×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb esquiu |
Freqüència total: 287 |
CTILC1 |
Rosaura [(allunyant-se d'ell)] Cor meu, retorna't, sigues | esquiu | . Vui ésser santa; si us cal, sofriu. Golferic Mal, atueix-me; | espia que ens ha traït. La companyia juntem, d'un crit! Sort negra i | esquiva | ! La tropa ja arriba! Hi són a trompons! Fins duen canons! Són colla que | l'enteniment. Per això passa al costat dels homes i de les coses una mica | esquiva | ; no serveix per a emplenar l'existència, sinó per ornar-la i esbargir-la. | Era aquella xicota l'amant del subdirector, i ho era amb la dignitat | esquiva | i mentidera de les noies que van al gra. Havia avortat dues vegades i | podrien fins i tot oblidar i mantenir-se mútuament en una actitud | esquiva | i correcta, però la intimitat i la comprensió entre els dos era molt | Que cada jorn al nostre port arriba fugint de l'ombra de la nit | esquiva | i ens porta el foc de tota cosa viva. Ella ens lligava en un | o cec. És una pietat que sol generar només allò que ens repugna: pietat | esquiva | , sense tendresa. No; no hi ha amor. Laura comprèn que no ha estimat mai | no veure ni parlar amb ningú d'aquelles persones que li fan demostracions | esquives | , que la miren amb ironia, que la volten de calúmnies. Es sent empesa per | la gent de les altres cases, malfiades pel canvi sobtat d'aquella dona | esquiva | , la repel·lien amb l'esgarrifança de qui defuig el contacte d'una persona | peonant sota els avets o els teixos, el cor se me n'hi anava. Si fugia | esquiva | , la perseguia amb els ulls de branca en branca, li seguia el vol fins a | cap consistència; Josep, una petita vida esquerpa, indolent, vulgar, | esquiu | . El pare, home retret, taciturn, d'una sorprenent semblança amb la | el solitari que s'asseia a taula estrany a la conversa, silenciós, | esquiu | , vulgar; que preferia trobar-se amb uns amics al bar i passar-se tota la | I mal auguri! la busaroca m'ha mirat amb sos ulls | esquius | , i m'entornejaven ses ales... Tot d'una els grans pinyers s'han | tot un país de neu a la mirada. Era al principi del gener, un gener | esquiu | com ho és sempre. El vell arraconat en el compartiment arribaria | El vell no es cuidava més que de guiar la mula entre les roderes del camí | esquiu | i feia xut i mut... Els pagesos són així. Quan tenen una opinió arrelada | al pas del port. T'obliga a caminar acatat i mans a terra. Els cims | esquius | te contemplen com una fulla perduda, i les penyes t'amenacen de mala | la perla. Comtessa Clara ¿I qui us diu que la dama no serà tan | esquiva | com el castell? Papagai El qui m'envia és el cavaller més amable | digué: —Mark, esteu malalt? Mai no he vist un home amb un posat tan | esquiu | i fadigat i esmaperdut. Digueu alguna cosa, parleu! Cansadament, sense | mitja blanca i espardenya. De la porta de les cases, de darrera la reixa | esquiva | de les torres, les gents se la miren i és com si ella els fes caritat amb | al mirall mentre el barber prepara el sabó? I quin home és tan | esquiu | envers la notorietat que fugi de l'acció imminent d'un repòrter | diràs de nom Ismael, per tal com ha oït Jahvè la teva aflicció: Home ase | esquiu | serà ell sa mà, contra de tothom; tothom contra d'ell | a Martí Fus el conegueren amb una certa intimitat tres o quatre persones. | Esquiu | i silenciós, d'una apariència freda i sarcàstica, amb unes maneres d'home | llavis. Vaig entrar al meu quarto. Vaig pendre el barret i de puntetes, | esquiu | , vaig sortir al carrer. Com que feia fred vaig posar-me les mans a la | i capbuçaven amb una gràcia jove i corrien darrera del peix menut i | esquiu | . El riell de la llum relliscava sobre l'escata verdosa del peix i sobre | en aquest jardí: pinsans i caderneres, pardals i canaris i algun tudó | esquiu | . Aquests ocells volarien de palmera en palmera, saltarien de