×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esprimatxat |
Freqüència total: 154 |
CTILC1 |
infants de la seva edat. Un d'ells era el fill de l'amo —un infant ros, | esprimatxat | , entremaliat, amb ulls de malícia—, i ajudava el seu pare en els treballs | a causa de la seva naixença. Aleshores Tino Costa era un infant | esprimatxat | , ja inclinat a somniar damunt dels llibres de contes que la mare li | molt satisfeta del seu Picasso. La tela representava un adolescent nu i | esprimatxat | , que escandalitzava força senyores entrants a la casa. Hortènsia el tenia | d' Inglaterra que si esqueyan perfectament bé á son cap ros, á sa figura | esprimatxada | y alta, al modo de posar los brassos sempre cayguts y en moviment de | bé, nuet, destacant sas moradencas carns sobre la blancor del culatxo, | esprimatxat | y flonjo y mostrant dolorosas pelleringas allá hont los muscles havían de | les meves crisis i com elles em posaven malalt (Jo llavors era un minyó | esprimatxat | , ullerós, pàl·lid i aparentment feble. En realitat estava més malalt que | feien el que volien i no aprenien res. L'altra havia estat una bona noia, | esprimatxada | i trista, pàl·lida, i que somreia a tothom, com per atenció i humilitat. | Aquí Zorbàs havia dibuixat amb llapis de colors un home gran, | esprimatxat | , corrent sota arbres verds i darrera d'ell set llops roigs, i damunt, en | porcs que fan la viu-viu pels munts d'escombraries de les cases foranes. | Esprimatxats | i robustos com bèstia salvatgina, les cerres negres i fortes cobrint-los | ha escoltat un cant tan magnífic. I li surten tres magres pius-pius tan | esprimatxats | , que no pot ser que els senti ningú, si no és tot de la vora. Davant d' | vermelleta de cara, riallera i amb gana per vendre, en Pasqualet era | esprimatxat | , romancer, enyoradís i llepafils; i, com que era fill únic i la mare | s'obre la porteta de darrera l'entarimat, apareix pel buyt d'ella l' | esprimatxada | figura del professor, y tots els alumnes, com engegats per una molla, se | plegats estessin jugant a la gallina cega. —I ara! Què fa, aquest | esprimatxat | ? —Menja o llança fum per la boca. Els homes sempre juguen amb llur boca | llei regula la vida dels homes. De Ramonet a Ramon: imagineu una figura | esprimatxada | , llarga de cames (curta de pantalons), llarga de braços (curta de | fugida o del poc obedient que era als desigs de la seva mare. Llavors era | esprimatxat | i blanc de pell. Elles no gosaven a dir-li res i els feia un xic de por | la prada enquadren els camps de blats daurats, enlluernadors. Els àlbers, | esprimatxats | i vincladiços, gronxen dolçament llurs branques, i llurs fulles | de guariment de la malalta, aquesta es reféu. La noia va créixer | esprimatxada | , esquerpa, rampelluda. Li agradava passar-se llargues estones mirant la | mestressa els trobava massa bons i amb colors massa encesos i els volia | esprimatxats | i esblanqueïts com els joves barcelonins. Ja els conec, germaneta meva, | Dos nois jovenets que havien sortit aquell dia del col·legi per la festa, | esprimatxadets | i vius com dues centelles. Benvingudes, besades, abrassades. Més que | ressona damunt del meu cap. Pel badall d'una finestra surt el dring | esprimatxat | d'una campaneta beneïda que toca a temps. Torno a trucar amb violència... | de la selva blava. Serà, potser, un artista? El minyó és de bona alçada, | esprimatxat | , pàl·lid i ullerós, té les mans blanques i afilades i en conjunt una | carro, ornat amb canyes verdes, ple de gent obrera que cantaven, mentre l' | esprimatxat | ase que el duia deixava caure el cap, mort de fatiga. —Això és ben | darrera els homes que sortien. Prats era alt, esvelt, però un xic massa | esprimatxat | . Si bé vestia com un obrer, ni per la finesa dels seus moviments, ni per | una mica gallofes i feia veu de nas. Conxita era una noia poc construïda, | esprimatxada | , la pell d'un rosa passat, els ulls inexpressius, una dent posada | el perfil dels pujols es veuen esporàdicament les siluetes d'uns pins, | esprimatxats | i