×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estalviar |
Freqüència total: 3364 |
CTILC1 |
quasi bitllo-bitllo. "Per què no l'anomenaven Python i s'haurien | estalviat | la baralla?", s'estranyava amb germànica innocència Herr Doktor Herbert | aquests barquers procedien gairebé tots de poblets de mar, i Tino Costa s' | estalvià | l'enuig de les preguntes. Saludà el barquer, li donà una moneda i | I començà a pujar les escales: en realitat amagava el rostre per | estalviar | al seu fill una escena de sentiment que el pogués disgustar en la nit de | Com no el va matar Déu, quan pensà en tornar? Quantes llàgrimes hauria | estalviat | ! —Diuen que Maria Àgueda va posar-se a plorar davant de Tiago; diuen | Què li sembla? Més hauria valgut que hagués començat per aquí: m'hauria | estalviat | la història que, puc jurar-li-ho, no tenia res de divertida. —Tal vegada | Ravaillac mateix, no eren un atzar que el braman hindú podia haver | estalviat | als francesos. En canvi, l'atzar de ser Cleopatra, i de tenir un | que el simple propòsit d'assegurar-se unes rendes irrisòries o d' | estalviar | -se molèsties amb els poders que el vigilen. Erasme recela davant els | de passada, alguns noms representatius, d'alta categoria literària, que m' | estalvien | d'insistir-hi. El d'André Gide, d'una banda. Els papers autobiogràfics de | fragment de pell del pericardi i el col·loca damunt l'orifici per tal d' | estalviar | -se una hemorràgia, si els lligaments de la malalta s'afluixaven. Al seu | proposa, de cara al tercer: —Em sembla que aquesta vegada ens podríem | estalviar | de fer-ho a sorts. La vostra pífia... —Ah, no! —protesta l'altre | l'ull tapat explica: —Podíeu haver dit que eren de bolquers i ens hauríem | estalviat | moltes molèsties, perquè no pertanyen al nostre departament. Aquest | S'ha descobert que a la nit no han de treballar tant i que poden | estalviar | -se personal. Totes les dependències oficials hi treballen, ara. —Som-hi | entrant. Sota de tot, és veritat —aclareix, equànime—; però sempre ens | estalvia | de remoure tot aquest altre paperam. Què us sembla, si fem un vaitot? | disposin d'una còpia per si el dia de demà té lloc un reconeixement... | Estalvia | molta feina, compreneu? —acaba. —Ben cert —fa ell, seriós—. Però jo | de les nostres, doncs. Encara et servirà un parell d'anys i m' | estalviaràs | les altres. —Tan escasses, van? —intenta de bromejar ell. Però l'home diu | castigar un dels seus soldats el feia agenollar al seu costat, sense | estalviar | -n'hi ni una; amb una tropa tan ben entrenada al sofriment no és estrany | Erasme Bonsoms no era encara Dux Sapientiae però | estalviava | fins a l'últim diner per poder subvenir a les despeses de la Graduació | mira, tot i que de divertit no ho va ser, car la murrieria de Bonsoms els | estalvià | un escàndol que els hauria valgut, sens dubte, l'expulsió definitiva de | Erasme no devia ni sospitar que parlava amb un home que es mor. He d' | estalviar | -me les forces —li diu només Jeroni— o no podré acabar la meva feina. La | El Boni era, en efecte, amic de fer bromes, i a vegades pesades, i no les | estalviava | ni al seu amic. Un dia li'n va fer una per la qual estigueren a punt de | No es deixava detall, per impressionar-lo més, per avalotar-lo; no li | estalviava | res. —Mira... —li va fer un gest, mentre s'aixecava, i a través de | natural, era el que oferia més avantatges; d'aquesta manera, en efecte, s' | estalviaven | la violència d'haver-lo de matar directament; s'ofegaven els crits i | comptes i no m'impacientaven com a cas conco i jo me gonyava ses sopes. | Estalviava | tot el que podia perquè sa meva il·lusió era tenir ca meva, una caseta | agafaren la feina per llur compte i decidiren de tirar al dret, sense | estalviar | res. S'havia de fer un canal artificial que unís l'aigua de l'Atlàntic | Entraven i abraçaven i besaven, un per un, tots els