Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

s'hi veu una secreta repugnància envers les formes "equilibrades" de l'	espiritualisme	religiós, una tendència a preferir les formes "apocalíptiques". Berenem
purificat d'escòries els meus sentiments i els hagués abrandats d'un	espiritualisme	dolcíssim. Àdhuc ni sospitava que les meves relacions amb la casada
de la pedagogia moderna, dels millors propòsits, de la lògica, de l'	espiritualisme	i del cristianisme, arriba un moment que pegues! Pegues i acabes per
món voltant sempre amb els noms de idealisme, panteïsme, materialisme,	espiritualisme	i altres denominacions que els nostres llegidors ja saben tan bé com
és que amb aquests elements imponderables de naturalisme o realisme i	espiritualisme	, va poguer fer la pasta filosòfica més fina que es pugui fer, i si no va
en aquest, conviuen tots els egoismes. La justícia és companyera de l'	espiritualisme	. Aquest és fi com una punta d'agulla. El materialisme és ample, circular
con un volcà en erupció. X L'home incomplet L'home, en perdre l'	espiritualisme	, ço que l'unix amb Déu, es torna volcà. Les passions, combustible. Els
i que el paladar fruïxca la sabor de les viandes i del vi. Devallem de l'	espiritualisme	al materialisme, al necessari. Construïm el con, un con perfecte on els
un camí, unint la base amb la cúspide. I ascendim del materialisme a l'	espiritualisme	. Fem-nos homes complets. Que ni manquen els peus ni el cap. Pensem i
absoluts que ha conegut la pintura, els surrealistes i altres companys en	espiritualisme	, els extravertits volen imposar ara la seva dictadura. Naturalment,
amb el mateix anhel de conciliar un sensualisme quasi pagà, amb un	espiritualisme	quasi cristià. I com que les coses s'ho porten, no vull passar endavant
perquè avui arreu s'albira un desvetllament espiritual. Però el meu	espiritualisme	no vol pas dir exaltació; sinó tot a l'inrevés, ponderació, equilibri,
per metre quadrat és excessiu. Llavors, per contracop natural, apareix l'	espiritualisme	cadavèric —l'ànsia de cel. La mística castellana demostra que Castella,
una doctrina pot oferir aquesta síntesi: la Metafísica espiritualista, l'	Espiritualisme	científic, la "filosofia dels ritmes", que és Ritmicisme com a
fou un herald en el moviment de retorn de l'alta intel·lectualitat a l'	espiritualisme	, va ser un dels més anticipats precursors del renovellament litúrgic de
entre el saber i la fe; i això és una conseqüència de la renovació de l'	espiritualisme	. Hom, d'una manera insensible, va de la ciència a la filosofia i de la
en el sentit estricte era metafísica, i en l'orientació, dogmàtica com un	espiritualisme	. En el curs de la polèmica oberta darrerament sobre la necessitat d'un
amb la d'un objecte extens situat fora de nosaltres. L'argumentació de l'	espiritualisme	recolzava sobre els criteris de l'acció. Ésser espiritual és aquell que
que apareixen en aquests sarcòfags, aniran abandonant-se, a mesura que l'	espiritualisme	cristià imposi les valors visuals, desmaterialitzades, en un relleu cada
a Europa el seu art, sortit del vell tronc cèltic de la Tène, d'un	espiritualisme	exacerbat que s'expressava en formes abstractes i especialment en els
molt amples i planxats, el rostre desproporcionadament gran, per	espiritualisme	, i amb expressió de serenitat intemporal, olímpic, per al·ludir a la
a connaturalitzar el Dret canònic amb el règim català, perquè el seu	espiritualisme	s'adiu amb el tarannà d'aquest. El Dret romà. Mentrestant es
La revolució, de la motivació no se'n ocupa: expressament excloeix l'	espiritualisme	. Cal reflexionar i pensar que el sistema nou que vingués darrera de la
Mireu avui, com espervera el moviment sindicalista, que, desprovist d'	espiritualisme	, tendeix a n'allò mateix: al poder polític del treball. Es pot ben dir
per definició. No em plau dogmatitzar, però diria que allà on fineix l'	espiritualisme	s'acaba la filosofia. Tots els autors i tots els sistemes no
