DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
espurnejar M 4 oc.
espurnejar V 315 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb espurnejar Freqüència total:  319 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

moment en silenci, mirant-la, agitat per un intens tremolor. Els ulls li espurnejaven de còlera. —Maleïda siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més,
només les dents de tant en tant, tancava de tant en tant els ulls, que li espurnejaven; en haver-se acabat, murmurava unes paraules —devien ésser de gràcies— i
allí dintre la figuera seca i la tornava a mirar. Els ulls, a vegades, li espurnejaven. S'aixecà i tornà a vagar d'un lloc a l'altre sense objecte. Pensà,
i amollà una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu. Els ulls li espurnejaven, a punt de plorar. Encengué el gresol. Estava en una estança baixa de
uns altres erts com ell, vestits de blanc, altres espurnejant-los la pupil·la i uns altres amb vestits tenyits de sang.
Podran florir els estels, florir les roses i el món espurnejar de meravelles, i sols ho copsaré dins els teus braços:
fugit i ells s'han poblat de basarda. III Espurnegen els estels damunt la mar encalmada. Plana el silenci
—Vol dir qu' es cosa de cuydado? —interposá la Madrona ab los ulls espurnejantli. —Ara com ara, nó; peró cal molta quietut, moltíssima; se li ha d'
només em ve a la memòria que va tornar-se vermell, va mocar-se, li van espurnejar els ulls, se m'acostà amb la fesomia tota alterada... I tinc el record
Arribà el moment de separar-nos, es va posar sentimental i li van espurnejar els ulls. Ens volia besar i tot. Tenint a cada mà, ben estreta, una de les
Tanta emoció hi poso, o simulació d'emoció, que la veu em tremola i m'espurnegen els ulls quan repeteixo: "Per això hem trucat a la casa de Déu, una
tan bona com bonica!, vaig dir-li amb una veu calenta d'emoció. Els ulls m'espurnejaven. I estic segur que expressaven amor i gratitud més que no pas desig. Ella
li vaig dir tot estrenyent-li la mà fortament, amb amor i emoció, gairebé espurnejant-me els ulls, davant la possibilitat de no veure'l més. Ell em va
fossim la seva providencia... —¡Ay pobre criatura! —va esclamá 'n Pep, espurnejantli 'ls ulls. —Figurat que la seva pobre mare, —continuá la senyora,— estaba
me recordo d' aquell dia y d' aquella escena, creguim, los ulls encara m' espurnejan. Los nostres plors eran, en aquell instant inolvidable, un verdader é
paper renegrit i colltort de les puntes. Agafà una burxa i el va remoure: espurnejà breument i algun floc ascendí sense força. Finalment es transformà en un
una olivera carregada de fruit. A través de les fulles platejades vèiem espurnejar la mar, enllà, calmosa, compacta. Núvols vaporosos passaven per damunt
!" Zorbàs es girà, va mirar-me. A la lluïssor del seu cigarret jo li veia espurnejar els ulls. Arronsà altra vegada les espatlles: —Uix! Els homes! —va fer
que tingui coratge! —cridà Zorbàs. —Tira endavant! Els ulls de Zorbàs espurnejaren. —Ara et puc parlar, doncs; dies ha que tinc al cap un gran projecte, una
la Nusa, empolainada, mudada, amb el pit endavant com una figura de proa. Espurnejant de bellesa i de joventut: portava un mocador vermell al voltant del cap i
saps com? Com mules! Va callar de nou, reflexionava. De sobte els ulls li espurnejaren. —Qui sap —digué satisfet—, potser totes les mules que ara veiem al món
corria d'una banda a l'altra del cel. Una estrella verda, damunt nostre, espurnejava com una maragda. Vaig sospirar. Zorbàs es va girar: —¿Tu creus, patró, que
sàpiga? Jo no hi era. —Jo hi era! —cridà Zorbàs, i els ulls li espurnejaren. —Conta, doncs! I Zorbàs, mig emportat per l'èxtasi, mig bromejant,
s'asfixia; és una bèstia, vol espai. Vam sortir fora. Al cel els estels espurnejaven com pedrenyeres. El camí de Sant Jaume s'estenia d'una banda a l'altra
