Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
estàtua F 1985 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estàtua Freqüència total:  1985 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en ocasió del seu sant, Tino Costa li havia portat un petit present: una estatueta modelada per ell en fusta d'olivera, que representava una treballadora
aleshores—, impel·lit per un entusiasme sobtat, esculpí noves estàtues fins a emplenar-ne la seva habitació. Més endavant, tal vegada en un
seus amics, que hi anaven de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era aquesta la segona volta—, Màrius, el
sentí la tristesa que en la seva ànima tot estava ja solidificat, com les estàtues acabades, i que les ensenyances de l'ancià ja no hi podien res. Al poble
un tan profund menyspreu? I si no era així, de què viurien? De les seves estàtues? Fora del seu art, ja sabia que no s'ocuparia de res. Es sentia tan lluny
contínuament la mirada. Per la mateixa raó no volgué parlar-li de l'estàtua ni volgué tampoc interrogar-la sobre la impressió que li havia pogut
Roso no la maleí. S'havia posat a un costat de la porta, dreta com una estàtua, embolcallada amb els seus vestits negres, que quedaven confosos amb
centre, ofereix ample camp d'esbarjo als infants: al bell mig es dreça l'estàtua d'un general, muntat a cavall, immobilitzats bèstia i personatge en un
estem tan sols", es digué, mentre s'aixecava i tornava al treball. L'estàtua semblava aleshores cobrar vida, acompanyar-lo, i la imatge del sant anava
regalà el dia del meu sant: podràs jutjar per tu mateixa. L'ancià portà l'estatueta, la diposità sobre la taula i l'estigueren contemplant un moment. —És
meu..." També en ella —en aquella habitació— treballà la seva primera estàtua, amb l'ànima sobreeixint d'entusiasme, i ella també fou testimoni de les
encara que la mateixa companyia, enmig dels seus llibres, les seves estàtues, els seus records; i a la nit, dins el silenci inviolable, voltat
inviolable, voltat d'aquella atmosfera de benediccions, esculpirà l'estàtua de la seva vida, donarà realitat a aquella obscura crida que l'agita cada
que, arravatat pel furor, reboté el fang que tenia a les mans, agafà l'estàtua i la féu miques contra el trespol. Després es sent amb tots els nervis
que jeuen escampats també i fets bocins pel fons de la seva ànima. L'estàtua ha esdevingut així com un símbol de la seva existència; tal vegada havia
fill, vetllant-lo... Romangué així un quart, mitja hora, immòbil, com una estàtua. Ja no plorava. El seu rostre dins l'ombra semblava fet de pedra, i tenia
quals brilla el sol de maig i canta l'alosa matinera. Ni tan sols de les estàtues que ell treballà no ha quedat memòria. Molts anys després de la mort de
còsmicament ultratjades perquè el seu cos no s'assembla gens a una estàtua grega. I Idees Tota coincidència entre les meves idees i les
de cedir, impunement, a vagues temptacions de convertir-se en una estàtua. Si la cultura, acceptada com un patrimoni, i si el clàssic, consagrat
interior de dona veïneja amb un seguit de morters, un llum d'oli, una estàtua de guix, sense nas, i tres barres de gel que es fonen dins una galleda.
de crits els acompanyà. Travessàreu el Born. Enmig del passeig, vora l'estàtua de la reina, un grup de màscares ballaven aferrades, ballaven sense
enmig de la gran plaça d'herba verda i voltada de les palmeres, aquesta estàtua té una dignitat i una delicadesa insinuants. Entre el rom i les
i, extenuada de plorar, va caure materialment als nostres braços. Aquella estàtua fresca de l'alegria s'havia convertit en una Níobe sense control. Varen
la seva butxaca. En el mercat de flors i fruites de Funchal he trobat una estàtua de Leda amb el cigne; és una escultura de pedra vulgar, vil reproducció
sense mirar, donaven a les seves faccions acadèmiques una expressió d'estàtua. Na Maria Antònia no sentia les estridències ni les ordinarieses: aquesta
un cop de canó i li va dir, escrigui! I el senyor es va tornar a fer estàtua. I de tan cansats tots, ningú no deia res; i el senyor, quan els va tenir
aquesta raó eren disposats de manera ornamental, aspecte que veurem en estàtues de tombes. 21. En la primera meitat del segle XIV
i la cama anava per darrera coberta amb malles, o bé eren tubulars. Les estàtues jacents, de marbre o de pedra, o els relleus de les tombes, no permeten
206; VI, pàg. 34). Quan més endavant estudiarem les estàtues jacents (§ 31) considerarem alguns aspectes de les defenses del
53, 54 i 55), i en tenim dos magnífics exemples en les estàtues jacents de Bertran de Castellet, mort el 1323 (fig.
