Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb fúria. Esperava que ja hi hagués el colomí a dins. Que se li ben	estabornís	el cap contra la closca de l'ou. Els coloms covaven la cria divuit dies;
endevina tot lo qu' encerta, altras vegadas fa fer uns cops de cap qu'	estaborneixen	y donar unas ensopegadas que fan saltar las unglas dels peus... Pero ja
fórmules, amb quin plaer salvatge no s'hauria abraonat damunt seu fins a	estabornir	-se a cops! "Ets ben bé un Aguilera com els altres, com tots!" És
una ingratitud refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d'	estabornir	l'oca sobrera d'un cop de pal abans no la reclamessin els veïns. Però, en
per a ells. La tia Paulina estava boja. A en Melrosada l'havia	estabornit	l'emoció. Quan ja eren dins de la cambra no s'atrevia a abandonar la
a fer llargues marxes per les muntanyes pelades i eixutes, i a deixar-nos	estabornir	per les soleiades, vàrem anar un dia a Salses, aquell tan anomenat Salses
dalt estant a pedrades i estimbant-li rocs al damunt, molt seria que no l'	estaborníssim	ans que pogués arreplegar-nos. Però era de bon jus atacar-lo ans que ell
en el tumult de les altres sensacions, o guanyar de grau en grau fins a	estabornir	l'ésser, arruixar-lo com una pluja subtil o veritablement inundar-lo amb
del pati d'en Met, restava en Locomotora i el quart saltejador,	estabornit	pel primer, que va pegar-li prenent-lo per altre. Estaven encerclats. La
una ingratitud refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d'	estabornir	l'oca sobrera d'un cop de pal abans no la reclamessin els veïns. Però, en
que totes ses teules des ràfecs el sotjaven amb s'intent d'abordar-lo i	estabornir	-lo? Oidà, i doncs? ¿per què malparlar de ses ones i no de ses teules
invisible, mateix que el vidre d'un finestró contra el qual s'	estaborneix	l'ocell que ha estat empresonat en una cambra. Aquell navegar ideal per
cop d'onades la barra es movia violentment d'un cantó a l'altre a risc d'	estabornir	al que hagués pogut tocar. Veient en Boi Delit que no tenia manera de
punyal; d'altres duien penjades al cinyell porres clavetejades, capaces d'	estabornir	d'un sol cop el gegant més forçut. Llurs cares, d'una color de bronze,
Erbok? ¿No recordes, doncs, que són ells els que d'un cop de rem et van	estabornir	i et feren caure a l'aigua? —No sóc boig i sé ben bé el que em dic
de l'oscurantismo! L'endemà mateix, amb un fred que	estabornia	els sentits, En Tomàs de Bajalta sortia amb la seva germana cap a Albanyà
després, l'altra. Com un boig, els colpejo el cap contra la paret per	estabornir	-les. Però no dec tenir prou força. Les bèsties esbateguen, furioses,
irán a la Modelo. ¡Escríbale, desde allí!\ La Model! Aquest mot va	estabornir	-lo com un cop de mall al cap. Una esgarrifança mortal circulà per tot el
gaire enrenou per sentir l'alerta. El gemec del centinella mig	estabornit	pel cop, el dringueig dels esperons —bells esperons de "gaucho"— i el
envaïts per les onades; fins de les sabates li rajava l'aigua. De moment,	estabornit	pel cop, no sabé què fer; amb la mà s'apartà els cabells que li tapaven
sentís una mena de desfici colèric al costat del piano ensordidor, que l'	estabornia	. —Què prendrà? —preguntà el mosso. —No ho sé; qualsevol cosa. Porti'm
maligne. Dic que em veig repugnant, però estic segur que si algú no pot	estabornir	-me tornaré a caure, i cada dia cauré més avall. Ara, en aquest instant,
seca i dura com un cop de maça, d'un lloguer exorbitant, amb perill d'	estabornir	-lo. Per atzar s'avenien a donar-li les claus o a acompanyar-lo a l'
que el primer crit de "—Gongorí!" va deixar-me com un gavot	estabornit	per una codolada. Però que més tard va semblar-me que això de gongorí em
