×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estabornir |
Freqüència total: 103 |
CTILC1 |
amb fúria. Esperava que ja hi hagués el colomí a dins. Que se li ben | estabornís | el cap contra la closca de l'ou. Els coloms covaven la cria divuit dies; | endevina tot lo qu' encerta, altras vegadas fa fer uns cops de cap qu' | estaborneixen | y donar unas ensopegadas que fan saltar las unglas dels peus... Pero ja | fórmules, amb quin plaer salvatge no s'hauria abraonat damunt seu fins a | estabornir | -se a cops! "Ets ben bé un Aguilera com els altres, com tots!" És | una ingratitud refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d' | estabornir | l'oca sobrera d'un cop de pal abans no la reclamessin els veïns. Però, en | per a ells. La tia Paulina estava boja. A en Melrosada l'havia | estabornit | l'emoció. Quan ja eren dins de la cambra no s'atrevia a abandonar la | a fer llargues marxes per les muntanyes pelades i eixutes, i a deixar-nos | estabornir | per les soleiades, vàrem anar un dia a Salses, aquell tan anomenat Salses | dalt estant a pedrades i estimbant-li rocs al damunt, molt seria que no l' | estaborníssim | ans que pogués arreplegar-nos. Però era de bon jus atacar-lo ans que ell | en el tumult de les altres sensacions, o guanyar de grau en grau fins a | estabornir | l'ésser, arruixar-lo com una pluja subtil o veritablement inundar-lo amb | del pati d'en Met, restava en Locomotora i el quart saltejador, | estabornit | pel primer, que va pegar-li prenent-lo per altre. Estaven encerclats. La | una ingratitud refusar el que Déu porta a casa. Concebí el projecte d' | estabornir | l'oca sobrera d'un cop de pal abans no la reclamessin els veïns. Però, en | que totes ses teules des ràfecs el sotjaven amb s'intent d'abordar-lo i | estabornir | -lo? Oidà, i doncs? ¿per què malparlar de ses ones i no de ses teules | invisible, mateix que el vidre d'un finestró contra el qual s' | estaborneix | l'ocell que ha estat empresonat en una cambra. Aquell navegar ideal per | cop d'onades la barra es movia violentment d'un cantó a l'altre a risc d' | estabornir | al que hagués pogut tocar. Veient en Boi Delit que no tenia manera de | punyal; d'altres duien penjades al cinyell porres clavetejades, capaces d' | estabornir | d'un sol cop el gegant més forçut. Llurs cares, d'una color de bronze, | Erbok? ¿No recordes, doncs, que són ells els que d'un cop de rem et van | estabornir | i et feren caure a l'aigua? —No sóc boig i sé ben bé el que em dic | de l'oscurantismo! L'endemà mateix, amb un fred que | estabornia | els sentits, En Tomàs de Bajalta sortia amb la seva germana cap a Albanyà | després, l'altra. Com un boig, els colpejo el cap contra la paret per | estabornir | -les. Però no dec tenir prou força. Les bèsties esbateguen, furioses, | irán a la Modelo. ¡Escríbale, desde allí!\ La Model! Aquest mot va | estabornir | -lo com un cop de mall al cap. Una esgarrifança mortal circulà per tot el | gaire enrenou per sentir l'alerta. El gemec del centinella mig | estabornit | pel cop, el dringueig dels esperons —bells esperons de "gaucho"— i el | envaïts per les onades; fins de les sabates li rajava l'aigua. De moment, | estabornit | pel cop, no sabé què fer; amb la mà s'apartà els cabells que li tapaven | sentís una mena de desfici colèric al costat del piano ensordidor, que l' | estabornia | . —Què prendrà? —preguntà el mosso. —No ho sé; qualsevol cosa. Porti'm | maligne. Dic que em veig repugnant, però estic segur que si algú no pot | estabornir | -me tornaré a caure, i cada dia cauré més avall. Ara, en aquest instant, | seca i dura com un cop de maça, d'un lloguer exorbitant, amb perill d' | estabornir | -lo. Per atzar s'avenien a donar-li les claus o a acompanyar-lo a l' | que el primer crit de "—Gongorí!" va deixar-me com un gavot | estabornit | per una codolada. Però que més tard va semblar-me que això de gongorí em | el sac caigui a l'aigua, Hermós s'impacienta. Amb la canya del timó, els | estaborneix | amb uns cops secs. El sac queda immòbil i els pollastres semblen | al wàter i m'espanta pensar que el tren em pot rebotre contra la paret i | estabornir | -me i si ningú no tingués necessitat durant moltes hores encara que cridés | al mig del cervell del cap davanter, i procurar matâ'l, o almenos | astabornî | 'l; i demprés d'ell, les que vinguen, fins a trencar el cordó. Això sí, | facultats amb la seva Llum i el seu Foc infinits. Però aquest afer d' | estabornir | la teva pròpia intel·ligència i isolar-te tu mateix de tot el que viu, | I finalment fugirà de l'obscuritat i farà tot el que pugui per | estabornir | -se amb la primera llum que trobi. Però n'hi ha d'altres que per molt que | per copsar tota aquella olor de marisc, tot l'encant d'unas roques | estabornides | per l'ardorositat del foc roent que davalla... però impotents per a | fer alguna cosa que havia de fer abans de sortir. Aquella dormida l'havia | estabornit | . I tot d'una digué: Ah, sí... i arrencà cap al seu despatx. La taula | el sol, la pressió canviant de la baixada se li acumula als tímpans i l' | estaborneix | . I el resultat del viatge ha estat ben magre: les dones de Galintort han | i renyant en Sambà. En Pere, altra vegada sol, dret a la veranda i | estabornit | per la xafogor, se sentia com un vestit penjat que caigués, buit i | lluny; els altres es precipitaren a devorar-lo. La Mònica estava exànime. | Estabornida | pel sol, havia caigut a terra. La dugué en braços a l'ombra de les | casa abandonada, tenen unes poques paraules amb Llonch, el lliguen, o l' | estaborneixen | , i cap a Barcelona falta gent. —Si el volien suprimir, perquè no ho feien | en fi, quelcom que el va induir a acostar-se a la casa. Llavors el varen | estabornir | . —Com varen fer-ho? —A cops. Segurament devien deixar-lo per mort. | que són el deliri de la aficció arenalera. Domini complet dels locals que | estaborniren | al Porreres fins el final del partit. Felanitx, 1. Lactancia, | branca de roure y ab ella li doná un cop tan fort que quasi semblá que l' | estaburnia | . Mes aixó serví pera emberinar mes á la fera, donchs que gitant foch per | Dietari de la Ciutat; axís també de la conciencia nacional de Catalunya | estabornida | per la desgracia y falsament educada per la política centralista, los | els verdums agafats, havía mort les estones callades | estabornint | pensaments embruixats! Però quan és una gran malaltía | provistas de mortés, campanillas, platerets y fins algun bombo, l' | esteborneixen | ab lo soroll fins que 's desmaya; se li acostan, lo lligan, y quant torna | de la branca per espiar-me quan no pensi en ell, i | estabornir | -me el cap amb una tranca i buidar-me la sang del carcanyell? | es varen rebel·lar contra els meus dits. Però jo vaig | estabornir | les ganyes, perquè tenia un respirar pregon, i era un | Que deu ser bell això de resignar-se i amb fe només | estabornir | la fam! Però com tu, sense vestit de farsa, que fas | dues cartutxeres que jo utilitzava com a portapipes. Ni cap pensament d' | estabornir | l'enemic a cops de la llitera que compartíem a quatre per a l'evacuació | no sabia si havia agafat una poma o una pera, un cop al clatell em va | estabornir | . Feia esforços per obrir els ulls. Una remor de roda que voltava | de la llar i sense que tingués temps d'adonar-se del que feia la vaig | estabornir | . Va quedar amb un ull obert. No sé pas d'on em va sortir la força: la | dilatats, torbador i punyent, fins al fons del cervell, que al foraster | estaborneix | i espanta i a l'indígena exalta, l'Eulàlia agitava els cabells i | sense memòria ni pensament, sense cos, bufats, neulits, | estabornits | per l'aire, arrapats com cartells a les parets desertes, | no arribi al tancat, allí on el bosc acaba, li salteu al damunt i me l' | estaborniu | . Ció Oh, potser... Rafeques No és pas temps d'anar-hi |
|