×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb estampir |
Freqüència total: 52 |
CTILC1 |
| de que, algunes, se'm perdíen encauantse en l'esgayat batiment d'ombra qu' | estampía | a la cals l'ample ràfech, y, d'altres, derrera les frondoses copes dels | | Era una gresca, era un joc, però totes i cada una de les rauxades | estampien | un poc de neu dins les fosses de les voreres perquè aquest era llur | | que fos, no podia suportar les catorze arrobes de carnassa, que li | estampien | la pedra taulera contra el pit i l'endernegaven. Les costelles se li | | a la soca de l'arbre i, així, la brancada entra dins la porta i s' | estampeix | contra els dos montants de l'obertura. D'aquesta manera l'arbre presenta | | arbres, agafant-lo amb la trompa, o, amb aquesta, el llença amb força, per | estampir | -lo a terra. Una probabilitat de salvació s'ofereix, si el caçador és prou | | de llarg, i d'una colzada i mitja d'ample. I féu d'or els dos querubins: | estampits | va fer-los, als dos extrems de la claustra; l'un querubí a la banda d'ençà | | fil d'or, de porpra blava i grana, i de verm-carmesí i bissus retort. I | estampiren | llenques d'or, i en tiraren fils per posar-los en mig de la porpra blava, | | la mà en un floc de llana damunt la plataforma rotllant) en sentir-la, | estampí | aquell floc als xucladors, com si així acabés instantàniament la feina, i | | de les tenebres prehistòriques. Els transeünts corren per la calçada o s' | estampeixen | contra la paret en les voreres. A Girona, la seva aparició fou precedida | | tentacles, pel cap, pels muscles, pel ventre, per tots els membres... | estampint | -lo a la roca, enxarxant-lo amb l'herbei... xuclant-lo amb ses | | romàntic, impropi del seu caràcter i de les seves impulsions salvatges, | estampí | els seus llavis sobre la tersura excitant de la mitja de seda. Uns dies | | volgués comptar-li els fils de la roba. Innocenci sentí temptacions d' | estampir | -li les menys vuit diòptries dels binocles contra la seva cara de furó | | a l'emoció que és de suposar. La morisma, com una pinya d'homes, | estampint | -se els uns contra els altres, s'agrupaven a la borda, treient els braços | | ran de la porta en passar aquells personatges, la gentada comença a | estampir | amb braó per darrera, amb l'intent d'atropellar-ho tot i entrar a veure | | es rabejaren en la tasca, empenyent dos per la closca i els altres dos | estampint | per baix... Com si no fessin res. No en llevaren cap èxit: la boca restà | | i, al cap d'uns segons, els esgarips d'una moto desbocada que acaba per | estampir | amb violència la paret d'una casa. Corredisses, veus esglaiades; una dona | | allà on fos amb les ungles, amb la boca, les ràfegues de vent m' | estampien | contra la paret, em cremaven o em gelaven, no ho sé; tot se sotraguejava, | | i anant d'una banda a l'altra i de tant en tant un cop de llengua m' | estampia | a la galta. Fins que... em fa mal dir-ho... Vaig passar aquells tres dies | | amb el mànec es tancaven de seguida. De tant en tant, si em distreia, m' | estampia | amb la llengua contra la galta i m'hi tenia hores i hores. Navegàvem a | | sense enfadar-s'hi mai, i de recollir de terra els fragments d'un objecte | estampit | contra la paret per la fúria d'ell, tot pregant a Déu que volgués | | eren periodistes. Els vaig demanar permís per a respirar, car em voltaren | estampint | -me, i vaig comprendre que era inútil salvar papers i evitar que | | encongir-se i cedir lleugerament la fusta, per assecament, el ciment no | estampeix | com el guix i llavors ve que el revoltó s'afluixa. La solera pot | | de ferro té l'inconvenient, seriós en sostres molt carregats, de no | estampir | lateralment aquestes; cal remarcar, però, que en tractar-se de sostres | | de la immediata, no pas únicament en el senzillat, com sol fer-se, i | estampir | -les degudament. Les voltes d'aquest tipus s'engalzen només per les | | ço que dura l'excitació, o poc més; en el centre les