Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

apagats, d'una expressió dolça, quasi sense expressió, i de tant en tant	espolsava	el cap alçant-lo al cel, intentant d'alliberar-se de la mà del jove
l'impermeable xop on s'adhereixen una mena de tendrums que ha d'	espolsar	-se. —No ha estat res —repeteix el funcionari més vell—. Ja ho dieu,
La xicota, però, el rebutja, surt cap a l'espai net, de terra batuda, s'	espolsa	les faldilles i, sense explicacions, demana a l'home: —Obriu la porta.
fa petar entre els dits per demostrar-ho. El deixen fregant-se la pols i	espolsant	-se els corcs que li han cobert la mà i, sempre frenant, tomben cap al
jo, des de l'escala, vaig examinant els papers de l'altra pilera. Ell s'	espolsa	amb tot de copets ràpids i irats, es treu el cigar de la boca i exclama:
camperols rudes es veieren plorar. Marina mogué el cap amb lentitud, com	espolsant	-se una nosa invisible, i presa alhora en un feixuc ensopiment, com
i silencioses que es fonen i es moren ràpidament només que les	espolseu	amb un mocador de seda. I, després de les formigues, unes vespes
aparences de dama amable i ponderada, un poc absent. ...Amb el ventall	espolsà	una moteta de la falda de la senyora Gradolí, féu una moixonia al gat,
i els funerals, que prometien esser solemníssims, i a la Seu ja	espolsaven	draps negres i encomanaven cera. Aina Cohen, assedegada d'exhibicionisme,
fos un metge, encara no, va dir tot entrant al menjador. I en Quimet, tot	espolsant	la cendra del puro a terra, va dir que ja s'ho pensava. VIII I
com ermini gelós de sa blancô. S'aixeca un pensament, i em diu: —	Espolsa	la peresa que t'arna i et consum. Què esperes, per
saltar de joia l'esbart de minyons sota la palmera que vincla i	espolsa	, i cauen els dàtils, i a la fruita dolça els petits
havíau trucat un altre cop? —Sí, ja fa estona. —Perdoneu, era al terrat	expolsant	alfombretas, la cuynera es á la plassa y en Manel á casa l' apotecari.
cantó del temple y de cara al altar major. Dos sagristans, un d' ells	expolsant	ab l' irreverencia de qui está fet á tractar la casa de Deu com casa
dels ulls. És com una aura que t'acompanya. Per més que et rentis i t'	espolsis	, se't coneix que has fet hores i hores a peu. I després, aquella cremor
No tinguis por que en pateixin França, ni Anglaterra, ni Alemanya. Se'ls	espolsarien	aviat del damunt! En aquests països no hi té res a fer, aquesta púrria de
Ja vénen dos, tres cavalls, lluents, descansats i remugadors, renillant,	espolsant	-se les anques amb la cua o bé llarga o bé retallada de poc. Els genets
criden i avaloten, i les branques van per terra, on s'empolseguen, i s'	espolsen	les fulles seques. Algun vestit s'esquinça amb sets o forats. La placeta
absorbeixen la seva atenció. "I què és ell aquí dins?", es pregunta.	Espolsa	una mica de cendra del cigarret sobre el seu palmell i l'espargeix d'un
es tomba i consulta el calendari penjat a la paret. Josep es decanta i s'	espolsa	no sap què del camal dels pantalons. Augusta es fa remuntar la roba de
A l'altra banda, tot de companys sol·lícits enrondaren Fermí. Cosme s'	espolsà	els pantalons, es reféu el nus de la corbata i lentament abandonà
llavors fa un salt, com si es desfés d'uns llaços, i s'	espolsa	amb ufana la crinera; el linx, el tigre, el lleopard sortien
de monjo i descobrí una taca de sang presa als cabells. —I llavors m'he	espolsat	les sandàlies i he agafat el camí de la porta. —Torna al monestir amb
que el sol eixugava amb un mocador de plata el ploricó de les teulades i	espolsava	una bromera a cada teula, les finestres s'allandaven. La gent començava a
La vida quieta. El Colom reia satisfet. En aquest món de misèries, s'	espolsava	les puces. Tot ho encertava. Menava una vida acceptable i fins
