Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la ribera que el talla fa un niu de roques blaves. M'	estemordeix	el ritme d'eixa vida pregona, s'apoderant de mi
Amb el llatí i, en general, amb les segones lletres, seré rigorós. Jo m'	estemordeixo	. No entenc un mot de la gramàtica llatina. Endevino que aquell home em
—Què et passa? Egist. —Ho has vist? Si no els hagués	estamordits	, en un no res s'haurien desfet dels remordiments. Clitemnestra.
analítica de la història. Tanmateix, els filòsofs de la història no han d'	estemordir	els historiadors amb el famós bisturí. No han de pretendre que els
simplicitat, per la nuesa dels seus dibuixos, ell em deturava, m'	estemordía	l'atenció. Si mai un mortal ha pintat una idea, aquest mortal fou
de la coneixença i del misteri li són nets i segurs, i moltes coses que	estemordeixen	l'espantadís no assabentat, com inaccessibles muntanyes, se li han reduït
perla o un tresor. L'altra dama, ja la coneixem prou: era la tia Paulina.	Estemordides	per la pluja i la fresca, una idea atrevida i agradosa va omplir-les
surant damunt de l'aigua com una calavera abandonada. La solitut atreu i	estemordeix	tot alhora en aquest paisatge dantesc. M'ajec a la vora de l'aigua, i em
el seu fill. La sobtada del retorn, en un moment en què no hi pensava, l'	estemordí	com una branca vella que un abril més assoleiat que els altres revifa amb
li havia estat un consol. I més viu encara, quan en Joan començà a	estemordir	-la per aquella manera de ser que tan poc s'avenia amb la seva, quan se li
sanitosa. Millor que l'haguessin escomès! Les ferides en comptes d'	estemordir	-lo, l'embravien, i àdhuc s'alegrà ombrosament que li proporcionessin
era unes mil vegades més gran que no pas el Conill, i no tenia motiu d'	estemordir	-se'n. Tot seguit el Conill va arribar a la porta, i féu per manera d'obrir
cor per a posar res d'allò en dubte. Ni amb ganes. Assaboria el plaer d'	estemordir	-me, de passejar-me per tètrics subterranis inconeguts. En sortir
portes l'esguarda d'occir-me, així com occies ahir l'egipci?" Moisès s'	estemordí	. Diu: —"Verament, s'és sabuda la cosa!" Com de fet, Faraó sabia
impureses. Evocà les cogitacions de jove apassionat i fantasiaire,	estemordit	pels misteris de l'amor i de l'univers, que allí havia tingut; mirà la
com la fressa del forrellat que tancava el dia. Era una fressa que feia	estemordir	les primeres estrelles. Arribava a la carretera reial quan s'encenien els
sóc franc: no m'abelleixen gaire aquests espectacles de l'espeleologia. M'	estemordeixen	infantilment les seves llòbregues pregoneses i em repugna el baf
la caldera, i el vapor prengué les formes més paoroses, abastament per a	estemordir	a qualsevol. A cada moment la bruixa tirava nous ingredients a la
de la fuita de boig minvava amb la basarda, i la còlera de la venjança s'	estamordia	amb la glaçada. El corc que li rosegava el cor devia adormir-se i les
gens amb el seu caràcter, i és per això que la seva seriositat, en lloc d'	estemordir	-los, encara els feia gràcia i, al capdavall, acabaven per estimar-lo més.