concurrents, sense | estalviar | -me a mi; però això d'una manera silenciosa, ritual i solemne, amb un gest | de la meva camisa. El Pare Josep, malgrat la simplicitat dels mitjans, no | estalvià | res de la cerimònia. A mi, tot plegat em feia un efecte estrany, i seria | com en molts altres aspectes del nostre ésser col·lectiu, ens hauríem | estalviat | moltes divagacions i els maldecaps subsegüents. No fou així, i ens n'hem | com diuen. Però creieu-me que en la penitència i el càstig ni han pas | estalviat | res...! [(Disparant-se; emprenent una peroració que el Querub ja ha | tinta. En realitat, ell tampoc no hi veia clar, però la malalta li | estalvià | la feina de discórrer: —Per morir-me —digué enfadada— no me fa cap falta. | cansada i els malalts bé han de tenir algun privilegi. Aina Cohen s' | estalvià | així d'haver de recitar aquell esperpent de la seva infantesa que ara | això que em diu el teu temps, que s'han trobat vies d' | estalviar | al jove agonies de dubtes i remordiments, però el | més no fer-la que fer-la a mitges. Callo doncs, i m' | estalvio | el pitjor tros que m'hauria tocat d'escriure: com | haig de pagar modista, ni mai! Víctor. És que, Júlia, hauríem d' | estalviar | ... Júlia. Estalviar? Encara més? Mireu-me això! Ara el meu | Víctor. És que, Júlia, hauríem d'estalviar... Júlia. | Estalviar | ? Encara més? Mireu-me això! Ara el meu maridet parla d'estalviar!... És | Estalviar? Encara més? Mireu-me això! Ara el meu maridet parla d' | estalviar | !... És molt mono el meu maridet! El que hauries de procurar, que | fer-lo dormir amb la mainadera. I ja que te l'has tret del teu costat per | estalviar | -te males nits, devies anar-lo a veure tot seguit de llevada. I quan se l' | dir-me el per què? Sí, el per què. Víctor. Perquè el que | estalviaria | de llum ho perdria de feina. A mi, senyora Rosa, em distreuen certes | una que és a prop de l'Ernestina. Aquesta es separa un poc amb intenció d' | estalviar | a Víctor l'encongiment que li produeix l'acostar-s'hi.)] | color de maduixa començava a fer comptes damunt d'una paperina vella (per | estalviar | paper); tantes parelles, tantes cries, tantes veces, tant d'espart... | més que no pas amb els diners que guanyava, amb els diners que | estalviava | , perquè l'adroguer sempre, a l'hora de plegar, em deia, tingui. Alguna | molt treballador. Va dir que el restaurant bar li permetia de viure i d' | estalviar | , tot i que l'època era dolenta, i que l'any vinent compraria la botiga | me'ls fa tornar sempre a l'armari per aquesta mania que els ha agafat d' | estalviar | . Jo no me'ls poso mai, només en aquestes ocasions solemnes... —Si en fa | No, no ets de suro; però, el que és els disgustos, no me'ls has pas | estalviat | ... —Ja hi tornem a ser?... —No, no, digues, digues. Explica't | cosa deixada. La gent acostumada a viure amb una certa pompa i sense | estalviar | , quan els arriba el moment de reduir-se, senten una mena de displicència | persones abandonades, Maria gastava d'una manera absurda; era incapaç d' | estalviar | ni de fer lluir res. Amb els anys se li havia accentuat un pietisme | tu! Jo pobra de mi no puc. Amb les despeses de casa, imagina't! Hem d' | estalviar | ! Ara mateix ens aguantem només que amb una minyona! Quan s'ha passat la | Aberracions inversemblants i fets increïbles, en els quals no s'havia | estalviat | la sang més tendra, tingueren com a màgic endegador el fetge glacial de | de cap manera; i per altra banda s'adonava perfectament que no havia | estalviat | cap detall, que havia actuat amb la sort i amb l'audàcia d'un criminal | una conversa de dones, per allò de picabaralla i de galliner que li | estalviava | tenir de donar cap opinió, va riure's una mica cruelment d'Hortènsia, i | hi ha uns detalls... que trobo... que vaja... també se'ls hauria pogut | estalviar | ... No hi ha necessitat de dir les coses tan pel seu nom... amb una mica |
|