Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
espurnejant AI 127 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb espurnejant Freqüència total:  127 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de llançar la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls espurnejants. "No sé quin sant o quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny
que un plany silenciós entre un hemisferi barroer i incomprensiu de dents espurnejants i de galtes rosades. Bobby, malgrat la seva situació flamant i la seva
altre petó al adormit menut, tancá la porta y baixá l' escala ab los ulls espurnejants. Capitol XIV En arribant al portal de ca'n Castellfort, la
de jerarquies i de graus i d'ordres; o en llurs tissús espurnejants ostenten blasons de sants records, eminentíssims
mandíbula forta, pòmuls sortits, cabells grisos i arrissats, ulls espurnejants. —Per què? Què faré amb tu? Arronsà les espatlles. —Per què! Per què
gran compassió. Zorbàs també es tornà groc, després verd, els seus ulls espurnejants s'enterboliren. Solament cap al tard la seva mirada s'animà. Va estendre
devoradora d'homes. La dona es va girar un segon i llançà una mirada espurnejant i furtiva dintre el cafè. La seva cara estava encesa, els seus ulls
de llorer. No parlàrem; a la llum del capvespre li veia els ulls encesos, espurnejants, negríssims; i les seves dents, fregades amb fulles de noguera, brillaven
d'un món que li escapa inconegut. Sembla una estrella, una estrella espurnejant... (i així, mentre la fascinació augmenta, aquell hàlit humit que arriba
. Vaja, vaja, enròtllaho y anèm.— En Joanet reya fins a babejar. Sos ulls espurnejants, queyen sovint ab cert ayre de retret, sobre la pobra Adela, qu'escoltava
i d'observar l'efecte de les seves paraules en els ulls del seu fill, ara espurnejants de joia, ara humectats de tendresa, ara somniadors, ara admiratius... I,
Una somrient ironia burlesca animava la seva conversa: la mateixa ironia espurnejant que, en l'època de la dictadura, li féu crear aquell estil d'enginyoses
fantasiejava, i mentrestant ses galtes esdevenien vermelles, sos ulls espurnejants. De prompte una pinzellada roja, intensament roja, es pronuncià entre els
com una gemma i a baix, com un domàs de fai, la mar infinita i espurnejant de sol. Però, ara em recordo que no duc permís per a visitar la possessió
fil de la timba, rondina amb un pausat rum-rum la mar blava, joiosa i espurnejant. Tota la tarda d'ahir vam passar-la passejant pels encontorns de la vila
coses. Als ulls de Saumell hi havia una flama de voluntat zigzaguejant i espurnejant verdosa. Joan Antoni el deixà no sense dir-li que era la qualitat de
i més endins les primeres muntanyoles com una gran platarada de maduixes espurnejants de roïna. El fons del firmament es va pintant de rosa amb una
geni català, tanmateix: tot d'una peça, enc que amb facetes múltiples i espurnejants com el diamant. Per això desconcerta, i per això ningú no ens ha pogut
Rera la serreta de Santa Maria la ratlla del cel fa una ràpida i espurnejant bellugadissa, com si el blau fosc de la celístia fos remogut amb un
Tjaden? No ho sap ningú, naturalment. Himmelstoss ens mira amb els ulls espurnejants de ràbia. —De segur que ho sabeu, però no ho voleu dir! Digueu-ho de
antipàtic?... L'antipàtic ets tu! I amb la cara desencaixada i els ulls espurnejants, corregué a tirar-se damunt el llit, on rompé a plorar com sempre que es
i aquesta és potser la causa secreta del seu interès. A més, és un home espurnejant, d'una finíssima agudesa. Fa l'efecte que de vegades es queda a casa un
En terra van quedar les viandes. La cridava amb veu fosca, els ulls espurnejants. La ràbia l'ofegava... —Vina'm aquí et mano. Ella va córrer plorant.