taula en | ombres passaren de gent lamentable amb un sac a l'esquena i la vista | esquiva | i extraviada. Sobre les parets hi havia cartells comunistes | una llum obliqua, la coloraina de pobles de fusta, arrapats a la terra | esquiva | . Pobles de set o vuit cases que ballen sobre la terra desigual, rodejades | Capellades, la Pobla, Vilanova del Camí... Alto! Entre aquest paisatge | esquiu | i agrumollat i aquell altre del Penedès que hem deixat enllà, estem | ensumaven la duquessa amb l'intent d'arrabassar-me-la. Tot debades; ella, | esquiva | i agafatosa a la vegada, no volgué abandonar el seu sivigliano. | Alces el cap, i et sobta el singular aspecte d'en Santiago: capjup, | esquiu | , sense apartar ni un moment els ulls de terra, fent-se, tot d'una, a | constatació que es podia mirar les dones amb tota la mirada. Les mirades | esquives | , a la revolada, són les més intenses, les de més efecte. Però, en canvi, | fills. Els ulls esdevenien fugitius de totes les mirades i les orelles | esquives | a totes les paraules, i reculava la cara si li feien alguna festa, i per | que abans flairava amb delícia, un insult per al seu olfacte; el peix | esquiu | , un escarni de la seva covardia, i l'alga arrabassada, la imatge de la | ell en compte de demanar auxili era un nàufrag que seguia fugint, tossut, | esquiu | de les paraules amoroses de la muller, dels entendriments de la seva | van transformar la sensibilitat d'en Vadoret. El seu capteniment d' | esquiu | li semblà una atzagaiada, i va asserenar-se qui-sap-lo. Aquella ira | física seguia isòcrona a la seva elevació espiritual. Aquell pescador | esquiu | , abatut i oprimit pels neguits, torturat pels dolors i tempestejat per | voltà innocentment En Joan. Els xiscles li burxaren l'orella. Una ala | esquiva | àdhuc ratllà el seu front. Girà encara per l'altre cantó de l'era, pujà | joia de la prada, argent som fugitiu, som un sàfir | esquiu | , som urna trabucada... I els aires responen amb llur veu de | ja els havia fugit. Presos de paüra, cuitàrem a tapar. Com una dama | esquiva | , en passar per un femer, el sol tragué, abans que la pedra l'engrunàs, la | sana i feréstega poesia. Així la brava serralada m'anà mostrant les seves | esquives | intimitats. Les tardes dels dijous i dels diumenges eren les indicades | seguit de transmissions seculars. I us dreceu en mig dels ablanits, dels | esquius | , dels que refusen la lluita i es fan botiflers i fonedissos, avinguts amb | noies que havien estat interessades precisament per aquella actitud | esquiva | . Sempre n'hi havia alguna que preferia l'encís d'un misteriós capteniment | trastornada. Davant d'ell sabia comportar-se d'una manera més aviat | esquiva | , però interiorment s'alarmava, puix que descobria que a la presència de | misteri complex de la vida d'Agustí, de la qual aquell no coneixia sinó | esquives | referències. Zeni es ruboritzà d'antuvi, però es deixà portar per un | i tan riallera. Precisament quan anava amb en Ramon era més aviat cauta, | esquiva | : semblava una altra. I Zeni notà que, quan feia intervenir Ramon a la | tens la culpa tu. No aconseguiràs el que et proposes. Avui Raya s'ha fet | esquiva | i no he pogut veure-la enlloc. Però la trobo ací. Et trobo en aquestes | a veure'ns! —acabà, fent un somriure. Raya també somrigué, d'una manera | esquiva | , i accedí. —Quan sortirem de la caserna, al vespre, vindré. I, quan fou | fou Otília. Quan la seva cosina encara no sabia avenir-se de l'actitud | esquiva | de Zeni, una nova entrada aparatosa d'aquest li llevà aquella angúnia: la | /El Fanalet\ era de poques paraules, d'ànima senzilla, sincer i | esquiu | . El seu nom i el seu cognom el definien. Tan cert és que la sort dels | masos. Aquests animals, que després d'haver estat foguejats es tornen tan | esquius | i desconfiats, ponen els ous en els llocs més inconcebiblement refiats. |
|