Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

possible perquè el nacionalisme hi tingués, més tard, una fluència	esponerosa	. Comptat i debatut, probablement el catalanisme polític no ha aconseguit
que, abans, hem evocat en un passatge de Montaigne, tenen avui rèpliques	esponeroses	, amb títols persuasius, redactades per metges o per qui sigui, les quals
de la seva, veia l'horta de Jaume, conreada com un jardí, amb les plantes	esponeroses	, amb els arbres carregats de fruit. Com tots els incapaços, Borra ho
ribera, que donen un fruit saborós i molt estimat. Era un arbre coput i	esponerós	, d'espès brancatge, i venia carregat de fruits. En treien cistellades; en
de silenci el meu país i me'l tornava, com en un somni, bell, lliure,	esponerós	. De vegades uns níguls tèrbols, uns níguls baixos, xafogosos, o la
sentimentalisme català. L'un i l'altre, netament indígenes, havien florit	esponerosos	abans que posessin llur petja a casa nostra. Tampoc no podem admetre el
és rica en mobles barrocs i palaus del Renaixement, restes d'un passat	esponerós	. Mrs. i Mr. Byne, en la seva obra /Majorcan houses and gardens\
i el visitant no podia deixar de veure la distància entre un passat	esponerós	i la liquidació fraudulenta i esburbada dels "feliços vints". La
l'essència de la vida. Jo vull transfigurar-te, ressuscitar-te, fer-te	esponerosa	i prolífica. I tu em reps, és natural, pertorbada, esporuguida; tremoles
ha florit d'estimar vos. Vós teniu tota la vida d'aquest camp	esponerós	; vós teniu la meva vida: —quantes vides teniu
alguna cosa, versos només, car jo em veia destinat a ésser un líric	esponerós	, i, de la prosa, ni en volia sentir parlar. Un dia, em sembla que era
en cobreix la superfície amb les seves ramificacions tan belles i sempre	esponeroses	. V. Lleis de variació Efectes de les condicions externes. Ús i
des de la indumentària als happenings, de l'LSD a les cabelleres	esponeroses	, són incompatibles amb qualsevol espècie d'ofici regular, d'aquells que
Però demà les multituds veuran reduït a "bàsic" el seu vernacle, per	esponerós	que sigui. Aquesta paròdia d'idioma que és l'idioma industrialitzat es
en català. Podem conjecturar, doncs, que, amb una Renaixença més	esponerosa	—com la del Principat—, l'assimilació hauria estat integral. Amb tots els
en canvi, per les parets, altes i llises. Això origina la vegetació	esponerosa	de plantes i arbres atapeïts, mesclant llurs perfums i llurs branques.
abrusador. Entre les muntanyes i la mar, en terra grassa i humida, creix	esponerosa	la verdor dels camps i dels jardins. Una primavera eterna senyoreja
la mateixa de quan trepitgeu, damunt la costera d'un volcà, la vinya	esponerosa	. Tothora del dia els estols britànics (alerta sempre) eixorden l'aire amb
planteta que veya florir tan be, y volía esmerarse en ferla créxer	esponerosa	y forta, tant per honor de sí mateix, com pel generós altruisme de que's
d'espigues de moresc espellofades endomassant els finestrals, un xiprer	esponerós	, una bassa amb oques i un colomer nou. Vora aquestes masies sol
consuetud. Sempre és una delícia dormir la sesta a l'ombra d'uns ramatges	esponerosos	entre la fullaraca, i acaronats pel ventijol fresc i uns traguets de
desaprofitat la coincidència de calar la pipa en front d'un matoll	esponerós	i abrandable. Podeu donar-vos goig sense perjudici de tercer, impunement.
les masies i els conreus del voltant. A mà esquerra, damunt d'un aulet	esponerós	, Mas Torreies li mostrava la seva anegrosa i rústega però simàtica faç
les olles abans de sentar-se sobre llurs tapaboques, a l'ombra d'un suro	esponerós	. Treien del cistell un plat "fondo" de pagès, envernissat de groc i
cirera aprofitable, un grevol gegant de fullatge metàl·lic, una noguera	esponerosa	carregada de nous perduda en un sot de boscúria, i el dia següent
