Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

, em tiro a terra, i, quan m'alço, la paret de la trinxera està plena d'	esquerdills	calents de granada, de bocins de carn i de trossos d'uniforme encastats.
ens n'hem d'emportar per no trepitjar, a l'altra banda, filferros i	esquerdills	. Però com que abans d'arribar-hi hem de nedar, no ens podem pas posar res
pastilla, pela, pelilla; conca, conquilla; corda, cordill; esquerda,	esquerdill	; perna, pernill. í, ina, Ex.: fort, fortí, tambor, tamborí;
d'una barricada i disparant-lo fins que el canó li cremi les mans o un	esquerdill	d'obús li perfori el crani. A desgrat dels pocs escalons que li ha calgut
pare actués de compradora. Qualsevol fulla d'herba grassa, tallada amb un	esquerdill	de pedra, feia la servitud d'un cap de bestiar sacrificat. Innocenci
ocorre quan un agent vulnerant, com ara un bastó o una pilota, fa que un	esquerdill	, en la seva trajectòria, fereixi el globus ocular. Avui, amb la difusió
ocular. Avui, amb la difusió dels cristalls que es trenquen sense fer	esquerdills	, són encara més rares les ferides oculars per ruptura dels vidres. En les
la d'os en la mateixa forma, que devia ésser la continuació del primitiu	esquerdill	d'os afilat. Però molts dels punxons que hem trobat tenen la punta a tall
cosa que els sílex i la banya de la figura 5, i alguns altres	esquerdills	atípics. El codolell perforat, representat en la mateixa figura, creiem
núm. 2), un altre de petxina (núm. 3), alguns	esquerdills	de pedra foguera i minúsculs fragments de terrissa, la qual cosa ens
bon tros sense que arribi a partir-la. Per aquesta causa el sòl era ple d'	esquerdills	de pedra. És, no obstant, un dels ben conservats que ressenyem en aquesta
de l'E.; era clavat amb aquests punxons. Arerant la terra trobàrem tres	esquerdills	de sílex, sense forma intencionada i nou puntes de sageta triangulars, de
crani. Solament hi recollírem cinc punxons d'os, una punta de sílex i un	esquerdill	de la mateixa matèria (fig. 74). 26. Riner.
quantes pedres, i entre elles un tros de mola granítica, oblonga, i un	esquerdill	de sílex. Les mides dels dos cranis són: Crani 1: Diàmetre
enters, i fragments d'altres, dos trossos de petxina perforats, un	esquerdill	de sílex i un dels típics microlits triangulars (figs. 134 i
fragments de ceràmica (procedents, sens dubte, del sepulcre), 5	esquerdills	de pedra foguera blanca, opaca (un de color rosat), i un fragment de
donar alguna llum sobre l'època d'aquest monument; sols podem adduir un	esquerdill	o punta de sílex negrenc translúcid. La gran llosa és quasi ovoide, degut
de vidre relativament modern. Objectes trobats. Sílex. Diferents	esquerdills	, atípics. Una punta de sageta en forma de fulla de saule o de llorer, que
ço que havia sigut (núm. 4). El núm. 7, és un	esquerdill	amb el qual sembla que havien intentat fer una sageta. El núm. 8
i un altre d'os, un tros de ganivet de sílex (fig. 189), i un	esquerdill	atípic d'aquesta mateixa pedra. De ceràmica, ni un vas sencer. Dels
Sols trobàrem un fragment de ganivet d'aquesta pedra blanca amorfa i dos	esquerdills	que no acusen cap forma típica (fig. 207). Metall. Els
la de l'anta de Freixo (Portugal), que ens descriu Cartailhac. Ultra dos	esquerdills	de sílex i un petit tros d'os polimentat, cal encara esmentar un cisell
mateix, en arerar la terra, trobàrem un petit nucli de sílex i altres dos	esquerdills	, a unes cinquanta passes més enfora. Tirant una quasi perpendicular des
i estany 10'5%. En el mateix fotogravat pot veure's un	esquerdill	de sílex blanc, amorf, i un tros de petxina. 73 i 74.
i un dentàlium. Hi recollírem, també, trossos de ganivets i altres	esquerdills	de pedra foguera blanca opaca, representats en la figura 250. I
aquella capa de cendra aparegueren alguns trossos de ceràmica moderna i	esquerdills	de sílex que cap forma acusen dels temps megalítics. En visitar-lo
té una decoració que apar produïda amb unglades. El núm. 4 és un	esquerdill	de sílex. Eren altres els vasos de dos dels quals presenten testos, en
i 0 m 25. La coberta, no farà molts anys (els	esquerdills	són encara per allà) que fou utilitzada pels picapedrers. No l'hem
de l'home primitiu, de qui romanen força vestigis. Arreu es troben	esquerdills	de pedra basàltica. Segons els habitants del país, s'hi han trobat moltes
de quars. Entre els objectes trobats (fig. 312) hi ha, ultra un	esquerdill	sense cap forma típica, una punta de sageta, en forma de fulla, de sílex
emportant, on recollírem alguns trossos de pedres de llamp i trenta set	esquerdills	de sílex, la majoria atípics, els més interessants dels quals van
van representats en les figures 341 i 342. Un d'aquests	esquerdills	sembla un intent de construcció d'una punta de sageta amb aletes i
en abundància trossos de pics i de destrals de pedra de basalt, com també	esquerdills	de sílex. Segons els del país, tampoc hi manquen relles de llamp. Seguint
7. Petit fragment de ganivet de sílex. 5 i 6.	Esquerdills	de sílex. 8 a 12. Fragments de grans de collar d'ambre,
sincronitzar amb els nostres megalits neolítics. També hi havia alguns	esquerdills	atípics de la mateixa pedra. Item dos fragments de punxó d'os. Item un
algunes restes d'ossos humans, alguns fragments de terrissa grollera, un	esquerdill	de sílex i dues peces fetes de petxina, l'ús del qual ignorem. Crida,
una faixa d'un centímetre i mig. Demés hi trobàrem un troç de ganivet, un	esquerdill	de sílex, fig. 11, i un fragment de ceràmica que havia
ceràmica amb fondes incisions, fig. 115, núm. 3, i un	esquerdill	de sílex atípic. VI. Soler Brocó, de Freixinet. (Riner) Al Nord
al peu del qual es troben molts vestigis de l'home prehistòric, com	esquerdills	de sílex i trossos de ceràmica. Però hi hem trobat una cova i una balma
el vas de la fig. 26 i altres pocs fragments ceràmics, alguns	esquerdills	atípics de sílex, els objectes 1 a 6 de la fig.
i carbots, amb ossos, molts d'ells carbonitzats, i eren a centenars els	esquerdills	de sílex atípics, entre els quals hem escollit els de la fig.
de la punta i d'una aleta. Hi ha també fragments de ganivet i altres	esquerdills	atípics. A uns cent metres més amunt, al mateix marge, hi ha una roca
hi ha una roca caiguda, sota de la que hi ha una capa de cendres amb	esquerdills	atípics, i res més. Part d'amunt, entre les dues aigües hi ha un planell
judiquem dels temps de la decadència romana. També hi hem trobat alguns	esquerdills	de sílex, essent el més típic el de la mateixa fig. 98, que
perla la més típica de la cultura eneolítica d'aquesta comarca, i un	esquerdill	de sílex. Aquests tres objectes estan a la mateixa figura retratats
pas tant em deies fluix com cotó fluix mal	esquerdill	de tenir un fill ben d'amagat? Amaga el gat
El vidre es trenca però no el perfum, i l'	esquerdill	fereix un punt de sang. Inacabablement la sorra En