×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esquilar |
Freqüència total: 105 |
CTILC1 |
el cel grisenc. Al bosc d'en Costa i al de l'Espaser es veuen molts pins | esquilats | . El meu cosí Josep m'explica que dilluns passat va presenciar, des dels | en aquell lloc, passat el pont, a la banda del Grau, hi havia un replà on | esquilaven | les bèsties; els esquiladors eren una família constituïda pel pare i dos | rucs, els cavalls, les eugues i els muls del poble; també de tant en tant | esquilaven | algun gos, portat per l'amo, i més sovint alguns noiets molt pobres; | serrada de dents i algun grinyol sufocat, i la sortida trotant. A vegades | esquilaven | també algun gitanet passavolant. Allí també hi havia la barberia de | que el duguessis a cal Borni, o a qualsevol gitano del carrer. En | esquilar | gossos, qui sap si hi tindria més cuidado. Podria badar tant com li | irritants com sal i vinagre damunt d'una ferida: —Un beneitó que es deixa | esquilar | sense pena ni glòria per quatre vius que tenen més fam que vergonya, això | la falla ab borles i tot! I provaren ceps i dels ceps los teuladins se n' | esquilaven | i del visc també; i provaren a rematar-los a granerades blandint | anador, més llustrós i de "classe", portant-lo ab les quartilles ben | esquilades | , els aparells guarnits, mandils brodats i banderoles. A una vora, hi ha | és vi! La colla del sinyô Nasio en les festes de l'agost Quan tinguen d' | esquilar | lo matxo, de fer-li la gaseta al rossí, o de marcar-li al burro una | els ha varejat, sostovat, cosit, traücat i envetat. En lo que pertoca a l' | esquilar | , no hi ha un taller de més anelles que lo d'ell; és a dir, més ben | Nasio es deixava la tagarnina damunt les anques del parroquià a qui | esquilava | . —¡xi que'l socarraràs! —¡Home molt! ¿No saps que té pell de | , lo passat, passat; esta semana no s'ix a l'horta, i les saons que s' | esquilen | , que nosatros ja anem fent-mos vells, hi ha que passar bones festes i | domesticar una vicunya. Veieu? Compreneu? És el destí! Els indis, per | esquilar | les vicunyes, les acorralen, de tant en tant, en un fondal de l'alta | millor que el que feien els homes. Els camps queden com si els haguessin | esquilats | amb la màquina del zero. Però un vell segador que contempla, com si fos | —digué. —He volgut que tinguessin un record de la meva Carina abans d' | esquilar | -la. El mal és que la tinc molt disgustada. —De debò? —Se'n dóna | i negres, gairebé li arrosseguen per terra, ja que ningú no s'ha cuidat d' | esquilar | -la. Bé que dòcil per naturalesa, és nerviosa i capritxosa. Tot havia anat | ovelles merines, que es distingeixen pel seu pèl fi i riçat. Els ramats s' | esquilen | tots els anys. De la llana d'una ovella se'n diu el velló, que pot pesar | el velló, que pot pesar de 1 1/2 a 8 kilograms. Abans d' | esquilar | les ovelles s'han de rentar. Segons sigui la fibra curta o llarga, la | especialment de la casta cavallar, i els més modestos es dedicaven a | esquilar | , a fer cures i sagnies i als oficis de castradors i escorxa-ròsses. Les | Seu d'Urgell. Martinet, amb la seva acreditada indústria de tisores d' | esquilar | el bestiar, com la Seu amb diverses indústries ferreres, com altres | lloc, ja que s'anava ensorrant. Era temps bo per matar bestiar de llana i | esquilar | el bestiar de peu rodó. Recordo, encara, els dibuixos que feien els | desfeta, és a dir tenia còlic, hom la segoviava, o sia l' | esquilava | de la cua i les anques, perquè no hi quedés porqueria. Després de tondre | de llurs estómacs; pensaven en prendre la major part del festí, d' | esquilar | els moltons i ignoren tot el que sabia un bon pastor". El secretari de | un pastor que tenia un xai molt petit. I quan va venir la primavera el va | esquilar | de dalt a baix. El xai en veure's tan despulladet va començar a plorar: | el