Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

foques, de branques tropicals de vidre. Vora el saltant de l'aigua que l'	esquitxava	, el gel és transparent; més enllà, opac. Era un espectacle meravellós,
l'home pugui enfonsar el bisturí. S'escapa un gran brollador de sang que	esquitxa	els badocs més immediats abans que el metge no l'aturi amb la punta del
li tira la galleda que en caure al seu davant obre un gran ventall que	esquitxa	les parets. Els tres individus de les cabines tornen a riure, però ara és
mentre per dintre em negava als fortíssims reclams del desig, mentre	esquitxava	l'ànsia immensa de fer-me seva, de fondre'm dins l'espill de la seva
emboirats, quan ella compareix. Me l'anuncia la pluja petita, tremolosa,	esquitxant	els vidres amb gotes diminutes, ferint amb lassitud les fulles de l'heura
ombres, fosca endins... Aquell carruatge que travessava a deshora Ciutat,	esquitxant	-la d'espurnes i crineres, omplint-la de misterioses ressonàncies
pels porus de la pell i es perllongava en els polsos. Els violins t'	esquitxaven	de lassitud amb la seva pena. I quan Norma, pàl·lida i vestida de blanc,
)] ¿De qui vols ser tu, d'Abel o meva? Nara. Uix! M'has	esquitxat	tota la cara... Abel. [(Entre dents.)] És barroer com un
engranatges del nostre país post-guerrer, però ens	esquitxàvem	de fems. Jo, que tenia el seny a dida, t'he confessat
immens no es distreu. Li sento l'alè al clatell, m'	esquitxa	de bava i les potes van rebolcant-me. Exagero, i no
i jo reia, gelós covard, en sentir-vos sempre	esquitxar	per un impotent de taverna, Maria d'ull dolç,
de responsabilitat que tenen els nois petits de les cases, quan poden fer	esquitxar	un duro de la butxaca de qui sigui, amb el criteri que encara són uns
el verd, tot el rosa, tot el misteri de la font del Palau Nacional, li	esquitxessin	la corbata de ballets russos, de llàgrimes de nereida i de bromera de
i amb la ridícula solemnitat de l'home enganyat. I la sang, que	esquitxa	a la vida i la sacseja com un puny verinós que es perd, colpejant i
cigar, fumat amb unció voluptuosa. La Ventura tem que les estovalles s'	esquitxin	de taques de cafè ensucrat. L'Angelina, acostada a la copa de ratafia,
ha de beneir?"" ""No tenim pope —em va respondre, i em tornà a	esquitxar	amb la seva saliva—, no tenim pope. La religió, opi del poble."""
de la mà, penetrada per la suor i el fum, amb sentors d'orina i assutzena	esquitxada	per les diverses professions que s'exerceixen dintre i fora de la llei.
—seguim dient que sentimentalismes a part— que les arbitrarietats que	esquitxaren	la vida colonial foren més suportades que les patides per Mallorca, que,
als consells de l'experiència. Tot el recobrament econòmic mallorquí ve	esquitxat	per una sèrie de fracassos i fallides comercials. ¿Qui dubta, emperò, que
com l'expulsió, en plena convalescència, d'un virus que encara avui ens	esquitxa	; el poble català, ens les parts més afectades per la malura decadentista,
roques una forta onada de rancúnia ofegava l'homenet. L'aigua freda li	esquitxava	la cara donant-li l'impressió d'agulles punxadores. —Si jo em deixés
que el desarmarà d'una vegada. Era àcid fènic. En tenia una damajoana. N'	esquitxà	a son voltant per tot arreu. Fet i fet, va amarar-ho tot: caixa de fusells
etzibant-lo contra les parets. I el pa xoca i rebot com una pilota,	esquitxa	el greix del sofregit, i rodola pels rajols envestint els gossos. I els
! Ui, com ne surten! Au! No les faces fúger!... ¡Ei, que m'	esquitxes	, picant així a l'aigua amb el teu bastonet! —Si és lo que vui, dona!
ens repetia de tant en tant la seva frase de rúbrica per fer-nos	esquitxar	algun diner, cas que en duguéssim damunt: —De vegades els mussurts que
