Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Bah!... És ben racional... és l'alarma de la teva virginitat... aqueix	esporuguiment	! Tu endevines la meva follia i et sents dèbil per a compartir-la. Perquè
que no mostrava a ningú i em mirava les noies de lluny i amb molt d'	esporuguiment	, per bé que elles eren la meva obsessió. I així sospirava per l'amor, la
de mare. La seva ignorància esdevé la suprema saviesa; la humilitat i l'	esporuguiment	que l'han perduda, pasten dintre seu una voluntat inflexible. La indecisa
notar que m'observava. La vaig sentir al meu costat desconfiada, presa d'	esporuguiment	. Caminava insegura, ensopegava, topava constantment contra el meu cos.
que el meu caràcter s'afeblia, que es contagiava les timideses i els	esporuguiments	d'ella. Jo sentia que ella em tallava les ales, que m'encongia amb els
si volgués amagar-se. En la blavor dels seus ulls hi havia una ombra d'	esporuguiment	. Semblava més minsa, el coll més fi, amb una llenca morada sota els ulls
Després s'esgarrifà de cap a peus, escampà la vista a l'entorn amb	esporuguiment	i s'esquitllà dintre un camp de mongeteres, cercant un amagatall entre
car deprimiria llur coratge i faria degenerar llur instint natural amb un	esporuguiment	abastardit, ni tampoc no els permetrà d'esgarriar-se i córrer a llur
sols; i, amb la por d'estar sols, cerquen la companyia dels altres.	Esporuguiment	La por del plagi que senten alguns artistes indotats, és com la tortura
silenciosos. Innocenci esguardava el seu pare amb la mateixa atenció i	esporuguiment	que seguia els progressos d'una nuvolada grassa arranada a la muntanya de
el rodolar de la teva pilota quan se t'avia de les mans, igual que el teu	esporuguiment	en veure un incendi de torbació dins uns ulls d'home... I aquí la
a part, d'un caràcter fortíssim —sobretot a causa de l'aire que tenen d'	esporuguiment	i de perplexitat. Tenien la cara crispada. Cap no ha arribat al
més acostumats a renegar que a dir Parenostres, entren amb un diabòlic	esporuguiment	dins aquesta santa casa. No els mena cap interès espiritual. Demanen el
dels militars sublevats contra un govern legítim. En altres termes: l'	esporuguiment	de la burgesia, la cessió de tots els ideals, de les formes de vida
de no sobresortir de la vulgaritat. Sentia com una trava interior, com un	esporuguiment	indefinit, infaust. Ella, al costat de Carme, no comptava. Tenia els ulls
de donar-li el Banc de l'Estat. Aleshores el Banc d'Espanya tingué tot l'	esporuguiment	de la banca privada, amb la diferència que aquesta és comprenia que el
la professió de periodista en el gresol de la seva ploma, són causa d'	esporuguiment	per als qui, no podent suportar la força resplendent de la seva prosa,
abreujada del foc Primera part Capitol primer Els homes i el foc: de l'	esporuguiment	a l'interès 1. Davant el foc, els animals han reaccionat, sense
d'una família. És fruit també, més fondament, d'un esperit d'	esporuguiment	que segles d'opressió han apilat a les espatlles de molts i del qual hem
Joan!, va restar tota la nit amagada, mentre la mainada autora del seu	esporuguiment	dormia tranquil·lament i el jovent dansava i els grans gustaven la
al procés d'aquella cosa que creu pèssima. D'aquí el quietisme, l'	esporuguiment	, l'acoquinament, la desconfiança, la negació de tota solidaritat
arribar fins a Deu! Llensarse a l'infinit! Qui no sent tremolors, y	esporuguiment	, y aniquilament còm el dels vidents y profetes, quan planava demunt
una cadira, prop de la taula. En el crit d'ella hi havia hagut sorpresa i	esporuguiment	. Les seves mans havien pujat, brusques, fins a la gola, com per a ofegar
per qui so fet tant s' ho mereixia, y que si ha fugit no ha sigut per	esporoguiment	. Y acostantse mes al oficial baixet, baixet li digué: —Es precís, senyor
no perdonarán á ningú... Y al sentir aixó, la dona recobrá son anterior	esporuguiment	, y s' allunyá del moribundo, prenent lo camí del port. Lo pobre
vaig dir al meu amich: —¿Y donchs, perque'm parlas d' aixó ab tant d'	esporuguiment	? —¿Que no es prou osadía? —'m contestá ell ab tristesa.— Lo pobre orfe
las finestras, aquella divisió malaventurada finí d' aumentar lo seu	esporuguiment	y la séva destrucció. Ja no vejéren esperansa de salvació ni de repós
mes com era valent no per sò s' encobardí. En estant llest de sopar, sens	esporoguiment	y molt menys, prenguè un llum d' oli de claror esmortuida y cap á la
moments aquella sensació, que la Marceleta's palpava la roba, y, presa d'	esporuguiments	, sentía enveges de fugir, d'escaparse, xisclant, de sa meteixa companyía
Tothom vos estima, egregi ciutadá; pero no basta l' afecte pera dominar	esporuguiment	tant arrencat; se 'n diuhen moltas y de molt crespas, don Francisco... jo
com per encant la malura. Més encara que en alta veu se burlessin de l'	esporuguiment	general, l'enguniosa inquietut que, com una llosa de plom, oprimia les
y'ls cambis no's reaccionavan, aumentant aixís aquella desconfiansa y	esporuguiment	que feyan encauhar el diner cada día més fondo! Llavors, perduda
dels de casa; els sobresalts que em desvetllaven una i altra vegada i l'	esporuguiment	que durant el dia no m'abandonava. M'havia fet de pressa a un canvi tan
els plats. Quan tot està arreglat, es posa aprop d'en Benjamí, i amb	esporuguiment	, com si temés enutjar-lo, li parla.)] Nurieta. Benjamí...
que provoca en la cultura contemporània occidental, ni amb els calfreds d'	esporuguiment	que sentim davant de la seva ombra. Per això ens és difícil compartir la
va ser qui va fer possible la unitat de deixebles dispersats per l'	esporuguiment	i les circumstàncies d'aquell moment històric i dels fets concrets