grans crits perdent sos naturals delits.\ La Bèstia de mil caps s'	estemordia	, i feia una sorda remor amb el remuc de ses mil boques. I de bell nou, del
Encar que vell, no el podien fer trontollar, per més que volgueren	estemordir	-lo. Fou el fidel seguidor del Crist! Zelós sembrador de la divina llavor
dir, el de barricada, alhora que contribuïa al decandiment de Catalunya,	estemordint	els liberals i demòcrates catalans. Abans de la mort de Francesc Layret,
sense altres documents. Com que la funcionària de les claus no ve,	estemordida	segurament pels bombardeigs continus d'aquest matí, quedem de tornar a la
moros, impresionats per l'espectacle de tantes lluminaries movedisses, se	estemordiren	supersticiosament, lo que fou aprofitat pels bergadans, qui se llençaren
pares! ¡Oh, quina causa abundosa de temença! ¿Qui pot meravellar-se que l'	estemordís	tan ubaga situació, i reculés enfront d'aquesta trasmudança? A aquests
això no podía imaginar-se de Jesús. O bé, en altres, suposaríem que eren	estemordits	per aquell esglai dels qui són a punt d'oure una sentencia mortal, o per
amb un posat que traspua salut, en escoltar aquelles rialles franques que	estemordeixen	l'aire?". Passen atlotes i fadrins lluint elles botonades de
desvetllen l'esglai al siti i a l'ànima, i mentre, al voltant, tot s'	estamordeix	i vibra, plau girar l'esguard vers aquella fàbrica sempre suau, dolça i
amb les seves arts gregues engendrar artificialment un monstre que	estamordia	els cristians de l'illa. S'anomenava Pamphilius i, per bé que cobert
grecs, un a Tahpanhes vigilant el pas d'Àsia, l'altre a Memfis per	estemordir	la capital i guardar el camí de l'alt Egipte, serviren per introduir la
curta i amb davantal. Quan més absort es trobava en aquestes visions, i	estemordit	per la por, el pastor, que havia trobat un tros de queix humà, per
I entre els segons trobem molts himenòpters que basen llur actuació a	estamordir	llurs víctimes amb una fiblada anestesiant que les deixa vives però
especie de cocodrill ab alas qu'a son pas tot ho destroçava y que va	estemordir	a tota la gent de l'encontrada, obligant a fugir als uns y a ficar-se a la
Entretant l' almirall catalá ab una armada de vintiuna galeras havía	estemordit	tota la costa de Calabria; desembarcant allí ahont li semblava y prenent
y per tots se lluytá be, mes lo núvol de darts que enjegavan los catalans	estemordía	y no deixava moures als d' en Carles d' Anjou, mentres per la seva part
delitosa i rara que has envaït ma vida recollida i	estemordeixes	ma mirada lassa. La meva vida no pot ésse' ardida; la
que el Crist despenjarà la mà. Novetat en la nit Per què t'	estemordeixes	, nit caiguda, quan el món es diria incorporal? El
cor! ¿Qui et dugué a nostre dia de follia i a nostra nit, que	estemordeix	el vent, i a on, ca abandonat, en llunyania plora el
més encara que abans. I ell, posant-se a pensar-hi se n'	estemordí	en el seu cor; perquè pressentí que era un déu. I en un punt
haver-se ja deseixit del talent de beure i menjar, amb mots que	estemordien	. I el rei dels barons, Agamèmnon, un cant del qual la fama
un dia, en un àpat florit dels déus, altercaren amb mots que	estemordien	. I el rei de barons, Agamèmnon gaudí en sa pensa que els
això fet, Atenea s'allunyà; però Ulisses anà a la cabana; i va	estemordir	-se'n el fill amorós, i tremolant apartà d'ell els ulls, que no
ni haver nascut mai, si davant d'aquest home tremoles i t'	estemordeixes	així tan terriblement, per un home vell com és, i cruixit de
hi negava el pa i l'aigua." "Fit a fit de sa gran miseria Nissanci no s'	estemordí	, fou més forta que mai. Envià a quiscuna de les capitals dels altres
Meliví fent-l'ho trontollar fins a rel de sos ciments. Son bruèl paorós	estemordía	les aus i les feres. Aquella allàu d'homes sinistres aixecava atapaïdes i
assessí! Aquet es ignos!— No puc més. L'horror me sega les cames. El butxí	estemordit	per mos xiscles dona balançada a la fusta i cau la ganiveta en el coll de
decantant el rem nocturn de l'herba. Llavors, en la por sideral que	estamordia	l'arbre, la saba remota provà l'encaminada. Llavors, en la boca
fills, ja, però serà amb la boca plena de renecs i amb els punys enlaire,	estemordint	-los a tots. ¡Elles fugiran amb els infants al darrera, i ja et dic jo que
la senyora Tuies. Aquella tarda més aviat semblava que els infants s'	estemordien	i que tenien ganes de trobar-se a casa. Més que escoltar-lo a ell,

Pàgina 1 (de 2)

50 següents