×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esquerdar |
Freqüència total: 381 |
CTILC1 |
allà al lluny, els efectes més prodigiosos del basalt i del granit, | esquerdats | , apedaçats o esqueixats per una remota commoció eruptiva, i veieu el | anglesos a Galícia i Andalusia—, després, en qüestió de dos decennis, s' | esquerdarà | el vas de la il·lusió i tota confiança serà derruïda. Entre 1615 | gran, Senyor! Al mateix instant la icona es posa a cruixir fort, com si s' | esquerdés | . Les icones cruixen així, sapigueu-ho si no ho havíeu sentit dir, cruixen | de Déu i del bé presenta una pila d'escletxes, com si el pensament se li | esquerdés | i que com veurem es allí on Duns Scot va ficar els arguments per a | de ferre; i estirant entercament amb la mà cap a ell, ho feu cruixir i | esquerdar | -se i saltar tot plegat a bocins, talment que el soroll de la fusta seca i | allavors hi havien uns crits i uns xiscles i uns esbufecs que la botiga s' | esquerdava | . A voltes quedaven més coixos que abans de cirurgiar-los i havien de | I fou tan fort l'estrèpit, que semblava que el cel se n'hagués d' | esquerdar | i caure a trossos. Res no hi valgué. En lloc de quedar-ne la bèstia | altre remor que l del corc, o una finestra que cruixeix, o una viga que s' | esquerda | ! És tan freda la vida de gat, an aquets palaus de la calma! No es diuen | i a baix, en la sorra del fons, no n'ha fet esment ningú, ni s'ha | esquerdat | una petxina. Pel vidre de l'aigua es pot veure que ls peixets fan el seu | eixir de l'illa, es va fer lloc am les espatlles i la va cruixir i la va | esquerdar | . El llit del torrent és tan estret, que ls penyals que han caigut dels | aquella paret de l'hort que fa tants dies m'amoines dient que s'ha | esquerdat | . María Gloria s'aixecà amb aire de displicencia i, acostant-se on en Blai | on en Blai i dòn Aureli l'esperaven de peu dret, digué: —I tant si s'ha | esquerdat | , que s'hi ha fet un esboranc que hi pot passar una persona. Ahir la | de presenciar. Què hi descobriríem? Tal vegada una lluna sagnant, que s' | esquerda | i esquartera entre blames... Tal vegada estranys monstres de foc, volant | acusava també la major incúria. Era un petit santuari abandonat, que s' | esquerdava | a sol i serena. La teulada estava feta un jardí de blets i ravenisses; | el barbut d'espases. Set i mig! —Noi, m'has netejat! —Veiam si t' | esquerdo | ! —M'has posat entre les parts i la paret. El Sant Pare, un comparet de | de tantes ciutats i sota el xoc dels seus trets, les muralles s' | esquerdin | , les alteroses torres s'esfondrin sobtadament per mines i per caves | ni tan sols en evitar que les fustes es podrissin i les parets s' | esquerdessin | . Per allò que es refereix al senyor Marcel·lí, fou propietari per xamba; | maliciosament: —I qui en té la culpa, de tot això, el rector? —Llamp m' | esquerdi | , no. Però, mireu: basta que una nit, en despullar-me, deixi les calces | les feixes de sota la masia "plegaven les mans" i la terra eixerreïda s' | esquerdava | i arbredes i boscos semblaven capgirats i atuïts per aquelles ratxes | li perdeu l'amor, no deixeu fer goteres a les teulades, no permeteu que s' | esquerdin | les parets, vigileu que no arrenquin el lledoner i el xiprer, no perdeu | la sabata del coix. Tenia la sensació que d'un moment a l'altre la cama s' | esquerdaria | com una canya i saltarien sota la lluna les petites estelles d'os o que | sobre el cap del flautista; es trenquen les cordes del violí; la flauta s' | esquerda | com un os trepitjat; el contrabaix explota amb un soroll de bomba. Els | un trespol, aquell arc fa una cruixidera d'amenaça, aquell cimbori s' | esquerda | , pel trau de les goteres guaiten els lluerts agraïts... Quin crit més | i retorçuts de dolor com si els caigués la pell a bocins, la terra s' | esquerda | i esmicola, l'herba cremada fa com una perruca vella i arnada, les pedres | Cumané no és pas una veu musical. És generalment opaca. De vegades se li | esquerda | una mica. Sovint fa un gall