Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que menava un drapaire brutíssim, de barba i cabellera blanques. Un	esquitx	d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades
pluja que els ofegava es vessava sobre llurs testes. Era pluja? Eren	esquitxos	del corrent? "Mare! Mare! Que les aigües ens arrosseguen! No hi vagis,
brollador negre que trenca la superfície groga i immòbil del bassal; uns	esquitxos	li arriben fins a la boca, nauseabunds i viscosos, salats. —No puc —diu. —
. —Ferm, soldat! —mana el caporal, fent-se una mica enrera per evitar els	esquitxos	—. No és permès d'adreçar-se a un superior sense permís. —I a qui l'
per darrera d'una carreta de quatre rodes, evitant per un pèl els	esquitxos	de la pixarada del cavall que va rosegant garrofes filosòficament, i
moviment tragitós es repeteix, ara sobre el terra on espetega amb tot d'	esquitxos	. Hi ha una pausa anhelant, i aleshores ella fa: —Ja em trobo més bé, ara
amb el cap destrossat, la cara contra terra, mossegant el fang, brut d'	esquitxos	i de sang. III Els dissabtes, Jaume pujava al poble. En la seva
i la carn s'enfonsava i s'esbocinava sota els cops, i la sang saltava en	esquitxos	, i ell continuava pegant fora de si. Començà a no encertar els cops i
del Concert en re menor sonant ara mateix en aquesta cambra, omplint-la d'	esquitxos	d'enyor i de tendresa. Uns ulls que et fitoren amb tota la força, la
són vint-i-cinc anys d'anar a rentar per ses cases amb so ventre xop d'	esquitxs	i sabonera! Me vaig quedar embarassada quan en tenia trenta. I tot fou
envestint el peix. Era la llum i el vent i el soroll de les pedres i els	esquitxos	d'aigua salada que el duien a un punt vermell d'excitació. El peix
camions sense parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang:	esquitx	va i esquitx ve i jo sempre en dansa. Va baixar del terrat el senyor del
parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang: esquitx va i	esquitx	ve i jo sempre en dansa. Va baixar del terrat el senyor del guardapols i
o quatre anys, potser més, no ho sé del cert, però que feia l'efecte d'un	esquitx	de noieta. L'home abocà la xocolata en una tassa, va sucar-hi bocinets de
el senyor Eugeni Mata. Ròmul aleshores era un xicotet minúscul, un	esquitx	d'homenic, un veritable nan. El senyor Mata era un gegant d'homenàs, amb
? —En bona fe, tampoc jo no ho sé. Què et puc dir? Quan era un	esquitx	d'home, jo no creia de cap manera en els contes de fades i, tanmateix,
anar amb força, i per això el paper estava molt esquinçat i s'hi veien	esquitxos	de tinta. "Estimat patró, senyor capitalista!" "Primer agafo la ploma
hora, té les peces corcades. Hi caldria una vela nova. La d'antany és un	esquitx	de vela, tota esfilagarsada. Les antenes són mig podrides. Una per una he
el corrent gita de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els	esquitxos	irisen l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce, l'intrèpid nadador catanès
onades que encamallarien un campanar de bona alçària, amb uns ruixats d'	esquitxos	com si volgués escupir el cel, cosa molt lletja; i tots aquells que
I de sobte els infants capbussen i tota la gorga és joc i riure,	esquitx	i escuma, xiscle i tamborella. I ningú tan enjogassat, ardit i rialler
d'una a una, i es reboten en els penyals, que se les treuen del damunt, a	esquitxos	. Es tornen a remolinar, reculen un xic, s'espolsen i s'hi tornen a tirar,
altra rauxada els trasbalsava al volt de l'altra via, arrabassant bells	esquitxos	de neu de les seves crestes agudes, com el temporal arrabassa els
tirat uns quants rocs al riu, que van enterbolir l'aigua i omplir d'	esquitxos	la Madalena. —Plaga! més que plaga! —anava dient ella, bo i girant la cara
impensada ens hagués d'aixafar, ella, tan immensa i segura, a nosaltres,	esquitxos	de persona; atravessàvem els recs, i tot seguit ens sentíem eixordats per
Quan pogué fer-se oir entre la fressa del llot que s'alçava en un xàfec d'	esquitxos	, digué: —¿Quina ramada d'homes hi ha per aquí, vora els aiguamolls, Mysa?