córrer més ansiosament. Tornà a girar-se i se la veié a sobre, els ulls espurnejants de ràbia, transfigurada, groga, i amb l'espardenya dintre la mà convulsa
va recitar /La casada infiel\? Els vells no ens treien els espurnejants ulls del damunt, i s'havien de mocar sovint. —Tornareu? —va preguntar la
Una altra nit, amb la Lupe, m'agradaria una beguda més lleugera, més espurnejant, el seu cocktail preferit, xampany glaçat, sucre, amargant, tot decorat
de teules rosses d'una teulada, i, més amunt encara, serpentejava, espurnejant, un rierol de cel. Vaig trobar-me davant de cal terrisser. La fosca
l'obra i la vida de Verdaguer s'acosta, cada vegada més, al concepte espurnejant, sense una gota de greix ni de malícia, que em dominava de cap a peus, en
aquells anys havia publicat el seu Cançoner i mantenia el diàleg espurnejant, per escrit i de paraula, amb don Joan Maragall. De la mateixa manera que
a la morbositat dels nous pasturatges. Però no hi ha dubte que allò era espurnejant i màgic. I tan sols en vivíem el començament! No tardaria a produir-se
vers en què parlen, tan sonor, tan fàcil, tan saborós de llenguatge i tan espurnejant d'enginy, és molt superior al conte boccaccià que l'ha inspirada. En un
cenacle de joves escriptors que beviem, àvidament, en les seves amables y espurnejants causeries, aquella mel de saviesa que sols donen la bondat del
fidels de les ànimes y de llurs destins, y l'originalitat d'aquell estil espurnejant, sucós, ductil, ondulant, infinitament matisat, fluent com la paraula
un remarcable pedagog. El seu rostre era bronzejat, la seva mirada espurnejant, la seva rèplica immediata. Un home superior. A més a més, un amant
a rentar la bugada. Tothom coneix les cançons de "copeo", espurnejants, entremaliades, bellugadisses, juganeres, amb un bri i a vegades amb més
L'arc triomfal del tron Des de la nau de l'església, la cambra espurnejant d'or i pedres policromes on s'allotja la Santa Imatge es veu emmarcada
era home instruït (crec que era mestre d'escola) i tenia una conversa espurnejant, en un dialecte de la seva invenció, barreja de català i castellà en
forta, manyaga i sana com una fruita, al llindar la porta, amb la mirada espurnejant. La baronessa li féu present d'uns rosaris de plata, antiquíssims. Agnès,
I en Llucianet s'eixuga grosses llàgrimes, que li rodolen cara avall, espurnejant d'alegria, perquè avui podrà tirar més cèntims que els altres dies a la
que donava a l'immens barranc, al fons del qual discorria, mansoi i espurnejant al sol de mitja tarda, el riu Guadalete. Mentre omplien un sac d'objectes
mort d'en Tomàs. LXVIII bis La flaire d'amsterdamer, l'espurnejant presència lleugera, sense pes, d'encens i mel, venia de qualsevol banda.
a pares, respectava com a senyors i dirigia com a fills". Amb quins ulls espurnejants devia Oliba vessar el seu cor en aquestes ratlles apologètiques; quina
més madur, possiblement en Rafael Vidiella, els ulls del vell lluitador espurnejants davant un espectacle d'esperança i de vitalitat col·lectives com aquell.
maravella. Allí dins, entre mitj d' aquells foscosos llachs, d' aquellas espurnejantas perlas, de la soletat aquella, vihuen las fadas. Una n' hi havia qu' era
aigua suaument ne sobreixía del gorch deixantse anar en cent mil raigs d' espurnejanta espuma, que omplia de perlas las flors y llachs del seu dessota: de cap á
sol acaba de pondre's, i contempleu la volta de color blau fosc del cel espurnejant d'estrelles. Però heu d'escullir l'escena només entre aquestes que acabem
del Verb etern. La quitxalla bocabadant, els ulls bellugadíssos i espurnejants de goig, miren i remiren d'un cap a l'altre, les muntanyes cobertes de
esperit ab que ha estat substituida la forsa material del bras; que es la espurnejant estrella que avuy ilumina la via del progrés pel poble, com ab sa llum
Y ell s'hi trobava bé, y sa vérbola animada, vessant d'idees i acudits, espurnejant de llum y de gracia, formava el nostre encís. Y molt mes agradós
forta; quedà com encisada. L'ànima de Francisca s'omplí de curiositat espurnejant. I a més, el germà, tan estimat, amb prestigi de savi a tota França.

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »