DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estúpid A 1245 oc.
estúpid M 95 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estúpid Freqüència total:  1340 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

auxiliar de la intel·ligència, no se l'ha de confondre amb ella. Hi ha estúpids que reciten de cor els volums aclaparadors de les llistes telefòniques,
bou ben informat de tot i raonable, no puc evitar l'impuls nerviós, estúpid, d'emprovar-me cada vegada el casc." Persèfone "Quan de noia se't varen
i la desolació? Qui ens mira es torna pedra o de pedra. D'aquí va venir l'estúpida dita: "M'ha deixat de pedra." Ignoro, però, a hores d'ara, el
tal vegada només que per esdevenir pare del no-res. Ha presidit el nostre estúpid aprenentatge, tan llarg i tan penós, per manipular a la fi el domini del
Pot ser que la pregunta que ara em formulo sigui inescaient i estúpida, però no la puc allunyar. Giravolta com un voltor damunt carronyes,
i no l'aprecio gens. I examinant-lo de prop, com acabaria, amb tanta estúpida fal·lera per caçar, fanàtic del perillós culte d'Àrtemis? Ara és un
cert és que a Randa, aquella nit, se li va ocórrer una de les bromes més estúpides que mai li haguessin gastat. Començà per fer-lo cridar a part per un de
devers la porta. Mila ara tenia els ulls secs. Tino Costa la mirava estúpid, ple d'atordiment, sense forces per a reaccionar, per a deturar-la, com
pels excessos de la beguda. Mirava amb ulls d'idiota, amb un somriure estúpid, i el seu rostre greixós, sota el reflex de la llum, gairebé relluïa. Es
un parany imprevisible i mortal, hom pot destruir-se en qualsevol atzar estúpid, hom pot acabar víctima dels propis descoratjaments o de les pròpies
perfectament que no podem fer res amb les tres primeres. —Però això és estúpid! I cruel... Darrera seu s'alça un xiuxiueig reprovador i, quan es tomba,
d'engany fraudulent. Direm que ens els hem deixat. —Però tot això és estúpid! Fa perdre temps a la gent. —No pas als moneders. Molts, quan es veuen
que ens obliga a sostenir un impossible diàleg amb una criatura tossuda, estúpida que no té cap ganes de dialogar amb nosaltres. Una criatura era, abans
ser desvergonyit, lladre, mentider, supersticiós, però no tenia res d'estúpid. Poques coses li ensenyaran de nou, més tard al Col·legi Tridentí, i
pressa l'alt Pirineu, i enfonsar-te de nou en aquesta desagraïda, folla, estúpida, prostituïda pàtria. Però jo no els enyoro, perquè no podré perdonar-los
ell, el meu desig, creava l'objecte, la cosa desitjada, com jo creava, estúpid Narcís, la meva imatge en el mirall brut de l'aigua enllotada. Et miro
mantenir Luciènne, una dona, segons el dir d'Erasme, vella, passablement estúpida, viciosa, que passa per una dama perquè allò que ella és millora en la
si saps saludar un capità d'infanteria, i tercer perquè Luciènne no és ni estúpida ni vulgar, sinó tot el contrari, i intueix amb el seu fi esperit la més
el pas d'Augereau, car es preparen uns bons temps per als barcelonins. Estúpida burla del destí, pensa Jeroni, Carles d'Augereau ha fracassat davant
home. Ni un sol moment pogué pensar que Cèlia era alguna cosa més que una estúpida i desvergonyida criatura als ulls de Jeroni, no podia veure a través
als ulls de la venjativa Carolina que una miserable noia desvergonyida i estúpida, un insecte danyós que calia rebutjar amb irreprimible fàstic. Jeroni no
les ungles. No el penso rebre ni una vegada més perquè la gent bruta i estúpida em treu de polleguera. Narcís Codolar no devia ser un estúpid, si bé no
bruta i estúpida em treu de polleguera. Narcís Codolar no devia ser un estúpid, si bé no pronuncià mai el seu propi nom amb correcció i anomenà sempre
del to de veu de l'amic dient-li: Torna-te'n a casa! Deixa aquesta estúpida comèdia que a tu et sembla volteriana. Tant se val que ells triomfin amb
