Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

judici la sinceritat de la "malinconia" de Leopardi o de l' "	spleen	" de Baudelaire (que era un "mal" similar); de tota manera, hi ha motius
i casetes, hi ha un quiosc com un vaixell parat, on s'hi juga amb	spleen	, d'esquena al mar. I és que Sitges, la de les festes majors
El tedi, el fastig, l'ennui, amb la seva ombra negra, l'	esplín	, la malenconia: heus aquí el canemàs del qual es broda la vida dels qui
Ex.: demà, matalàs; mercè, francès, comprèn; camí, vernís,	esplín	; carbó, saborós; oportú, abús. (Però, sense accent: esglai,
de llavis, li havia transformat en optimisme la buidor d'unes hores de	spleen	. Anà a la seva cambra i allargà la mà vers el prestatge dels clàssics
es fonia, i els records s'esvaïen en el cel blau de la melangia o del	spleen	, com per augment de nit i de dolor per a la seva memòria. Per a Urània —la
seré, diguí, baró, oportú, cabás, progrés, panís, boirós, banús, encén,	esplín	). 2o· En los plans no rematant en cap de les anteriors
seva vida transcorria amb placidesa, ribetejada molt britànicament pel	spleen	, quan conegué Madame Tussaud, que, aquells dies, estava muntant el seu
Aquest vi, lligat amb el clima atlàntic, ¿ha contribuït a crear l'	esplín	? Jo no hi entenc res, però em sembla que la situació creada pel clima —i
de resignar á no traballar en aquell día, y á sufrir l' influencia del	spleen	que 'ns voltá de mil tristos pensaments. Dubto que en un día de boyra hi
tot proporcionant la decoració urbana adient per abocar-hi l'	spleen	, el somni, la melangia i l'angoixa que es reflectien en les pedres, en la
posem nerviosos, á n' ella al véurer aquella targeta ja li va venir	splen	: pero no, s' aixecá com moguda per un ressort, corregué á la pessa
y feya 'l baix d' un terceto. Y 'l pitjó es que ab tants	esplins	, Y tocant sempre d' escama, Tuyas, vaig cobrar la
peus a terra i somniar amb els ulls oberts. Aquests éssers se salven de l'	esplín	que ve de les hores del dia no plenes del tot; perquè saben fer-se una
òssos, no's deuen certament a un progrés artístich, nó, sinó al	spleen	atàvich de la patria d'Hamlet. L'admiració y aplauso incondicionals ab
rovell penetra dins les masses, el rovell corroeix en els seus	esplins	quilomètrics els fils telegràfics al llarg de les carreteres
com dos bojos, ens hem deixat sense parlar-ne, un	esplín	em tenia exiliat, i aquest esplín em venia de tot. Molt bé. Els
sense parlar-ne, un esplín em tenia exiliat, i aquest	esplín	em venia de tot. Molt bé. Els seus ulls em deien: "Comprens?
l'aspror de son geni, ja sempre altíu, y avuy amargantat per murrias ò	spleens	invencibles, que la malaltía li dava. Devant d'aquest estat, la Pauleta,
sense verdor... un inmens desert sense oasis... Prompte fou prés de	spleen	, d' anyoransa... Cap catalá de cor 's pot fer á viurer en aquella
y si no fos pe 'ls amichs á quí aprecio, faria anys que un dia de massa	esplin	m' haguera suicidat. [(Tots riuhen.)] Alm· Pero senyors, y que'l
me petoneja, y del méu cor trasbalsat l' amarch	esplin	ne fa presa. Veig que tinch de fugir lluny si no 'm vull morir
més, may á la terra... L' afany de viure ruhent, contra l'	esplín	se 'm subleva. XLII Temps de lluyta sorda,
sempre el penediment a la recança. ii	Spleen	Ara una tarda astènica amb un salze darrera un mur fumat d'obra
victòries, landós, faetons, tílburis, calesses, gent a peu davant de l'	spleen	a l'aguait d'aquella altra Renée que, pels volts de 1860, tornava del
l'amor, esclau de l'hàbit que el domina, es cau en un	esplín	amoricida. Així va néixer el desencant de l'Amaranta
del setanta-cinc, dia vint, quan per culpa d'aquell	esplín	cap d'ells no va celebrar gaire la mort del pèrfid
comporta amb un pessimisme metafísic que és el fonament i la raó del seu	esplín	, de la seva mania viatgera i del seu entotsolament, ja que busca en va el
de la vida amb una vehemència terapèutica. IV.	Spleen	dels paradisos i una elegia Sí, benaventurats els
no l'oblidaria per raons que no tenien cap relació amb la faç grisa i l'	esplín	del dia. En posar els peus al vestíbul va comprovar que plovia amb fúria
amb dos zeros, la literatura queda de sobte submergida per una ona de	spleen	. I ratlles més avall apunta el moment en el qual va néixer l'autèntic
progressivament en aquest estat d'ànim que Baudelaire anomenaria	spleen	i derivessin en actituds força dissemblants, però cap d'elles
passeig, sense pressa, per aquesta ciutat pot ser un antídot contra l'	spleen	que, de vegades, se'ns acarnissa al coll i al cervell. No sempre, però de
s'erra a l'hora de trobar-li causa) semblant al	spleen	d'allà Anglaterra: la khandrà russa sense pausa
i als homes són de tan costos accés, que ja ve	spleen	de veure-les, només. 43 Vosaltres, belles damisel·les a
avorrit espectre heterogeni. ¿Mostra en els trets supèrbia,	spleen	o patiment? ¿Què fa, venint? ¿Què vol? ¿Qui és? ¿Pot
El poeta francès, Charles Baudelaire (1821-1867), ensorrat en el seu	spleen	o tristor profunda, oposant-se a la racionalitat emocionalment difícil de
monstre subtil, hipòcrita lector, mon semblant, mon germà.	Esplín	i ideal i Benedicció Quan, perquè
moure's, amb els treballs més forts. lxxviii	Esplín	Pluviós, irritat contra la vila entera, amb la seva urna aboca
parlen sinistrament del seu amor difunt. lxxix	Esplín	Jo ja tinc més records que si tingues mil anys. Un gran moble
canta als raigs del sol que ja s'amaga. lxxx	Esplín	Jo soc com el monarca d'algun país plujós, molt ric, però
en comptes de sang, verda aigua del Leteu. lxxxi	Esplín	Quan pesant, com de plom, el cel baix s'apilona damunt de