Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

les estrelles de mar, els vaixells de veles blanques, els sols	espurnant	raigs, les llunes com tallades de meló. Sí, que a canvi de tots aquests
li causava una certa indignació, i una tendresa instintiva que li feia	espurnar	els ulls. —Tia Paulina, calmi's, calmi's; calmi's; assereni's...—
venes que atravessen el marbre en tots sentits, que les taquetes que l'	espurnen	de tant en tant, fent tot plegat com un dibuix, un arabesc de punts i
d'aquí aquí, els pòmuls tornaven a refredar-se com una roca i els ulls	espurnaven	foc. En la part més recòndita i baixa es llevaren dos adolescents vestits
la butaca al llit, amb els ulls envidriats, en el fons dels quals encara	espurnava	un rampell de luxúria entre les cendres de la mort, quan se li acostava
catalana, fou del Born que es nodrí la seva còrpora i en el Born	espurnaren	les primeres guspires del seu esperit. Mentre la Universitat de Cervera
Cafè de Llotja, transfigurant-se per moments, que els ulls li	espurnaven	i tota la fesomia se li desfermava en la dispersió i en la concentració
, i et fa volar en l'aire i no et veig mai més?" I a la bona dona li	espurnaven	els ulls. Però la Maria escoltava una veu que enraonava sense paraules
en la sinistra gorja del menyspreu de si mateix. Entendrit fins a	espurnar	-li els ulls, diu al jove: —Ara sóc jo qui us suplica que vulgau anomenar-
les parets, el vent és mut al xiular, el foc mut a l'	espurnar	, i fantasmes incomplets, estranys, guarden els
Silvestre començava a amanyagar-lo. A la llar	espurnaven	els bedolls. Silvestre agafà el gos de les aixelles,
i que desempalleguis de son la nostra cara i del sedent	espurnin	els ulls a ta frescor; i tos esquitxos amen els nois i les
que fos en mi. I ara vós, durament, voleu fugir i	espurnen	vostres ulls de ferotgia. Ai! Amor en trontoll, guanya virtut.
ja us trobessiu ara! Veritat que'l vostre cor hi va?... Sí; sí que us	espurnen	els ulls, y algú, sí, que fins li cau una llàgrima! [(Als d'una
se'n van. Per darrera el paller surt l'hereu Escampa amb els ulls que li	espurnen	de foc.)] L'hereu Escampa On ets, Alosa? Apa, surt, si no vols
mal, jove... [(L'hereu Escampa, impàvid, se'l mira amb uns ulls que li	espurnen	foc. En Panxaprim sent una estranya esgarrifança i acaba cortesament)]...
la quadra i apareix l'hereu Escampa amb una bossa de diners. Els ulls li	espurnen	de foc. Tots reculen espaordits.)] L'hereu Escampa Des d'avui el
sobte es dóna compte de la situació i s'aixeca resoltament. Els ulls li	espurnen	foc.)] Teniu. A l'aranya estira-cabells. [(Tira un grapat de moneda al pas
finestra i encara les pistoles).] L'hereu Escampa [(Els ulls li	espurnen	foc.)] En l'aire les mans. El que es remeni és mort. [(Els dos guardians
els polsos i li feren aspirar essències i amb aspergis d'aigua li	espurnaren	la cara, només recobrava l'esma per obrir els ulls, i el cobriment de cor
cada testa orba es sublima, el seu crani sec s'enerva i	espurna	el seu cabell dret. Del trau de la barba espessa —que
maravellas del mòn veya ab l' amor mèu; de nit, l' está' al costat sèu m'	espurnava	'l cel d' estrellas. ¡Y ara que veig que 'm deshonra perque 'l mèu amor
però mentres ho deya va girar la cara cap a la banda fosca y'ls ulls li	espurnaren	. La Rita, que no tenia gayre lluch y's creya que tot-hom era com ella,
ab tendríssima mirada: —¡Tot lo que's vulgui ménos aixó! A la noya li	espurnaren	los ulls, y'm digué ab tó de convicció profunda: —¡Jo'm moriría! En aquell
ó veyentnos cumplir la tasca que cada hú tenia á la casa, los ulls li	espurnaban	y deya ab veu conmoguda: —¡Bons minyons, bons minyons! Lo qual per ell
