Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

esbarts de les colomes en capvesprals voliors. Per vós és tota	esponera	. I el meu cor, en les clarors de la vostra primavera,
del riu patern a la vorera i els monts cobria l'	esponera	de les alzines i dels pins. Mes la ciutat tentacular,
setembre sou, per ventura, al Camp de Tarragona i us poseu a seure en una	esponera	de pins o en un pendís de garrofers estarrufats, sentireu perfectament la
més ufanosa. Les seves concentracions de tossut i esquerp li donaven més	esponera	. Un ambient intern era favorable a l'exuberància de la iniquitat. El
porta esberlada, el reixat obert i romput i les romegueres imprudents d'	esponera	, despertaven sensacions indefinibles de recança i pietat. Semblava que
platejat que enrevolta un turonet graciós. Sobre el pujol, entre una	esponera	de mates llentrisqueres, de garballons i de revells rebels, es destrien
que la terra hagués estat més rica i se n'haguessin poguts criar més en l'	esponera	de l'abundor; calia, per tant, que un cop fets visibles i plausibles
parença, parençós; pressa, pressós; ufana, ufanós; mandra, mandrós;	esponera	, esponerós; enveja, envejós; angoixa, angoixós; rauxa, rauxós; basarda,
molt millor la lactància artificial. Amb un empelt de llet viva l'	esponera	de l'ésser humà pren una embranzida evident. En aquests casos, la
del magraner". Mentrestant, el Príncep anava creixent amb una bella	esponera	. Ben aviat, la seva talla doblà ja la de l'home més ben plantat i alguna
en la tela, o en el coure, el poema de les ruïnes embolcallades per l'	esponera	de males herbes; però encara la literatura i els gravats repetien el tema
la bravada humida la sentor de la terra àvida que xuclava l'aigua l'	esponera	de les herbes xopes el fullam i les tiges de les quals em feia la
dos grans lledoners, i qualsevol que us vegi admirant la viva i fresca	esponera	que duen aquells arbres, ja és ben segur que us contarà el prodigi que
bruixeria, però sense ell el miracle no s'hauria realitzat. El perfum i l'	esponera	de les roses són fruit de les deixalles del femer. Déu Nostramo creà
i oida; i pels seus artistes i escriptors principalment s'ha de veure l'	esponera	, i sentir-se les palpitacions de l'intima vitalitat, i fer-se escoltar i
per damunt la calaixera i pel canti de'n Roman. Mes la màgica	esponera	ja és follada, arrossegant, sense flors i sense
un jorn el cobria poc a poc germini de nou; i hagi tret la seva	esponera	en el cor gentil i fidel quan veuré la gràcia
!... —Ai! sí? —digueren.— I qui era? —Per entremig de l'	esponera	dels arbres —diu Norada— no hi veu a pler tothom;
quan la fageda sembla mortal, cirerer de cansada	esponera	, t'arbores com un coral. Què s'ha fet el caliu de cirera?
Què s'ha fet aquell pètal carnal? Pura llum de la teva	esponera	, translúcid vas ideal. Abans no et caigui la fulla que era
primavera, esclatanta de verdor! Dels llorers dins l'	esponera	s'alça en flor l'arbre d'amor. Ta estimada el front allisa
ton entorn fa muts, t'acotxa amb flonjor d'ombra i vetlla a ta	esponera	. Dolç sia el breu dormir: Amor, què hi fa si ja batalla nova
llurs vides al sol i al vent. Prens ton urc de ta pròpia	esponera	resolta bracera, vistós salamó; de
i la figuera alegrà mon ull pensiu amb ton verd ple d'	esponera	. I evocant el poble hebreu, com al fons d'un clar miratge
fent garba a plenes mans, no de fets plens d'històrica	esponera	, sinó d'amables dies casolans. Vostres humils
primera, amb alegre despertar: flors, aucells, verda	esponera	, la maduixa, la cirera... Qui li pari la sendera
somriu: ès alegre com un niu amagat dins l'	esponera	. Orfe infant, vell pelegrí, venturosos sereu, si
que corseca la borda figuera expandida en eixorca	esponera	, era el món ple d'abrulls i ravells: arribat a
de la negror de la nit. Cantúria fresca d'ocells en les verdes	esponeres	; núvols que semblen banderes, boires que semblen
dins aquesta aigua mansa, presonera entre molls on descansa l'	esponera	de les naus que fatiga un pes pregon; no ja el batec coral del
que el cant reprèn, sota el sol —que marceix tota	esponera	— sota el sol de Juliol. Somicant dins una lenta
és luxuriosa. Ah! per mi que no sia massa fèrtil ni	esponera	sobrera no em demostri en ses espigues massa primerenques!
a la branca de les etzeroles. Ningú sab com era qu'entre l'	esponera	de l'hort senyorívol, fentlo més ombrívol,
de tot fondejar-hi, les roques malavinents i els arbres de gran	esponera	. Bruscament s'aixecà i mirava la terra paterna i
a la fàbrica. I a la casa del Gòmara, camuflada al costat, entre una	esponera	tropical. —Em parles del senyor Ernest Gòmara? —vaig dir. Se m'havien
de les colomes, en capvesprals voliors. Per vós, és tota	esponera	. I el meu cor, en les clarôrs de la vostra primavera,
però moltes vegades de fer cruixir els somiers, havia crescut aquella	esponera	de gent. Alguns d'ells, els de mitja edat, eren fruit de dues d'aquelles
qui sap quina profunda mandra primera entre bavors i	esponera	—rebeca a les signatures, les paraules i les dures
xvii i xviii, període de màxima	esponera	de la farga, la producció carbonífera era forta (vegeu «L'ús del carbó»,
xvii i xviii foren els de màxima	esponera	de la farga, però, als segles xix i
ciutat. És un passeig ben agradable, veus els camps d'ordi i les vinyes,	esponera	verda, des de més amunt que amb el cotxe i tens una percepció diferent,
profundes, així, doncs, hauríem de parlar també del nostre camp visual, l'	esponera	i la magror del qual ens ateny profundament. Ignoro, no obstant, fins on
meravella grossa com, en ampla volta, mentre les roques treuen	esponera	, les corbes de nivell no cauen a terra. No hi cauen. La mundial
el cel set arcs de Sant Martí que esclaten en set nervis d'	esponera	. Esclata el nervi de la llum primera, i el de la
arrabassar un a un els pins de la plaça, al meu poble. Eren plens d'	esponera	i resistents. Feien ombra a l'estiu a aquells que s'asseien als