Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una pell d'eriçó: havia de saber-se buscar a través de les	espines	. Ah, si ella l'hagués sabut comprendre! Sabent-lo tractar, era un infant.
passés d'ésser un caprici passatger. Ja de dies el padrí portava aquella	espina	a l'ànima. I, ¿com podia ésser altrament, si fou ell el principal autor
en la vida, i que el gust millor ha de buscar-se a vegades entre les	espines	." Anaven Mila, el seu padrí i mossèn Anselm. El camí era silenciós, i
com si ho hagués llegit en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'	espina	d'una inquietud, i ella, tan forta i tan segura sempre de si i tan
Camí del poble, veig uns arços florits: breus estels de neu entre	espines	. No fa a penes vent i el sol és tebi. A la tarda anem al Coll de Palomeres
que un porc se li passegi pel jardí, i se li hagi menjat les roses, amb	espines	i tot. "No estaré tranquil fins que, en revenja, jo m'hagi menjat el
Als brins més delicats hi ha les cristal·litzacions del gebre com unes	espines	meravelloses. "Sembla una orfebreria encantada", deia en Duran i
semblen fer-se més alts, més ufans, i les blegadisses branques d'	espines	li freguen el pit, se li enreden als cabells, li enceten la pell de les
Per tot aliment ens donaren uru (maioré) escalivat, quatre	espines	de peix i poé (papaia al forn amb una mica de llet de coco). Per
lluitant contra la cendra que m'arriba als llavis. Ben mirat, la ruta d'	espines	és el nostre destí, i les rutes blaves només són per als àngels. La
desapareix, i quan l'avió arriba a Colón sembla que se us clavi una	espina	al cor; hauria volgut allargar aquest viatge aeri fins a perdre els
un xic morat d'una suor de sang, com si us haguessin coronat d'	espines	. Fins el punyal que semblava, encisat, que no gosés entrar per
les escórpores de cap gros, que semblaven acabades de pintar amb les	espines	a la ratlla de l'esquena com les punxes d'una gran flor... tot sortia
i un tomàquet florit. I si haguéssim tingut gat, no hauria pas trobat l'	espina	. I vam dormir junts. Jo al mig i un nen a cada banda. Si havíem de morir
a la vida. La figura, l'aire del xicot, també, també feien una certa mala	espina	al Baró de Falset, però no podia precisar els records; hi havia tan poca
als quals com a paga d'haver-los capat, només els deixen escurar les	espines	d'arengada que rebutgen els carreters. Pere Ranalies havia fet grans
ulls que a tots plegats ens posa el Destí. Els Lloberola menjaren moltes	espines	. El moment més agre per a don Tomàs va coincidir amb el moment més
en un banc i duia una tira de perles al coll, d'aquelles que fan mala	espina	i provoquen el xafardeig de les bones ànimes. Bobby rebia Maria Lluïsa en
una curta treva enmig de dos crepuscles, fosca endins. De les	espines	dels rosers divins ixes tot jorn, tan si fa sol com neva
el disgust que es clavava en la consciència de la dona com un manyoc d'	espines	. L'afalaga la submissió de l'home, malgrat que el domina per la bellesa i
d'una conjunció negativa entre una natura hostil a l'home (la bardissa d'	espines	) i una antinatura humana (l'home embarassat). A pesar de la tendresa que
reemplaçar una part del cos del bisó: un capell de plomes esdevindria l'	espina	dorsal, un buirac de llúdria la pell del pit, una vànova teixida seria la
diu aixís: "No s' arriba al cim de l' art sinó per un camí plé d'	espinas	. La bellesa no es més qu' un dels carácters de la veritat, estrella
major parentiu ab Deu, l' artista y 'l sabi deuhen cobrir de flors las	espinas	que l' Humanitat los hi ha tirat al pas, á fí de que aquesta, embromada
veritat pera amagarla als demés; remenar la brossa, clavarse un meteix l'	espina	y convertir en rialleta l' ay que voldría escaparse dels llabis.
