×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esquinçar |
Freqüència total: 819 |
CTILC1 |
tibant, que una hora o una altra li hauran de cosir la pell, quan se li | esquinci | de cop per diversos indrets. No lluny de la reina, la feredat de | sens dubte humit a trenc d'alba, li falla o li rellisca, temem molt que | esquinçarà | el paper. Una nimfa A trenc d'alba, la joveneta s'ha llevat de l'herba | deixà el llibre, sortí de bell nou al balcó i mirà la nit. Un llampec | esquinçà | l'espessa massa d'ombres i il·luminà el carrer i els edificis del davant | un moment i es gratà l'espatlla, arran del muscle amb un soroll com si s' | esquincés | un pergamí. S'assegué i començà a treure's les mitges. Tino Costa tornà a | amb què els peus ensopeguen i sagnen, les romegueres on s'enganxen i s' | esquincen | els vestits; els sots que és forçós rodejar; els espadats, els | les senderes, saltant marges, malmetent-se els genolls contra les pedres, | esquinçant | -se les robes i fins les carns en les romegueres. Tot, en la nit, semblava | sentí sotragat com un arbre fins a les entranyes, fins als ossos; sentí | esquinçar | -se-li la carn, rompre-se-li les dents i córrer la sang calenta pel | terrible, enmig d'aquella ensulsiada en la qual semblava com si una mà li | esquincés | sense pietat les entranyes. Quan no quedà ningú al carrer, Maria Àgueda | se, agafa el sobre que li cau de les mans i que ha de recollir de terra, l' | esquinça | per un extrem i en treu un full que sembla en blanc. Però més blanca | no podem deixar les coses així. Cal prendre una determinació. —Podríeu | esquinçar | l'imprès —proposa ell—, com si no m'haguéssiu trobat a la casa. —Perquè | i ens fa claudicar la passa. Enlairem banderes solitàries, per a després | esquinçar | -les i amagar amb llurs parracs les nostres febleses. D'altra banda, la | o si és plata, freda com la insistent finor del bisturí que | esquinça | l'úter amb la imposició de l'excessiva vida, o també | del temps. Serà un moment molt curt. És un moment, i ja s' | esquinça | , com la seda marcida, que tapissa un sofà vell. No | el xiscle d'una cinta de serra: el plor d'un nen | esquinça | violent. "És potser el nen que no hem fet, i que se'ns | arbre aleshores gloriós, cridava que s'alcessin els vents, per | esquinçar | -los. Ara somriu ferida: la deshonra de fer-se cinc | amunt i les mans obertes com si l'entremig dels dits se li hagués d' | esquinçar | i se'm va tirar a sobre fent, uuuuuuuu... uuuuuuuu... Vaig arrencar a | ensorrat d'aquella pobra vella, per poder respirar; sentí com si se li | esquincessin | els pulmons de dalt a baix, i vomità materialment un sanglot | com es fa amb un viciós. M'obligaven a estudiar davant d'ells. M' | esquinçaven | tots els papers amb ratlles curtes. Ja era tard. Jo feia els versos | a destruir-los un per un. Anava arrencant els fulls de la llibreta, els | esquinçava | a bocins petits petits, i els llençava pel balcó. L'airet feia voleiar un | prengueren el camí dels versos. Més n'hagués tinguts, més n'hauria | esquinçats | . Era un deliri de destrucció més fort que jo; era una necessitat que jo | tan sensible a aquella criaturada? Altres dies m'exasperava d'haver-los | esquinçats | . Em feien l'efecte d'una munió de gèrmens, de prometences que jo havia | va dir. Jo, per tranquil·litzar-la, vaig agafar el manuscrit i el vaig | esquinçar | al seu davant... Què hi feia destruir aquell intent, si ara em semblava | heretà en son flanc. Les hores turmentoses ma vida han | esquinçat | ; cruentes o joioses com serpents verinoses | dona sola, forta, d'una gran brunor obsessionant. El maillot se li | esquinçava | , entre les cuixes, en fer una contorsió. El plaer de caminar Ens vàrem | ell. Àdhuc havia esbossat una carta, en mal francès, que tot seguit vaig | esquinçar | . "Si no et respon, m'havia dit, ja et tanques la porta de casa seva. | terra, on