Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
estar M 66 oc.
estar V 161107 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb estar Freqüència total:  161173 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les estrelles. Gea, que, per la seva intrínseca naturalesa, no es podia estar de res, es va unir aviat, en invencible incest, amb Uranos. Varen tenir
que suaven a raig —amb una olor molt agra, és de suposar—, perquè sempre estaven ballant una primitiva pírrica, sota les ordres de la cretenca Rhea. Amb
"Quan els homes començaven a reflexionar, es varen adonar de seguida que estaven subjectes, tots, sense excepció, a la necessitat i a la mort. I que els
o no, la gran Moira no va cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en últim terme, per damunt de l'intel·ligent engranatge armat i
la noia, nua, gairebé com sempre, perquè no té temps de vestir-se. S'està pentinant. Quan acabi, prendrà d'algun racó l'instrument que la
però, perquè en sortís Atena, revestida de totes les armes. "Pare, pots estar d'ara endavant tranquil. He absorbit tot el talent i les altres
centre religiós en el quart mil·lenari abans de Crist, i els seus cultes estaven estretament emparentats amb l'esquarterament d'Osiris i la recerca dels
el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest es cicatritzava de pressa i estava sencer i a punt per a la continuació del suplici, que recomençava
de velles. La nostra aparença repel·leix", va dir Enyo. "I acostumem a estar-nos aquí, en aquest paratge solitari, prop dels extrems límits del món,
cara. Nota els canvis del vent i del temps. Si assenyala tempesta, ens estem de sortir de pesca. És intel·ligent, i entens, si t'hi fixes, els matisos
Borda a Hècate, a la qual, com els cavalls a Posidó, tots els cans estan consagrats. De tant en tant, en alguns indrets els sacrifiquen a munts,
delicat, en les seves caceres. El perillós Orthros, que enmig de la fosca està a l'aguait de la primera llum crepuscular del matí. I l'espant de Cèrber
Hi deu haver alguna substància darrera els noms? De què deuen aquests estar compostos? Quedarà dintre el no-res algun bri de matèria residual?
a la recerca d'un llibre que tracti de la matèria, però ho ajorno, perquè estic massa ben ajaçat. Llisquen, dintre els ulls, que se m'acluquen, imatges
tremolosa. "Hola", va saludar, esquerp, el bordegàs. "Com suportes d'estar aquí totes les hores, les setmanes senceres, pràcticament nu, enmig de la
que ja havia recorregut als serveis d'un, però afegia que ella no n'estava contenta. "Ho pensà de muar medigo." "Zè una donna, muggier d'un
per arrelats principis, amb la vista i amb les dents, a pesar d'haver-ne estat d'avançada prou segurs, la legitimitat i la puresa del metall rebut i es
de la vinguda d'una altra víctima a toriscar. Dafne És un arbre que s'està canviant en noia o és una noia que s'està transformant en arbre? La
Dafne És un arbre que s'està canviant en noia o és una noia que s'està transformant en arbre? La darrera és —tal vegada no caldria dir-ho— la
dubtes sobre aquestes enutjoses subtileses?— era un jove frigi que estava convençut de tocar la flauta més bé que ningú. Màrsias es passava la vida
I, last but not least, perquè, sense intenció d'ofendre, està molt ben construïda, i ningú no es pararà a escoltar-la, sinó a
castigada. Amb roba, va perdre força encant, ho vaig notar. No devia estar acostumada al joc dels llums i dels matisos. Per a tot cal un llarg
nascuts del mar, potser aquest mateix que bat amb dolcesa la roca on estic encadenada. Després de la victòria de Tiamât damunt Anu, el primer campió
aquestes persones de qui vostè amb tanta freqüència ens parla no s'estaven mai de res, ja ho comencem a entendre", esclafia la senyora Tecleta