"et in capite dicte corrigie mosqueta argenti"). En les estàtues jacents en les quals l'espasa no és trencada (que no són gaires), veiem,
i l'Àngel Custodi (fig. 206). Assenyalem, finalment, les belles estàtues de Bernat Guillem d'Entença (figs. 103 i 104) i de
i li dóna unes ordres que, sense cap gènere de dubtes, es refereixen a l'estàtua jacent de Ramon Berenguer Cap d'Estopes que, per ordre reial, està
jaquès, i, entre els molts exemples que en tenim, vegeu el detall de l'estàtua jacent d'Hug de Copons (fig. 115). Tant Pere el Cerimoniós, a
ulls, el bacinet amb capmall que l'escultor ha reproduït tan bé en l'estàtua de bronze daurat de la capella de la Trinitat de la Catedral de
bacinet amb capmall, tots dos elegantment folrats amb estofa, el dóna l'estàtua jacent de Jacopo dei Cavalli (mort el 1384), de l'església de
baçinet" (cap. 81; pàg. 197). Sospito que en les estàtues jacents és més comú el primer tipus de bacinet perquè la careta del segon
39). Es tracta, sens dubte, de la gorgera que hem trobat a les estàtues jacents d'Àlvar de Cabrera i del Prohom Vinculador (§ 31), i que
fet l'any 1408: "Unes faldes de lagosta de ferra". Vegeu l'estàtua de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (làmina I), amb
es fixava al peto per mitjà d'una corretja, com ben clar es pot veure a l'estàtua d'argent esmentada. Quan hom adoptà la bavera d'acer, la part inferior de
vegades esmentat Sant Jordi d'argent (làmina I), que, com és una estàtua, permet de comprovar que era igual per davant i per darrera. Aquest
defensa l'esquena amb el terme "dorsal", que és clar i no compromet. L'estàtua d'argent de Sant Jordi, vista d'esquena (fig. 217), porta, per
cavaller que participà a la conquesta de Granada, en la seva magnífica estàtua jacent de bronze, feta a Milà el 1540, avui a l'església de Sant
endavant (§ 67), el bacinet de Pamplona és molt semblant al de l'estàtua d'argent de Sant Jordi de la Diputació de Barcelona (figs. 194 i
i que Martorell anomenava /pennatxos\. El bacinet de l'estàtua de Sant Jordi de la Diputació du portaplomall, i així Martorell es
finalment el casc. Examinem, ara, una autèntica joia de l'art medieval: l'estatueta d'argent, amb alguns elements d'or, que es conserva al tresor de la
ens trobem davant d'una autèntica i perfectíssima miniatura d'armadura. L'estàtua, descomptant-ne la peanya, fa 0,445 m d'altura; i la faç del
la faç del sant és d'argent policromat. Se sap documentalment que aquesta estàtua fou comprada pels diputats del General a Juan Bravo de Saravia, donzell
sant. Això, ja ho insinuà Francis M. Kelly, que, a més, proposà per a l'estàtua una data compresa entre els anys 1430 i 1440. Sir James
des de començaments del segle XV (§ 44) i que el bacinet de l'estàtua és molt similar al que fou forjat el 1425 per al Príncep de

  Pàgina 1 (de 40) 50 següents »