Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
est AII 386 oc.
est DEM 9027 oc.
est M 2059 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb est Freqüència total:  11472 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

març. El comunicat oficial diu que Franco ha començat al front de l'Est la seva anunciada ofensiva, amb gran aparat bèl·lic, i que han ocupat
publica també un telegrama d'en Prieto adreçat al cap de l'exèrcit de l'Est; diu: /Podrán aplastarnos, pero no lograrán rendirnos\. El
dies d'intensa emoció. El general Pozas cessa com a cap de l'exèrcit de l'Est i és renovat tot l'Estat Major d'aquell exèrcit. Ahir va marxar la
vull jo, perquè, què faré? D'ací a la fossa, ja ho he dit. Mentre estos braços no em fallen..., aquí em tindreu. Entretant, passà els rems al
per temor d'anar allà. Mingo de Reixa va tallar-se el dit en una destral, este —ensenyava l'índex—, el de disparar. Va dir que havia estat sense voler.
, havia d'anar-hi el darrer que es lliurava, el que estava "en porta". Este tampoc tenia ganes d'anar-hi. Li passava com a mi. Jo no hi havia pensat,
surten dues filles... No vénen mai que no em porten alguna cosa... Veieu? Esta petaca, me la va portar la Flora, la gran; la menuda, pel dia del meu sant
portar la Flora, la gran; la menuda, pel dia del meu sant, va enviar-me este rellotge. Tinc una pipa, que em va regalar la menuda... bueno, una pipa
-se i renegant: "No sé què fotrem en tu. No sé on anirem a parar a este pas". El Narro tenia un amic, vell com ell, i com ell un xic atrotinat,
i a la fi no pogué aguantar-se i li preguntà: —Què c... mires en este arbre? ¿Que esperes que caiguen les figues? —Saps què pensava? —Alguna
una animalada. Fa temps que ho estic pensant. Tu acabaràs penjant-te en esta figuera. L'altre dia ho vaig somniar. —Saps què penso, jo? Que ets un
deixava acabar i tornava a la seva sentència: —Tu acabaràs penjant-te en esta figuera, ja t'heu hai dit. El motiu, és cert, no havia d'ésser greu;
punt d'anar-se'n. Això no obstant, l'interrogà: —Què et passa? —Esta nit hai tingut un somni. —Un somni? I què? Tothom té somnis. —Saps què
Però jo et juro, tan cert com ara estem natros aquí, que vaig tenir este somni, i eres tu, Manuel, eres tu, en la corda al coll, lo cap torçat
Per qüentos estic! Ahir va venir el de la contribució. ¿Saps què em toca este semestre? Per qüentos estic! —Dixa't de contribucions i escolta. Et
El vell Narro el mirava entre estranyat i esverat: "Què s'empatolla este? ¿D'on ho deu treure, tot això?" Qui li ho devia haver contat? Ara
ell sabia i nosaltres també; però se sentia intrigat. "¿On anirà a parar este bèstia?" Continuà escoltant la història del senyor "molt ric" i de
com el Valent va perdre la cama, i amb la cama, la fama de valent. Un dia este que vostè veu allí anava amb un amic a Tortosa, per les cases de la
d'un poble de per amunt, de les muntanyes, d'on va sortir Panxampla. "Este" va plantar-li cara; s'envestiren, o més aviat l'envestí el cascurrer.
per al tabac. Cada dia cap al tard anava a comprar-li el tabac. —I "este", un altre cas —digué Anton Pallàs, tocant el petit—. Mire-se'l (de
—Vostè a la seva feina, i no es pose en el que no li importa. Carmeta dixa esta casa i se'n va amb mi. Ja l'ha explotada prou. —I de cara a la
no es pogué contenir, i després la va reprendre. —No has d'agafar "este" posat, Carmeta. No t'has de sentir avergonyida de res. Has d'aixecar el
lluny, que el gos era a la devesa. —Calleu! —Silenci! —Què diu "este"? —Diu que és a la Devesa. Un crit ressonà en la multitud: "A la
? Més de vint, i encara en surten de nous... —Quina broma! I sort que és este temps! Perquè et donen les "indeccions" en plena collita, i t'han fet
tranquil·lament a treballar i, sense saber com ni com no es trobe en este fregado!... En aquell moment, va arribar el del Llauner, alt i
És el gos. —El gos? —Sí, té una ferida a l'espatlla, i com este matí hi havia al poble un gos rabiós... —Un gos... rabiós? —Sí, l'han
hi havia al poble un gos rabiós... —Un gos... rabiós? —Sí, l'han matat este matí a la Devesa. —Però, ¿què hi té a veure, la Canela, amb...