Roche)] una presó com aquesta. Xich. Ja 'm tens aquí, mala	espina	. Soch lo teu esclau: malmétem. [(desapareix)] Escena II
certesa y en lo meu seny la realitat domina: era avants mon dolor feresta	espina	, ja es punyal que destrossa ab mes feresa. Lo dubte te dolor y te
vall humida que mostrava flors de tots tons, i roses sense	espines	. Per altres llocs, ombrius covals i grutes de fresc
vida en menjaràs, sofrint, i, no pregant-li-ho, farà	espines	i cards; menjaràs l'herba que creix pels camps, i amb la suor
L'aire feia olor de timó. Les argelagues ja tenien obertes, entre llurs	espines	, les primeres i tendres flors grogues. En arribar a la petita ciutat en
amarc de fel i sanc. En la foscor dels santuaris, el front d'	espines	coronat, clavat de peus, de mans clavat, sempre has
'l nostre món hores divines! Perqué en ton front hí há sempre	espines	, quan jo tinc roses á mon front? Ha coronat la primavera
'l nostre món hores divines! Perqué en ton front hí há sempre	espines	, quan jo tinc roses en mon front? Oh Crist, nosaltres fem
mediterrània és insignificant. Fa d'ornament i pus. Per fi, saltant	espines	i paredades, ens vàrem refugiar en l'excavació d'un dolmen, entre les
de les raons esquemàtiques que per llur mateixa precisió punxen com les	espines	del peix i encara que s'ha de confessar que el que En Llull diu
que també volien matar i enterrar l'escolàstica i parlar sense	espina	ni os, i ho fem constar amb totes les lletres perquè aquesta és una de
catolicisme té la veritat clavada a la creu de peus i mans i coronada d'	espines	, com Jesucrist. I per això podem dir que no deixa d'ésser ben trist que,
esdevé un monstre horrible, engualdrapat de plaques de bronze, proveït d'	espines	acerades, amb el cap d'un ocell dolent, i aquest monstre ateny el sublim
canya?; hi ha, justament aquí, al costat, lianes per a la canya,	espines	per a l'ham, cucs per a l'àpat; finalment, quan els colons treballen
el meu calçat; si volieu una forquilla sortia la mà de morter o un plat d'	espines	de sardina, o bé un rosegó de pa de la època de les cavernes. La part de
advertiment dels temperis del món i de compadir la pena d'altri, de l'	espina	clavada en la carn pròpia. També n'hi hagué de tan malignes, que fou
els ulls brillants del pler que espera, l'altre crespat el rostre de l'	espina	secreta que el tortura. I van i vénen, pugen i baixen, passen i tornen,
en el seu cor de guarda campestre, si no hi tingués clavada una	espina	: els gendarmes i el seu uniforme. Si tots igualment són figura d'un
amb la seva pròpia sageta. Ni és tot dolçor en el fruit ni tot dolor en l'	espina	. Bé i mal són bessons, i es van tant a la saga, que sempre s'estalonen.
lluents i acolorides com si fossin de metalls brunyits, amb una cresta d'	espines	que li anava del morro al cap de la cua; les urpes igual que garfis de
i pensa en el mal fat que la condemna a destruir-la quan n'és hora i una	espina	de recança li puny el cor i sospira profundament, malenconiosa que sempre
una altra volta, assotat i escarnit pels botxins i al cap la corona d'	espines	. Les llàgrimes li van cara avall de dolor i de pietat per la gran malesa
d'insectes, els Minuts innombrables, que roseguen, amb dents agudes com	espines	, el cor dels humans. Als primers cops descarregats damunt la porta, els
el nostre Roger Bacon, amb totes les angúnies de la solitud i totes les	espines	de la misèria, brau i furiós, batent-se tot sol a París, pro
llestesa, tal i com havien eixit del barril, amb rovell, escata, ganya i	espina	, en dues queixalades, com si fossin melindros. Però a l'estiu aquests

Pàgina 1 (de 32)

50 següents