×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb espurnejar |
Freqüència total: 319 |
CTILC1 |
moment en silenci, mirant-la, agitat per un intens tremolor. Els ulls li | espurnejaven | de còlera. —Maleïda siguis! P... Maleïda siguis —repetí una vegada més, | només les dents de tant en tant, tancava de tant en tant els ulls, que li | espurnejaven | ; en haver-se acabat, murmurava unes paraules —devien ésser de gràcies— i | allí dintre la figuera seca i la tornava a mirar. Els ulls, a vegades, li | espurnejaven | . S'aixecà i tornà a vagar d'un lloc a l'altre sense objecte. Pensà, | i amollà una blasfèmia, tot donant-li una puntada de peu. Els ulls li | espurnejaven | , a punt de plorar. Encengué el gresol. Estava en una estança baixa de | uns altres erts com ell, vestits de blanc, altres | espurnejant | -los la pupil·la i uns altres amb vestits tenyits de sang. | Podran florir els estels, florir les roses i el món | espurnejar | de meravelles, i sols ho copsaré dins els teus braços: | fugit i ells s'han poblat de basarda. III | Espurnegen | els estels damunt la mar encalmada. Plana el silenci | —Vol dir qu' es cosa de cuydado? —interposá la Madrona ab los ulls | espurnejant | li. —Ara com ara, nó; peró cal molta quietut, moltíssima; se li ha d' | només em ve a la memòria que va tornar-se vermell, va mocar-se, li van | espurnejar | els ulls, se m'acostà amb la fesomia tota alterada... I tinc el record | Arribà el moment de separar-nos, es va posar sentimental i li van | espurnejar | els ulls. Ens volia besar i tot. Tenint a cada mà, ben estreta, una de les | Tanta emoció hi poso, o simulació d'emoció, que la veu em tremola i m' | espurnegen | els ulls quan repeteixo: "Per això hem trucat a la casa de Déu, una | tan bona com bonica!, vaig dir-li amb una veu calenta d'emoció. Els ulls m' | espurnejaven | . I estic segur que expressaven amor i gratitud més que no pas desig. Ella | li vaig dir tot estrenyent-li la mà fortament, amb amor i emoció, gairebé | espurnejant | -me els ulls, davant la possibilitat de no veure'l més. Ell em va | fossim la seva providencia... —¡Ay pobre criatura! —va esclamá 'n Pep, | espurnejant | li 'ls ulls. —Figurat que la seva pobre mare, —continuá la senyora,— estaba | me recordo d' aquell dia y d' aquella escena, creguim, los ulls encara m' | espurnejan | . Los nostres plors eran, en aquell instant inolvidable, un verdader é | paper renegrit i colltort de les puntes. Agafà una burxa i el va remoure: | espurnejà | breument i algun floc ascendí sense força. Finalment es transformà en un | una olivera carregada de fruit. A través de les fulles platejades vèiem | espurnejar | la mar, enllà, calmosa, compacta. Núvols vaporosos passaven per damunt | !" Zorbàs es girà, va mirar-me. A la lluïssor del seu cigarret jo li veia | espurnejar | els ulls. Arronsà altra vegada les espatlles: —Uix! Els homes! —va fer | que tingui coratge! —cridà Zorbàs. —Tira endavant! Els ulls de Zorbàs | espurnejaren | . —Ara et puc parlar, doncs; dies ha que tinc al cap un gran projecte, una | la Nusa, empolainada, mudada, amb el pit endavant com una figura de proa. | Espurnejant | de bellesa i de joventut: portava un mocador vermell al voltant del cap i | saps com? Com mules! Va callar de nou, reflexionava. De sobte els ulls li | espurnejaren | . —Qui sap —digué satisfet—, potser totes les mules que ara veiem al món | corria d'una banda a l'altra del cel. Una estrella verda, damunt nostre, | espurnejava | com una maragda. Vaig sospirar. Zorbàs es va girar: —¿Tu creus, patró, que | sàpiga? Jo no hi era. —Jo hi era! —cridà Zorbàs, i els ulls li | espurnejaren | . —Conta, doncs! I Zorbàs, mig emportat per l'èxtasi, mig bromejant, | s'asfixia; és una bèstia, vol espai. Vam sortir fora. Al cel els estels | espurnejaven | com pedrenyeres. El camí de Sant Jaume s'estenia d'una banda a l'altra | torrades. A mesura que parlava, se li encenia la imaginació. Els ulls li | espurnejaven | i, com el poeta a l'hora