Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de llançar la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls	espurnejants	. "No sé quin sant o quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny
que un plany silenciós entre un hemisferi barroer i incomprensiu de dents	espurnejants	i de galtes rosades. Bobby, malgrat la seva situació flamant i la seva
altre petó al adormit menut, tancá la porta y baixá l' escala ab los ulls	espurnejants	. Capitol XIV En arribant al portal de ca'n Castellfort, la
de jerarquies i de graus i d'ordres; o en llurs tissús	espurnejants	ostenten blasons de sants records, eminentíssims
mandíbula forta, pòmuls sortits, cabells grisos i arrissats, ulls	espurnejants	. —Per què? Què faré amb tu? Arronsà les espatlles. —Per què! Per què
gran compassió. Zorbàs també es tornà groc, després verd, els seus ulls	espurnejants	s'enterboliren. Solament cap al tard la seva mirada s'animà. Va estendre
devoradora d'homes. La dona es va girar un segon i llançà una mirada	espurnejant	i furtiva dintre el cafè. La seva cara estava encesa, els seus ulls
de llorer. No parlàrem; a la llum del capvespre li veia els ulls encesos,	espurnejants	, negríssims; i les seves dents, fregades amb fulles de noguera, brillaven
d'un món que li escapa inconegut. Sembla una estrella, una estrella	espurnejant	... (i així, mentre la fascinació augmenta, aquell hàlit humit que arriba
. Vaja, vaja, enròtllaho y anèm.— En Joanet reya fins a babejar. Sos ulls	espurnejants	, queyen sovint ab cert ayre de retret, sobre la pobra Adela, qu'escoltava
i d'observar l'efecte de les seves paraules en els ulls del seu fill, ara	espurnejants	de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara admiratius... I,
Una somrient ironia burlesca animava la seva conversa: la mateixa ironia	espurnejant	que, en l'època de la dictadura, li féu crear aquell estil d'enginyoses
fantasiejava, i mentrestant ses galtes esdevenien vermelles, sos ulls	espurnejants	. De prompte una pinzellada roja, intensament roja, es pronuncià entre els
com una gemma i a baix, com un domàs de fai, la mar infinita i	espurnejant	de sol. Però, ara em recordo que no duc permís per a visitar la possessió
fil de la timba, rondina amb un pausat rum-rum la mar blava, joiosa i	espurnejant	. Tota la tarda d'ahir vam passar-la passejant pels encontorns de la vila
coses. Als ulls de Saumell hi havia una flama de voluntat zigzaguejant i	espurnejant	verdosa. Joan Antoni el deixà no sense dir-li que era la qualitat de
i més endins les primeres muntanyoles com una gran platarada de maduixes	espurnejants	de roïna. El fons del firmament es va pintant de rosa amb una
geni català, tanmateix: tot d'una peça, enc que amb facetes múltiples i	espurnejants	com el diamant. Per això desconcerta, i per això ningú no ens ha pogut
Rera la serreta de Santa Maria la ratlla del cel fa una ràpida i	espurnejant	bellugadissa, com si el blau fosc de la celístia fos remogut amb un
Tjaden? No ho sap ningú, naturalment. Himmelstoss ens mira amb els ulls	espurnejants	de ràbia. —De segur que ho sabeu, però no ho voleu dir! Digueu-ho de
antipàtic?... L'antipàtic ets tu! I amb la cara desencaixada i els ulls	espurnejants	, corregué a tirar-se damunt el llit, on rompé a plorar com sempre que es
i aquesta és potser la causa secreta del seu interès. A més, és un home	espurnejant	, d'una finíssima agudesa. Fa l'efecte que de vegades es queda a casa un
En terra van quedar les viandes. La cridava amb veu fosca, els ulls	espurnejants	. La ràbia l'ofegava... —Vina'm aquí et mano. Ella va córrer plorant.
