Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tibant, que una hora o una altra li hauran de cosir la pell, quan se li	esquinci	de cop per diversos indrets. No lluny de la reina, la feredat de
sens dubte humit a trenc d'alba, li falla o li rellisca, temem molt que	esquinçarà	el paper. Una nimfa A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba
deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec	esquinçà	l'espessa massa d'ombres i il·luminà el carrer i els edificis del davant
un moment i es gratà l'espatlla, arran del muscle amb un soroll com si s'	esquincés	un pergamí. S'assegué i començà a treure's les mitges. Tino Costa tornà a
amb què els peus ensopeguen i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s'	esquincen	els vestits; els sots que és forçós rodejar; els espadats, els
les senderes, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les pedres,	esquinçant	-se les robes i fins les carns en les romegueres. Tot, en la nit, semblava
sentí sotragat com un arbre fins a les entranyes, fins als ossos; sentí	esquinçar	-se-li la carn, rompre-se-li les dents i córrer la sang calenta pel
terrible, enmig d'aquella ensulsiada en la qual semblava com si una mà li	esquincés	sense pietat les entranyes. Quan no quedà ningú al carrer, Maria Àgueda
se, agafa el sobre que li cau de les mans i que ha de recollir de terra, l'	esquinça	per un extrem i en treu un full que sembla en blanc. Però més blanca
no podem deixar les coses així. Cal prendre una determinació. —Podríeu	esquinçar	l'imprès —proposa ell—, com si no m'haguéssiu trobat a la casa. —Perquè
i ens fa claudicar la passa. Enlairem banderes solitàries, per a després	esquinçar	-les i amagar amb llurs parracs les nostres febleses. D'altra banda, la
o si és plata, freda com la insistent finor del bisturí que	esquinça	l'úter amb la imposició de l'excessiva vida, o també
del temps. Serà un moment molt curt. És un moment, i ja s'	esquinça	, com la seda marcida, que tapissa un sofà vell. No
el xiscle d'una cinta de serra: el plor d'un nen	esquinça	violent. "És potser el nen que no hem fet, i que se'ns
arbre aleshores gloriós, cridava que s'alcessin els vents, per	esquinçar	-los. Ara somriu ferida: la deshonra de fer-se cinc
amunt i les mans obertes com si l'entremig dels dits se li hagués d'	esquinçar	i se'm va tirar a sobre fent, uuuuuuuu... uuuuuuuu... Vaig arrencar a
ensorrat d'aquella pobra vella, per poder respirar; sentí com si se li	esquincessin	els pulmons de dalt a baix, i vomità materialment un sanglot
com es fa amb un viciós. M'obligaven a estudiar davant d'ells. M'	esquinçaven	tots els papers amb ratlles curtes. Ja era tard. Jo feia els versos
a destruir-los un per un. Anava arrencant els fulls de la llibreta, els	esquinçava	a bocins petits petits, i els llençava pel balcó. L'airet feia voleiar un
prengueren el camí dels versos. Més n'hagués tinguts, més n'hauria	esquinçats	. Era un deliri de destrucció més fort que jo; era una necessitat que jo
tan sensible a aquella criaturada? Altres dies m'exasperava d'haver-los	esquinçats	. Em feien l'efecte d'una munió de gèrmens, de prometences que jo havia
va dir. Jo, per tranquil·litzar-la, vaig agafar el manuscrit i el vaig	esquinçar	al seu davant... Què hi feia destruir aquell intent, si ara em semblava
heretà en son flanc. Les hores turmentoses ma vida han	esquinçat	; cruentes o joioses com serpents verinoses
dona sola, forta, d'una gran brunor obsessionant. El maillot se li	esquinçava	, entre les cuixes, en fer una contorsió. El plaer de caminar Ens vàrem
ell. Àdhuc havia esbossat una carta, en mal francès, que tot seguit vaig	esquinçar	. "Si no et respon, m'havia dit, ja et tanques la porta de casa seva.