si el temps s'aclareix. I, si plou, ha intensificat els deports d'	esquitxar	els vianants amb un moviment rotatori alternat o comptar les puntes
acostat que va sentir que l'un d'ells deia: —Aneu amb compte, Cinc! No m'	esquitxeu	amb la pintura d'aquesta manera! —No ho he pogut evitar —digué en Cinc en
que es torren amb afició, senyors panxuts amb carabasses, bromistes que s'	esquitxen	, quatre o cinc cocottes que havien estat criades de servei a
revelà, a Samba Tini, al portador i a mi, que el Koba tossia, i	esquitxava	sang i baves. A pas de cursa ens posàrem damunt la petja —Samba Tini era
si em guanyeu, nedant. —Està clar que sí. —A veure, a veure. S'	esquitxaven	. —Tant xerrar, i no fas ni una braçada seguida! Des de la sorra, Laia els
una porta, apagava el llum i s'arrupia en el trespol, regalimant aigua i	esquitxant	espurnes de foc. La mar s'aquietava, entontida de lluites. Les barques
blanca s'arremolina ací i allà, s'estén damunt els bancs coral·lins,	esquitxa	l'aigua tranquil·la del llac, envesteix furiosament la goleta, que la
tradicional i llegendari. Tots aquests homes avancen a grans braçades,	esquitxant	, arremolinant escumeralls i escridassant com esperitats. Les dones també
Temme! ¿Que ses aigües comencen a fer llunetes olioses i a bombollejar i	esquitxar	? Peixi minuti. Vinga llavors sa potera i... zist, zast!... gurrama de
allí altres, i ací i allà colles d'enjogassats que batallaven	esquitxant	-se d'aigua a cops de peu, feien els xiquets de Valls a la platja o
d'aquests que, de plens que n'estan, no es poden tocar sense que	esquitxun	cinquenes d'or ¿vols que els hi tornu les que m'han posades a sa grapa?
mig arborada, les ganyes panteixants, esteses les aletes, oberta la boca,	esquitxant	sang i foc pels ulls, corregué de llisquentes com duta a vent pel mateix
compliment. L'aigua rebot en el pedruscall del pati fent soldadets i us	esquitxa	si us acosteu a la porta, el llevant fa tremolar totes les vidrieres de
va debutar en la seva vida pública pels carrers de Barcelona, es va	esquitxar	la brusa amb la sang del general Bassa i es va socarrimar les celles amb
refilaràs, la raspa aragonesa xiscla que xisclaràs, el pianet de manubri,	esquitxa	que esquitxaràs... però vós, com si tal cosa. En aquella hora es
raspa aragonesa xiscla que xisclaràs, el pianet de manubri, esquitxa que	esquitxaràs	... però vós, com si tal cosa. En aquella hora es determinen i aclareixen
honesta, sana i patriòtica. Es va fent fosc. El tramvia voreja un canal.	Esquitxant	l'aigua, a perdre's de vista, una ratlla d'arcs voltaics. Barcasses
igualment vivents i incomparables. De vegades la llum de la nit els	esquitxava	d'un cantó i el verdet de la llauna de la paperina feia una resplendor
i vermella dels costats es posen sobre les coloraines de les roques i	esquitxen	les aigües espesses. Dels noruecs Un viatge a Noruega proporciona moltes
puntes lluminoses com estrelles que fugen. Les fosques masses d'arbres s'	esquitxen	de reflexos i la llum de la lluna digiteja sobre les aigües lívides. Tot
de la lluna tocava l'herba menuda i planxada de les avingudes del port, o	esquitxava	una paret de tells rígids i encarcarats. Se sentia, sota la llum
sobre les roques una onada de despit ofegava l'homenet. L'aigua freda li	esquitxava	la cara donant-li la impressió d'agulles que el punxessin. —Si jo em
cara i el cap dins del doll, guaita com hi poso les mans i els braços i m'	esquitxo	tot i m'esborrono de plaer! Bacella, Castellnou, Tiurana, Tragó,
mi, el que m'agrada —seguí cridant l'Elefant, després d'haver-se	esquitxat	tallant la torrada, batejada amb el nom de canapè en el menú,— a
I els aneguets s'hi deixaren caure l'un darrera l'altre. L'aigua els	esquitxà	damunt les testes, però es redreçaren de bell nou i suraren bellament.

Pàgina 1 (de 10)

50 següents