Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un aubelló de març a punt de rompre; que em nuava la gargamella i em feia	espirejar	els ulls i tremolar el llavi inferior i un clotet que tenc a la barba. Ja
defugir i vaig començar a córrer, muntanya avall. Sentia que els ulls m'	espirejaven	i no volia que em veiés plorar. Ell em cridava. Vaig passar per la font
no creia, donat el cas que n'arribassin a treure l'entrellat. Els ulls li	espirejaven	sovint i en les nits d'insomni cridava noms i patia al·lucinacions
les fosques, ben abrigats devant es braser casolá, a sa claror mig morta,	espirejant	, de s' animeta d' oli que lluía demunt una reconera. Tot callava. Sols un
i dins l'arena ja negregen cinc bouetons d'ulls qui	espiregen	, com travessant el vent llurs caparrons alçats. Urriàs, amb
mots xacoters que cascabelletgen gloses inflamades d'amor que	espiretgen	i dolces i amargues arriben al cor; nits a sa païssa,
perfil, mansament adormit al fons del camí. Caporal: Els ossos	espirejaven	quan els seus canells s'uniren amb els nostres, sota un cel que esvaïa
II No puc seguir parlant d'aquestes coses sense que m'	espiretgin	els ulls. Jo era atlot, que anava fet un alarbe, i ma mare m solia dir
del que les bigues qui s'alcen y baixen simulen les cames o antenes, l'	espiretjar	del foc y el bull de la caldera recorden el pantaix de la fera causada y
les capes exteses damunt cadires. Vaig quedar quiet, astorat; els ulls m'	espiretjaven	d'el susto. A les hores encara no n'hi havia gaires de civils a Mallorca;
de aquest temor; pero no 'u lletgirá un sol casat sense qu'ets uys li	espiretjin	, y no será d'alegría. Se torbaren cinch minuts á obrirme, perque no me
que se solen entrecualcá; y quant surt, casi sempre ets uys li	espiretjan	. Respectem aquests dolors. Ja sent que me preguntarán: ¿Y quant espera
Y fent sabonereta p' es recons de sa boca, morada y humida, y	espiretjant	ets uys felinos, me deya: —¡No sé qu'hauría fet aquella descarada,
ronquido... La senyora Doloris l' agafa per es bras y amb ets uys	espiretjant	, amb l' acent amb que en Miguel Angel va increpá á s' estatua de Moisès,
buit com el meu estómac. Vaig sentir una mena de tristor que em va fer	espirejar	els ulls. —No em diguis que et sap greu deixar aquest catau? —es va
les mans i el llavi inferior. Li vibraven els narius. Els ulls li	espirejaven	a través del tel humit habitual, fitant Cati amb una expressió terrible i
veritat que ja visc: estic molt malalta. Aina tenia els ulls que li	espirejaven	davant aquella dona que era sa mare i a la qual havia de donar un
per un sol d'horabaixa tardoral. Maciana sabia que els ulls li	espirejaven	perquè els primers senyals de la garriga feréstega anunciaven els
mentre donava un cop a l'espatlla de Vicenç. Aquest, amb els ulls que li	espirejaven	damunt uns pòmuls molt trets en la seva cara quadrangular, cridà: No
veu fosca i molt nerviosa que intentava controlar i amb els ullets que li	espirejaven	. Tomeu, mentre ella anava parlant, mirava Vicenç amb el coll
que s'obria sobre els penya-segats plens de cocons blanquíssims on la sal	espirejava	, i girant-se a càmera lenta digué molt a poc a poc: Estàs segura de
i l'Espineta anaven amb ells i les seves cabelleres onejant al vent,	espirejant	sota el sol, esdevenien cinc roses pàl·lides. Hi havia mocadors blancs,
de la Primera Guerra Mundial per trobar la trajectòria d'una metxa que	espireja	de cap a la santabàrbara. En altres temps, aquells reis es casaven a la
contrapèl els annals de la literatura universal? Tot el seu estil incisiu	espireja	en cada pàgina i explica la seva convicció de la desigualtat fonamental
tenies alternativa perquè el llum vermell de la benzina feia estona que t'	espirejava	i l'agulla indicadora estava a baix de tot i no es movia. I aquell jove
li brillaven damunt la vermellor dels llavis i els ulls grisosos li	espirejaven	d'intensitat. Aquell vespre a aquell infiltrat, que feia poc temps havia
a bastir. Quan digueres a Felip que acceptaves el matrimoni, els ulls t'	espirejaven	i pensares: ¿Per què viuen plegades la mirada i les llàgrimes?
una ruca bleda, Carme, ets una bàmbola, i una poma, i els ulls li tornen a	espirejar	darrere les ulleres que estan de moda un altre cop. Perquè el que de debò
Dins aquest mirall venecià et fites les ninetes d'un verd herbei que	espiregen	. No puc, no puc, em correria el rímel i seria una catàstrofe. I en
ploràvem i quan ja estàvem ben rebentades arribava el millor: els calius	espirejaven	i ens deien que ja era el moment d'embolicar els moneis amb paper de
la teva dona, Francisca Ferrer, feta un nero i amb els ulls que li	espirejaven	. Quan li volies donar explicacions et renyà entre xiscles perquè si
al seu costat se sentia viure, se sentia real. Ella tenia els ulls que li	espirejaven	tot el temps. Ell li va repetir que volia deixar Rosa, que la seva vida
va davallar una llàgrima per la galta. Els ulls de la Malcontenta també	espirejaven	. —Treu-te la roba, t'he dit. —Antònia, t'ho deman per favor
tan abandonat que quan hi pens em puja una glopada d'emoció i els ulls m'	espiregen	com si tots els esdeveniments d'aquests darrers dies recobrassin el
però sense res a la mà. I aquí mumare s'aixecava amb els ulls que li	espirejaven	i partia escapada cap a la seva cambra. La meva germana anava a
els primers dies de tardor. Hagué de suspendre's. Els ulls li	espirejaven	en recordar els versos de Lorca que havia après quan tenia tretze anys.
que va trobar es jaç buit, li va revenir sa pena, es ulls li començaren a	espirejar	i no cabia en pell. Se tornà vestir i partí ben destrempat cap a
acabava amb un «t'estim encara» llarguíssim que sempre em feia	espirejar	els ulls. Paons de cua esplendorosa i irisada plena d'ulls que
un grenyal galop de nova primavera? ¿No sents, Resfa, aquest	espirejar	de fulles com avança, uterí, en els camins dels arbres,
Només tu encens el foc del vi. Només tu	espireges	en la set. 4/I Beure en tu ma set apaivaga i
sòtil de la rosa, vesses el bes nectari. 349/V	Espireges	. Venteig. Ajuntem les mans seques i el desig ens