×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb espigolar |
Freqüència total: 247 |
CTILC1 |
| i que ha tingut per deixebles Péguy... i Mussolini. A mitja tarda vaig a | espigolar | castanyes al Camp Tancat, entre pellons de castanya i fulles seques. | | anglesa. Cal enginyar-se en aquests temps difícils. L'Albert i l'avi | espigolen | pels camps, les nenes cullen maduixes... Fa calor. A la tarda s'ennuvola | | com una dona feta, a l'hivern, a recollir olives a la garriga, a l'estiu a | espigolar | a la ribera pels arrossers. A l'hivern les plegadores s'aixecaven amb els | | companya de misèria, abrigades amb sacs i amb velles mantes destrossades, | espigolant | pels rostolls, enfonsades en el fang fins als genolls. Fosquejava. La | | pactisme de tradició feudal—. Això no vol dir que ja abans no se'n puguin | espigolar | vestigis, sobretot, com suara hem assenyalat, en els afers privats. No | | i en la mala fortuna pacient. La teva terra segada no | espigolaràs | ; la teva vinya vermada no recercaràs: grans | | Tampoc no és per avergonyir-se'n, és clar: qui no pot segar, | espigola | . De tota manera, ¿no podrien arreglar-se les coses de manera que cadascú | | dins del sobtat resplendor d'una pluja d'estrelles. Treballa, treballa. | Espigola | sense repòs, a tot arreu i a totes hores: en tu mateix i en els altres, en | | costums, tot el més bell i millor ja ha estat llevat; no es fa més que | espigolar | darrera els antics i els de més traça d'entre els moderns. Cal solament | | la plana, entre Sant Pere Pescador i Torroella, un bailet se les emmena a | espigolar | el grà que hi ha quedat després de llevar-ne les garbes. Son blanques i | | als camps, aquella nit, i així Hathi i els seus tres fills anaren | espigolant | el que restava; i allà on Hathi espigola no cal pas que el segueixi | | i els seus tres fills anaren espigolant el que restava; i allà on Hathi | espigola | no cal pas que el segueixi ningú. Els homes decidiren viure del blat que | | lloc on vau amâ! Us deixarem el camp segat i remogut; vindreu a | espigolar | pel pa que fos perdut; per bous tindreu els cérvols a | | després comprava a qualsevol preu. A robar per a ell. Els que anaven a | espigolar | pels arrossers en les matinades fredes; els que empraven una unça a | | exclaustrats eren quasi sempre els protagonistes de les breus històries, | espigolades | per ell personalment: "Una vegada el Pare X... estava assegut | | polític. Excepcionalment, sabuts els fets històrics cabdals, hem pogut | espigolar | alguna al·lusió casual i apreciar certes conseqüències econòmiques | | de Manuel Bertran i Oriola Fins ací havem comentat diversos poemes | espigolant | -los arreu, ocasionals uns per la circumstància que els motivava, i | | fou impresa per única vegada a València 1502, de la qual ha | espigolat | moltes frases En Salvador Guinot, en Fuentes de estudio | | rioler, enriolar-se, ventolejar, ventolí, banyolí, casolà, esmicolar, | espigolar | , gronxolar-se, migrolar-se, enrojolar-se, penjolar-se, reviscolar, | | escuralles; triar, trialles; sobrar, sobralles; llimar, llimalles; | espigolar | , espigolalles. dures. Ex.: triar, triadures; retallar, | | té un parent del seu marit, amo i senyor dels camps, anomenat Booz. Rut | espigola | els camps de Booz. Booz pregunta a un dels seus mossos: "Qui és aquesta | | dels camps de Moab. Booz diu a Rut: "Escolta, filla meva, no cal que | espigolis | en cap altre camp". Rut pregunta a Booz per què li fa aquella mercè de | | camp". Rut pregunta a Booz per què li fa aquella mercè de deixar-la | espigolar | . Booz respon que ho fa perquè s'ha assabentat de ço que ella ha fet per | | terra on has nascut per anar a un poble que no coneixies", li diu. Rut | espigola | fins que tots els camps són segats. Noemí diu a Rut que quan Booz estigui | | darrer, de ben importants per a nosaltres i que valdria bé la pena d' | espigolar | i reproduir. D'aquelles