×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espurnejant |
Freqüència total: 136 |
CTILC1 |
de llançar la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls | espurnejants | . "No sé quin sant o quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny | que un plany silenciós entre un hemisferi barroer i incomprensiu de dents | espurnejants | i de galtes rosades. Bobby, malgrat la seva situació flamant i la seva | altre petó al adormit menut, tancá la porta y baixá l' escala ab los ulls | espurnejants | . Capitol XIV En arribant al portal de ca'n Castellfort, la | de jerarquies i de graus i d'ordres; o en llurs tissús | espurnejants | ostenten blasons de sants records, eminentíssims | mandíbula forta, pòmuls sortits, cabells grisos i arrissats, ulls | espurnejants | . —Per què? Què faré amb tu? Arronsà les espatlles. —Per què! Per què | gran compassió. Zorbàs també es tornà groc, després verd, els seus ulls | espurnejants | s'enterboliren. Solament cap al tard la seva mirada s'animà. Va estendre | devoradora d'homes. La dona es va girar un segon i llançà una mirada | espurnejant | i furtiva dintre el cafè. La seva cara estava encesa, els seus ulls | de llorer. No parlàrem; a la llum del capvespre li veia els ulls encesos, | espurnejants | , negríssims; i les seves dents, fregades amb fulles de noguera, brillaven | d'un món que li escapa inconegut. Sembla una estrella, una estrella | espurnejant | ... (i així, mentre la fascinació augmenta, aquell hàlit humit que arriba | . Vaja, vaja, enròtllaho y anèm.— En Joanet reya fins a babejar. Sos ulls | espurnejants | , queyen sovint ab cert ayre de retret, sobre la pobra Adela, qu'escoltava | i d'observar l'efecte de les seves paraules en els ulls del seu fill, ara | espurnejants | de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara admiratius... I, | Una somrient ironia burlesca animava la seva conversa: la mateixa ironia | espurnejant | que, en l'època de la dictadura, li féu crear aquell estil d'enginyoses | fantasiejava, i mentrestant ses galtes esdevenien vermelles, sos ulls | espurnejants | . De prompte una pinzellada roja, intensament roja, es pronuncià entre els | com una gemma i a baix, com un domàs de fai, la mar infinita i | espurnejant | de sol. Però, ara em recordo que no duc permís per a visitar la possessió | fil de la timba, rondina amb un pausat rum-rum la mar blava, joiosa i | espurnejant | . Tota la tarda d'ahir vam passar-la passejant pels encontorns de la vila | coses. Als ulls de Saumell hi havia una flama de voluntat zigzaguejant i | espurnejant | verdosa. Joan Antoni el deixà no sense dir-li que era la qualitat de | i més endins les primeres muntanyoles com una gran platarada de maduixes | espurnejants | de roïna. El fons del firmament es va pintant de rosa amb una | geni català, tanmateix: tot d'una peça, enc que amb facetes múltiples i | espurnejants | com el diamant. Per això desconcerta, i per això ningú no ens ha pogut | Rera la serreta de Santa Maria la ratlla del cel fa una ràpida i | espurnejant | bellugadissa, com si el blau fosc de la celístia fos remogut amb un | Tjaden? No ho sap ningú, naturalment. Himmelstoss ens mira amb els ulls | espurnejants | de ràbia. —De segur que ho sabeu, però no ho voleu dir! Digueu-ho de | antipàtic?... L'antipàtic ets tu! I amb la cara desencaixada i els ulls | espurnejants | , corregué a tirar-se damunt el llit, on rompé a plorar com sempre que es | i aquesta és potser la causa secreta del seu interès. A més, és un home | espurnejant | , d'una finíssima agudesa. Fa l'efecte que de vegades es queda a casa un | En terra van quedar les viandes. La cridava amb veu fosca, els ulls | espurnejants | . La ràbia l'ofegava... —Vina'm aquí et mano. Ella va córrer plorant. | córrer més ansiosament. Tornà a girar-se i se la veié a sobre, els ulls | espurnejants | de ràbia, transfigurada, groga, i amb l'espardenya dintre la mà convulsa | va recitar /La casada infiel\? Els vells no ens treien els | espurnejants | ulls del damunt, i s'havien