impressions s'hi | estampeixen | , creant un estat nou que es reprodueix sota l'acció perifèrica i roman | | compara aquesta forma a una xarxa que reté les sensacions o les copsa | estampint | -les en els llocs que a cada una correspon. Si aquesta funció primordial | | cristal·litzada, de la fórmula ©, etc., etc.. El mestre barber | estampí | , amb un gran cop, damunt del marbre, pinta i estisores. —Prou! cridà. Què | | zigzags, y en alguns punts era tant estreta que'l bastó-assiento se m'hi | estampia | . Una vegada se m'encallà tant fort que vaig tenir de rompre-l a cops de | | fèies servir quan em venies a veure, fins que fa cosa de dos dies la vas | estampir | contra una paret i ja no en va quedar res? —Sí... ejem, ejem... —Doncs | | i jo per ell una de tantes era, d'aquestes que ha | estampit | al jaç de boll, et juro que aquell dia, abandonada al | | darrera a davant estiragassantse per terra totes monstruoses, y que se'ns | estampiren | , decantades y dançants, a la paret, quan vam anar pujant escala amunt. | | ha! ha! Fill de guilla! Jo et faré la justícia! [(Múller, que Samsó | estampeix | contra una taula, es debat inútilment. L'Home del Bar crida i gesticula. | | el pas, remenar el còs com si'ls abrichs no se'ls apanyessin prou y | estampir | se'ls manguitos sota la barba pera sentirse escalforeta al coll. Casi | | trasmudansas: quan venen assientos de bon regent s' amola, que li | estampeixen | l' empostissat y cruix, pero ell no s' aixampla. —Y encara diuhen d' anar | | 's fican á l' aigua y arrambant la esquena als costats de la barca, | estampeixen | los peus que se 'ls hi clavan en la sorra: donan l' Oh issa, fan | | la cintura perque tingui una etxura ben garbosa; sens reparar que si | estampint | los ferros la bota li surt bufona, los pobres vehins s' han quedat ab las | | esqueneta, y 't donaré lo paperet. Y Alí-Babalá feu posar un moro acotat, | estampint | lo cap á la paret, del mateix terme que la quitxalla quan jugan á caball | | enlluernats, embegutits de l'aigua que les remolinades del vent els | estampia | a la cara, aixordats pels trons, avançaven penosament, ajupint el cap | | Feu de mi lo que vullau, alt caballer ó humil patge; | estampiu | , rompeu, mallau, mon ferro's fará suau; segelleulo á | | Alá! Que tornin! Jo 'ls espero: jo esqueixaré son pit: jo sas entranyas | estampiré | pels murs! Tigres, y resan ells ab lo cor plé d' odi! Oh, tots que vingan | | Tanmateix, allò que només havia estat una amenaça, ara era un fet que s' | estampia | : el casal de la felibressa havia passat a mans del caçador, i allò que | | s'apaga el foll incendi de l'estiuada —fulla d'auró | estampida | contra la terra negra. Coll d'Eres El bosc m'aguaita. | | Preparats per aprofitar les esquerdes i fissures de la roca, s'han d' | estampir | a cops de martell i poder-hi passar la corda per davallar. Són el sistema | | 12mm de diàmetre realitzat amb broca o un altre tac perforant. La falca s' | estampeix | des de fora i es col·loca conjuntament amb la plaqueta formant una unitat | | em va arrossegar com un terbolí cap a la cambra dels nens i, després d' | estampir | -me contra la paret del meu catau, amb veu emfàtica i imperiosa em va | | de Roderic de Borja—, l'implacable reaccionari Juan de Ribera va acabar d' | estampir | l'expressió castellanista: als seminaris (i sobretot al fabulós i cèntric | | que tinrem sempre al cap. Està ben centrat, eh? —Sí. —Veus? Ací hi | estampiré | un cap de clau. —Un per a cada cantó. —Molt bé, nen. Aviat et | | altra. —Vols que t'expliqui un secret? Ara sí que el cor va saltar i es va | estampir | contra la tela encara tendra. —No es mogui —va dir per dissimular els | | que tinrem sempre al cap. Està ben centrat, eh? —Sí. —Veus? Ací hi | estampiré | un cap de clau. —Un per a cada cantó. —Molt bé, nen. Aviat et | | amb la mateixa forma. La tercera peça de ferro, la del mig, servia per | estampir | les altres dues cap a la cavitat interior corresponent. A fi d'evitar |
|