de tenir. Per què no ho va fer? L'afalac continua essent l'arma de l'estúpid contra l'home d'intel·ligència privilegiada. Carolina devia trobar les
Devia llegir-la de tant en tant per conservar el seu odi per aquella dona estúpida sense engruna d'imaginació. Ell, en canvi, devia imaginar els seus bonics
allò que havia dit i tractà Jaume de covard i l'insultà de la manera més estúpida i grossera. Això passava pels dies que seguiren a la mort del de la
amb les seves contraccions irreals i sobretot amb la seva rialla estúpida, en la qual intervenen unes dents de nacre brut, com escates de peix, i
de peres per terra i un vol d'ocells sobre els nostres caps. I aquest estúpid deport, que molesta els pardals i malmet la fruita, feia riure la dona
mots nous i vinga complicar el llenguatge. Després inculca les seves estúpides innovacions a sa mare i a sa germana i ve't aquí una altra manera
! ¡Com hi he ballat, jo, en aquell saló! Ses dones d'avui són fades i estúpides, quan no són qualque cosa pitjor. En es meu temps era diferent. Avui es
en àtom, en silenci o aire en cosa pura, estúpida del seu total reialme. Vull amor o repòs. Ja és hora que se
l'altre tornaré, colom de raça missatgera, com ell estúpid, no pas tan dreturer ni blanc tampoc. Emmetzinat de
les zones inefables amb triades paraules al capdavall estúpides. I pretenen encara ser els torsimanys de la musa
com Frederic es rebel·là moltes vegades francament i provocà conflictes estúpids, conseqüència del seu geni tivat, infeliç i cavalleresc —del seu
en el dret de poder-ne dir moltes coses i les va dir de la manera més estúpida, més irreflexiva, més gratuïta. Bobby li dugué les ungles a la cara.
el gust de considerar-se molt superior a Bobby. I Frederic, després de l'estúpida renyina, a més a més de considerar que per un motiu dels més tronats en
fa marrada, o deixa de fer el que sigui, per evitar aquella contradicció estúpida, inofensiva, que no compta, però que sense que un sàpiga per què molesta
contingudes i nebuloses, d'aquelles que es marquen amb una tendresa estúpida de veu i amb una pinzellada blavenca sota els ulls. Quan Maria Lluïsa es
era l'únic mot aplicable en aquell cas; i ella trobava aquell mot tan estúpid, tan inhumà, que primer es moriria abans de tolerar-lo. La idea de fugir
mateixa; per recordar que jo, als vint anys, no era una noia completament estúpida, i sabia comprendre tota l'adoració avergonyida de la mirada d'un
a adoptar un aire, que, ara que me l'imagino fredament, em sembla del tot estúpid. Del que em va passar aleshores jo tampoc no en tenia la culpa; a més a
s'havia passat de genolls damunt les rajoles; es tractà a ell mateix d'estúpid i de bèstia; estava avergonyidíssim de la seva inqualificable puerilitat.
les peripècies de garçonière i de meublé li semblaven estúpides i monòtones. A vint anys Maria Lluïsa començava a cansar-se de tot. El
els homes en posseïts sota l'aparença de sants o de criminals o d'estúpids, i que a la fi els rescabala de les tortures sofertes, amb un coronament
que provoca. Així i tot, sentim a dir moltes vegades, i a gent no pas estúpida, que l'orgull té una grandesa, i que la vanitat és menyspreable. Ho diu,
La filla del mestre vol ésser la meva promesa. Vergonya, tristesa i estúpida vanitat en el meu cor. Com són ja lluny totes dues de mi, tot i
meva existència. Un esdeveniment! Ara aquella esperança em semblava tan estúpida, que m'irritava. Era ben imbecil, per la meva banda, de no haver-me fet
tia, no en podia treure gaire cosa. Li tenia ràbia per aquella cara d'estúpid que feia i que mai no es coneixia si se l'havia rentada o no, i perquè
a la llibertat, no suporta gaire temps, per molt que l'estimi, la gelosia estúpida d'un espanyol. Afegí que jo no era intel·ligent, que havia tingut prou

  Pàgina 1 (de 27) 50 següents »