DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
essa F 186 oc.
essa SFX 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb essa Freqüència total:  191 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Advertim que en aquesta expressió, evidentment en vocatiu, la essa final de "ferres" és desinencial de cas, no de plural.
mitja escala havia de reposar. Parlava amb un filet de veu i xiulava les esses. Era carlí intransigent. Fora de Don Carles i les dones, que es menjava
, els sents cruixir, crr! crr! crr!, i creixen. Zorbàs anava davant i feia esses, encara marejat. —Coratge, Zorbàs! —li vaig cridar—. Ja n'hem sortit,
les pluges; aplec de cases amb els carrers que van a raure, tots fent esses, an aquella ditxosa plaça, que ja coneixeu abans d'haver-la vista, on hi
vers el país del batxillerat, que's comprèn tot. Es compendrien les esses, les jotes, les emes: totes les lletres del sofrir, i s'arribaria a
Pel damunt de la carretera, en mal estat perpetu, el camionet fa salts i esses, i la còrpora monumental del príncep és sacsejada i trontollada
immensa catedral plena de pilastres i de penombra. El cavall passava fent esses entre els troncs mig torçats i estrompassant penosament les soques
punxes sense abandonar mai el nivell del lagon. Corbes i corbes, esses i més esses. Així anem penetrant en un món silenciós i fantàstic, on
abandonar mai el nivell del lagon. Corbes i corbes, esses i més esses. Així anem penetrant en un món silenciós i fantàstic, on l'aire i la
per la lectura onomàstica: s. a. no és (s a), sinó essa-a; s. l. no és (s l), sinó essa-ela. En d'altres casos
és (s a), sinó essa-a; s. l. no és (s l), sinó essa-ela. En d'altres casos, però, el dilema no es resol amb cap de les
riu algun dia tornava enrera i després altra volta avall, assenyalant una S de branques molt llargues, després suprimida per una foradada que va
el xaró, no té prou boca per alabar el pagès, regateja el cèntim, traça esses a l'aire amb la vareta i es grata l'orella amb un escuradents. Quan s'ha
que batia en el pedruscall de les baixades i pujava les costes fent esses. A la vora del camí trobàvem la botànica meridional més literària. Hi
No tingué pas temps de contestar-li, perquè el camió començà a fer esses i els viatgers ens sacsejàrem d'una manera inquietant. No durà pas molta
una mica de sant. Parlava amb una veu pastosa, que feia xiular totes les esses, impregnada d'un fervor convincent. Aquesta veu, però, agafava trèmols de
per a fer d'intèrpret. I qui sap si no hi hauria reeixit, a despit de les esses xiuladores. Havia recorregut tot Catalunya al front d'una companyia, en
del caràcter, que no pot tantaranejar, ni titubejar, ni fer esses. La ziga-zaga més subtil estronca el doll de l'heroïcitat, com el de la
els pits. Encara que Puig Tortuga no siga molt alt, el camí puja fent esses. Allí la processó es va desferrar de la coa de les velles que, plenes de
a poc a poc, com si portés un doll damunt el cap, per tal d'evitar les esses. Es tragué d'una butxaca interior de l'americana les ulleres fosques, se
de fils en diagonal, de palomines aïllants, blanques dalt d'unes esses de ferro clavades en pals amb placa de calavera creuada per dues tíbies
i torna a ribotejar. Mentrestant, En Joan travessa l'eixida, lent, fent esses entre els fums mal esvaïts de la nyonya, trampeladís, talment un embriac
que és sorda la sibilant dels mots formats amb el sufix femenitzador -essa (§ 248 e). d) En les paraules planes terminades en
e) Una sèrie de noms formen llur femení amb el sufix -essa; exemples principals: abat abadessa, sastre sastressa, sacerdot
en roureda, pineda, verneda (derivats de roure, pi, vern), essa en baronessa, gegantessa, deessa (derivats de baró, gegant,
ès, esa: 146. esa: 141. esc, esca: 146. essa: 32. et (eda): 140. et: 143, 144. et, eta:
al màrtir valencià, al novio samugat per presumir de senyor; i fent eses... els tres, se l'endugueren, seguits de la femerada de crïos, al
una mica i, en comptes de baixar com una pedra, es gronxaven fent esses i tentines, dibuixaven gracioses corbes, tornaven a pujar una mica i es
! El vent anà amainant a poc a poc, i la Maria i el seu germà, tot fent esses i giragonses, van anar a parar en un tou d'arbres amb perill de
Com els seus passos vacil·laven, de porteria a sot d'arbre, feien esses els seus pensaments ratllant allò que li havia esdevingut. Talment un
viles i llogarets de Catalunya hi campeja la llengua de Cervantes, amb esses que es transformen en zetes i zetes que se'n fan esses. Misses i rosaris,
de Cervantes, amb esses que es transformen en zetes i zetes que se'n fan esses. Misses i rosaris, castanyes i vi ranci, mistela i panellets. Arbres
per engruna, com si es tractés d'or en pols caigut del cel. Anaven fent esses saltant, per dir-ho així, de clapa en clapa, a la faisó de qui salta per
Re-cas-sens... ¡Muy bien, Re-cas-sens!" —repetia, acentuant les esses. --"Puesto que eres tan humanitario y considerado, te vamos a
dos límits, més l'ideal no es la realitat, la humanitat avança fent esses i inclinant-se, ara massa a un cantó, ara massa a l'altre. L'excés d'
de pèl llarg, paletes, platins amb punta rodona, platins amb punta, eses de filet, eses de ganxo, eses d'orelles, llancetes, ganxos, ganxos de
paletes, platins amb punta rodona, platins amb punta, eses de filet, eses de ganxo, eses d'orelles, llancetes, ganxos, ganxos de cama groixuda,
amb punta rodona, platins amb punta, eses de filet, eses de ganxo, eses d'orelles, llancetes, ganxos, ganxos de cama groixuda, etc.. A més,
el cordó, que afegit encara al sac herniari serpejava describint una esse, cap a la part esquerra d'abaix del sac, emergia a la fi, brotant el
remuntà i el batejà amb el seu nom de Jack, afegint-li un apòstrof i una esse. En el benèfic local, per la tercera part del preu del "Colón", Jack
en suau: Amic-amiga. Llop-lloba. En atres s' afig la terminació essa, i si acaben en /e\, esta desapareix: Clavari-clavariessa.
o /u\, ka o ce, ga o ge, ere o erre, esse o zeta, xeix, ce-esse o ce-zeta. Aixís al menys, en el nom
o ce, ga o ge, ere o erre, esse o zeta, xeix, ce-esse o ce-zeta. Aixís al menys, en el nom de cada lletra no monòfona hi
que diuen els francesos; v. g.: cançó, caça; i a voltes amb dues esses, com ho veiem en passar. El sò del qual aquí es tracta sería de raó que
representaría sempre el sò que representa en la paraula capa; les dues esses desapareixeríen del alfabet i la ç podría guardar-se per a
Lo primer succeeix amb les dues eles, les dues eres i les dues esses; lo segón, amb la ny. Ens sembla haver vist algun escrit sobre
digrames catalans son els abans indicats: dues eles, dues eres, dues esses i ny. El primer i l'últim s'empleen per a representar sons que
sò fort de la r (el sò erre), aixís també poden emplear-se dues esses quan entre vocals s'hi senti el sò sibilant o fort de la s; i
el modo d'escriure dels llatins. Els romans també feien servir les dues esses com un diagraf, les empleaven per a representar un sol sò; però ells les
un diagraf, les empleaven per a representar un sol sò; però ells les dues esses les escrivíen en mig de dicció per a representar el sò de la nostra

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »