Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Advertim que en aquesta expressió, evidentment en vocatiu, la	essa	final de "ferres" és desinencial de cas, no de plural.
mitja escala havia de reposar. Parlava amb un filet de veu i xiulava les	esses	. Era carlí intransigent. Fora de Don Carles i les dones, que es menjava
, els sents cruixir, crr! crr! crr!, i creixen. Zorbàs anava davant i feia	esses	, encara marejat. —Coratge, Zorbàs! —li vaig cridar—. Ja n'hem sortit,
les pluges; aplec de cases amb els carrers que van a raure, tots fent	esses	, an aquella ditxosa plaça, que ja coneixeu abans d'haver-la vista, on hi
vers el país del batxillerat, que's comprèn tot. Es compendrien les	esses	, les jotes, les emes: totes les lletres del sofrir, i s'arribaria a
Pel damunt de la carretera, en mal estat perpetu, el camionet fa salts i	esses	, i la còrpora monumental del príncep és sacsejada i trontollada
immensa catedral plena de pilastres i de penombra. El cavall passava fent	esses	entre els troncs mig torçats i estrompassant penosament les soques
punxes sense abandonar mai el nivell del lagon. Corbes i corbes,	esses	i més esses. Així anem penetrant en un món silenciós i fantàstic, on
abandonar mai el nivell del lagon. Corbes i corbes, esses i més	esses	. Així anem penetrant en un món silenciós i fantàstic, on l'aire i la
per la lectura onomàstica: s. a. no és (s a), sinó	essa	-a; s. l. no és (s l), sinó essa-ela. En d'altres casos
és (s a), sinó essa-a; s. l. no és (s l), sinó	essa	-ela. En d'altres casos, però, el dilema no es resol amb cap de les
riu algun dia tornava enrera i després altra volta avall, assenyalant una	S	de branques molt llargues, després suprimida per una foradada que va
el xaró, no té prou boca per alabar el pagès, regateja el cèntim, traça	esses	a l'aire amb la vareta i es grata l'orella amb un escuradents. Quan s'ha
que batia en el pedruscall de les baixades i pujava les costes fent	esses	. A la vora del camí trobàvem la botànica meridional més literària. Hi
No tingué pas temps de contestar-li, perquè el camió començà a fer	esses	i els viatgers ens sacsejàrem d'una manera inquietant. No durà pas molta
una mica de sant. Parlava amb una veu pastosa, que feia xiular totes les	esses	, impregnada d'un fervor convincent. Aquesta veu, però, agafava trèmols de
per a fer d'intèrpret. I qui sap si no hi hauria reeixit, a despit de les	esses	xiuladores. Havia recorregut tot Catalunya al front d'una companyia, en
del caràcter, que no pot tantaranejar, ni titubejar, ni fer	esses	. La ziga-zaga més subtil estronca el doll de l'heroïcitat, com el de la
els pits. Encara que Puig Tortuga no siga molt alt, el camí puja fent	esses	. Allí la processó es va desferrar de la coa de les velles que, plenes de
a poc a poc, com si portés un doll damunt el cap, per tal d'evitar les	esses	. Es tragué d'una butxaca interior de l'americana les ulleres fosques, se
de fils en diagonal, de palomines aïllants, blanques dalt d'unes	esses	de ferro clavades en pals amb placa de calavera creuada per dues tíbies
i torna a ribotejar. Mentrestant, En Joan travessa l'eixida, lent, fent	esses	entre els fums mal esvaïts de la nyonya, trampeladís, talment un embriac
que és sorda la sibilant dels mots formats amb el sufix femenitzador -	essa	(§ 248 e). d) En les paraules planes terminades en
e) Una sèrie de noms formen llur femení amb el sufix -	essa	; exemples principals: abat abadessa, sastre sastressa, sacerdot
en roureda, pineda, verneda (derivats de roure, pi, vern),	essa	en baronessa, gegantessa, deessa (derivats de baró, gegant,
