×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esquerp |
Freqüència total: 906 |
CTILC1 |
va recórrer l'aire i els vents, arreu, sense fre ni repòs. I les | esquerpes | , feréstegues, terribles eugues de Diomedes, que varen devorar, en el | . "Noi", li va dir amb una veu tremolosa. "Hola", va saludar, | esquerp | , el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes | de l'Hades unes vacances, si li eren concedides. Pel que fa a l'arriet, | esquerp | i lleig, d'ullots malèvols, em decantaria a creure'l d'un bastard | ell!—, estimava la seva muller, o si més no, l'havia estimada. Era | esquerp | , brusc, sí; però, si se'l sabia tractar, darrera d'aquella aspresa | la taula i fora de la taula— sempre té més avantatges que la sobrietat | esquerpa | , avantatges higiènics i tot. La ira provoca desballestaments dolorosos: | de guerra? S'ha perdut cap al Pirineu, i hem tornat a sentir el cucut | esquerp | , la puput delicada. La Roser tornava dels camps amb l'àvia, un ram de | tardans. Però, mal amagat entre falgueres i uns brancs de moixera, els | esquerps | ocells em veuen i fugen de seguida. Acabo de llegir Noeud de | Aquestes tres criatures, de dotze, nou i cinc anys, són d'una bellesa | esquerpa | i concentrada; no és gens exagerat dir que cada una d'elles resulta un | les portes exteriors i ens complaem en una insociabilitat aparent, | esquerpa | i sorruda, mentre, casa endins, conreem el jardí dels refinaments més | moment comencem a arborar-nos col·lectivament. Tot l'egoisme que ens fa | esquerps | i sorruts s'escorre per les escletxes de l'amor als més nobles ideals. | i tancar-me allà a dins i no sortir mai més. /Andreu\ Si que ets | esquerpa | . /Amèlia\ I aquí tothom és igual? /Andreu\ Si fa o no | Això li diràs tu: ja la coneixes. Però escolta, home, no siguis tan | esquerp | : perquè quedi tranquil·la, no li puc dir si heu començat a donar-vos el | o d'aferrar-les pel ronsal amb totes dues mans. /Gravat\ La més | esquerpa | , si ets fi de dits, se't torna llet d'ametlles. /Clavell\ Les | els braços interrogants. Mel o tabac, gin o sal, | esquerpa | llimona neta, o l'última fruita interna de carn, dins | dret, amb l'espinada colltorta com gos aganyit i | esquerp | . Ets posat damunt la serra com un pa sus d'una taula; | espiga negra, va decantant un cos lluent de febre. L'esguard | esquerp | dels isards de muntanya veu un clavell moreno que hi fa cara, | meridionals, la primera impressió rebuda serà la gravetat i una mena d' | esquerpa | positura. Res d'estrany, doncs, que el judici habitualment formulat sobre | i tot que algú s'enamorés de mi de bona fe, si jo no hagués estat tan | esquerpa | en el tête-à-tête amb un home, i sobretot si jo no hagués estat | II Argument. [És de nit. A una ermita solitària damunt un puig | esquerp | , l'Ermità està fent oració amb un llumet encès, única claror que resta en | ¿Per què has vengut dins la foscor salvatge? Sobre aquest mont | esquerp | ¿què hi cerques tu? Fa vint anys que romanc a l'ermitatge i no havia | les aus nocturnes guarden l'estatge i qualque | esquerpa | cabra salvatge guaita l'abisme, pels espadats. A tos peus | sembla com si en tingués quatre-cents. Es veu que és una bona dona, però | esquerpa | i engelosida de la seva rutina; em sembla que, tret de la mica dels | d'una manera com si volgués ocupar un mínim d'espai: els ulls negres, | esquerps | , la boca contreta. Laura s'aixeca per fer-li companyia, perquè no hagi de | de Laura tot i l'estranyesa amb què ho veia la família. L'aversió | esquerpa | de la primeria havia cedit de sobte, substituïda per un afecte absolut i | tu, per no dir gens! —Què vols dir? —Res, dona; no facis l' | esquerpa | , que ja et conec les intencions. Vina: au! Però Laura salta del llit; | s' aixecá, y aferrada al nen apretá á correr cap al