DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
estança F 1150 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estança Freqüència total:  1150 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el seu consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar. Aquella nit, va morir assassinada. "Pobra", va
vacu, el client, alleujat per aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial, presentava: "Les meves indispensables
davant d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En sentir-la s'havia girat; s'havia sentit sotragat per aquella veu,
seves futeses i les joguines de quan era petita; tot allò que feia de l'estança com un petit altar familiar. "Tot està igual —li digué—. A vegades agafo
havia estat escoltant-ho tot des de l'habitació veïna, va irrompre a l'estança. Estava lívida. En la veu li vibrà una sorda i viva irritació: —Ha
aquesta nit l'havia tornat a trobar en els seus records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien
-la. Murmurà, amb prou feines, uns mots de comiat, i sense més, deixà l'estança. Les dues dones es quedaren en silenci. Maria Àgueda sospirà: —Està
experimentà un malestar tan viu, que hagué d'aixecar-se i passejar per l'estança. Tal vegada és a causa de l'anunci de la visita de Mila, potser de la
-se que era, efectivament, el seu amat qui li parlava. Ara el veia. A l'estança hi havia dues bugies enceses: una sobre la vella calaixera, a l'angle de
a dalt s'estava, entretant, assegut al vell seient que tenia a la seva estança; estava amb el cap decantat cap endarrera, pàl·lid i immòbil. Una de les
de les bugies s'havia apagat; l'altra, gairebé consumida, escampava per l'estança una feble claror. Allí damunt la taula, davant seu, hi havia la imatge de
front amb gest maquinal i havia àdhuc de deixar el llit i passejar per l'estança. El cap li dolia com si li volgués esclatar. Estava tan abaltida, tan
haver-li fet mal de veritat, se li esvaí el furor i es deturà. Sortí de l'estança tremolant, com si fugís d'ell mateix i deixà que la mare l'ajudés a
amb aire distret contemplava la imatge. Al seu entorn l'atmosfera, dins l'estança callada, semblava impregnar-se de l'amor del sant; de la seva mansuetud,
seu cos. Sobre la taula, vora el capçal, hi havia un ciri encès, i a l'estança només es sentia el seu lleu espetarrec. Prop del ciri es veia un Crist de
saber què pensar. S'assegué en una cadira, vora el capçal del mort. A l'estança es restablí el silenci: només es sentia el lleu espetarrec del ciri, la
seves coses. De tant en tant, Mila s'aixecava i passejava un xic per l'estança; amb els dits es feia cap enrera un rínxol de cabell que li queia sobre
quedà sola, Mila va provar àdhuc a aixecar-se; donà alguns passos per l'estança, aguantant-se a la paret, agafada després a una cadira, però així que
després, Tino Costa, sempre acompanyat de la noia, travessà una estança mísera, on una vella, asseguda en una cadira, tractava d'adormir un
sabien bé per què li ho aconsellaven. Es retirà sense dir res; travessà l'estança de fora sense veure la vella, que havia deixat de cantar i tenia l'infant
de la respiració d'ella es difon, com abans, dolça i tranquil·la per l'estança. Ell avança; els genolls li tremolen de tal manera, que gairebé topen
ho prometo. Però... —Gràcies, pare. Ara sóc feliç, veus? Quan sortí de l'estança de la seva filla, Joan del Santo, per primera vegada en la seva vida,
està feble i sent que les cames se li dobleguen, i que les parets de l'estança donen voltes al seu entorn, que el pis on s'assenten els seus peus
les medalles li salta del pit i els altres dos l'han de perseguir per l'estança, car és rodona i s'escapa pel pis inclinat. És un incident ple de
El guien pel passadís cap una porteta lateral que hi ha prop de l'estança il·luminada, on veu fugisserament un noiet assegut en una taula, inclinat
trenquen a la dreta, on un altre rètol diu: "Sastreria." Dins hi ha una estança reduïda, amb un taulell i tot de lleixes on s'amunteguen centenars de
ulls li espurnejaven, a punt de plorar. Encengué el gresol. Estava en una estança baixa de sostre, nua i amb les parets negres i desconxades. Quatre
O potser m'has de prendre de cop, enllà de buides estances, entre blanques parets que varen veure com els meus
rara rosa blanca. Cridat, ara entraré a les fosques estances. Cançó de la mort resplendent Fortunes de mar se
rialla dels de la sang, quan siguin per sempre en les estances de la llum, esdevingui, endins del temps immòbil,
fatigat i ronc que han arrimat al mur més ombriu de l'estança. Xiprer mal apariat, es dreça encara travessat per
que mirar-la un moment amb aire glacial, de repte. Júlia penetra en l'estança i va a seure al caire de la taula. La seva expressió és rancuniosa.
que s'allisa; a cada pedra hi ha un record, i cada estança lliga el cor fins el castell que s'esllavissa. 9
esculptors. Una olor tebia, l' olor d' en Lluís, omplenava encara tota l' estancia. Ni aquest ni aquella havían badat boca; ella anava á parlar. Y al girar
la gran taca grisa que formava 'l llit, á la migrada llum que davan á l' estancia dos fils de claror polsosa qu' enribetavan los ajustats finestrons.
recons antics. Guaito als interiors dels baixos, les botigues, les estances a peu pla. M'acosto a les portes, a les finestres. Veig famílies al volt
de sostres de volta baixa, amb tres arcades fortes, que donaven a l'estança un aire de cova. La llum rogenca, escassa, els mobles foscos, els
La llum rogenca, escassa, els mobles foscos, els diversos termes de l'estança, amb les arcades que separaven les tres sales i que feien una mena de
planta baixa, a menys de tres colzades del sòl de la carretera. Dintre l'estança una dona anava i venia. S'atansà a la vidriera, va obrir-la, i la dona
ell mateix era foraster. Si agafeu un ocell de nit i el teniu dins una estança, ja veureu que gira la cara i us vol oblidar dins l'abundor de sa ploma.
I allavores el silenci endurit del bosc s'és apoderat de les cases, d'una estança a l'altra. Els vells s'han quedat a l'escó, sense conversa. La font dels
Salut, Font-Romeu, perla fina, escala de plata, aplec dels catalans, estança de la nostra alegria tradicional. II. Cerdanya oberta i
quan se desconcerta la intel·ligència ella l'atura i la fa penetrar en l'estança del passat. IV. L'instant és com la lluna L'instant és com la
no volen perdre l'esperança. Cada cop més, la foscor guanya espai en l'estança on treballo. La finestra, però, em mostra que tot just al cel hi ha
per a recitar-nos, amb veu de càlida intimitat, tercets del Dant o estances del Petrarca —o d'Auziàs March, o de fra Luis de León o de Manzoni. Tots
claustre circular de gegantines proporcions com el seu pati? ¿I aquelles estances, cascuna amb una vista diferent damunt la mar, la serra, la ciutat? ¡Bell
la porta de ferre, reprenguérem treballosament el nostre camí cap a les estances no gaire menys melancòliques de part de dalt de la casa. I a-les-hores,
color de taronja —la cinquena de blanc— la sisena de violat. La setena estança era rigorosament amortallada de tapiceríes de vellut negre, que revestíen
que es retreia, quan aquesta última, essent arribada al cap-d'avall de l'estança de vellut, es girà tot de sobte i afrontà el seu perseguidor. Hi hagué un
augmentava ràpidament, amb un rondinament, un gemec sord. En un instant l'estança havía canviat la seva forma en la d'un losange. Però l'alteració no es

  Pàgina 1 (de 23) 50 següents »