que era al pati. —Li he de parlar. —Que passa alguna cosa? —Sí. Este matí han matat un gos rabiós al poble. Havia mossegat algunes persones i
presentés també a declarar-ho. Ha vingut Ramon de Laia, que havia baixat este matí a l'Encanyissada, i ha dit que ha vist que el gos mossegava la gossa
ha dit, això? —Un que ho va vore, que passava per aquí. —Qui era éste? —Joan de Laia. Mentre parlava, l'agutzil s'havia acostat a l'animal. —Ja
racó, voltat dels seus, dirigia fosques mirades a la parella. —Veureu "este guapo" —murmurava en veu baixa, capcot i sense mirar—; veureu "este
"este guapo" —murmurava en veu baixa, capcot i sense mirar—; veureu "este guapo", el dia que menys ho esperi, el susto que li vaig a donar!
—Voldria saber qui ha estat el fill de p... que m'ha tallat los melons esta nit. Em sembla que un dia hi haurà una gresca, aquí, i forta... Havia
el pobre Miquel, i la Càndida... Ai, Senyor! No sé com les permet, Déu, estes coses! Càndida s'estava a la porta de casa plorant; tenia temor
d'Orient", "Les dues Estrelles", "Les tres Estrelles de l'Est", etcètera. És allí on la gent regateja i s'enduu les coses per un preu
Júpiter, d'una intensa llum blanca, es va desplaçant lentament cap a l'est i Mart s'enfila cel amunt, gairebé ofensiu, amb la seva rodella tan clara
totes les dents i amb una esperança relativa de retribució. Pel cantó est, ja a la sortida de Papeete, el paisatge i la vida són completament
(Fortune /1\, pàg. 175.) Quan un bruixot-guaridor de l'est del Canadà arreplega arrels, fulles o escorces medicinals, no es descuida
els campaments osage, de forma circular i l'entrada dels quals s'obre a l'est, comprenen set clans de la pau, que ocupen la meitat nord, a l'esquerra
les semblances i les diferències que testimoniegen els algonquins de l'est dels Estats Units. En les societats de clans unilineals i exogàmics, el
nit, estiu / hivern, dreta / esquerra, oest / est, mascle / femella, pau / guerra, pau-guerra /
iniciació cel i terra s'oposen com nord i sud i terra ferma i aigua com est i oest, respectivament. En segon lloc, una numerologia mística dimana de
en què l'home que la contempla venera la deu de tota vida (mirant cap a l'est, la qual cosa situa efectivament el sud a la seva dreta i el nord a la
a una època recent. (Hernández.) Certes tribus de Groote Eylandt, a l'est de la terra d'Arnhem, estan repartides en dues meitats que comprenen sis
Entre els grups occidentals, els morts eren inhumats de cara a l'est o de cara a l'oest segons la meitat (loc. cit., pàgs.
en termes ja sigui de parentiu (pare i fill), ja d'orientació (est i oest), ja d'elements (terra i mar, aigua i foc, aire i terra)
amagar fregantse dissimuladament ab l' amarat coixí. No s' escapá est moviment á la Madrona que, tot bufant los daurats rajolins, la veya ben
sobre el front, sobre la boca, sobre la caixa del pit... —Ai, que pito és este xiquet!— I el xic s'anima, pren coll, respon cada vegada més resolt i més
El cartero. [Asomándose al balcon.] Pio. Ves y dónali este gall. [Váse Teresa.] Avans eren dos dinés; huí per economisar
d'Italia. Lo qu' es en los italians pót tratar ú, qu' es terreno com este de bó y de sá. Teresa. [Saliendo con carta.] Prenga. Vól algo de

  Pàgina 1 (de 230) 50 següents »