unes tires de sarments. En mig d'aquest marge creixia una figuera jove i	esponerosa	, les branques de la qual gairebé tocaven a terra. Amb quatre braçats de
l'ànima, un cos esvelt, uns llavis rojos i carnosos i una mata de cabell	esponerós	. Tot amb tot, allò que engrescà Innocenci fou el tracte constant. El
lluny s'adonà que el rostre bru, un poc biliós, de l'estudiant, la seva	esponerosa	cabellera agitanada i els seus ulls ferotges, que la seguien
(una per cada any), si eren grasses o magres pels grenys més o no tant	esponerosos	de la rusca, i li foren presentades, per dir-ho així, les soques millors
de veure els rosers, les xeringuilles, els lliris blancs i un baladre	esponerós	. Ella, diria's que recitava una lliçó en fer els elogis de cada flor i
atrapat sa mare enjogassada amb un traginer, en mig d'una feixa de moresc	esponerós	. I el noi va creure que s'esbatussaven i començà d'etzivar terrossos
estraordinari, llisa i cilíndrica, un brancatge regular, ben distribuït i	esponerós	i una copa rodona, amb un fullam intensament verd, espès i ressonant. Era
immutable, amb la seva característica majestat. Sols la capçana	esponerosa	remoguda pel vent salmodiava amb dolcesa l'oració del crepuscle.
mica avall, tot seguint el collet del turó, entre el verd d'una olivera	esponerosa	i una margenada d'alzinots, rossejava el teulat de cal Pobric. Quantes
escrita en llengua castellana, podríem assenyalar-la com un despertament	esponerós	de l'ànima catalana, per la humanitat i la riquesa de les imatges que
el començament triomfal de la nostra hegemonia, sinó el renaixement	esponerós	polític de Catalunya, iniciat al segle XVII, en temps de Felip
la humanitat que contenien aquells temps històrics de la nostra esplendor	esponerosa	, que van ser els temps de la nostra florida, defensant i mantenint el
per una ruixa de codonyers i nespreres, un hom trobava un clap de ceps	esponerosos	i magnífics, amb els sarments apuntalats a causa del pes dels penjolls de
d'un coscoll i alguna cabra solitària estacada a la soca d'un ametller	esponerós	i clafert d'ocells. Si el sol no caigués tan inclement, aquesta
d'un ametller, les dues parelles es fan fonedisses darrera unes mates	esponeroses	de xuclamel. Aleshores m'adono que el capellà s'ha adormit santament, amb
no n'havia vingut cap més. Ell era l'únic supervivent de la branca poc	esponerosa	dels Margalef. El tren tallava la fosca, lentament. Era un miste feixuc
és el del Portal; més amunt, com encastat entre dues cortines d'arbres	esponerosos	, hi ha el del Carril; aquesta via murada damunt el Segre és la Banqueta,
L'Ebre s'hi eixarrampla repapat a la seva falda i el volta de frescor i d'	esponeroses	fullaredes. No s'ha mogut pas d'Aragó, encara, però l'albirança de
com un pallardàs. No el veieu com ens fa l'ullet part d'allà de la mata	esponerosa	de les Bultres balaguerines? Ja el tornem a trobar, ja l'enyoràvem aquest
banyes del caragol escrutador de camins, el veiem botxar i esclatar en	esponeroses	gèmoles prometedores de noves i impensades energies. ¿I qui no hauria dit
aquelles quatre parets que sols deixaven veure el fullatge d'uns llorers	esponerosos	que hi creixien dins, era un petit cementiri. Tragué el cap per entre la
vila blanca hi ha xalets i edificacions de gust deplorable. Té uns pins	esponerosos	a l'ombra dels quals s'hi va a fer salut i murmuració, i en la platja, a
és rica en mobles barrocs i palaus del Renaixement, restes d'un passat	esponerós	. Mrs. i Mr. Byne, en llur obra "Majorcan houses and gardens"
nosaltres. Entre salam i salam, ens guia a través d'un bell pati voltat d'	esponeroses	columnes de marbre, portes filigranades i un brollador central que canta
l'ampla avinguda vorejada de desmais, ombrejada i fresquívola. Els	esponerosos	arbres formaven dues línies paral·leles i un cobricel de verd fullatge.

Pàgina 1 (de 7)

50 següents