ardent de la creació, Zorbàs volava per les | Zorbàs —vaig cridar—, ensenya'm de ballar! Zorbàs pegà un bot, la cara li | espurnejà | . —Ballar, patró? —va fer—. Ballar? Vine! —Endavant, Zorbàs, | El cel d'estiu estava carregat d'estrelles; la nit, damunt nostre, | espurnejava | ; el nostre cor volia bruelar, però es contenia. "Digues-li adéu, | contemplés la posta del sol, rebria aquella carta. Tranquil, sense que m' | espurnegessin | els ulls, la vaig llegir; venia d'un poble de vora Skoplije, de Sèrbia, | encara la flaire de ginebró. No és estrany, doncs, que molts ulls | espurnegin | , que les passes dels vianants es tornin insegures i les veus | com un llençol des del mar a la muntanya, les ciències particulars | espurnejen | com els cops de les ferradures dels cavalls sobre les pedres del carrer, | passada que d'això de la tal moral en fes ús, però no'n fes abús, i li | espurnegen | els ulls, i en beu un got... i torna a beneir-me. Me beneeix, però | s'enterboleix entre boires. Per damunt de les arbredes el sol roda i | espurneja | com un coet. Encara un raig esmortuït sobre les pedretes i les branques; | ferir com una rialla sarcàstica! La commiseració'ns prenía, els ulls ens | espurnejaven | , el dol del cotxer ens anava punyint més y més a cada pàs. Per fi, vem | dels seus ulls, de bell nou expressius y clavadissos, ab la nina negra | espurnejant | de goig. —¿No has sentit, Adela? Qu'es bonica aquesta barcarola: | de ferse'l grande.— Don Santiago rumià un moment y, a la fi, | espurnejant | li'ls ulls el goig d'haver trobat remey a la corcoreta que li havía dexat | de cadafalc als músics. La coloraina festiva dels vestits camperols | espurneja | en les clarianes del brancam i l'espinguet de les tenores es dilueix en | —Shere Khan ens fa un gran honor —digué Compare Llop. Però els ulls li | espurnejaven | de quimera. —Què desitja Shere Khan? —La meva presa. Un cadell haurà | dels homes posa la mà damunt la boca de la mànega i l'aigua rebotent li | espurneja | entre els dits. En Manel voldria que el doll de l'aigua li entrés per la | a l'estadi." I d'un salt es plantava a Alemanya. Tot el viatge sentí | espurnejar | els seus ulls pel neguit de no arribar-hi a temps; pressentia que el | A les cinc, donar un bon brinc. Tot el matí reposava en la calma i | espurnejava | en les aigües de la badia. A les sis, llis, llis com una malla. | màquina. En un departament que tenia els llums apagats, els ulls de Pina | espurnejaven | d'una endiablada alegria. XI No cal que continueu, Cruïlles —féu | popular hi feya sortir fantasmes blanques y gataços negres que | espurnejavan | foch pels ulls. Al carrer dels Morts y de la Escola, de fanals n'hi havía | Preste li pren lo Jesuset y entona'l /Nunc dimittis\, me feya | espurnejar | els ulls d'un goig inefable. Aixis com esperava ab dalé les funcions de | l'església i un parell de cases del poble de Sant Martí de les Serres | espurnejaven | al sol encisadorament, com oques blanques dins un gorg. Tocaven l'oració | tanmateix. Tota l'ardor de la seva sang valenta li enrogia les galtes, li | espurnejava | al fons de les seves nines, li feia onejar tempestuosament el pit, li | de conversa el neguit i l'inquietud habituals d'En Junoy començaren d' | espurnejar | . Llavors estava tot obsessionat pel problema religiós i feia les darreres | estranya, monòtona, allargassada i trista, tan trista, ai Déu!, que li fa | espurnejar | les llàgrimes als ulls i a mi em trenca el cor. —Estic content, don Joan; | del nomenament d'En Maragall. Amb el telegrama vaig anar a Sant Gervasi i | espurnejant | -me els ulls de passió i quasi d'ira vaig demanar-li que acceptés que | d'una rialleta càlida que li dilatava encara més la boca i li feia | espurnejar | els ulls. —Doncs suposa —li respongué Joan Antoni, greu— que jo sóc ací | tímidament. Joan Antoni es girà amb els punys crispats. Els ulls li | espurnejaven | , feia una rialla que hauria estat sinistre, si amb aquella cara de |
|