torrades. A mesura que parlava, se li encenia la imaginació. Els ulls li espurnejaven i, com el poeta a l'hora ardent de la creació, Zorbàs volava per les
Zorbàs —vaig cridar—, ensenya'm de ballar! Zorbàs pegà un bot, la cara li espurnejà. —Ballar, patró? —va fer—. Ballar? Vine! —Endavant, Zorbàs,
El cel d'estiu estava carregat d'estrelles; la nit, damunt nostre, espurnejava; el nostre cor volia bruelar, però es contenia. "Digues-li adéu,
contemplés la posta del sol, rebria aquella carta. Tranquil, sense que m'espurnegessin els ulls, la vaig llegir; venia d'un poble de vora Skoplije, de Sèrbia,
encara la flaire de ginebró. No és estrany, doncs, que molts ulls espurnegin, que les passes dels vianants es tornin insegures i les veus
com un llençol des del mar a la muntanya, les ciències particulars espurnejen com els cops de les ferradures dels cavalls sobre les pedres del carrer,
passada que d'això de la tal moral en fes ús, però no'n fes abús, i li espurnegen els ulls, i en beu un got... i torna a beneir-me. Me beneeix, però
s'enterboleix entre boires. Per damunt de les arbredes el sol roda i espurneja com un coet. Encara un raig esmortuït sobre les pedretes i les branques;
ferir com una rialla sarcàstica! La commiseració'ns prenía, els ulls ens espurnejaven, el dol del cotxer ens anava punyint més y més a cada pàs. Per fi, vem
dels seus ulls, de bell nou expressius y clavadissos, ab la nina negra espurnejant de goig. —¿No has sentit, Adela? Qu'es bonica aquesta barcarola:
de ferse'l grande.— Don Santiago rumià un moment y, a la fi, espurnejantli'ls ulls el goig d'haver trobat remey a la corcoreta que li havía dexat
de cadafalc als músics. La coloraina festiva dels vestits camperols espurneja en les clarianes del brancam i l'espinguet de les tenores es dilueix en
—Shere Khan ens fa un gran honor —digué Compare Llop. Però els ulls li espurnejaven de quimera. —Què desitja Shere Khan? —La meva presa. Un cadell haurà
dels homes posa la mà damunt la boca de la mànega i l'aigua rebotent li espurneja entre els dits. En Manel voldria que el doll de l'aigua li entrés per la
a l'estadi." I d'un salt es plantava a Alemanya. Tot el viatge sentí espurnejar els seus ulls pel neguit de no arribar-hi a temps; pressentia que el
A les cinc, donar un bon brinc. Tot el matí reposava en la calma i espurnejava en les aigües de la badia. A les sis, llis, llis com una malla.
màquina. En un departament que tenia els llums apagats, els ulls de Pina espurnejaven d'una endiablada alegria. XI No cal que continueu, Cruïlles —féu
popular hi feya sortir fantasmes blanques y gataços negres que espurnejavan foch pels ulls. Al carrer dels Morts y de la Escola, de fanals n'hi havía
Preste li pren lo Jesuset y entona'l /Nunc dimittis\, me feya espurnejar els ulls d'un goig inefable. Aixis com esperava ab dalé les funcions de
l'església i un parell de cases del poble de Sant Martí de les Serres espurnejaven al sol encisadorament, com oques blanques dins un gorg. Tocaven l'oració
tanmateix. Tota l'ardor de la seva sang valenta li enrogia les galtes, li espurnejava al fons de les seves nines, li feia onejar tempestuosament el pit, li
de conversa el neguit i l'inquietud habituals d'En Junoy començaren d'espurnejar. Llavors estava tot obsessionat pel problema religiós i feia les darreres
estranya, monòtona, allargassada i trista, tan trista, ai Déu!, que li fa espurnejar les llàgrimes als ulls i a mi em trenca el cor. —Estic content, don Joan;
del nomenament d'En Maragall. Amb el telegrama vaig anar a Sant Gervasi i espurnejant-me els ulls de passió i quasi d'ira vaig demanar-li que acceptés que
d'una rialleta càlida que li dilatava encara més la boca i li feia espurnejar els ulls. —Doncs suposa —li respongué Joan Antoni, greu— que jo sóc ací
tímidament. Joan Antoni es girà amb els punys crispats. Els ulls li espurnejaven, feia una rialla que hauria estat sinistre, si amb aquella cara de

  Pàgina 1 (de 7) 50 següents »