Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les solucions que hem aplicat als problemes eterns de l'home en societat.	Esprement	la quinta essència de la catalanitat, Josep Ferrater i Mora ha cisellat
o d'algun déu, com tots sobrer. ¿O	espremen	d'ells mateixos sucs celestes, potser? Sort que escassegen els
amb un home indefens, injectant-li el microbi de la follia dins del cap,	exprement	-li miserablement els diners, i tot per un negoci tan baix, tan trist.
dintre de la seva mà freda, untuosa i servil, però ben disposada per	esprémer	el que convingués. Aquesta persona era el Doctor Claramunt, canonge
tesi que la Baronessa pertanyés a aquella mena de dones de sensibilitat	expremuda	per una constant i variada brutalització; una dama que de molt criatura
Precisament Pat començava ja a estar tip d'aquelles relacions, n'havia	expremut	tot l'interès; ja només en quedava la rutina servil i a Pat el distreien
i ben brillant, que es fes remarcar de tot Barcelona. Conxa tenia ganes d'	exprémer	el suc de la vida fins a defallir. Feia dies que li rodava pel cap una
a mi era un estimulant de la imaginació com la música i els perfums, i l'	espremia	en totes aquestes altres coses que he intentat descriure. Tot el dia,
Això és que ha tornat allà per estar una vegada més amb aquella... ¡Com	esprem	els meus vint-i-cinc francs, el lladre! Si els en treu, de suc! Hi haurà
comerciant que deixa morir la seva mare, els de l'escanyapobres que va	esprémer	els deutors fins a la mort... Digues, aleshores, quan em trobi submergit
mà pròdiga damunt la taula ho va apilant. Per beure'n	esprem	raïms, most innocent, i baies, i en treu com aiguamel, i fa,
Després de tants anys que t'has passat llegint patracols, deus haver	espremut	quatre o cinc mil lliures de paper; ¿i quin suc n'has tret? Hi havia
—deia—. Cal trobar el pendent just... tota una ciència! Mesos i mesos m'	espremia	el cervell, però endebades; per a les grans obres no n'hi ha prou amb la
cal la inspiració de Déu. Em veié, doncs, la Santíssima Verge, com m'	espremia	el cervell, i es va compadir de mi: "Aquest pobre Zorbàs —digué— és una
feliç. Avançava, avançava, vaig enfilar el viaró costerut de la muntanya,	espremia	entre els dits una rameta de timó florit. Era vora migdia. L'ombra,
dir coneixement del suc de la veritat, com si la veritat es pogués	expremer	com un raim per a examinar el most i el vi, oblidant que el que s'ha de
de la vida. Prou feina té cada u a esquivar les penes que l'afalconen o a	esprémer	tot el suc del goig que li ve a les mans, perquè pugui torbar-se a
ella voldria que s'entaulés una conversa a son plaer. En son cervell,	expremut	per tants anys de vida, una idea s'hi és fixada com l'aranya a la seva
i natural! Hom es nodreix dels antics i dels moderns més destres; hom els	exprem	, hom en treu tot el que pot, les obres en van reinflades; i, quan a la
ensur. Una parella de bous, arrossegant la carreta, decantats de través,	exprement	tota la forsa en l'ull trist girat en blanch, soportant ab paciencia'ls
què hi ha, mossèn Jaume? La Llucieta, sense mirar ni badar boca, anava	esprement	amb les mans la nata per escórrer el xerigot. —El noi Jiu, el carter, diu
i a contemplar-se'ls així. A poc a poc li van venir més ganes d'escórrer i	esprémer	la roba; i, com no n'hi havia gaire, tot just començava el sol a pondre's
un esport adequat per a satisfer la humana ambició; ho foren els qui	expremen	el suc del seu cervell amb finalitats exclusivament utilitàries; però
que si de dèu n'acampava una, no hi hauria trulls a l'Empordà per a	exprémer	tant d'oli. Doncs l'ànima de l'empordanès garrona constantment, d'un bé
i revolaire, cobejós d'informar-se amb la perfidiosa insistència d'	esprémer	el diàleg fins al darrer abast de la darrera paraula. Home d'amargants i