informacions per a orientació dels mercaders, en | | líriques que ens sotgen a la plana següent. No costaria gaire d' | espigolar | en tots aquests breus reculls esmentats, material suficient per a fornir | | gaire lluny; però la millor manera de no haver ni de cercar-la és no | espigolar | -hi fragmentàriament, sinó seguir-la tota ella de dalt a baix, amb les | | de temps antic desitgem, en la història del vell monestir l'haurem d' | espigolar | . Alguna n'hi ha del segle X. I en una escriptura del Cartulari | | (trotarii), i atzemblers (azemmiliarii). | Espigolant | ça i lla entre els comptes, podem afegir encara: Pere | | i emprava molta part de temps a seguir i rondar esglésies i convents, | espigolant | ça i enllà, i després ho abocava, amb tots els pèls i senyals, en totes | | que tenia dues mil pessetes per a llençar. Durant una llarga tongada anà | espigolant | d'aquesta guisa, fent la viu-viu, veient néixer i morir, amb la mateixa | | el guardapasseig enfeinat a esquivar gossos, i els pardals que venien a | espigolar | les engrunes de cacauet arran mateix de llurs peus i els miraven | | escrit, ple de tan ubèrrimes llavors que no m'ha estat difícil | espigolar | en altres manifestacions jurídiques que segueixen inèdites i són de | | tria de les amistats, molt entonada amb els gustos del dia. Ell va seguir | espigolant | entre la paperassa de la taula que el vent li havia acabat de barrejar. | | amb llurs vestits brodats de corrents d'aire! Qui no pot | espigolar | , que segui. Però si pot, si pot provar de poder... —He vingut a rebre | | l'essència divina; i únicament és ella la que sap adorar-la". Si anéssim | espigolant | les obres dels escriptors heterodoxos, trobaríem moltes afirmacions | | té tèrra, té guèrra. El que pren fiat, no tría. El que no pòt segar, | espigola | . El que a mon fill moca, a mí en besa en la boca. El que estiga bé | | la següent lletra: En les tres claus de Deu baixava San Joan a | espigolar | , San Pere li va darrere con el trico, trico, traç. En | | no'ns esvalotessim altres tan fàcilment, sovint dels nostres mals podríem | espigolar | -ne algún bé com dels sucs àcits en treuen les abelles dolça mel; i fins | | les lliures maneres, la franquesa i l'abillament extremat de Sors. | Espigolant | entre els escrits del baró de Maldà trobem aquestes floretes dedicades al | | i esponerosa, sense envellir mai i amb plenitud material i espiritual. Si | espigolem | en el refranyer autòcton, compendi de la sapiència popular, no ens | | tingut molt en compte aquest criteri, que hom jutjarà com li plagui, en | espigolar | alegrement en el camp vastíssim i ben conreat dels anuncis i el | | conferències donades sobre temes artístics, però no per ço hem deixat d' | espigolar | en altres obres seves on hi ha escampades per ci per llà fulguracions | | personatge anònim i tampoc no es pot permetre de voler arribar a tothom, | espigolant | d'ací d'aquí i d'allà, si no es vol correr el perill que de molts | | i "afectiu". Per a l'explicació del material de llenguatge mort i | espigolat | per la gramàtica positivista en tots els temps i en tots els escriptors, | | de les bèsties. Recollir les espigues que quedaven a terra era | espigolar | . Ja feia dies que s'havia contractat un eugasser, persona que, amb eugues | | el que servia a aquest escriptor de guia en el seu incansable | espigolar | en el lèxic, en la sintaxi i en la morfologia del català antic dels temps | | tasca filològica. A l'ensems que recollia poesies, rondalles i cançons, | espigolava | incansablement en les seves pelegrinacions el lèxic popular i exhumava | | us tractaran pitjor, i amb més agre tò, que a qualsevulga autor dels que | espigolen | i es guanyen, folgadament la vida espigolant. No és lluny el temps en que | | a qualsevulga autor dels que espigolen i es guanyen, folgadament la vida | espigolant | . No és lluny el temps en que es predicava a Guimerà que si volia ésser |
|