càrrec. Ovació-Plas! Plas! Plas! Ovella-Animal bonafè que es deixa | esquilar | . Coq. * * * [16, 17] Una historieta de | L'euga ben cuidada, pel març aparellada. També era l'hora d' | esquilar | el bestiar de transport, art ja completament desaparegut, amb aquells | amb aquells fistonets a tot el voltant del cos: Pel març, a | esquilar | els ases per totes parts; per Sant Marc (25 | per aquests benpeixats pastors, vol dir abundor de ramat per poder | esquilar | i conduir a l'escorxador carn cotitzable. La idea "roja" no els ha dit | en penyes per haver caçat tot un diumenge sense baixar a missa. | Esquilant | i marcant A començaments del mes de juny es realitza, a tot el Pirineu | del mes de juny es realitza, a tot el Pirineu català, la feina d' | esquilar | i marcar els ramats d'ovelles. Els esquiladors o tonedors solen | que és qui distribueix la feina i els sous. Les ovelles són | esquilades | a l'era de la casa: allà les lliguen de potes, les esquilen, i després | ovelles són esquilades a l'era de la casa: allà les lliguen de potes, les | esquilen | , i després les marquen amb pega, amb un senyal que és el distintiu de la | després va aplicant-se al dors de les ovelles, un cop aquestes han estat | esquilades | . Les marques són, generalment, figures i signes d'origen molt antic. Avui | puix que altrament esdevindrien flacs els pollins; és temps d'empeltar; s' | esquilarà | de bon matí fins al migjorn; s'empollaran els ous, es plantaran els | casa'm contà en Francisquet que temps enrera'ls follets havien | esquilat | quasi totes les cabres, però d'un modo estrany, fent tires o escales en | á desapareixer las cuas, mes á proporció quels clatells se anáren | esquilant | , segons expressió del vulgo, trobárense alguns mal avinguts ab certas | aquests agafan las estisoras, baixém lo cap ab resignació y deixemnos | esquilar | , mal tinguin de deixarnos sense pell. Quan resolguin portarnos al | amb tots els trumfos mentre jo passo. M'afaiten i m' | esquilen | , faig el pallasso. Ben enllardufat de brac, en el | passat un feix; no hi ha pas res com la marinería per | esquilar | -te i adobar-te el greix. Conec l'aigua de sol i de serena, | —Mestre, ja en tenim prou de lletanía. —Tu, mal carat, t' | esquilaré | el clatell. —Si em dés el ram et dic que no el pendría. | los fabons, fabolins y las besas: en eix temps se cubreixen las vacas, se | esquílan | los moltons y se venen los badells; se deuen destruir los cuchs | en aquest mes y poden donarse dins quinse dias si son robustas y sanas. S' | esquila | lo bestiar de llana. Cuchs de seda. Se ha de mirar que acaben de | Però quan trobem un marit picaplets, aleshores fem tot el que podem per | esquilar | -lo i no en tenim compassió. Lubin: Jo seré d'aquells que obren | del cementiri. La Xina. [(Incrèdula a Orxiló.)] Orxiló! No ens | esquilis | ! Orxiló. Em negui aquí mateix si us dono coba. Va ésser una nit! | els peus a la parròquia. Tornaré als jesuïtes. No tolero que ningú m' | esquili | la cua. Corren uns capellanets que no mereixen cap respecte, per les | gitano del nostre poble que li diuhen lo Traquiñel, va fér la caritat de | esquilar | me un poch la barba ab las suas estisoras fa cosa de quinse ó setse dias, | ab las suas estisoras fa cosa de quinse ó setse dias, despres de haber | esquilat | mitja dotsena de matxos del carreter de la fábrica gran, alli al soley de | podia emmirallar. Jo li vaig dir si volia deixàrmelas una engruna pera | esquilar | me la barba, y em va dir que llogués barber. Pararà a galeras, la | La cort del matxo era com una gola de llop y el tragué a fòra pera | esquilar | lo. Tot tallosquejant ab les tisoraces amoçades, passava revista. —Quínes | 'n tenen. La sublimitat del art avuy consisteix... en pintar á un gitano | esquilant | un gos, per exemple. En l' escultura... ídem de idem. Dos baylets jugant |
|