×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esquitx |
Freqüència total: 371 |
CTILC1 |
que menava un drapaire brutíssim, de barba i cabellera blanques. Un | esquitx | d'ase arrossegava amb pena el ple vehicle, i l'amo no planyia xurriacades | pluja que els ofegava es vessava sobre llurs testes. Era pluja? Eren | esquitxos | del corrent? "Mare! Mare! Que les aigües ens arrosseguen! No hi vagis, | brollador negre que trenca la superfície groga i immòbil del bassal; uns | esquitxos | li arriben fins a la boca, nauseabunds i viscosos, salats. —No puc —diu. — | . —Ferm, soldat! —mana el caporal, fent-se una mica enrera per evitar els | esquitxos | —. No és permès d'adreçar-se a un superior sense permís. —I a qui l' | per darrera d'una carreta de quatre rodes, evitant per un pèl els | esquitxos | de la pixarada del cavall que va rosegant garrofes filosòficament, i | moviment tragitós es repeteix, ara sobre el terra on espetega amb tot d' | esquitxos | . Hi ha una pausa anhelant, i aleshores ella fa: —Ja em trobo més bé, ara | amb el cap destrossat, la cara contra terra, mossegant el fang, brut d' | esquitxos | i de sang. III Els dissabtes, Jaume pujava al poble. En la seva | i la carn s'enfonsava i s'esbocinava sota els cops, i la sang saltava en | esquitxos | , i ell continuava pegant fora de si. Començà a no encertar els cops i | del Concert en re menor sonant ara mateix en aquesta cambra, omplint-la d' | esquitxos | d'enyor i de tendresa. Uns ulls que et fitoren amb tota la força, la | són vint-i-cinc anys d'anar a rentar per ses cases amb so ventre xop d' | esquitxs | i sabonera! Me vaig quedar embarassada quan en tenia trenta. I tot fou | envestint el peix. Era la llum i el vent i el soroll de les pedres i els | esquitxos | d'aigua salada que el duien a un punt vermell d'excitació. El peix | camions sense parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang: | esquitx | va i esquitx ve i jo sempre en dansa. Va baixar del terrat el senyor del | parar, sempre estava bruta de pols, i, si plovia, de fang: esquitx va i | esquitx | ve i jo sempre en dansa. Va baixar del terrat el senyor del guardapols i | o quatre anys, potser més, no ho sé del cert, però que feia l'efecte d'un | esquitx | de noieta. L'home abocà la xocolata en una tassa, va sucar-hi bocinets de | el senyor Eugeni Mata. Ròmul aleshores era un xicotet minúscul, un | esquitx | d'homenic, un veritable nan. El senyor Mata era un gegant d'homenàs, amb | ? —En bona fe, tampoc jo no ho sé. Què et puc dir? Quan era un | esquitx | d'home, jo no creia de cap manera en els contes de fades i, tanmateix, | anar amb força, i per això el paper estava molt esquinçat i s'hi veien | esquitxos | de tinta. "Estimat patró, senyor capitalista!" "Primer agafo la ploma | hora, té les peces corcades. Hi caldria una vela nova. La d'antany és un | esquitx | de vela, tota esfilagarsada. Les antenes són mig podrides. Una per una he | el corrent gita de tot a la platja, mentre el seu bramular eixorda i els | esquitxos | irisen l'aire. Atrau, hipnotitza. Cola Pesce, l'intrèpid nadador catanès | onades que encamallarien un campanar de bona alçària, amb uns ruixats d' | esquitxos | com si volgués escupir el cel, cosa molt lletja; i tots aquells que | I de sobte els infants capbussen i tota la gorga és joc i riure, | esquitx | i escuma, xiscle i tamborella. I ningú tan enjogassat, ardit i rialler | d'una a una, i es reboten en els penyals, que se les treuen del damunt, a | esquitxos | . Es tornen a remolinar, reculen un xic, s'espolsen i s'hi tornen a tirar, | altra rauxada els trasbalsava al volt de l'altra via, arrabassant bells | esquitxos | de neu de les seves crestes agudes, com el temporal arrabassa els | tirat uns quants rocs al riu, que van enterbolir l'aigua i omplir d' | esquitxos | la Madalena. —Plaga! més que plaga! —anava dient ella, bo i girant la cara | impensada ens hagués d'aixafar, ella, tan immensa i segura, a nosaltres, | esquitxos | de persona; atravessàvem els recs, i