de pressa la sang. En Joan s'estranya de sentir, vagament encara, —com un	esquitx	d'aigua en mig del front— una mena de descontent que mai no li havia
Treseta, en esmentar aquella manca de ressò de la seva veu, el torbava un	esquitx	de dubte. No s'hauria equivocat i no fóra aquella noia com les altres,
dirigí tumultuosament vers l'aigua, a la qual entrà amb gran rebombori d'	esquitxos	i soroll. Però tot seguit en sortí, i guanyà apressadament la platja, com
L'hipopòtam ferit, començà d'agitar-se dins el riu, amb força cabussons i	esquitxos	per tot arreu. Tan aviat treia el cap com els darreres, o l'esquena o el
al voltant de les quals, com satèl·lits passatgers, de vegades brillaven	esquitxos	d'idees, de realitats, l'abast de les quals per En Sànchez havia estat
temps de desviar-se i anava a espetegar de cap al parabrises, omplint d'	esquitxos	de sang la cara d'En Sànchez. Aquell instant fou d'una solemnitat
veus visions. Bona nit. Escopí, ja en el carrer i la saliva rebotia en	esquitxos	damunt d'una llosa. A dintre, la vella Fragata cridava: —Què hi fas tanta
exaltació política. L'ambient era dens de capficaments i entusiasmes. Els	esquitxos	(...aquesta Lliga... però Acció catalana... l'Esquerra, l'Esquerra!...)
fins a empudegar-vos amb la bravada del seu alè d'embriac i amb els	esquitxos	de la seva llengua farfallosa, mentre acompanyava les seves mentides
i abruptes. A voltes, el tren corria tan a prop de les ones, que llurs	esquitxos	gairebé mullaven els viatgers. Innocenci, separant-se un poc de la
zenital, a les aigües mortes dels estanyols, aixecant un brollador d'	esquitxos	. L'emoció que esponjava el cor d'Innocenci en aquestes ocasions, li
de governs, ella no n'hauria sabut res, si no n'haguessin arribat els	esquitxos	a la seva llar i si totes aquestes coses no haguessin acabat sempre, com
els penyals que en nom de Déu la fan mudar de direcció, escup al cel	esquitxos	llotosos i, ara més que mai, brama com una fera que ha trencat la cadena.
allò que ens en conten els escriptors assaonats per les marinades i pels	esquitxos	de l'aigua salada de la costa de Llevant, del golf de Roses fins a
posada a secar i, quan ve el cop de vent, la roba molla fa un soroll d'	esquitx	, com si s'encengués un llumí. A segon terme, hi ha una xemeneia molt alta
monstruosa caure de pla en un bassal d'aigua i després el xipolleig dels	esquitxos	. Les dues sabates queien, ara l'una ara l'altra, amb un ritme
té un color de te molt clar enterbolit per una gota de llet. El darrer	esquitx	de sol queda un moment plantat sobre les veles de les embarcacions:
que exhalen no tenen mescla de cap mena. Això és primitiu. Uns quants	esquitxos	de fang etzivats per les mans de Déu després d'haver pastat el món i
la bala certera, tombaven cap per avall i queien amb grossa forrolla d'	esquitxos	i bromera en el tou de l'aigua verda i tranquila de la cala, deixant-hi
I ella, la farnaca, amb quina cara els rebia, els llepadums d'aquell	esquitx	malolent! Ho juro; no em podia aguantar, tot jo era una xera, un bram, un
anés rodolant en vastes ones dilatades. El cigne aixecà el seu cap, i els	esquitxos	de l'aigua arrosaren la seva esquena i el seu pit com a flames blaves.
d'una sala central, jugava una vasta fontana, llançant els raigs de sos	esquitxos	cap amunt, envers una cúpula de cristall de la teulada, a través de la
de la màquina, en surten, a tota pressió i d'una manera alternada, dos	esquitxos	de vapor blanc que fan un núvol de pols en les herbes seques dels cantons
gamat. ¿Que no teniu salut? En Vadoret tornava a l'ermita xiroi. Aquell	esquitx	de conversa amb el carboner inconegut, li va fer molt de bé a l'esperit.

Pàgina 1 (de 8)

50 següents