el sac caigui a l'aigua, Hermós s'impacienta. Amb la canya del timó, els	estaborneix	amb uns cops secs. El sac queda immòbil i els pollastres semblen
al wàter i m'espanta pensar que el tren em pot rebotre contra la paret i	estabornir	-me i si ningú no tingués necessitat durant moltes hores encara que cridés
al mig del cervell del cap davanter, i procurar matâ'l, o almenos	astabornî	'l; i demprés d'ell, les que vinguen, fins a trencar el cordó. Això sí,
facultats amb la seva Llum i el seu Foc infinits. Però aquest afer d'	estabornir	la teva pròpia intel·ligència i isolar-te tu mateix de tot el que viu,
I finalment fugirà de l'obscuritat i farà tot el que pugui per	estabornir	-se amb la primera llum que trobi. Però n'hi ha d'altres que per molt que
per copsar tota aquella olor de marisc, tot l'encant d'unas roques	estabornides	per l'ardorositat del foc roent que davalla... però impotents per a
fer alguna cosa que havia de fer abans de sortir. Aquella dormida l'havia	estabornit	. I tot d'una digué: Ah, sí... i arrencà cap al seu despatx. La taula
el sol, la pressió canviant de la baixada se li acumula als tímpans i l'	estaborneix	. I el resultat del viatge ha estat ben magre: les dones de Galintort han
i renyant en Sambà. En Pere, altra vegada sol, dret a la veranda i	estabornit	per la xafogor, se sentia com un vestit penjat que caigués, buit i
lluny; els altres es precipitaren a devorar-lo. La Mònica estava exànime.	Estabornida	pel sol, havia caigut a terra. La dugué en braços a l'ombra de les
casa abandonada, tenen unes poques paraules amb Llonch, el lliguen, o l'	estaborneixen	, i cap a Barcelona falta gent. —Si el volien suprimir, perquè no ho feien
en fi, quelcom que el va induir a acostar-se a la casa. Llavors el varen	estabornir	. —Com varen fer-ho? —A cops. Segurament devien deixar-lo per mort.
que són el deliri de la aficció arenalera. Domini complet dels locals que	estaborniren	al Porreres fins el final del partit. Felanitx, 1. Lactancia,
branca de roure y ab ella li doná un cop tan fort que quasi semblá que l'	estaburnia	. Mes aixó serví pera emberinar mes á la fera, donchs que gitant foch per
Dietari de la Ciutat; axís també de la conciencia nacional de Catalunya	estabornida	per la desgracia y falsament educada per la política centralista, los
els verdums agafats, havía mort les estones callades	estabornint	pensaments embruixats! Però quan és una gran malaltía
provistas de mortés, campanillas, platerets y fins algun bombo, l'	esteborneixen	ab lo soroll fins que 's desmaya; se li acostan, lo lligan, y quant torna
de la branca per espiar-me quan no pensi en ell, i	estabornir	-me el cap amb una tranca i buidar-me la sang del carcanyell?
es varen rebel·lar contra els meus dits. Però jo vaig	estabornir	les ganyes, perquè tenia un respirar pregon, i era un
Que deu ser bell això de resignar-se i amb fe només	estabornir	la fam! Però com tu, sense vestit de farsa, que fas
dues cartutxeres que jo utilitzava com a portapipes. Ni cap pensament d'	estabornir	l'enemic a cops de la llitera que compartíem a quatre per a l'evacuació
no sabia si havia agafat una poma o una pera, un cop al clatell em va	estabornir	. Feia esforços per obrir els ulls. Una remor de roda que voltava
de la llar i sense que tingués temps d'adonar-se del que feia la vaig	estabornir	. Va quedar amb un ull obert. No sé pas d'on em va sortir la força: la
dilatats, torbador i punyent, fins al fons del cervell, que al foraster	estaborneix	i espanta i a l'indígena exalta, l'Eulàlia agitava els cabells i
sense memòria ni pensament, sense cos, bufats, neulits,	estabornits	per l'aire, arrapats com cartells a les parets desertes,
no arribi al tancat, allí on el bosc acaba, li salteu al damunt i me l'	estaborniu	. Ció Oh, potser... Rafeques No és pas temps d'anar-hi

Pàgina 1 (de 3)

50 següents