aquestas frases en lo séu patués cargolat, picant nerviosament de mans y	espurnant	li'ls ulls llumenetas de verdadera alegria, darrera las vidrieras que'ls
el cridá, el feu pujar, y amostrant'li á Marieta roja y en ulls qu'	espurnaven	d'alegría, li digué: "¡Ala, ja pots parlar en ella quant vullgues,
el Cristet, un vell de noranta anys, en la boca del qual el sol feya	espurnar	, com bocinets de porcellana, dues dentetes noves, com dentetes d'infant,
de puça, de petites tumefaccions violades, en les que ab prou feyna hi	espurnava	rastre de sang, com si s'haguessin fet en un tronch sense vida. A la fí
posat de mon amich, rioler y cavilós alhora, me semblá qu' ella li deya,	espurnant	li 'ls ulls y roja de galtas, com si l' amor rebassés sas naturals fitas:
'l pare: "Be; que t' ha dit D. Pedro?..." Jo li repetia,	espurnant	me la malicia pels ulls: "Qué... /despues del balance... Por año
una via de llumenosa y bellugadissa pols, fixavas com una ditada d' or	espurnant	de dalt á baix de la humitosa paret. L' ayre de fora, introduhintse ab
fulla de paper, sentí en mos ulls una mortificadora cohissor, com si	espurnessen	de nou mas estroncadas llágrimas. Pensava potser, que 'ls nous edificis,
que sentia tocar li semblava una punxada que li penetrés al cor fentli	espurnar	llágrimas dels ulls. En Magí ja estava cansat de anar ab lo cap alt
la boca per dirme que li cerqués una altre proporció; casibé 'ls ulls li	espurnavan	. ¡Es una llástima; quan duas personas s' ensopegan!... Creguim que aixó
Don Quimet. Tal fou lo quadro. —¡Ay carat! ¿qué he fet jo? digué	espurnant	li 'ls ulls aixins que Donya Marieta semblá que hagués agotat tota la
burlant-se impietós de la seva pena. Tota la sang se lin pujà al cap, li	espurnaren	centelles dels ulls i, agafant el cistell d'una revolada, obrí la
Y udola com fer llop la tramontana, L' ardor del foch que va	espurnant	sens treva, Y la oració que ab pura fé cristiana Lo
, que no més viu de fer córrer l'ungla!— I, al dir això, els ulls li	espurnaven	de rabia i cloïa ls punys, com si ja tingués a tret al pillo que li havia
quan fossin casats, fins que la Maria, vermella com les flames del foc i	espurnant	-li ls ulls de pena, s'aixecava del seu recó, anant-sen avergonyida, entre
de tota amor y fe santa. Y la esclava fuig al veurer que	espurnan	dos ardents llágrimas en los ulls de la princesa qui
fosca matinal, esquexant l'aygua, que l'escup ardida	espurnant	la tot'ella de ruxím. Al lluny del lluny un deix de veu
pà. Y acaten llurs presagis d'horror totes les coses:	espurnen	les diademes y brollen sanch les roses y lo Futur s'esqueixa
han volat pels ayres ab un inmens clamor; tenen els ulls qu'	espurnen	del xoch de les batalles y son una riuada de sanch feta
Y caixalada ve y urpada va; corrent sense parâ;	espurnant	loshi els ulls, babejant fèl y regalant de sang l'erissat pèl;
diu aqueix nom ab la fredor de la calma, sens que li	espurnin	los ulls, sens que se li encengui l' ánima. Ja l'
la clava extasïada en la gloria de les branques ont	espurna	'l colô encès. Vaporosa com boirina llarg a llarg de l'avinguda
sempre forsa bondat. Agn· Sènt bons minyons. Noys. [(	Espurnant	los los ulls de alegría.)] Ja ho serém. Tom· [(Que ha estat
llumenan. Polonius Mirau com muda de color y els ulls l' hi	espurnan	. No, seguiu, no, no. Hamlet Si, prou n' hi ha. Després ja 'm
el tingué prou enfondit, deixà l'eina, agafà l'olla, mirà l bullaroc tot	espurnant	-li ls ulls, i silenciosament l'enfonsà al clot, tirà terra a sobre, tornà

Pàgina 1 (de 2)

50 següents