que fa posar pell de gallina. Jo us asseguro | en aquest orbe de la terra adés és una, adés una altra, la contrada que s' | esquerda | . [13] Tir, tingué per temps la mala anomenada de ruïnosa; l'Àsia | veritat. Després d'un terratrèmol, ha passat sovint que, si la terra s'ha | esquerdat | en alguna banda, n'ha bufat vent durant molts dies, com es conta que | vegades? [5] Si un terratrèmol bada parets i cases senceres i | esquerda | els murs de les grans torres, per sòlides que siguin, i disgrega les | fulles i els fruits tenen unes taques i que els fruits es deformen i s' | esquerden | a mesura que el temps avança; que els brots també presenten taques i que | també presenten taques i que després la seva escorça malalta s'arruga i s' | esquerda | ; que a la tardor s'observa una nova invasió sobre els fruits, i que | semblants a les de les fulles; més tard l'escorça s'arruga i s' | esquerda | i adquireix un aspecte com si hagués estat cremada. L'atac es presenta | l'escorça, la qual s'asseca i queda un xic deprimida. L'escorça morta s' | esquerda | , es desprèn i deixa la fusta al descobert. Si el xancre dóna el volt | i, entre mal reprimides convulsions, que li segmentaven les paraules i li | esquerdaven | la veu, va dir mig en català: —Fora d'aquí, birgants! Vatxins-se'n | acompanyant, d'altres seguint— feren sentir aquella hora. El vent n' | esquerdava | curiosament el so, i jo escoltava i pensava com el vent ho escometia i ho | era indulgent amb els petits vicis de l'avi. El sarró, de ple, cuidava a | esquerdar | . Amb ell a l'esquena partia el bon vell, arrugat i ja cap-blanc com un | els gels ja sentireu el xarbotar de les aigües. Per les rases, la neu s' | esquerda | en mil cristalls. Pels boscos, va caient de les branques. Cau a flocs | com més velles són més bé sonen, i cada dia més bé, fins al dia abans d' | esquerdar | -se per massa velles, que és quan donen llur millor so. Gaudí creu que la | el diàmetre interior, amb la qual cosa queden més primes i propenses a | esquerdar | -se. És per això que ell resol aquest problema donant-los forma tubular; | allargar, allargassar; escridar-se escridassar-se, esclafar, esclafassar; | esquerdar | , esquerdissar; adormir-se, adormissar-se; capir, capissar; esclarir-se, | els feia projectar i un d'ells em confessava que no veia clar com no s' | esquerdaven | els arcs de carcanyols calats, que aguanten les cobertes de la torre | amenaça ruïna. La meravellosa estructuració medieval fluctua, cruix, s' | esquerda | . L'esperit humà, trencats els motlles que el retenien, sorgeix de les | renaixentista, portat a la seva més alta perfecció per obra de Kant, s' | esquerda | per tots cantons. Els mètodes de la ciència física ignoren tot el que | obrera, encara que mantingui aquest esquerp silenci que de tant en tant s' | esquerda | en rampellades de ràbia reprimides per la guàrdia civil i la | han de lliscar sobre una plataforma de guiatge per evitar que en sortir | esquerdin | els angles del bloc. També pot fer-se un motlle múltiple a base dels dos | i ens redimeixen de moltes febleses col·lectives. Mentre tantes coses s' | esquerden | i es trenquen i cauen pel cop de la desfeta, el cor del poble batega | la flama dels tres primers mesos, quan la cristal·lització ja vacil·lava, | esquerdada | pel tedi del prematur desgel, ¿què era de tu —i sobretot de mi? ¿Tu eres | que els creixés molsa en les parts del cos més inversemblants. Fins se'ls | esquerdaven | els plats amb què el servien. Tots els del poble convenen que el cas de | maneres era igual, perquè el test va resistir menys que no pas jo: s' | esquerdà | de sota i sortiren les arrels, que començaren a resseguir-me les cames | estar, veus?" De sobte, se sent un estrany grinyol, com si l'aire s'anés | esquerdant | de mica en mica. Els músics toquen. Les nenes deixen de mirar el foraster | d'una fressa de paraules sense sentit, aquells homenets miserables es van | esquerdar | , enrunar, fins a revertir en pols. —Ja veig que aquests homenets faran |
|