mastegats i mig digerits, que estan barrejats amb els sucs àcids.	Expremen	això, i en beuen els regalims. Quan hi ha lloc fet, entren altres homes,
els raïms. I jo, amb el beire del Faraó a la mà, cullía els raïms i els	espremía	dins el beire del Faraó i donava el beire a la mà del Faraó. I li diu
que, després d'utilitzar l'amistat dels artistes i dels escriptors i d'	esprémer	-la com una taronja, menyspreen l'art que els serví d'escambell i
Palestina i guardat als cellers d'Israel, que és el poble que collint i	esprement	la realitat que ens volta, tal com hom cull els raïms dels ceps, la va
d'una tela pintada que representés l'eternitat. El bo del pintor prou	espremia	el seu cervell i cercava en els recons del seu magí una imatgeria
La Publicitat que denominava Meridians on	expremia	el resultat de les seves incursions intel·lectuals. De vegades les
savis i altres èxits. Quan vet aquí que, gambadejant avall i amunt,	esprement	-se per una solució de la seva perplexitat, els ulls li ensopeguen amb un
també, per tal d'amanir-li els lleures. Pobre rei xaruc i atrotinat qui	espremia	tot un imperi per fer-me feliç i voltar-me d'un luxe que jo mai no podia
son tràfec. Son poder especulador no tenia fre, ni límits, i tot ho	espremia	fins a la darrera gota de suc. Ell ho tocava tot: sabates, colls i punys,
Kat que es posa el casquet, i li pregunto: —On vols anar, Kat? —A	esprémer	un xic la situació. I se'n va tot ganso. L'artiller riu per sota el nas,
acovardit està estirat a terra, un noi de cabell blanc com el lli que	esprem	la cara contra les seves mans. El casc li ha rodat per terra. Jo el pesco
miserables, retuts; aquests cossos doblegats, als quals el còlic	esprem	la sang del ventre, i que amb els llavis crispats i tremolosos de dolor
podeu ben creure-ho, que l'olivera viu tota retorçada, com si volgués	esprémer	el seu desencís. VI Una nova versió No obstant, fa tants d'anys
positura i provaren de nou a donar utilitat al fruit agafant-lo i fent-lo	esprémer	en forma semblant. Així és com fou obtingut l'oli i així és com segueix
descobriré els veritables criminals." En Joan rumià i comptà i debaté;	espremé	la seva memòria com un drap de bugada, i per fi unes gotes de llum li
que poden. —Ja està bé que pregunteu —féu el senyor Ignasi,— però cal que	expremeu	una mica més el cervell per tal d'endevinar, o millor dit, per tal de
això es precipità al meu damunt com una àguila al damunt d'una ovella i m'	espremé	la cara en gibrelles de fusta de l'aigüera i em posà el cap sota aixetes
instruccions del senyor Jaggers.— Em va mirar, i va mirar Sara, i Sara	espremé	un cruel somrís en la seva cara vigilant. —Adéu-siau, Pip! Sempre
mà era perquè deliberadament escollia de fer-ho i no pas perquè hagués d'	esprémer	gens de tendresa en ella ni que fos haver d'esclafar-lo i de llençar-lo.
les seves potes arbitràries a l'escalfapanxes i una altra a l'entrada i	esprement	el pobre rentamanets amb la inexorabilitat de la Justícia Divina. Com que
a mi mateixa. Visc de mi mateixa. Em devoro. Això basta.— I encara volgué	esprémer	-se, esdevenir mare. Hi posà una fe muntanyívola. 6 Deslizáronse
i que em posà sobre els llavis una besada sucosa, com si m'haguessin	expremut	sobre les dents tota la sang d'una magrana; i que m'estrenyia sobre el
els lectors descobreixen la locució meravellosa que, en un sol vers,	esprem	una font de contingut litúrgic, o la inspiració devota, o el nou gir que
escórpora; els infinitius ésser, néixer, créixer, péixer, prémer,	esprémer	, témer i córrer, i les formes del verb ésser: érem,
i crear noves plantacions per tal que l'agricultura	espremi	la terra, que és la que ha de seguir el ritme de les necessitats d'una

Pàgina 1 (de 9)

50 següents