Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Rosaura [(allunyant-se d'ell)] Cor meu, retorna't, sigues	esquiu	. Vui ésser santa; si us cal, sofriu. Golferic Mal, atueix-me;
espia que ens ha traït. La companyia juntem, d'un crit! Sort negra i	esquiva	! La tropa ja arriba! Hi són a trompons! Fins duen canons! Són colla que
l'enteniment. Per això passa al costat dels homes i de les coses una mica	esquiva	; no serveix per a emplenar l'existència, sinó per ornar-la i esbargir-la.
Era aquella xicota l'amant del subdirector, i ho era amb la dignitat	esquiva	i mentidera de les noies que van al gra. Havia avortat dues vegades i
podrien fins i tot oblidar i mantenir-se mútuament en una actitud	esquiva	i correcta, però la intimitat i la comprensió entre els dos era molt
Que cada jorn al nostre port arriba fugint de l'ombra de la nit	esquiva	i ens porta el foc de tota cosa viva. Ella ens lligava en un
o cec. És una pietat que sol generar només allò que ens repugna: pietat	esquiva	, sense tendresa. No; no hi ha amor. Laura comprèn que no ha estimat mai
no veure ni parlar amb ningú d'aquelles persones que li fan demostracions	esquives	, que la miren amb ironia, que la volten de calúmnies. Es sent empesa per
la gent de les altres cases, malfiades pel canvi sobtat d'aquella dona	esquiva	, la repel·lien amb l'esgarrifança de qui defuig el contacte d'una persona
peonant sota els avets o els teixos, el cor se me n'hi anava. Si fugia	esquiva	, la perseguia amb els ulls de branca en branca, li seguia el vol fins a
cap consistència; Josep, una petita vida esquerpa, indolent, vulgar,	esquiu	. El pare, home retret, taciturn, d'una sorprenent semblança amb la
el solitari que s'asseia a taula estrany a la conversa, silenciós,	esquiu	, vulgar; que preferia trobar-se amb uns amics al bar i passar-se tota la
I mal auguri! la busaroca m'ha mirat amb sos ulls	esquius	, i m'entornejaven ses ales... Tot d'una els grans pinyers s'han
tot un país de neu a la mirada. Era al principi del gener, un gener	esquiu	com ho és sempre. El vell arraconat en el compartiment arribaria
El vell no es cuidava més que de guiar la mula entre les roderes del camí	esquiu	i feia xut i mut... Els pagesos són així. Quan tenen una opinió arrelada
al pas del port. T'obliga a caminar acatat i mans a terra. Els cims	esquius	te contemplen com una fulla perduda, i les penyes t'amenacen de mala
la perla. Comtessa Clara ¿I qui us diu que la dama no serà tan	esquiva	com el castell? Papagai El qui m'envia és el cavaller més amable
digué: —Mark, esteu malalt? Mai no he vist un home amb un posat tan	esquiu	i fadigat i esmaperdut. Digueu alguna cosa, parleu! Cansadament, sense
mitja blanca i espardenya. De la porta de les cases, de darrera la reixa	esquiva	de les torres, les gents se la miren i és com si ella els fes caritat amb
al mirall mentre el barber prepara el sabó? I quin home és tan	esquiu	envers la notorietat que fugi de l'acció imminent d'un repòrter
diràs de nom Ismael, per tal com ha oït Jahvè la teva aflicció: Home ase	esquiu	serà ell sa mà, contra de tothom; tothom contra d'ell
a Martí Fus el conegueren amb una certa intimitat tres o quatre persones.	Esquiu	i silenciós, d'una apariència freda i sarcàstica, amb unes maneres d'home
llavis. Vaig entrar al meu quarto. Vaig pendre el barret i de puntetes,	esquiu	, vaig sortir al carrer. Com que feia fred vaig posar-me les mans a la
i capbuçaven amb una gràcia jove i corrien darrera del peix menut i	esquiu	. El riell de la llum relliscava sobre l'escata verdosa del peix i sobre
en aquest jardí: pinsans i caderneres, pardals i canaris i algun tudó	esquiu	. Aquests ocells volarien de palmera en palmera, saltarien de taula en
ombres passaren de gent lamentable amb un sac a l'esquena i la vista	esquiva	i extraviada. Sobre les parets hi havia cartells comunistes
una llum obliqua, la coloraina de pobles de fusta, arrapats a la terra	esquiva	. Pobles de set o vuit cases que ballen sobre la terra desigual, rodejades
Capellades, la Pobla, Vilanova del Camí... Alto! Entre aquest paisatge	esquiu	i agrumollat i aquell altre del Penedès que hem deixat enllà, estem
ensumaven la duquessa amb l'intent d'arrabassar-me-la. Tot debades; ella,	esquiva	i agafatosa a la vegada, no volgué abandonar el seu sivigliano.
