Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

passa per alt aquelles conxorxes íntimes, perquè no és pas cas d'	esporuguir	el parell o tres d'hereus que van els dissabtes a prendre licor de
cor fort y aufegar lo sentiment. La retirada d' en Lluís l' afalagava y	esporuguía	alhora: la afalagava en quan veya en ella un sacrifici qu' era una
ella un sacrifici qu' era una revelació, una proba manifesta d' amor; l'	esporuguía	en quant l' amor de l' estudiant no li podía portar més que perills y
jo. Només passant en el verger movia fressa un ocellàs que ma llanterna	esporuguia	. Nas Tort Fins la Guiomar que no es deixa lluscar. Tindrà una
la llarga embolicada de terror com d'un suari, i el lladre mateix, sovint	esporuguit	per les horrors que les seves propies roberíes havíen creat, abandonava
sensibles de la natura per imatjar els combats de la ment, sense	esporuguir	-se de cap mena d'oposició. No endebades ha dit: /Un mal vif et bien
home que mira el món amb ulls no entelats per cap teranyina i no es deixa	esporuguir	ni governar per cap mena de fantasma. I així creu afermar clarament la
deixalla d'un temps que ens fa vergonya, de tant que érem ignorants i ens	esporuguia	qualsevol niciesa. Després, fruita que lentament maduren el sol i el
en son cap, en ses espatlles, regalant-li després espinada avall... S'	esporuguí	més: tota sa ardidesa havia desaparegut com per miracle; li petaven les
En Janret va sortir a fora, va mirar la volta on encara lluïen els estels	esporuguits	per la naixent claror del dia, i va dir alt: —Són més de sis hores. Hem
La veu del lleó al bosc, és potent i magnífica, omple l'espai i	esporugueix	tot animal vivent. Mentre En Botey va sentir-la, provà d'orientar-se, a
—Avui havíem de topar amb els de Santa Tecla. —Sí, és veritat. S'havien	esporuguit	de sobte, i s'aplegaven entorn de Laia. Ella els menyspreava: —Què faríeu
que per noyets de set y vuyt anys era una proesa darhi la volta, sens	esporuguir	se. Aixís com teniam dies alborotats, ne teniam de tranquils; y aleshores
d'aqueixa feram subaquàtica que, a tenir corpulència, altrament	esporuguiria	els homes. Un buf lleu de marinada arrugava amb suavitat la llisor
pal·lior escarlata de paper de seda que es dissolia en la llum del sol.	Esporuguia	de veure, que un om, un roure o una bardissa es mustiguessin sobtadament,
porxos eren plens de carros, d'arades i d'eines agrícoles. Les gallines,	esporuguides	pel brogit de la gent, eren a jóc als cairats dels porxos. De vegades
Joan Antoni passà per davant el mas, el gos lladrà, la parella s'	esporuguí	. Era el moment que s'acomiadaven. —Ai, potser és el pare! —digué
amb un foc que s'hi encenia mai reparat en uns ulls, tan golut, que se n'	esporuguí	com si pensés ésser-ne devorada. Féu una petita passa enrera, encongint
, no; jo havia d'ésser seu i de ningú més, de ningú més. Aquests esclats m'	esporuguien	; quan la besava el seu alè tenia una cremor d'infern, els ulls una força
sense la figura principal. Tots ploraven. Un nou batre d'ales meu va	esporuguir	-los i els obligà a retirar-se a llurs cambres per dormir, no sense pregar
nit va ploure sense parar i jo em vaig llevar a mirar l'aigua. La fosca m'	esporuguia	, però vaig sortir a la terrassa, em vaig estirar a terra, la pluja em
sobre vós mateix. Heu pensat en el vostre esdevenidor? —No: m'	esporuguia	massa de pensar-ne cap. —Però el vostre no el podeu deixar de banda; ben
caliu, escalivar; blanc, esblanqueir-se; groc, esgrogueir-se; poruc,	esporuguir	-se. Notem que la mateixa relació de significacions que hi ha entre
dos guàrdies civils i, apuntant els màusers vers la gent menuda, l'	esporuguiren	i tots tornaren corrent a l'escola. A les dones no les espantà la parella
cares i per això també l'objecte aparent de la fòbia pot, momentàniament,	esporuguir	més a qui la sofreix que el seu motiu real. És per això, precisament, és
de grans sofriments pregustats. No ho va dir de bell antuvi per no	esporuguir	els deixebles, però la freqüència amb què ho va repetir tot just encetat
en tots sentits, per què preocupar-nos ara, com un fatalisme que ens	esporugueix	, d'establir plans per a la política que caldrà seguir amb l'Estat o
que el carrer ve de baixada. No diuen ni una paraula, com si els hagués d'	esporuguir	llur veu. De pressa! Se sent embriagada de la nit i del pas lleuger que
món! —reflexionà Innocenci—. El més esporuguit i modest del gremi els	esporuguia	a ells i els feia nosa." No li era possible d'abastar, encara, tot allò
però ens acontentàvem amb poder bellugar la llei com un espantall per a	esporuguir	-les, de la mateixa manera que s'amenaça amb les penes de l'infern al
el maltractaren d'obra, fins a deixar-lo, sovint, com mort, sinó que l'	esporuguien	amb espaventables bruels, amb crits terribles, amb visions i fantasmes
Ahir eren els normands i els "wikings", que amb llurs atrocitats	esporuguien	la gent i l'empenyien a l'atresorament; avui són aquests aventurers de
es fa endarrera amb una mica de por. Recorda que ja és gran i no li escau	esporuguir	-se. L'altre dia fins va poder abastar el despertador de sobre la
la seva i que una misteriosa força semblava emparar els infants, es van	esporuguir	, van tornar els nins a la barraca i els deixaren novament al bressol.
homes de ciència, desavesats a l'anàlisi de les coses, que més aviat els	esporuguia	, eren uns constructors de "teogonies", poemes en què era descrita la
l'altra, la seva essència. 2. Els homes, que no s'havien deixat	esporuguir	pel foc, no s'acontentaren tampoc poetitzant-lo o aprofitant-se'n; llur
3. Tan bon punt els homes començaren a observar el foc sense	esporuguir	-se'n ni venerar-lo, eixiren un gran nombre d'opinions discordants sobre
triomfaren dels perills que, venint de fora, els havien refrenat i	esporuguit	i fins i tot desfet. El darrer entrebanc que va caldre fer enllà, el del
com per als que no ho són. D'aquesta forma, per exemple, una noia	esporuguida	per un pare autoritari pot sentir-se atreta més d'una vegada per homes
no privadament sinó en públic; de manera que no intervé gens per	esporuguir	l'orador la circumstància especialíssima que el públic sigui nombrós o
i vessant d'alegria celestial. Res no la devia distreure, res no la devia	esporuguir	. És clar! Com havia de tenir por si portava en el seu si el Rei de la
nosaltres i que està a nostre favor, per què haurem de témer? Què ens pot	esporuguir	? Si Jesús ens parlés des del Sagrari, segurament que ens renyaria i ens
la plenitud de la llei. Si la caritat fos com la presenten, tothom s'	esporuguiria	, perquè la quimera del desinterès absolut no la trobaríem tal volta ni en
que la tenen vençuda, com també per orientar els catòlics tímids que s'	esporugueixen	de veure-la perseguida, convé parlar de Les persecucions de l'església Fa
Jesús, com manifestació de dol. La terra, aquells terra-tremols que tant	esporuguiren	als enemics de Crist: en fi, per a Francesc tot lo mon era un llibre
els llops, cal ésser guineu per a conèixer les trampes i lleó per a	esporuguir	els llops. Els que només saben fer com el lleó s'han quedat a mig camí.
de la part del conjurat només hi ha por, dubte i sospita d'una pena que l'	esporugueix	, mentre que de la part del príncep hi ha l'autoritat del principat, les
capteniment atreuen les femelles i les estimulen a pondre i, així, mentre	esporugueixen	els mascles rivals, desvetllen un sentiment amorós en la femella. Però,
les aranyes produeixen en la gent sentiments oposats. Tant aviat queda	esporuguida	per llur presència com, instants després, asseguren que són uns éssers
pescador submarí, ha fet una brutal irrupció en aquest món, assassinant i	esporuguint	les pures criatures paradisíaques que l'habitaven. L'entrada de l'home al

Pàgina 1 (de 3)

50 següents