Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

per estar tothom a punt a quarts de quatre. Y axís, quan tot just l'	esquexalada	silueta de la vila, que teníen devant, se retallava per negre sobre les
La teulada estava feta un jardí de blets i ravenisses; els ràfecs,	esqueixalats	com eren, devien segurament, durant les pluges, vessar l'aigua al llarg
i fins. L'aigua està voltada d'una naturalesa volcànica, aspra i	esqueixalada	després d'un cercle de campets esblaimats, d'una vaguetat elegant. El
morralet paridor tot encrostat de sang seca y els canons de la escopeta	escaixalats	del extrèm com una randa, a forsa d'escupir plom feridor. Altres vegades
Mitjorn, tenyint de rosa'l rostoll, de negre'ls apomats verns y d'aràm la	esquexalada	cresta del Puigmal, única de les llunyanes que coronavan encara les
Mont-Lluís, se'ls presentà, a la dreta, rutilant de tornassols encesos, l'	escaxalada	serra de Madras, arruantse avall, avall, per la gorja del Tet, fins al
conciencia, li semblà que aquell troç blau-verdós era un pedaç rodó y	escaixalat	de las voras, clavat sobre una roba bruna; fins veya las grans puntadas
saltà sobre'l camp y donà uns quants passos. Duya unas faldillas muscas,	escaixaladas	dels baixos, un gipó reventat de colzes y aixellas y un troç de mocador
de la teulada ix com a cosa d'una cana enfora per sobre eixes parets, tot	escaixalat	a indrets, com per les ungles d'un gegant lleminer, y la porta forana es
ánima viventa, y sobre las desiguals teuladas s' estenia, com toldo	escaixalat	, una llenca de cel blau turquí sembrat d' estrellas. Al mitj d' aquella
y plá. La volta del cel apar que s' aixeca de l' altra vessant de l'	escaixalada	serra, coneguda per Serrat del Comte. Lleument esblanquehida pe'l
lo camí, sempre ab la cara amagada al recó... y que duya 'l bolet brut y	escaixalat	de l' ala com si li haguessen tombat de un cop de pedra. Los metjes de
finesa de color inponderables. Camas y peus encara havían de crèixer dels	escaixelats	muscles. Era una dòna horriblement mutilada, y no obstant hermosa. La
Per tota il·luminació tenian un llum de petroli ab lo vidre fumat y	escaixalat	. Sa ténua claror se reflecsava en la superficie negrenca de la taula, s'
una recepta, antiga, molt antiga, escrita en un paperot, tan ros y	escaixalat	que ni un drapayre l' hauria aprofitat. Aquesta recepta la doná á mon
má seguiren cridantlo calladament. La cara reya, ensenyant una dentadura	escaixalada	, pronunciant fortament totas las arrugas de sas faccions, donant á sos
y d'alt a baix, lo pit, pel trau d'un pellingot	escaxalat	, va ensenyant lliurement al sol y al vent, com un
sos finestrals trilobats partits pe 'l corresponent maynel, sa pedrera	escaixalada	avansant al mitj del exténs devanter ja terrós, esquerdat y ple de
mans derrera; arnada barretina cobría son cap de mort, y trossos de roba,	escaixalats	y humits, penjavan encastats al costellám y als fémurs. Sobre aquellas
panxudeta, entenimentada, d'ayre festós, de mirar serè y de boca, si be	escaxalada	, sempre ufanosa de llavis y afavorida per un posat de placidesa ò