×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esplín |
Freqüència total: 32 |
CTILC1 |
judici la sinceritat de la "malinconia" de Leopardi o de l' " | spleen | " de Baudelaire (que era un "mal" similar); de tota manera, hi ha | i casetes, hi ha un quiosc com un vaixell parat, on s'hi juga amb | spleen | , d'esquena al mar. I és que Sitges, la de les festes majors | El tedi, el fastig, /l'ennui\, amb la seva ombra negra, l' | esplín | , la malenconia: heus aquí el canemàs del qual es broda la vida dels qui | Ex.: demà, matalàs; mercè, francès, comprèn; camí, vernís, | esplín | ; carbó, saborós; oportú, abús. (Però, sense accent: esglai, | de llavis, li havia transformat en optimisme la buidor d'unes hores de | spleen | . Anà a la seva cambra i allargà la mà vers el prestatge dels clàssics | es fonia, i els records s'esvaïen en el cel blau de la melangia o del | spleen | , com per augment de nit i de dolor per a la seva memòria. Per a | seré, diguí, baró, oportú, cabás, progrés, panís, boirós, banús, encén, | esplín | ). 2o· En los plans no rematant en cap de les anteriors | seva vida transcorria amb placidesa, ribetejada molt britànicament pel | spleen | , quan conegué Madame Tussaud, que, aquells dies, estava muntant el | Aquest vi, lligat amb el clima atlàntic, ¿ha contribuït a crear l' | esplín | ? Jo no hi entenc res, però em sembla que la situació creada pel clima —i | de resignar á no traballar en aquell día, y á sufrir l' influencia del | spleen | que 'ns voltá de mil tristos pensaments. Dubto que en un día de boyra hi | tot proporcionant la decoració urbana adient per abocar-hi l' | spleen | , el somni, la melangia i l'angoixa que es reflectien en les pedres, | posem nerviosos, á n' ella al véurer aquella targeta ja li va venir | splen | : pero no, s' aixecá com moguda per un ressort, corregué á la pessa | y feya 'l baix d' un terceto. Y 'l pitjó es que ab tants | esplins | , Y tocant sempre d' escama, Tuyas, vaig cobrar la | peus a terra i somniar amb els ulls oberts. Aquests éssers se salven de l' | esplín | que ve de les hores del dia no plenes del tot; perquè saben fer-se una | òssos, no's deuen certament a un progrés artístich, nó, sinó al | spleen | atàvich de la patria d'Hamlet. L'admiració y aplauso incondicionals ab | rovell penetra dins les masses, el rovell corroeix en els seus | esplins | quilomètrics els fils telegràfics al llarg de les carreteres | com dos bojos, ens hem deixat sense parlar-ne, un | esplín | em tenia exiliat, i aquest esplín em venia de tot. Molt bé. Els | sense parlar-ne, un esplín em tenia exiliat, i aquest | esplín | em venia de tot. Molt bé. Els seus ulls em deien: "Comprens? | l'aspror de son geni, ja sempre altíu, y avuy amargantat per murrias ò | spleens | invencibles, que la malaltía li dava. Devant d'aquest estat, la Pauleta, | sense verdor... un inmens desert sense oasis... Prompte fou prés de | spleen | , d' anyoransa... Cap catalá de cor 's pot fer á viurer en aquella | y si no fos pe 'ls amichs á quí aprecio, faria anys que un dia de massa | esplin | m' haguera suicidat. [(Tots riuhen.)] Alm· Pero senyors, y que'l | me petoneja, y del méu cor trasbalsat l' amarch | esplin | ne fa presa. Veig que tinch de fugir lluny si no 'm vull morir | més, may á la terra... L' afany de viure ruhent, contra l' | esplín | se 'm subleva. XLII Temps de lluyta sorda, | sempre el penediment a la recança. ii | Spleen | Ara una tarda astènica amb un salze darrera un mur fumat d'obra | victòries, landós, faetons, tílburis, calesses, gent a peu davant de l' | spleen | a l'aguait d'aquella altra Renée que, pels volts de 1860, tornava del | l'amor, esclau de l'hàbit que el domina, es cau en un | esplín | amoricida. Així va néixer el desencant de l'Amaranta | del setanta-cinc, dia vint, quan per culpa d'aquell | esplín | cap d'ells no va celebrar gaire la mort del pèrfid | comporta amb un pessimisme metafísic que és el fonament i la raó del seu | esplín | , de la seva mania viatgera i del seu entotsolament, ja que busca en va el | de la vida amb una vehemència terapèutica. IV. | Spleen | dels paradisos i una elegia Sí, benaventurats els | no l'oblidaria per raons que no tenien cap relació amb la faç grisa i l' | esplín | del dia. En posar els peus al vestíbul va comprovar que plovia amb fúria | amb dos zeros, la literatura queda de sobte submergida per una ona de | spleen | . I ratlles més avall apunta el moment en el qual va néixer l'autèntic | progressivament en aquest estat d'ànim que Baudelaire anomenaria | spleen | i derivessin en actituds força dissemblants, però cap d'elles |
|