ès, esa: 146. esa: 141. esc, esca: 146.	essa	: 32. et (eda): 140. et: 143, 144. et, eta:
al màrtir valencià, al novio samugat per presumir de senyor; i fent	eses	... els tres, se l'endugueren, seguits de la femerada de crïos, al
una mica i, en comptes de baixar com una pedra, es gronxaven fent	esses	i tentines, dibuixaven gracioses corbes, tornaven a pujar una mica i es
! El vent anà amainant a poc a poc, i la Maria i el seu germà, tot fent	esses	i giragonses, van anar a parar en un tou d'arbres amb perill de
Com els seus passos vacil·laven, de porteria a sot d'arbre, feien	esses	els seus pensaments ratllant allò que li havia esdevingut. Talment un
viles i llogarets de Catalunya hi campeja la llengua de Cervantes, amb	esses	que es transformen en zetes i zetes que se'n fan esses. Misses i rosaris,
de Cervantes, amb esses que es transformen en zetes i zetes que se'n fan	esses	. Misses i rosaris, castanyes i vi ranci, mistela i panellets. Arbres
per engruna, com si es tractés d'or en pols caigut del cel. Anaven fent	esses	saltant, per dir-ho així, de clapa en clapa, a la faisó de qui salta per
Re-cas-sens... ¡Muy bien, Re-cas-sens!" —repetia, acentuant les	esses	. --"Puesto que eres tan humanitario y considerado, te vamos a
dos límits, més l'ideal no es la realitat, la humanitat avança fent	esses	i inclinant-se, ara massa a un cantó, ara massa a l'altre. L'excés d'
de pèl llarg, paletes, platins amb punta rodona, platins amb punta,	eses	de filet, eses de ganxo, eses d'orelles, llancetes, ganxos, ganxos de
paletes, platins amb punta rodona, platins amb punta, eses de filet,	eses	de ganxo, eses d'orelles, llancetes, ganxos, ganxos de cama groixuda,
amb punta rodona, platins amb punta, eses de filet, eses de ganxo,	eses	d'orelles, llancetes, ganxos, ganxos de cama groixuda, etc.. A més,
el cordó, que afegit encara al sac herniari serpejava describint una	esse	, cap a la part esquerra d'abaix del sac, emergia a la fi, brotant el
remuntà i el batejà amb el seu nom de Jack, afegint-li un apòstrof i una	esse	. En el benèfic local, per la tercera part del preu del "Colón", Jack
en suau: Amic-amiga. Llop-lloba. En atres s' afig la terminació	essa	, i si acaben en /e\, esta desapareix: Clavari-clavariessa.
o /u\, ka o ce, ga o ge, ere o erre,	esse	o zeta, xeix, ce-esse o ce-zeta. Aixís al menys, en el nom
o ce, ga o ge, ere o erre, esse o zeta, xeix, ce-	esse	o ce-zeta. Aixís al menys, en el nom de cada lletra no monòfona hi
que diuen els francesos; v. g.: cançó, caça; i a voltes amb dues	esses	, com ho veiem en passar. El sò del qual aquí es tracta sería de raó que
representaría sempre el sò que representa en la paraula capa; les dues	esses	desapareixeríen del alfabet i la ç podría guardar-se per a
Lo primer succeeix amb les dues eles, les dues eres i les dues	esses	; lo segón, amb la ny. Ens sembla haver vist algun escrit sobre
digrames catalans son els abans indicats: dues eles, dues eres, dues	esses	i ny. El primer i l'últim s'empleen per a representar sons que
sò fort de la r (el sò erre), aixís també poden emplear-se dues	esses	quan entre vocals s'hi senti el sò sibilant o fort de la s; i
el modo d'escriure dels llatins. Els romans també feien servir les dues	esses	com un diagraf, les empleaven per a representar un sol sò; però ells les
un diagraf, les empleaven per a representar un sol sò; però ells les dues	esses	les escrivíen en mig de dicció per a representar el sò de la nostra

Pàgina 1 (de 4)

50 següents