s'empolseguen, i s'espolsen les fulles seques. Algun vestit s' | esquinça | amb sets o forats. La placeta deixa la quietud i la son per als altres | dos graons i t'acollirem en els nostres braços, les nostres besades t' | esquinçaran | la carn fràgil i aleshores coneixeràs l'oblit, l'oblit que proporciona la | mateix? Les paraules que dic són massa grosses per a la meva boca, me l' | esquincen | ; el destí que arrossego és massa feixuc per a la meva joventut, i me l'ha | a llur so respon l'exèrcit amb un gran crit que de l'Infern | esquinça | la volta còncava, i, enllà, esparvera l'antic reialme | pedra, pedra mesclada amb foc, el cel egipci han d' | esquinçar | , rodant damunt la terra i devorant-ho tot pels llocs on rodin; | flor segura de la necessitat. Cap a migdia havia deixat de ploure, el sol | esquinçà | els núvols i es mostrà fresc, tendre, rentat de nou, i acaronà amb els | pondre. Dos corbs passaren damunt nostre i llurs ales xiularen com si s' | esquincés | un teixit de seda, com ara la camisa de seda d'una cantant. El crepuscle | acotar-me damunt el paper, em vaig posar a parlar-li, amb la intenció d' | esquinçar | la xarxa de la pluja i de conjurar la pena. "Estimat, t'escric des d'una | de l'església i es bellugava com un peix, treia escuma, blasfemava i | esquinçava | els seus hàbits... —Té trenta-cinc anys —afegí l'abadessa sospirant—, | cara flonja i arrugada, i la cinta vermella del seu coll estava a punt d' | esquinçar | -se. —Et vull dir una cosa a cau d'orella —mussità llançant a Zorbàs una | —Mateu-la, mateu-la! Dos xicots se li abalançaren, la van agafar, s' | esquinçà | la brusa negra de la vídua, brillà blanc, com la neu, el seu pit. La sang | la roca, tremolava: un somni, un cop de fuet, com una inspiració, m'havia | esquinçat | l'esperit: Em vaig veure a Atenes pujant tot sol pel carrer d'Hermes. | immortalitat per l'home. En despertar-nos del més profunde dels sòns, | esquincem | el teixit de teranyina d'algún somni. Tota-vegada, un segón | I aixeca alta l'espasa que flameja i tots els vels de boira i de núvol s' | esquincen | . Riu el sol en la blavor del cel, com si acabés de néixer i encén damunt | només un pobre pare en destret i agonia. I baixà escala avall alienat, | esquinçant | -se la vestidura, esbarriades la barba i la cabellera, plorant a llàgrima | que la punta li sortí més d'un pam per l'esquena. Un gran bruel d'agonia | esquinçà | l'aire. I tal com la vela, que en fallar el vent es desinfla i cau | constant de la canalla; a voltes el so impetuós d'una trompeta trenca i | esquinça | el silenci. En la cambra les dues germanes s'esborren perdudes en | impertinent! Llavors sembla que l'esguard vellutós de la donzelleta s' | esquinça | ; els ulls desapareixen sota les parpelles i altra volta tot son cos | núvol de fum —oli, tabac,— sura damunt els bevedors i de tant en tant, al | esquinçar | -se, destaca un conjunt de cares vermelles. A cada pal hi ha un llumet, a | Eternitat i unitat que podèm gaudir are mateix. Aqueix és el vel que | esquinsa | l'artista, per una doble renuncia. Quan l'artista ha fet sensible el | dents i unglejant i esgarrapant en la cara del germanet, com si volgués | esquinçar | -la, destruir-la. Fou el pas d'un llampec, però la Tecla sempre més | i les merles en les branques, dementre els núvols, que el vent agombola i | esquinça | , dibuixen en l'atzur del cel la més fantàstica, la més inversemblant i | féu dúes o tres cartes en aquest sentit, les que, després d'acabades | esquinsà | ; fins que, donant sortida a l'afany d'expansionar aquell cor que bategava | ja que María Gloria, si havía fet dos o tres cartes de atenció que havía | esquinsat | , per la que definitivament envià al correu havía escrit més d'un | per la banda de marina. Aviat els prims tels de boira varen ser | esquinçats | i esvaïts: un raig de claror entelada va arribar fins als peus d'en Roc i |
|