de noi i d'una manera impecable, amb Liceu. Allerem-nos, doncs, d'estar contents, en un vaitot, i deixa-ho si no t'agrada, o no us convé de
la memòria de la callada Alcestis. "I em mantenia la paraula, i aquí estic de tornada. Un viatge una mica d'espant, però curiós, instructiu. Tots ho
ximples trinen. Pst, pst", tractava d'avisar-los. Però ells ja estaven massa embrancats. "Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, bella com la
el text que han triat." "Oh tu, que sojornes als jardins, els companys estan atents per escoltar la teva veu, fes-nos-la sentir", s'esgargamellava el
claca i el tifus, també de bona fe fora de seny. "Estengre, consola't i estigues tranquil: és un èxit. Els espectadors tothora responen de grat als temes
Les noies, de retorn al repòs del prat i a l'ombra dels arbres, estan sempre disposades a agafar-se de mans i a ballar la sardana, que és la
anomenen felicitat. Orfeu No dubtem pas que estimaves la teva dona, però estem segurs que preferies el teu art. Quan un serpent la va matar, els teus
i segura, l'amplària de l'aigua on els dofins joguinegen. En canvi, t'estàs tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et
dia. Et neguiteges pel que parlen i disputen aquests senyors? I deixa'ls estar, no te'ls escoltis. Com t'espanta que la mort t'arribi de la mar, si la
les velles oliveres cremades." Menelau "Em sembla que aquest bon home està força preocupat", va observar, amb la seva perspicàcia habitual, la
conjugal, que no em vigilava de prop el vell Demòdoc? Que no vaig estar sempre en disposició d'escoltar-li tots els seus inacabables poemes, els
ni amb citacions de codi. Ho resoldrem, i el declararan innocent, n'estic cert. En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig trobar embolicat en
però abans penso arribar-me, allerant-me de voltar, a Egipte. Sí, hi he estat diverses vegades i admeto que de jove hi he viscut. Sóc una arqueòloga
com a clauera." Teseu "No crec que hagi passat res de greu, és més, n'estic segur, però el cas em resulta clar: han de morir, els infeliços, l'una i
exaltació d'amor. Jo, la casa, vaig arribar-la a veure encara tal com estava en els dies en què ella hi habità: amb l'ample portal i el pou a la vora,
Però ella baixava a esperar-lo cada dia. I per això era censurada. Mila estava cega amb el seu amor, i res del que passava a l'exterior no la
distreta, i fins, a vegades, com malalta. No obstant això, Mila del Santo estava amb tots: estimava les amigues de la infantesa i, més encara, era d'elles
i ell avançava lentament entre les cases amigues gairebé commogut, com si estigués escoltant veus familiars que, des de les pedres, des de les cases, per
acabat de sopar; hauria rentat i escombrat, com cada vespre, i ara s'estaria vora el llum, amb el paner de la roba al costat, cosint. I en la soledat
mirant-lo i tornant-lo a mirar, com no gosant creure el que veia. —Com estàs, mare? Sóc jo. —Tino, fill meu: benvingut! L'acollí així, com sempre
el bé en l'imprudent i la fortuna en el malvat. Jo us dic que el gos no estarà gaire estona assegut. —Sembla com si portés una maledicció a sobre. —I la
de por i de repugnància que sempre li havien inspirat aquests éssers. Estaven treballant dintre l'aiguamoll, ocupats a desbrossar uns fondals per
i l'estranyesa de tots. "Si s'acosta aquell dia, li obro el cap; estic cert que l'hi obro", digué Tino Costa molt temps després, comentant-ho
de vi amb alguns companys. El pare, immòbil al seu seient de paralític, s'estava a la vora del foc —a causa d'ell encenien encara la llar—, i Sileta, la
davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se davant d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle
commogut: —No em dius res, Sileta? Que et faig por? —No... —Com està el teu pare? —Segueix igual. I callà, encara més encesa de galtes. —I

  Pàgina 1 (de 3224) 50 següents »