes llavors que no m'ha estat difícil	espigolar	en altres manifestacions jurídiques que segueixen inèdites i són de
tria de les amistats, molt entonada amb els gustos del dia. Ell va seguir	espigolant	entre la paperassa de la taula que el vent li havia acabat de barrejar.
amb llurs vestits brodats de corrents d'aire! Qui no pot	espigolar	, que segui. Però si pot, si pot provar de poder... —He vingut a rebre
l'essència divina; i únicament és ella la que sap adorar-la". Si anéssim	espigolant	les obres dels escriptors heterodoxos, trobaríem moltes afirmacions
té tèrra, té guèrra. El que pren fiat, no tría. El que no pòt segar,	espigola	. El que a mon fill moca, a mí en besa en la boca. El que estiga bé
la següent lletra: En les tres claus de Deu baixava San Joan a	espigolar	, San Pere li va darrere con el trico, trico, traç. En
no'ns esvalotessim altres tan fàcilment, sovint dels nostres mals podríem	espigolar	-ne algún bé com dels sucs àcits en treuen les abelles dolça mel; i fins
les lliures maneres, la franquesa i l'abillament extremat de Sors.	Espigolant	entre els escrits del baró de Maldà trobem aquestes floretes dedicades al
i esponerosa, sense envellir mai i amb plenitud material i espiritual. Si	espigolem	en el refranyer autòcton, compendi de la sapiència popular, no ens
tingut molt en compte aquest criteri, que hom jutjarà com li plagui, en	espigolar	alegrement en el camp vastíssim i ben conreat dels anuncis i el
conferències donades sobre temes artístics, però no per ço hem deixat d'	espigolar	en altres obres seves on hi ha escampades per ci per llà fulguracions
personatge anònim i tampoc no es pot permetre de voler arribar a tothom,	espigolant	d'ací d'aquí i d'allà, si no es vol correr el perill que de molts
i "afectiu". Per a l'explicació del material de llenguatge mort i	espigolat	per la gramàtica positivista en tots els temps i en tots els escriptors,
de les bèsties. Recollir les espigues que quedaven a terra era	espigolar	. Ja feia dies que s'havia contractat un eugasser, persona que, amb eugues
el que servia a aquest escriptor de guia en el seu incansable	espigolar	en el lèxic, en la sintaxi i en la morfologia del català antic dels temps
tasca filològica. A l'ensems que recollia poesies, rondalles i cançons,	espigolava	incansablement en les seves pelegrinacions el lèxic popular i exhumava
us tractaran pitjor, i amb més agre tò, que a qualsevulga autor dels que	espigolen	i es guanyen, folgadament la vida espigolant. No és lluny el temps en que
a qualsevulga autor dels que espigolen i es guanyen, folgadament la vida	espigolant	. No és lluny el temps en que es predicava a Guimerà que si volia ésser

Pàgina 1 (de 5)

50 següents