terra, on s'empolseguen, i s'espolsen les fulles seques. Algun vestit s'	esquinça	amb sets o forats. La placeta deixa la quietud i la son per als altres
dos graons i t'acollirem en els nostres braços, les nostres besades t'	esquinçaran	la carn fràgil i aleshores coneixeràs l'oblit, l'oblit que proporciona la
mateix? Les paraules que dic són massa grosses per a la meva boca, me l'	esquincen	; el destí que arrossego és massa feixuc per a la meva joventut, i me l'ha
a llur so respon l'exèrcit amb un gran crit que de l'Infern	esquinça	la volta còncava, i, enllà, esparvera l'antic reialme
pedra, pedra mesclada amb foc, el cel egipci han d'	esquinçar	, rodant damunt la terra i devorant-ho tot pels llocs on rodin;
flor segura de la necessitat. Cap a migdia havia deixat de ploure, el sol	esquinçà	els núvols i es mostrà fresc, tendre, rentat de nou, i acaronà amb els
pondre. Dos corbs passaren damunt nostre i llurs ales xiularen com si s'	esquincés	un teixit de seda, com ara la camisa de seda d'una cantant. El crepuscle
acotar-me damunt el paper, em vaig posar a parlar-li, amb la intenció d'	esquinçar	la xarxa de la pluja i de conjurar la pena. "Estimat, t'escric des d'una
de l'església i es bellugava com un peix, treia escuma, blasfemava i	esquinçava	els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí l'abadessa sospirant—,
cara flonja i arrugada, i la cinta vermella del seu coll estava a punt d'	esquinçar	-se. —Et vull dir una cosa a cau d'orella —mussità llançant a Zorbàs una
—Mateu-la, mateu-la! Dos xicots se li abalançaren, la van agafar, s'	esquinçà	la brusa negra de la vídua, brillà blanc, com la neu, el seu pit. La sang
la roca, tremolava: un somni, un cop de fuet, com una inspiració, m'havia	esquinçat	l'esperit: Em vaig veure a Atenes pujant tot sol pel carrer d'Hermes.
immortalitat per l'home. En despertar-nos del més profunde dels sòns,	esquincem	el teixit de teranyina d'algún somni. Tota-vegada, un segón
I aixeca alta l'espasa que flameja i tots els vels de boira i de núvol s'	esquincen	. Riu el sol en la blavor del cel, com si acabés de néixer i encén damunt
només un pobre pare en destret i agonia. I baixà escala avall alienat,	esquinçant	-se la vestidura, esbarriades la barba i la cabellera, plorant a llàgrima
que la punta li sortí més d'un pam per l'esquena. Un gran bruel d'agonia	esquinçà	l'aire. I tal com la vela, que en fallar el vent es desinfla i cau
constant de la canalla; a voltes el so impetuós d'una trompeta trenca i	esquinça	el silenci. En la cambra les dues germanes s'esborren perdudes en
impertinent! Llavors sembla que l'esguard vellutós de la donzelleta s'	esquinça	; els ulls desapareixen sota les parpelles i altra volta tot son cos
núvol de fum —oli, tabac,— sura damunt els bevedors i de tant en tant, al	esquinçar	-se, destaca un conjunt de cares vermelles. A cada pal hi ha un llumet, a
Eternitat i unitat que podèm gaudir are mateix. Aqueix és el vel que	esquinsa	l'artista, per una doble renuncia. Quan l'artista ha fet sensible el
dents i unglejant i esgarrapant en la cara del germanet, com si volgués	esquinçar	-la, destruir-la. Fou el pas d'un llampec, però la Tecla sempre més
i les merles en les branques, dementre els núvols, que el vent agombola i	esquinça	, dibuixen en l'atzur del cel la més fantàstica, la més inversemblant i
féu dúes o tres cartes en aquest sentit, les que, després d'acabades	esquinsà	; fins que, donant sortida a l'afany d'expansionar aquell cor que bategava
ja que María Gloria, si havía fet dos o tres cartes de atenció que havía	esquinsat	, per la que definitivament envià al correu havía escrit més d'un
per la banda de marina. Aviat els prims tels de boira varen ser	esquinçats	i esvaïts: un raig de claror entelada va arribar fins als peus d'en Roc i

Pàgina 1 (de 17)

50 següents