esquifits, que de vegades, a contrallum, semblen formes en deliri —com | II El vell Vadó havia estat un bon pescador. Menut, bonastre, | esprimatxat | , bellugadís i graciós, amb les seves pesqueres, estalvis i simpaties, | clínica hi ha un noi fi, agut, distingit de fesomia. Té uns catorze anys | esprimatxats | de sofriment i voluntat lluitant en sa convalescent adolescència. Ocupa | Ni dol es posà. Anneta tampoc no va plorar-la. La mare era una dona alta, | esprimatxada | i groguinosa. Patia d'accidents nerviosos. Tothora portava els dimonis al | gegants del nord, rossos i amb una cara plena de candor, meridionals | esprimatxats | , actius, que són els primers a voler sortir del llit i els primers a | en pronunciant aquelles dites. Podia sentir com els músculs del braç | esprimatxat | que em voltava el coll s'inflaven de la vehemència que la posseïa. | la fi del trajecte. El Jordà barceloní Quan llegiu que Joan el Baptista, | esprimatxat | i bru, vestit de pèl de camell i nodrit de llagostes i mel silvestre, | vellotejar, xerrotejar, primoter, guixoter, calçotets. Atx. | Esprimatxat | , primatxó, novatxer. Itx. Magritxol, ramitxó. | dormir, de dides i de cuiners, i també de dimonis amb banyes, vermells i | esprimatxats | ... Diríeu que són els mateixos de cada any i de deu anys enrera, servats | no hauria pogut endevinar que Casas fos un artista. Malgrat ésser un jove | esprimatxat | i pàl·lid, es dedicava a l'esport amb una passió incontenible. La gent | fantasies il·limitades. El gran caçador, en canvi, sobretot el de tipus | esprimatxat | i flac, més aviat sol ésser d'una discreció, d'una tendència a la | resseguir la figura d'en Batista amb ulls analitzadors. ¿Aquell subjecte | esprimatxat | de galtes i de tot el cos, amb encongiments de miop, era el seu home?: un | si les retingués un tossut desig d'unitat. El nou vingut era baixet, bru, | esprimatxat | . "Míster, míster... el telèfon..."; es mig alçà de la butaca, però una | les herbetes i els animalics de Déu; o, millor encara, el d'un ganàpia | esprimatxat | amb aquella llei de bri de geni que tant es pot acabar a l'harem d'una | i arrugat era el seu cutis i tant les seves extremitats eren estirades i | esprimatxades | . Anava pomposament vestit d'un levissac o casacot de color de gos com | El qui dirigí la maniobra fou un tal senyor Torner. Sembla que el vegi, | esprimatxat | i suficient, però sol·lícit, amb la seva sòrdida americaneta | d'un esguerrat era el trombó de vares, per la seva forma llargaruda, | esprimatxada | i excèntrica. Tocaven aquella música expeditiva de les marxes militars | de goluda concupiscència dintre les nines dels ulls. Aleshores la seva | esprimatxada | còrpora i les seves faccions eren pur anacronisme i es convertia en un | de Jaurès, de Briand i de Clemenceau. Eren aquells venedors els mateixos | esprimatxats | cloròtics que espiaven l'incaut pertot arreu, oferint-li la col·lecció de | Seoane semblava una figura espectral; una mena d'Isaïas llargarut i | esprimatxat | . Sense una gota de carn, amb els ulls com dos musclos a la planxa i unes | de ganduleria i de nul·litat irreparables. I encara n'hi havia un altre d' | esprimatxadet | , coniller mallorquí, lleonat de pèl, dret d'orelles i amb un mirar entre | o ataronjat. Làmines de color groc de sofre; la cama és llarga, esvelta, | esprimatxada | i del mateix color. Carn poc consistent i poc substanciosa. Totes les | part del mig (varietat obesus R· Maire); i a voltes més afinat i | esprimatxat | (varietat gracilis R· Maire), sempre proveïda d'una zona anular | cosa que el faria massa vulgar. Sol ésser un individu d'edat indefinida, | esprimatxat | , vestit de dol rigorós, lluint el traç cal·ligràfic d'una grenya caiguda | i anys, podríem dir durant un segle, el mestre era presentat com un tipus | esprimatxat | , amb la pell i l'os, el vestit amb filagarses. Era la riota de tothom i el | lletra el nom del notari Riera a la placa de llautó. L'obrí una noieta | esprimatxada | , amb uns ulls molt grossos o que potser ho semblaven perquè tenia la cara |
|