carrer, esferehida, | esquerpa | , tota resoluda. Tothom li va obrir pas respectuosament, ningú gosá | rient, la meva tia em va dir "mustela" per pintar la meva mobilitat | esquerpa | i esmunyedissa. No sé com fou que aviat tots els nois de l'escola i tots | amb el meu nom i datats a la Selva. Un oncle meu advocat, home més aviat | esquerp | i d'una religiositat tocant al fanatisme, s'entusiasmà amb una | que avui reconec com a molt importants. Estava imbuït d'un catalanisme | esquerp | i anarquitzant, que encomanava a la colla intel·lectual que el tenia per | del meu entorn, cada dia més amorosa i apassionada amb mi, cada dia més | esquerpa | i desdenyosa amb l'apotecari. Aquest ens odiava. Patia. Perdia | ni jo no la hi sol·licitava. Ell atribuïa la meva actitud reservada i | esquerpa | a la qüestió de la criada. Vexat i ple d'urc davant un adolescent, de la | treball penosíssim d'autodidacte. Trobava dintre meu unes resistències | esquerpes | i dures que em feien caure vençut. Passava amb una facilitat absurda de | aquell noi silenciós al costat, que era una criatura poc intel·ligent i | esquerpa | . Quan li preguntava per la seva tia, no en podia treure gaire cosa. Li | de tornada al camp. Esdevingué el meu refugi d'adolescent somniador i | esquerp | . Tots els seus recons em foren aviat familiars. D'allí daten els meus | a trobar. Abans li escriuré... Tot d'una se m'apareix la seva cara dura i | esquerpa | , amb aquella boca forta i aquells ulls poderosos d'home sanguini i | la Vida, però em sembla recordar que no la va poder engrapar mai. Era una | esquerpa | que li fugia —que fugia de mi i tot— així que em veia al costat del poeta | no sentia els patriarcats, sinó que estava decidit a tirar pel camí | esquerp | i costerut, que és aquell camí vorejat de tota mena de perills, aquell | . La seva fama no era pas la d'un tímid, més aviat la d'un home solitari, | esquerp | , intel·ligent a la seva manera, exclòs per voluntat pròpia de la vida | m'ho ha contat fa poc! Elvira va callar; seguí parant taula. No per | esquerp | o taciturn deixaria d'expressar-li els sentiments que li inspirava la | Pujava físicament neulit, propens a tota mena de malures. Solitari i | esquerp | , aconseguia crear-se un món a mida de la seva esquifida natura dins una | era un xicot bonàs, plaga, sense cap consistència; Josep, una petita vida | esquerpa | , indolent, vulgar, esquiu. El pare, home retret, taciturn, d'una | tímidament. Cosme i els seus dos fills es van tombar alhora. La mirada | esquerpa | de Josep no mentia. Era el relegat de sempre, el solitari que s'asseia a | fàcilment totes les manifestacions de l'ànima amb un simple somriure. Jo, | esquerp | , esclafint una riallada inoportuna i salvatge. Jo també vaig provar de | al dematí, llavors, retalla ton alsaria, endaurat campanar les | esquerpes | blavors. Més ja en aquesta vall, santedat ermitana, no escampes | les bruixes eren unes persones fantàstiques que hom imaginava en un país | esquerp | . Per exemple, no passava setmana que no veiés el Pont de les Bruixes al | profunds s'originen en gents i en necessitats molt diferents. El gest | esquerp | de l'inconformista queda frenat per la seva pròpia petitesa. I per ser | la serra d'Espadà fou, durant els anys 1525 i 1526, una | esquerpa | fortalesa morisca. L'alçament d'Espadà ja fou una excel·lent pedra de toc | ample, el golf de Tunis, i clouen l'horitzó a mà dreta les retallades i | esquerpes | siluetes de Bu-Kornei, Djebel-Ressas i, enllà, enllà, Djebel-Zaghuan. | la marinada; per altres bandes, un amfiteatre de muntanyes, de retallat | esquerp | , la defensa del xaloc tempestuós i abrusador. Entre les muntanyes i la | de l'ànima universal brostada a la nostra terra, aquesta ànima | esquerpa | i clara, que és llibertat. Ja en els seus primers articles assenta la |
|