i de mobles tronats. —D'altra part: potser valdria més dir: deixem l'	espiritualisme	per als intel·lectuals purs, no és cert? La vida terre-à-terre
la tesi del meu llibre. L'he dividit en tres parts: història de l'	espiritualisme	, història del materialisme, i prehistòria del món futur, que no serà
naixement d'un partit que recolzés la seva actuació sobre el dogma de l'	espiritualisme	materialista, ja que aquesta és la significació simbòlica del conglomerat
conglomerat monàrquico-terratinent-contrabandista a què abans al·ludia. L'	espiritualisme	materialista —permeteu-me la contradictòria associació dels termes— que,
de tot principi vital, de tota mena d'esperit vital. El materialisme i l'	espiritualisme	coincideixen a projectar sobre la qüestió una ombra espessa. Si solament
un panteisme que no pretén amagar el seu veritable nom; qualificar-lo d'	espiritualisme	absolut o de naturalisme és interpretar-lo equivocadament. De l'un i de
de la Restauració: aquella tornada, a l'hora violenta y dolcíssima, del	espiritualisme	cristiá; aquell neguit de les multituts que cerquen novament la pau de
Idealitat, metafísica,	espiritualisme	Una concepció integral de la Història de la Filosofia acostuma veure la
d'un grup de psicòlegs. La doctrina escocesa del sentit comú i l'	espiritualisme	eclèctic francès representaven el psicologisme. El fet de subordinar al
i dels tractats d'Aristòtil; i no seria cap inexactitud dir que l'	espiritualisme	filosòfic de Plató i l'experimentalisme científic d'Aristòtil conserven
la màxima atracció, constituint l'interès més permanent de la vida. L'	espiritualisme	no és una denominació negativa, com alguns suposen, que ha nascut com a
privativa de la qüestió de les relacions entre l'ànima i el cos. L'	espiritualisme	modern ha d'ésser una solució integral dels problemes filosòfics. És
no oblida l'existència de la naturalesa que l'entorna. El descrèdit de l'	espiritualisme	del segle XIX ha estat la seva aliança amb la Filosofia de lo
al món superior de les representacions ideals. Parlant amb exactitud, l'	espiritualisme	no nega la realitat d'un món exterior al jo, ni pretén trobar en
un progrés real en la història del pensament, s'ha consumat en vistes a l'	espiritualisme	. La filosofia grega pre-socràtica és una orientació en aquest sentit;
vida obra la perspectiva d'una renovació cultural. Si la Metafísica o l'	Espiritualisme	són com els dos postulats de la reforma filosòfica que responen als dos
la claredat seca del seu estil. Tancat a la fàcil penetració en nom de l'	espiritualisme	, no s'abandona mai al refinament, que és la deixa de la ingenuïtat
de l'univers personal I. L'existència incorporada Els	espiritualismes	moderns divideixen el món i l'home en dues sèries independents, material
accepció moderna. Per a ell, l'"esperit", en el sentit compost de l'	espiritualisme	modern que designa a la vegada el pensament (©), l'ànima
valor en el pla de la realitat. /b)\ El personalisme no és un	espiritualisme	, sinó tot el contrari. Interpreta qualsevol problema humà en tota
immanent com un fi a tot esperit humà, i al treball en la natura. L'	espiritualisme	i el moralisme són impotents perquè negligeixen les servituds biològiques
materialisme, per la raó inversa. Com que "materialisme abstracte" i "	espiritualisme	abstracte" s'uneixen en un punt, segons les paraules del mateix Marx, no
per haver-lo reduït a un èxtasi afectat que fan fàstic tants idealismes i	espiritualismes	. L'experiència demostra que no hi ha cap valor que no neixi en la lluita
amb els seus membres de la coacció condicional." És evident que, tant l'	espiritualisme	de Sorokin com el superrelativisme de Gurvitch conclouen a minimitzar el
falsa consciència de si mateix nominalista. Fa un gran ús de moralisme i	espiritualisme	; és animat per un sacrifici sovint sincer i apassionat a veritats i

Pàgina 1 (de 3)

50 següents