tot seguit ens sentíem eixordats per | Quan pogué fer-se oir entre la fressa del llot que s'alçava en un xàfec d' | esquitxos | , digué: —¿Quina ramada d'homes hi ha per aquí, vora els aiguamolls, Mysa? | de pressa la sang. En Joan s'estranya de sentir, vagament encara, —com un | esquitx | d'aigua en mig del front— una mena de descontent que mai no li havia | Treseta, en esmentar aquella manca de ressò de la seva veu, el torbava un | esquitx | de dubte. No s'hauria equivocat i no fóra aquella noia com les altres, | dirigí tumultuosament vers l'aigua, a la qual entrà amb gran rebombori d' | esquitxos | i soroll. Però tot seguit en sortí, i guanyà apressadament la platja, com | L'hipopòtam ferit, començà d'agitar-se dins el riu, amb força cabussons i | esquitxos | per tot arreu. Tan aviat treia el cap com els darreres, o l'esquena o el | al voltant de les quals, com satèl·lits passatgers, de vegades brillaven | esquitxos | d'idees, de realitats, l'abast de les quals per En Sànchez havia estat | temps de desviar-se i anava a espetegar de cap al parabrises, omplint d' | esquitxos | de sang la cara d'En Sànchez. Aquell instant fou d'una solemnitat | veus visions. Bona nit. Escopí, ja en el carrer i la saliva rebotia en | esquitxos | damunt d'una llosa. A dintre, la vella Fragata cridava: —Què hi fas tanta | exaltació política. L'ambient era dens de capficaments i entusiasmes. Els | esquitxos | (...aquesta Lliga... però Acció catalana... l'Esquerra, l'Esquerra!...) | fins a empudegar-vos amb la bravada del seu alè d'embriac i amb els | esquitxos | de la seva llengua farfallosa, mentre acompanyava les seves mentides | i abruptes. A voltes, el tren corria tan a prop de les ones, que llurs | esquitxos | gairebé mullaven els viatgers. Innocenci, separant-se un poc de la | zenital, a les aigües mortes dels estanyols, aixecant un brollador d' | esquitxos | . L'emoció que esponjava el cor d'Innocenci en aquestes ocasions, li | de governs, ella no n'hauria sabut res, si no n'haguessin arribat els | esquitxos | a la seva llar i si totes aquestes coses no haguessin acabat sempre, com | els penyals que en nom de Déu la fan mudar de direcció, escup al cel | esquitxos | llotosos i, ara més que mai, brama com una fera que ha trencat la cadena. | allò que ens en conten els escriptors assaonats per les marinades i pels | esquitxos | de l'aigua salada de la costa de Llevant, del golf de Roses fins a | posada a secar i, quan ve el cop de vent, la roba molla fa un soroll d' | esquitx | , com si s'encengués un llumí. A segon terme, hi ha una xemeneia molt alta | monstruosa caure de pla en un bassal d'aigua i després el xipolleig dels | esquitxos | . Les dues sabates queien, ara l'una ara l'altra, amb un ritme | té un color de te molt clar enterbolit per una gota de llet. El darrer | esquitx | de sol queda un moment plantat sobre les veles de les embarcacions: | que exhalen no tenen mescla de cap mena. Això és primitiu. Uns quants | esquitxos | de fang etzivats per les mans de Déu després d'haver pastat el món i | la bala certera, tombaven cap per avall i queien amb grossa forrolla d' | esquitxos | i bromera en el tou de l'aigua verda i tranquila de la cala, deixant-hi | I ella, la farnaca, amb quina cara els rebia, els llepadums d'aquell | esquitx | malolent! Ho juro; no em podia aguantar, tot jo era una xera, un bram, un | anés rodolant en vastes ones dilatades. El cigne aixecà el seu cap, i els | esquitxos | de l'aigua arrosaren la seva esquena i el seu pit com a flames blaves. | d'una sala central, jugava una vasta fontana, llançant els raigs de sos | esquitxos | cap amunt, envers una cúpula de cristall de la teulada, a través de la | de la màquina, en surten, a tota pressió i d'una manera alternada, dos | esquitxos | de vapor blanc que fan un núvol de pols en les herbes seques dels cantons | gamat. ¿Que no teniu salut? En Vadoret tornava a l'ermita xiroi. Aquell | esquitx | de conversa amb el carboner inconegut, li va fer molt de bé a l'esperit. |
|