Alces el cap, i et sobta el singular aspecte d'en Santiago: capjup,	esquiu	, sense apartar ni un moment els ulls de terra, fent-se, tot d'una, a
constatació que es podia mirar les dones amb tota la mirada. Les mirades	esquives	, a la revolada, són les més intenses, les de més efecte. Però, en canvi,
fills. Els ulls esdevenien fugitius de totes les mirades i les orelles	esquives	a totes les paraules, i reculava la cara si li feien alguna festa, i per
que abans flairava amb delícia, un insult per al seu olfacte; el peix	esquiu	, un escarni de la seva covardia, i l'alga arrabassada, la imatge de la
ell en compte de demanar auxili era un nàufrag que seguia fugint, tossut,	esquiu	de les paraules amoroses de la muller, dels entendriments de la seva
van transformar la sensibilitat d'en Vadoret. El seu capteniment d'	esquiu	li semblà una atzagaiada, i va asserenar-se qui-sap-lo. Aquella ira
física seguia isòcrona a la seva elevació espiritual. Aquell pescador	esquiu	, abatut i oprimit pels neguits, torturat pels dolors i tempestejat per
voltà innocentment En Joan. Els xiscles li burxaren l'orella. Una ala	esquiva	àdhuc ratllà el seu front. Girà encara per l'altre cantó de l'era, pujà
joia de la prada, argent som fugitiu, som un sàfir	esquiu	, som urna trabucada... I els aires responen amb llur veu de
ja els havia fugit. Presos de paüra, cuitàrem a tapar. Com una dama	esquiva	, en passar per un femer, el sol tragué, abans que la pedra l'engrunàs, la
sana i feréstega poesia. Així la brava serralada m'anà mostrant les seves	esquives	intimitats. Les tardes dels dijous i dels diumenges eren les indicades
seguit de transmissions seculars. I us dreceu en mig dels ablanits, dels	esquius	, dels que refusen la lluita i es fan botiflers i fonedissos, avinguts amb
noies que havien estat interessades precisament per aquella actitud	esquiva	. Sempre n'hi havia alguna que preferia l'encís d'un misteriós capteniment
trastornada. Davant d'ell sabia comportar-se d'una manera més aviat	esquiva	, però interiorment s'alarmava, puix que descobria que a la presència de
misteri complex de la vida d'Agustí, de la qual aquell no coneixia sinó	esquives	referències. Zeni es ruboritzà d'antuvi, però es deixà portar per un
i tan riallera. Precisament quan anava amb en Ramon era més aviat cauta,	esquiva	: semblava una altra. I Zeni notà que, quan feia intervenir Ramon a la
tens la culpa tu. No aconseguiràs el que et proposes. Avui Raya s'ha fet	esquiva	i no he pogut veure-la enlloc. Però la trobo ací. Et trobo en aquestes
a veure'ns! —acabà, fent un somriure. Raya també somrigué, d'una manera	esquiva	, i accedí. —Quan sortirem de la caserna, al vespre, vindré. I, quan fou
fou Otília. Quan la seva cosina encara no sabia avenir-se de l'actitud	esquiva	de Zeni, una nova entrada aparatosa d'aquest li llevà aquella angúnia: la
/El Fanalet\ era de poques paraules, d'ànima senzilla, sincer i	esquiu	. El seu nom i el seu cognom el definien. Tan cert és que la sort dels
masos. Aquests animals, que després d'haver estat foguejats es tornen tan	esquius	i desconfiats, ponen els ous en els llocs més inconcebiblement refiats.

Pàgina 1 (de 6)

50 següents