Decelava les aptituds singulars que no podia manifestar a casa seva.	Espolsava	, netejava, feia l'endreça. Descloscava i pelava l'all, la ceba i els ous.
tot esplendent d'espurnes, va a parar al barret de Sant Pau, que se l'	espolsa	. La presència ígnia és cada cop més imminent. I se sent una escalforeta
i mira d'arruixar el foc per la part de dins. Hi reïx i la gent fuig tot	espolsant	-se l'esquitxada. Hi ha crits i rialles, tot barrejat, mig i mig. Ara ve
, de l'esquerra, de la dreta. Una d'aquelles boles em cau al braç i me l'	espolso	. Sento fortor de cremat. La senyora que tinc al costat crida enfollida i
bèstia devien tenir una certa pràctica en l'afer car, a part d'haver-se d'	espolsar	, resulten sans i estalvis. Fou qüestió de recuperar la vertical i de
a la fi dut del seu ressentiment es complagués a culpar els arguments, s'	espolsés	tota responsabilitat i passés la resta de la seva vida odiant-los i
bíblica que porta com el grà de la palla i que la feina dels llatins és	espolsar	les boires del Nord com el que espolsa la pols i les llegendes del Sud
i que la feina dels llatins és espolsar les boires del Nord com el que	espolsa	la pols i les llegendes del Sud com el que aparta les cortines de la
sense forma que transporten l'escena d'ací i d'allí,	espolsant	de les llurs ales de còndor l'invisible Malaurança! Aquest
i misteriosa, feixuga, roncera, apenes discernible i color de plom.	Espolçant	del meu esperit el que devía haver estat un somni, vaig examinar
cendra hi han pecadors que l'amanyaguen i n'hi han d'altres que se l'	espolcen	, dient: "Fes-te enllà i no'm temptis." Tu has sigut d'aquests,
profit, que el pecar més fa tarambana. I fet aquest determini, em vareig	espolsar	les orelles d'una manera figurada, i vareig resoldre i executar de dur
ve a esser un hermós tapiç, plè de palaus i de monuments, que l'estan	espolsant	al sol. Un gran casal que obre les golfes, i agafa tot el passat, i me l
els mobles, més endavant les armes i les pedres, tot sen và en pols, a l'	espolsar	, i es venten tan bé les cendres, que passen el mar i ja no tornen. Ahir va
i a posar les coses amb orde. Si ho gosessim dir, diriem que fins	espolsen	les tomaqueres. No hi hà cap fulla seca per terra. El fruit surt net, com
treuen del damunt, a esquitxos. Es tornen a remolinar, reculen un xic, s'	espolsen	i s'hi tornen a tirar, i més regalims, i més bromera. La penya, com que
del casal i ajudava a Donya Mència a fer resolis i confitures, a	espolsar	i desar les robes d'hivern, a penjar i despenjar cortines, a fer la
que obeeixi la veu d'aquell home ple de simpatia, quan religiosament	espolsa	els lligalls de manuscrits i els llibres. Udolava amb vent huracanat i
Així és que prengué el seu sac de viatge i un telèfon portàtil, i s'	espolsà	la neu de la ciutat nadiua de son impermeable, i se n'anà pel món. Anà
torre antiga de senyals, sospesa sobre un cingle. Agafem les armes i ens	expolsem	la peresa. El sol crema. Caminem per uns roquissers quasi incandescents
Primer esberlà la terra com un "quicou", després reganyà les fesomies,	espolsant	la brutícia. La pell groga se li encastava als ossos. Estava enfutismat
ungles a mossegades, que fumen amb boquilla llarga com un tirabesses, que	espolsen	les sabates amb el mocador del nas, que tenen una tia monja i perden al
se li ha ficat al cap. I ¿que no era home, en Melrosada? que no sabia	espolsar	-se les mosques? Potser sí... però... El tramvia arribà al carrer de Casp,
s'acaba tot aquí, no; per què a voltes hi canvío les cadires de lloc...	espolso	els matalassos... eixugo els quadros de les parets... rego les
gràcia, i ara es freguen pel rec i es renten la cara i les ales, i s'	espolsen	més fresques i més contentes encara, i vinga voltar i despertar tothom.

Pàgina 1 (de 18)

50 següents