DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
esquilar V 105 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb esquilar Freqüència total:  105 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el cel grisenc. Al bosc d'en Costa i al de l'Espaser es veuen molts pins esquilats. El meu cosí Josep m'explica que dilluns passat va presenciar, des dels
en aquell lloc, passat el pont, a la banda del Grau, hi havia un replà on esquilaven les bèsties; els esquiladors eren una família constituïda pel pare i dos
rucs, els cavalls, les eugues i els muls del poble; també de tant en tant esquilaven algun gos, portat per l'amo, i més sovint alguns noiets molt pobres;
serrada de dents i algun grinyol sufocat, i la sortida trotant. A vegades esquilaven també algun gitanet passavolant. Allí també hi havia la barberia de
que el duguessis a cal Borni, o a qualsevol gitano del carrer. En esquilar gossos, qui sap si hi tindria més cuidado. Podria badar tant com li
irritants com sal i vinagre damunt d'una ferida: —Un beneitó que es deixa esquilar sense pena ni glòria per quatre vius que tenen més fam que vergonya, això
la falla ab borles i tot! I provaren ceps i dels ceps los teuladins se n'esquilaven i del visc també; i provaren a rematar-los a granerades blandint
anador, més llustrós i de "classe", portant-lo ab les quartilles ben esquilades, els aparells guarnits, mandils brodats i banderoles. A una vora, hi ha
és vi! La colla del sinyô Nasio en les festes de l'agost Quan tinguen d'esquilar lo matxo, de fer-li la gaseta al rossí, o de marcar-li al burro una
els ha varejat, sostovat, cosit, traücat i envetat. En lo que pertoca a l'esquilar, no hi ha un taller de més anelles que lo d'ell; és a dir, més ben
Nasio es deixava la tagarnina damunt les anques del parroquià a qui esquilava. —¡xi que'l socarraràs! —¡Home molt! ¿No saps que té pell de
, lo passat, passat; esta semana no s'ix a l'horta, i les saons que s'esquilen, que nosatros ja anem fent-mos vells, hi ha que passar bones festes i
domesticar una vicunya. Veieu? Compreneu? És el destí! Els indis, per esquilar les vicunyes, les acorralen, de tant en tant, en un fondal de l'alta
millor que el que feien els homes. Els camps queden com si els haguessin esquilats amb la màquina del zero. Però un vell segador que contempla, com si fos
—digué. —He volgut que tinguessin un record de la meva Carina abans d'esquilar-la. El mal és que la tinc molt disgustada. —De debò? —Se'n dóna
i negres, gairebé li arrosseguen per terra, ja que ningú no s'ha cuidat d'esquilar-la. Bé que dòcil per naturalesa, és nerviosa i capritxosa. Tot havia anat
ovelles merines, que es distingeixen pel seu pèl fi i riçat. Els ramats s'esquilen tots els anys. De la llana d'una ovella se'n diu el velló, que pot pesar
el velló, que pot pesar de 1 1/2 a 8 kilograms. Abans d'esquilar les ovelles s'han de rentar. Segons sigui la fibra curta o llarga, la
especialment de la casta cavallar, i els més modestos es dedicaven a esquilar, a fer cures i sagnies i als oficis de castradors i escorxa-ròsses. Les
Seu d'Urgell. Martinet, amb la seva acreditada indústria de tisores d'esquilar el bestiar, com la Seu amb diverses indústries ferreres, com altres
lloc, ja que s'anava ensorrant. Era temps bo per matar bestiar de llana i esquilar el bestiar de peu rodó. Recordo, encara, els dibuixos que feien els
desfeta, és a dir tenia còlic, hom la segoviava, o sia l'esquilava de la cua i les anques, perquè no hi quedés porqueria. Després de tondre
de llurs estómacs; pensaven en prendre la major part del festí, d'esquilar els moltons i ignoren tot el que sabia un bon pastor". El secretari de
un pastor que tenia un xai molt petit. I quan va venir la primavera el va esquilar de dalt a baix. El xai en veure's tan despulladet va començar a plorar:
el càrrec. Ovació-Plas! Plas! Plas! Ovella-Animal bonafè que es deixa esquilar. Coq. * * * [16, 17] Una historieta de
L'euga ben cuidada, pel març aparellada. També era l'hora d'esquilar el bestiar de transport, art ja completament desaparegut, amb aquells
amb aquells fistonets a tot el voltant del cos: Pel març, a esquilar els ases per totes parts; per Sant Marc (25
per aquests benpeixats pastors, vol dir abundor de ramat per poder esquilar i conduir a l'escorxador carn cotitzable. La idea "roja" no els ha dit
en penyes per haver caçat tot un diumenge sense baixar a missa. Esquilant i marcant A començaments del mes de juny es realitza, a tot el Pirineu
del mes de juny es realitza, a tot el Pirineu català, la feina d'esquilar i marcar els ramats d'ovelles. Els esquiladors o tonedors solen
que és qui distribueix la feina i els sous. Les ovelles són esquilades a l'era de la casa: allà les lliguen de potes, les esquilen, i després
ovelles són esquilades a l'era de la casa: allà les lliguen de potes, les esquilen, i després les marquen amb pega, amb un senyal que és el distintiu de la
després va aplicant-se al dors de les ovelles, un cop aquestes han estat esquilades. Les marques són, generalment, figures i signes d'origen molt antic. Avui
puix que altrament esdevindrien flacs els pollins; és temps d'empeltar; s'esquilarà de bon matí fins al migjorn; s'empollaran els ous, es plantaran els
casa'm contà en Francisquet que temps enrera'ls follets havien esquilat quasi totes les cabres, però d'un modo estrany, fent tires o escales en
á desapareixer las cuas, mes á proporció quels clatells se anáren esquilant, segons expressió del vulgo, trobárense alguns mal avinguts ab certas
aquests agafan las estisoras, baixém lo cap ab resignació y deixemnos esquilar, mal tinguin de deixarnos sense pell. Quan resolguin portarnos al
amb tots els trumfos mentre jo passo. M'afaiten i m'esquilen, faig el pallasso. Ben enllardufat de brac, en el
passat un feix; no hi ha pas res com la marinería per esquilar-te i adobar-te el greix. Conec l'aigua de sol i de serena,
—Mestre, ja en tenim prou de lletanía. —Tu, mal carat, t'esquilaré el clatell. —Si em dés el ram et dic que no el pendría.
los fabons, fabolins y las besas: en eix temps se cubreixen las vacas, se esquílan los moltons y se venen los badells; se deuen destruir los cuchs
en aquest mes y poden donarse dins quinse dias si son robustas y sanas. S'esquila lo bestiar de llana. Cuchs de seda. Se ha de mirar que acaben de
Però quan trobem un marit picaplets, aleshores fem tot el que podem per esquilar-lo i no en tenim compassió. Lubin: Jo seré d'aquells que obren
del cementiri. La Xina. [(Incrèdula a Orxiló.)] Orxiló! No ens esquilis! Orxiló. Em negui aquí mateix si us dono coba. Va ésser una nit!
els peus a la parròquia. Tornaré als jesuïtes. No tolero que ningú m'esquili la cua. Corren uns capellanets que no mereixen cap respecte, per les
gitano del nostre poble que li diuhen lo Traquiñel, va fér la caritat de esquilarme un poch la barba ab las suas estisoras fa cosa de quinse ó setse dias,
ab las suas estisoras fa cosa de quinse ó setse dias, despres de haber esquilat mitja dotsena de matxos del carreter de la fábrica gran, alli al soley de
podia emmirallar. Jo li vaig dir si volia deixàrmelas una engruna pera esquilarme la barba, y em va dir que llogués barber. Pararà a galeras, la
La cort del matxo era com una gola de llop y el tragué a fòra pera esquilarlo. Tot tallosquejant ab les tisoraces amoçades, passava revista. —Quínes
'n tenen. La sublimitat del art avuy consisteix... en pintar á un gitano esquilant un gos, per exemple. En l' escultura... ídem de idem. Dos baylets jugant

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »