×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb estacar |
Freqüència total: 114 |
CTILC1 |
| decreixent de mides, col·locant la més grossa al sud, mentre que l'home | estaca | els seus vedells en l'ordre invers. (Dupire.) Tornem, ara, als osage. Hem | | Digues exactament el que veus. —Oh, oh! És aquí que les bruixes vénen a | estacar | les mules a entrada de fosc... Ara veig la grípia de les mules. Mira-ho | | alguns pals telegràfics, romput algunes bombetes elèctriques del carrer, | estacat | algun atuell de llauna a la cua d'algun gos, mort algun gat i fet | | Després de la bella cursa que acabava de fer, el pollastre romangué | estacat | per una pota, esperant que una hermosa mort acabés d'honorar la seva | | veure que el següent no s'"allargava" tant, temia que no li haguessin " | estacat | " el rusquer, i li donava de cop i volta al preu que li n'oferien, cansat | | banda perquè no li prenguessin la somera mentre dormia i, havent-la | estacada | a la boca d'una cobauma, després de fer-hi quatre tombs, amb la borniassa | | bé la vida... L'oncle la interrompé amatent: —no et pensis que a casa s' | estaquin | els gossos amb llonganisses; però si hi ve i treballa, un dia o altre | | ? —replicà, cridant l'oncle.— tu també penses com la teva dona, que aquí s' | estaquen | els gossos amb llonganisses? —No... però... quins sous cobren els | | de monedes que es compten. Era el casull de la vella avara. Després l' | estacaren | pel ramal a un ganxo, com un ruc que ha d'esperar l'amo. Sentí que els dos | | i papagais, vaig debatre amb ell, en acabat, quin vestit duria. Ell s' | estacava | a una extraordinària creença en la virtut de les calces curtes com a | | allí, i bandejat d'aqueixa ciutat, i bandejat d'aquella altra, i | estacat | al cep i fuetejat i turmentat i trasbalsat. Tinc tanta d'idea d'on vaig | | havia fet ferradures d'una de les anelles del comte. L'anella on Arnau | estacava | el cavall fou treta del Cingle de les Anelles, a Sant Amanç, i duta a la | | fi que allí està lo padrí esperant lo cotxe; i lo faetó ni que s'haguera | estacat | al Quadro. El bon Micalet després de fer-se trescentes cerimonies i | | va guipar-lo prompte, va tancar les claus de l'instrument i va | estacar | -li dins lo llibrell tota la pipa per a trascolar aquell bon vi que allí a | | ple d'ofuscació... Si aquell aixadol del regador que tenia lo dret no s' | estacà | de caç en el cap de l'envejós, fon perquè el portava un xicot que sabia | | mig desfeta i mal ajustada de la barraca d'una vinya propera i que hi | estacava | el ruc a l'anella. Mancà temps al descobridor per anar a donar-ne part a | | sobre el pallús del sòl, ensems que rosegava amb frenesia la corda que l' | estacava | a l'anella de l'estable, en tant que, en veure-la a ella, a la | | i imaginari: pols de moll d'os de farmacèutic, xarop o ungüent d' | estaca | 'm aquí, xarop de pàmpol, aigua de tremolins-tremolans i altres productes | | posada ni un tros de cobert: el cel ras serà la llur casa. Sant Josep | estaca | la somera a un arbre de prop del camí, treu després unes teles i unes | | han ferrat, volen tirar guitzes, val més deixar-ho estar i que els | estaqui | el ferrer, que els estacats de ferrer són de mal desfer. I | | humà; més tard, devia ser animal, i en el qual hi hauria el costum d' | estacar | la víctima sobre un pal per mostrar a la divinitat que el sacrifici | | són recanviables i tenen diverses mides de gruix i dents. Les serretes s' | estaquen | ben tibants entre els dos cargols del portaserres, amb les dents mirant | | bé i es trencaran deseguida. Per tensar com cal una serreta, primer l' | estacarem | fortament al cargol superior de l'arquet i després, pressionant el | | i el nostre pit, procurarem reduir la distància entre els dos cargols i | estacarem | l'altre cap de la serreta en el cargol de baix. Quan es deixa de fer | | aviat. Per a realitzar aquesta operació adequadament és imprescindible | estacar | al banc de treball una peça de fusta en forma de V, que ens | | Pegues o lacres fosos dins de suports de fusta, o boles de cisellar per a | estacar | -hi les peces. Procés El projecte ben resolt, i segons sigui la seva | | a seguir és el tradicional de la talla, el que dóna el nom a la tècnica, | estacarem | la planxa de metall damunt la bola anomenada de cisellador o si de cas en | | vidre per a preservar de la pols les peces en curs d'execució. Suports on | estacar | -hi amb ceres les peces menudes, com les antigues boles o semiesferes de | | a les Amèriques. Els nostres amics d'allà es malfien que aquí tots | estaquem | els gossos amb llonganisses, i que els qui no ens hem fet la barba d'or | | enganyar fent-lo anar a ca l'adroguer a comprar dos quartos d'ungüent d' | estaca | 'm aquí. Fer sortir fum pels ulls Preguntat un noi, per un fumador, | | partida es posa difícil, de repetir un adagi antic: "El carro, quan s' | estaca | , només el trau l'animal de barres", volent dir que, en la partida de | | fer-ho d'altra manera, o bé utilitzant cavalleríes. En aquest cas s' | estaquen | les peces, pels forats que a posta s'hi han practicat, ab la cadena de | | els paga l'empressari, qui ha de proporcionar igualment les sogues per | estacar | el ray a la parada, o subjectar-lo si sofreix algun contratemps o va | | l'empressari, més en el cas de perdua han d'abonar el seu import. Per | estacar | el ray en els punts de parada, unes vegades claven broques y en | | del bestiar boví? R· Aquestos se redueixen á un jou que s' | estaca | ab les banyes ó be apoyantse sobre 'l coll va subjecte sobre un collar de | | o bernat. Dos cordills que passaven per una politxeta de retorn s' | estacaven | per una punta u, a cada cap de carro, y per l'altre tots dos al | | igualtat de metxa y vols sempre ab la mateixa forsa. El borinot s' | estacava | ab dos cordills de cànem de la mateixa llargada, un a cada cap de | | cordill c. En evitació de que'l pedal anés d'ensà per allà, s' | estacava | ab un cordill a un clau plantat a terra. Lubrificació. Els lubrificants | | duri son matrimoni ab la pubilla y travalli en la casa hont entra. S' | estaca | que diuhen els pagesos casi sempre als deu anys: de manera que passats | | te quede temps pa escriure peses! Animo, pues, y... "Tira avant y no t' | estaques | ..." * * * [2] Susesos de la semana Disapte. | | Mes no! tu restaràs: ho sents?... Mal sabés jo que haig d' | estacar | -te amb la llendera i el ferre al nas, com una fera, | | amagarse un camell; y al pasar un pòbre vell, si s' | estaca | en algun sòll, se trenca l'ansa del còll ó es fa á | | com els que figuren en les capitals de primer órde. Pero allí s' han | estacat | . L' achuntament es com el gos del hortolá. Ni lladra ni mosega. Ni posa | | tirarli grava, clar está, no correspòn, mes que s' | estaquen | els carros per los molt vaches y clòts. Desemboquen dotse mines | | freds com el marbre, de paraules fines, com qui jo conec... que després t' | estaquen | fins el mànec el raor. No hi hauria novetat; es veia venir. A Albert, ara, | | el llivant d'una nau ben corbada, fet de papir, amb el qual | estacà | els batents, i aleshores passà dins, i anà a seure al mateix | | poc preu. Oh si poguéssiu! A la falda vostra, marit, nissaga, | estacaríeu | fort. Per prendre mal caldria que s'enfonsés el sostre. | | Cala fosca i vaig a deixar la vela en banda. Cop de barra a estribord i | estaqueu | -me bé l'anella del car. [(Els remitgers van de l'un costat a l'altre | | entre les cames. L'habemuspapam ja era a punt. Cargolem l'escanyapits, li | estaquem | foc i cap al cel falta gent. A mi, que sóc un mau d'avaria, l'userda | | es deturava, ple d'escuma el fre d'argent. Ràpid el Comte l' | estaca | . Allà, entre rama i fullaca, s'escondia una barraca, |
|