DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
espira F 165 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb espira Freqüència total:  165 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

assessines. El cor és una corda de cronometre que té trencada una espira. El líquid sinovial s'ha evaporat de les juntes i els tornets s'han
de plutonià o de satànic, roig del foc de la fornal, entre el renou i les espires. No podia sentir parlar del foc infernal ni dels dimonis incandescents
Crucifix pintat per Grünewald, amb els espais intercostals enfonsats, com espires d'un caragol sense fi. El tema de la Mort, obsessionant final de l'etapa
palau recocó, estucat de color de rosa, amb cares d'àngel de pedra i espires i tirabuixons florals, alternant amb paneres i capitells insolentment
de barrots quadrats, tant verticals com horitzontals, decorant-se amb espires en forma de S o en forma de C, moltes vegades
/b\, es presenta retorçat, més groixut dels costats, formant espires aplanades i amb canal intern. El lli, /c\, fa nusos, amb canal
el teler s'obté el màxim de recepció quan el pla vertical de les seves espires està en direcció perpendicular al pla vertical de l'antena de l'estació
m. de costat portant un cabdellament en espiral plana de cinc a deu espires, d'un conductor qualsevol, nu o isolat. Nosaltres preferim aquest darrer.
en lloc de les osques s'hi fan forats pels quals passa el fil. Les espires han d'estar separades entre si, calculant-se que la distància més
llarg és el fil, i creix a mesura que s'augmenta el nombre de voltes o espires del cabdellament. La self d'antena també s'anomena bobina d'acord, perquè
principalment de tres maneres: Amb una bobina d'un nombre fixe d'espires que porti un dispositiu per posar-n'hi més o menys en circuit a cada
preses múltiples); amb una sèrie de bobines canviables d'un nombre fixe d'espires en les quals cada una respongui a diverses llargades d'onda (nius
(nius d'abelles, etc.); i finalment, amb dues bobines d'un nombre fixe d'espires relligades en sèrie, ço és: que l'acabament de l'una va connectada amb el
D'ací que les bobines d'onda curta, que porten un nombre reduït d'espires, es facin amb fil gruixut de © a © mm., i en canvi, les
cotó pel seu major gruix fa més gran que l'esmalt la separació entre les espires, nosaltres usem de preferència el fil cobert de doble cotó. L'esmalt
condensador major. Construcció d'una bobina cilíndrica d'una sola capa d'espires Un cilindre de fusta ben seca, una ampolla de vidre, un objecte cilíndric
direcció, que sol ser la de les busques del rellotge, tenint cura que les espires estiguin ben juntes i apretades i que no s'encavallin; amb l'índex i el
El seu dispositiu permet de posar en circuit el nombre determinat d'espires que en cada moment convingui. En canvi, quan s'estableix el contacte, el
quan s'estableix el contacte, el cursor agafa gairebé sempre més d'una espira, i a més amb el seu anar i venir, fa despendre partícules de metall que
anar i venir, fa despendre partícules de metall que situant-se entre les espires les posa en curtcircuit, destorbant així la recepció. Aquests
s'eviten en part, augmentant la superfície de contacte entre cada espira i el cursor, per a la qual cosa ens serveix el fil gruixut recobert de
de doble cotó que amb el major gruix de l'isolant separa més l'una espira de l'altra: i raspallant-la per tal de treure'n les partícules de metall
Quan ja està completament seca es despulla la part superior de les espires en tota la seva llargada i en una amplada de © mm., seguint la
figs. 38 i 39 destinades a establir el contacte amb les espires despullades. Així disposat, ja podem passar-ho per la barreta. Per
prismàtica per mitjà d'una molla que també regula la pressió damunt les espires. La barreta té dos forats, un a cada cap, pels quals passen l'espiga d'un
compost de l'antena, el fil de baixada, la terra i un cert nombre d'espires de la self; i del secundari integrat pel detector, telèfons, condensador
s'usen generalment dos commutadors l'un dels quals serveix pels grups d'espires, i l'altre per posar-ne unes quantes més en circuit d'una a una fins a
grups de l'altre commutador. Generalment s'adopten grups de cinc o de deu espires. El primer commutador es sol connectar al born de terra, i el segon al
a dos mil·límetres, que és conegut amb el nom de fil de connexions. Les espires que s'han de connectar amb els plots ja es deixen preparades al cabdellar
aquesta i el plafó ja col·locats en el seu lloc. Construcció de bobines d'espires múltiples, anomenades de bresca, de reixa i bobines planes de fons de
de bresca, de reixa i bobines planes de fons de paner Les bobines d'espires múltiples i les de fons de paner deuen la seva gran popularitat, ultra a
de les millors que pot construir-se un mateix. Consisteixen en capes d'espires, separades, les capes, per una volta en zig-zag, i podem construir-les
una longitud d'onda aproximada de © a © m.. Les espires que alternen amb les zig-zag aquí estan disposades com indica la fig.
fusta. Així en acabar i treure les agulles, els escuradents mantenen les espires en el seu lloc, bastant aleshores per consolidar la bobina, donar-li una
de butxaca. La forma més senzilla d'acoblador variable per a bobines d'espires múltiples (fig. 57) consisteix en una tauleta que porta un
cm. de diàmetre i 18 cm. de llarg, que porta 80 espires de fil d'aram d. c. c.. Les 50 primeres són de fil de ©
grams del prim i 250 grams del gruixut. Les deu primeres espires de fil gruixut fan connexió amb deu plots i se'n poden posar més o menys
d'una maneta que va connectada amb terra i amb un cap del telèfon. Les espires que fan © i 80 estan connectades a set plots, i la
maneta, connectada amb l'antena, permet de posar més o menys grups d'espires en circuit. L'aspecte del receptor muntat és el de la fig. 46.
perquè pugui ésser connectat en el born A. Acabada la darrera espira, el fil passa a l'interior del tub, d'on surt per la banda oposada, i va
en circuit amb la maneta ©. Cada una de les 6 darreres espires porta una presa connectada amb el plot corresponent. La maneta ©
el plot corresponent. La maneta © que posa en circuit aquestes espires està connectada a l'antena, la qual va relligada també a la reixa, a
a 2 megaohms. El ròtor del variocúpler porta 72 espires de fil de © i està connectat a la placa de la làmpara, al piu
5 cm. de diàmetre interior i 4 cm., d'amplada, nombre d'espires de fil d'aram de © mil·límetres cobert de doble capa de cotó,
cada bobina xuntada amb un condensador variable de ©. Nombre d'espires Llargada de fil en metres Llargada d'onda en metres Taula III
En moure la dinamo G, s'establirà un corrent elèctric per les espires de l'induït de la màquina receptriu R, el qual, en reaccionar
en quin sentit girarà l'induït de R, només cal considerar les espires de l'induït que tallen el flux inductor i buscar la direcció de la força
la direcció de la força electromagnètica que actua sobre a aquestes espires. La regla mnemotècnica explicada al núm. 61 de {Magnetisme i
ara les variacions de la força motriu per les diferents posicions d'una espira en el camp magnètic, suposant que el motor gira lentament i que pel
motor és proporcional a la intensitat del camp magnètic on es troba l'espira. La fig. 10 representa a la vegada la manera com està distribuït

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »