Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el seu canònic gaudi, però l'eficient Sorabis els nuava bitllo-bitllo l'	espiritual	bocí en afegir sense pausa la versió de Pascoli: "E la morte, a te
Mila tan diferent d'ell, tan serena, tan allunyada del seu desassossec	espiritual	i de la seva vida, que tremolava tot ell de por d'interposar la seva
sempre a través dels anys, i amb Màrius, amb qui l'unien tantes afinitats	espirituals	. Ambdós acudien a casa seva, i molts dies s'hi quedaven fent música,
d'ànim singular: travessava un d'aquells moments de terrible depressió	espiritual	, que eren en ell com una malaltia. Els patia de feia molt de temps; llur
en l'esforç cercava únicament un guany d'ordre moral, una satisfacció	espiritual	, i era incapaç de sotmetre el seu temperament a la menor violència. En
una llum que no es sabia si naixia del món o brollava de la situació	espiritual	dels personatges —de l'odi dels uns i de la pena dels altres—, com en les
en els moments més deliciosos passats en la seva companyia. Eren festes	espirituals	que no podria oblidar mai perquè mai més no s'havien repetit. El veia amb
delicadesa i suavitat, i tot ell, en figura i en moviment, apareixia més	espiritual	i incorpori: els ulls, en el rostre blanc, brillaven amb un foc singular;
no volgué insistir. Aquell ésser estrany, aquell home de faccions dures i	espirituals	a la vegada; jove, però ja envellit, tenia no sabia què en la persona que
experimentava davant la noia. La trobà encara més fina, més delicada i	espiritual	dins els seus vestits negres, amb més puresa, més llum en les seves
la carn martiritzada, esquinçada, augmentava la intensitat del seu gaudi	espiritual	, i ara oferia el rostre a les pedres, el rostre a l'odi i a la ferocitat
sembla indiscutible que el cristianisme va donar-li unes dimensions	espirituals	noves, estranyes a les morals dels filòsofs. Durant segles, el món
crisi que iniciaren el Renaixement i la Reforma: negació de l'autoritat	espiritual	, anarquia, culte de la força. Diu que l'error de l'home modern és creure
Teixidor sobre el difícil problema de les relacions entre el temporal i l'	espiritual	, l'Església i l'Estat. Després llegeixo la inoblidable pàgina de sant
i s'aprofundeix. Tot concepte nou tendeix al desordre, a una entropia	espiritual	que el professorat té l'obligació d'evitar en raó de les seves funcions
Luciènne, com li era bona la comèdia que ella sabia fer, elevada,	espiritual	, encara que les seves relacions fossin de naturalesa ben tangible, com
pecat: raons estètiques que podia compartir amb Young i el seu fill	espiritual	Cadalso, però també i sobretot per raons ètiques, car en la llunyana
van a la Polinèsia per necessitat, però per una necessitat moral,	espiritual	o sentimental. Hi van perquè són una mica somiatruites o, si voleu,
oriental, i que jo juraria que és un artista de circ sense feina. Aquest	espiritual	passatger, l'he sorprès a l'extrem de popa, amb una dona a la falda. És
grup francès fantasista hi ha un tal Mr. A., que és l'intel·lectual i l'	espiritual	de la colla. És un home ric que ha publicat alguns llibres en edicions de
perfumats que ella, no crec que atrapés ni un rufí. Mr. A., el sapastre	espiritual	i intel·lectual del nostre "Ramel", que des que ha arribat a Tahití
el comerç de la copra o de la vainilla, barrejat amb les pràctiques	espirituals	. Tahití es troba a la dreta d'aquesta línia que va de San Francisco a
deu quilòmetres. L'americà té amb les illes oceàniques altres contactes	espirituals	representats pels yachtsmen que arriben amb la dona i les
i director de l'"Hotel Tahití", és un personatge d'una agilitat	espiritual	que enamora. Podreu trobar un diplomàtic tan elegant, amb un plec tan
trobàreu a la falda del vostre didot o a l'orella del vostre director	espiritual	. Ell us resoldrà tots els vostres problemes i us serà més eficaç que la
amb els altres minyons de confessió evangèlica, que es miraven les coses	espirituals	amb una mandra i una incomprensió més aviat prehistòriques. Timi, amb el
socials —tribus, pobles, nacions—. Aquestes emergeixen amb les conquestes	espirituals	, que arrenquen la ganga barbàrica que tota col·lectivitat arrossega des
la terra, o sigui la primera colonització del país, i les supervivències	espirituals	, les quals, en llur aspecte més maligne —la temença, l'odi, l'esperit de
és una manera de prendre's la vida, que es reflecteix en una articulació	espiritual	conscient, en uns costums específics, la prevalença d'uns interessos i
concertar les energies que contínuament els estimulen amb la dissociació	espiritual	que porten dintre; la tendència a l'acció amb la flonjor dels ressorts
que fins al segle XIII la muntanya guardà les reserves humanes i	espirituals	del país i que els creadors de la nostra personalitat històrica foren
que pot malversar, d'una revolada, les més nobles i sentides actituds	espirituals	del país. En resum, els fets històrics semblen palesar que les grans
"ja està bé", tan contradictòria, per procedència idiomàtica i valor	espiritual	, amb el millor tret del nostre temperament. Gairebé podríem dir que
comporta una segona i encara més decisiva significació en el terreny	espiritual	. Per això podem respondre a la pregunta que formulàvem suara dient que
privilegis econòmics i socials i, a més a més, disgreguen llur concepció	espiritual	de la vida. Tota minoria creadora triomfant es converteix amb els anys en
Des dels primers instants foren homes oberts a totes les inquietuds	espirituals	i corregueren a assadollar-se a les fonts de cultura europea que
del bisbe Oliba (primera meitat del segle XI) com a pare	espiritual	de Catalunya entenebreix la tasca d'organització dels sacerdots a les
d'aquesta butlla pontifícia (1097) és decisiva en la formació	espiritual	de Catalunya. En els trencacolls que la política expansiva del nostre
d'innombrables masades de remences. Massa tinya laica per a les forces	espirituals	de l'Església. Clericat urbà i clericat rural en la plenitud medieval. La
Montserrat. Les preocupacions d'ordre temporal prevalen sobre les d'ordre	espiritual	, i en les reunions capitulars es fa una política de terra a terra, de la
anterior. Però és indiscutible que no responien a la qualitat de la vida	espiritual	del país, conformada ben altrament que a Castella. Sobretot, els
element de reforma del clericat de Catalunya i, més endavant, de control	espiritual	del país. No obstant això, les coses no canviaren gaire. Feta la reforma,
dels nostres actes anteriors ha creat en nosaltres una sèrie de realitats	espirituals	que no podem defugir: els actes han desaparegut en el passat, però llur
responsabilitats locals. València fou el producte matemàtic dels factors	espirituals	i polítics comportats per un segle de comunitat catalano-aragonesa.
de l'organització continental del regne, fermes en llurs fonaments	espirituals	i flexibles en llur adequació a la realitat dels diversos territoris que
en fou causa la inconsistència de la solució barroca donada als neguits	espirituals	de la població peninsular: una grandesa retòrica superficial i
experiència durant vint-i-cinc anys amb gran desgast per a la nostra vida	espiritual	i econòmica. L'arrencada biològica de 1680 restà deturada per la
sense rumiar-hi, evitant de plantejar-nos l'anàlisis política, social i	espiritual	dels fets, gairebé disposats a perdonar-nos-en o bé a enlairar-los en nom
extremistes dels acords dissonants, aprofundir les escletxes en el cos	espiritual	del país. Si els gascons del segle XVI contribuïren a donar
contra la tirania forastera, que crearia un ventall de tendencialitats	espirituals	defectuoses: l'individualisme, la dissimulació, la insociabilitat, els

Pàgina 1 (de 146)

50 següents