de mocar sovint. —Tornareu? —va preguntar la | Una altra nit, amb la Lupe, m'agradaria una beguda més lleugera, més | espurnejant | , el seu cocktail preferit, xampany glaçat, sucre, amargant, tot decorat | de teules rosses d'una teulada, i, més amunt encara, serpentejava, | espurnejant | , un rierol de cel. Vaig trobar-me davant de cal terrisser. La fosca | l'obra i la vida de Verdaguer s'acosta, cada vegada més, al concepte | espurnejant | , sense una gota de greix ni de malícia, que em dominava de cap a peus, en | aquells anys havia publicat el seu Cançoner i mantenia el diàleg | espurnejant | , per escrit i de paraula, amb don Joan Maragall. De la mateixa manera que | a la morbositat dels nous pasturatges. Però no hi ha dubte que allò era | espurnejant | i màgic. I tan sols en vivíem el començament! No tardaria a produir-se | vers en què parlen, tan sonor, tan fàcil, tan saborós de llenguatge i tan | espurnejant | d'enginy, és molt superior al conte boccaccià que l'ha inspirada. En un | cenacle de joves escriptors que beviem, àvidament, en les seves amables y | espurnejants | causeries, aquella mel de saviesa que sols donen la bondat del | fidels de les ànimes y de llurs destins, y l'originalitat d'aquell estil | espurnejant | , sucós, ductil, ondulant, infinitament matisat, fluent com la paraula | un remarcable pedagog. El seu rostre era bronzejat, la seva mirada | espurnejant | , la seva rèplica immediata. Un home superior. A més a més, un amant | a rentar la bugada. Tothom coneix les cançons de "copeo", | espurnejants | , entremaliades, bellugadisses, juganeres, amb un bri i a vegades amb més | L'arc triomfal del tron Des de la nau de l'església, la cambra | espurnejant | d'or i pedres policromes on s'allotja la Santa Imatge es veu emmarcada | era home instruït (crec que era mestre d'escola) i tenia una conversa | espurnejant | , en un dialecte de la seva invenció, barreja de català i castellà en | forta, manyaga i sana com una fruita, al llindar la porta, amb la mirada | espurnejant | . La baronessa li féu present d'uns rosaris de plata, antiquíssims. Agnès, | I en Llucianet s'eixuga grosses llàgrimes, que li rodolen cara avall, | espurnejant | d'alegria, perquè avui podrà tirar més cèntims que els altres dies a la | que donava a l'immens barranc, al fons del qual discorria, mansoi i | espurnejant | al sol de mitja tarda, el riu Guadalete. Mentre omplien un sac d'objectes | mort d'en Tomàs. LXVIII bis La flaire d'amsterdamer, l' | espurnejant | presència lleugera, sense pes, d'encens i mel, venia de qualsevol banda. | a pares, respectava com a senyors i dirigia com a fills". Amb quins ulls | espurnejants | devia Oliba vessar el seu cor en aquestes ratlles apologètiques; quina | més madur, possiblement en Rafael Vidiella, els ulls del vell lluitador | espurnejants | davant un espectacle d'esperança i de vitalitat col·lectives com aquell. | maravella. Allí dins, entre mitj d' aquells foscosos llachs, d' aquellas | espurnejantas | perlas, de la soletat aquella, vihuen las fadas. Una n' hi havia qu' era | aigua suaument ne sobreixía del gorch deixantse anar en cent mil raigs d' | espurnejanta | espuma, que omplia de perlas las flors y llachs del seu dessota: de cap á | sol acaba de pondre's, i contempleu la volta de color blau fosc del cel | espurnejant | d'estrelles. Però heu d'escullir l'escena només entre aquestes que acabem | del Verb etern. La quitxalla bocabadant, els ulls bellugadíssos i | espurnejants | de goig, miren i remiren d'un cap a l'altre, les muntanyes cobertes de | esperit ab que ha estat substituida la forsa material del bras; que es la | espurnejant | estrella que avuy ilumina la via del progrés pel poble, com ab sa llum | Y ell s'hi trobava bé, y sa vérbola animada, vessant d'idees i acudits, | espurnejant | de llum y de gracia, formava el nostre encís. Y molt mes agradós | forta; quedà com encisada. L'ànima de Francisca s'omplí de curiositat | espurnejant | . I a més, el germà, tan estimat, amb prestigi de savi a tota França. |
|