córrer més ansiosament. Tornà a girar-se i se la veié a sobre, els ulls	espurnejants	de ràbia, transfigurada, groga, i amb l'espardenya dintre la mà convulsa
va recitar /La casada infiel\? Els vells no ens treien els	espurnejants	ulls del damunt, i s'havien de mocar sovint. —Tornareu? —va preguntar la
Una altra nit, amb la Lupe, m'agradaria una beguda més lleugera, més	espurnejant	, el seu cocktail preferit, xampany glaçat, sucre, amargant, tot decorat
de teules rosses d'una teulada, i, més amunt encara, serpentejava,	espurnejant	, un rierol de cel. Vaig trobar-me davant de cal terrisser. La fosca
l'obra i la vida de Verdaguer s'acosta, cada vegada més, al concepte	espurnejant	, sense una gota de greix ni de malícia, que em dominava de cap a peus, en
aquells anys havia publicat el seu Cançoner i mantenia el diàleg	espurnejant	, per escrit i de paraula, amb don Joan Maragall. De la mateixa manera que
a la morbositat dels nous pasturatges. Però no hi ha dubte que allò era	espurnejant	i màgic. I tan sols en vivíem el començament! No tardaria a produir-se
vers en què parlen, tan sonor, tan fàcil, tan saborós de llenguatge i tan	espurnejant	d'enginy, és molt superior al conte boccaccià que l'ha inspirada. En un
cenacle de joves escriptors que beviem, àvidament, en les seves amables y	espurnejants	causeries, aquella mel de saviesa que sols donen la bondat del
fidels de les ànimes y de llurs destins, y l'originalitat d'aquell estil	espurnejant	, sucós, ductil, ondulant, infinitament matisat, fluent com la paraula
un remarcable pedagog. El seu rostre era bronzejat, la seva mirada	espurnejant	, la seva rèplica immediata. Un home superior. A més a més, un amant
a rentar la bugada. Tothom coneix les cançons de "copeo",	espurnejants	, entremaliades, bellugadisses, juganeres, amb un bri i a vegades amb més
L'arc triomfal del tron Des de la nau de l'església, la cambra	espurnejant	d'or i pedres policromes on s'allotja la Santa Imatge es veu emmarcada
era home instruït (crec que era mestre d'escola) i tenia una conversa	espurnejant	, en un dialecte de la seva invenció, barreja de català i castellà en
forta, manyaga i sana com una fruita, al llindar la porta, amb la mirada	espurnejant	. La baronessa li féu present d'uns rosaris de plata, antiquíssims. Agnès,
I en Llucianet s'eixuga grosses llàgrimes, que li rodolen cara avall,	espurnejant	d'alegria, perquè avui podrà tirar més cèntims que els altres dies a la
que donava a l'immens barranc, al fons del qual discorria, mansoi i	espurnejant	al sol de mitja tarda, el riu Guadalete. Mentre omplien un sac d'objectes
mort d'en Tomàs. LXVIII bis La flaire d'amsterdamer, l'	espurnejant	presència lleugera, sense pes, d'encens i mel, venia de qualsevol banda.
a pares, respectava com a senyors i dirigia com a fills". Amb quins ulls	espurnejants	devia Oliba vessar el seu cor en aquestes ratlles apologètiques; quina
més madur, possiblement en Rafael Vidiella, els ulls del vell lluitador	espurnejants	davant un espectacle d'esperança i de vitalitat col·lectives com aquell.
maravella. Allí dins, entre mitj d' aquells foscosos llachs, d' aquellas	espurnejantas	perlas, de la soletat aquella, vihuen las fadas. Una n' hi havia qu' era
aigua suaument ne sobreixía del gorch deixantse anar en cent mil raigs d'	espurnejanta	espuma, que omplia de perlas las flors y llachs del seu dessota: de cap á
sol acaba de pondre's, i contempleu la volta de color blau fosc del cel	espurnejant	d'estrelles. Però heu d'escullir l'escena només entre aquestes que acabem
del Verb etern. La quitxalla bocabadant, els ulls bellugadíssos i	espurnejants	de goig, miren i remiren d'un cap a l'altre, les muntanyes cobertes de
esperit ab que ha estat substituida la forsa material del bras; que es la	espurnejant	estrella que avuy ilumina la via del progrés pel poble, com ab sa llum
Y ell s'hi trobava bé, y sa vérbola animada, vessant d'idees i acudits,	espurnejant	de llum y de gracia, formava el nostre encís. Y molt mes agradós
forta; quedà com encisada. L'ànima de Francisca s'omplí de curiositat	espurnejant	. I a més, el germà, tan estimat, amb prestigi de savi a tota França.

Pàgina 1 (de 3)

50 següents