Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'una desvergonyida decrepitud. No governant-se ell, menys governaria l'	Estat	, el meu estricte deure, el meu deler. Per tant, l'avui trescador m'és una
endarrera. Contestaren algunes preguntes del vell sobre la pastura i l'	estat	dels animals. Parlaven lentament, recalcats a les altes vares de freixe
veure el seu confessor. S'agenollà davant seu; plorant li descobrí el seu	estat	i li pregà que la perdonés i li donés ajut. —Ell —digué—, si no hagués
d'allò que havia succeït, entrà feta una fúria, sense respectar l'	estat	d'ell. —Què li has dit, a ta filla? No te'n dónes vergonya? La
Tino Costa mirà en direcció a casa de Mila. Aquesta nit es sentia en un	estat	d'ànim singular: travessava un d'aquells moments de terrible depressió
que la noia seguís el seu destí. Tot això havia engendrat en ell un	estat	d'indecisió, de neguit, respecte a Mila; estat que ella notava molt bé, i
havia engendrat en ell un estat d'indecisió, de neguit, respecte a Mila;	estat	que ella notava molt bé, i se n'inquietava —fins i tot el retenia
era en aquest gest com li plaïa més (potser aquesta nit es sentia en un	estat	d'ànim singular: més propensa a l'exaltació). De totes les facetes per
—Quan arribi, faci'l passar. Havia begut una mica i es trobava en un	estat	d'ànim singular —alegre i trist a la vegada— però vessant d'una pregona
estava foll, que l'havia assaltat tantes voltes veient-lo en aquests	estats	d'exaltació, tornà a travessar ara, quasi sense voler, la seva ment. —Tu
saltava com un infant d'alegria. Jo no sabia com fer-ho; estava en un	estat	d'una perplexitat terrible; però sentia que havia d'anar-me'n sol.
de tornar-la a veure i tornar a esperar i anhelar, aquest perpetu	estat	de venturosa exaltació, aquest joc d'emocions inefables, no podia, era
carrer i àdhuc mirat diverses vegades vers el balcó de Mila. Ella, en l'	estat	d'alarma en què vivia, ho relacionà a l'instant amb la conducta d'ell, es
dits gruixuts, eren gairebé transparents. Aquesta tarda es trobava en un	estat	de dolorosa incertitud; esvanit l'entusiasme del treball, el record de
de les cames d'ell. —Mano... Però Tino Costa venia aquell dia en un	estat	de profund mal humor, sobreeixint d'una amargor de fel. Se l'apartà amb
primer moment, o qui sap si de la seva malaltia, que l'havia deixat en un	estat	de sensibilitat gairebé malaltissa en què el motiu més insignificant
tal vegada per altres de desconegudes, Tino Costa travessava un d'aquells	estats	d'ànim en què el sentiment de la solitud, aquell sentiment que formava
S'ho digué articulant les paraules, segons que solia fer-ho en els seus	estats	d'excitació. Tornà a beure i sortí al balcó. La taverna —el que més
seu silenci. Llavors li parlà, i, per una natural reacció contra el seu	estat	d'ànim, la veu li sonà amb més duresa, gairebé cruel. —No havies d'haver
víctima d'un espantós malson. Després volgué pensar que tal volta el seu	estat	era conseqüència de la malaltia, un estat d'excitació, de malhumor, de
pensar que tal volta el seu estat era conseqüència de la malaltia, un	estat	d'excitació, de malhumor, de descoratjament passatger provocat per ella.
la Càndia, a la que tinc ganes de trobar." El padrí, en veure'l en aquell	estat	, es retirà prudentment. "L'han aquissat", es repetí. Quan es calmés
el seu aspecte exterior, apareix un xic ruïnosa, però per dintre el seu	estat	, mantingut amb contínues reformes, és grat, net i fins confortable. Hi ha
d'estar-hi, pujà a veure-la el seu padrí. Mila vivia encara en el mateix	estat	d'atordiment, abstreta sempre i sempre amb el pensament en aquella nit,
ell obsessionat—, cada volta més irritat, amb prou feines s'adona de l'	estat	de la seva filla, del seu decandiment progressiu. Ell continua sense a
ell està vell i el seu rostre s'ha tornat més dolorós. Viu en un continu	estat	d'irritació, de profund disgust. L'obstinació d'ella l'exaspera, però ell
en aquell respecte era increbantable. Manuel del Santo li parlà de l'	estat	de Mila i de la necessitat d'endur-se-la de seguida d'allí. Amb el pretext
a veure-la i de l'obstinació que posà en aconseguir-ho, conegut l'	estat	en què es trobava. ¿Quina esperança, quin desig l'havia guiat fins a
negres, amb més puresa, més llum en les seves faccions. Tal vegada el seu	estat	d'esperit donava, per contrast, més relleu encara a les virtuts de la
de la porta, tant per amagar Mila a la indiscreció de la gent com per l'	estat	de feblesa en què arribava. El padrí posà peu en terra; baixà el criat i
li tremolaven als ulls. —És allí dintre. Mila comprengué a l'instant l'	estat	d'ànim de la seva mare, i el seu cor s'emplenà de pietat per ella. Avançà
baluerna oficial. No era un atzar que la Unió Soviètica s'organitzés en	Estat	monolític, de jerarquia absoluta, suspicaçment policíac: l'atzar fou que
dels governants. Però el futur no sembla massa propici a aquest tipus d'	Estat	. Si el dia de demà manen els tecnòcrates —com auguren alguns
està constituïda per immobles, hipoteques, negocis, paper de l'	Estat	. Naturalment, la moneda metàl·lica —de metall noble— es mantenia encara
que la massa gregària, les drogues policíaques i l'elefantiasi de l'	Estat	, derivats del "progrés", posen en perill. Hi ha el fàstic davant la
química de la intel·ligència, partenogènesi artificial, vida en	estat	d'hibernació, fins i tot producció d'una mena de superhome. Aldous Huxley
que els temps avançaven, els pobles —la gran massa de la població dels	Estats	— sofrien en major escala les conseqüències de qualsevol conflicte
l'oposició: sobretot, en oposició íntima (o potser en contradicció) a l'	estat	de coses constituït. Una bona part dels nostres homes de lletres —els que
d'incongruència que, en la seva opinió, es revela en la conducta de l'	Estat	: una incongruència esdevinguda injustícia pel fet de recaure sobre la
obra "impunement" des del seu càrrec. I obra, de més a més, fora del seu	Estat	o contra minories ètniques desqualificades. La sensació d'estar
el risc aleatori de la victòria dels enemics; per al delinqüent comú, l'	Estat	—qualsevol forma d'Estat, aquesta o una altra— és, sempre, l'expectativa
victòria dels enemics; per al delinqüent comú, l'Estat —qualsevol forma d'	Estat	, aquesta o una altra— és, sempre, l'expectativa fatal. L'Estat i les
forma d'Estat, aquesta o una altra— és, sempre, l'expectativa fatal. L'	Estat	i les seves lleis són un límit i una amenaça que mai no fallen, i el
esdevé "criminal" quan entra en col·lisió amb la "legalitat" de l'	Estat	a què pertany. El "criminal de guerra" no és criminal perquè hagi
Coses com aquestes són objecte exclusiu de l'estructura legislativa de l'	Estat	; són, de més a més, l'horitzó econòmic i social en el qual vivim. El Codi
a ella, no enyoren la llibertat perduda; la majoria dels súbdits d'un	Estat	de dret —clima teòric de llibertat—, "acostumats" a ell, no en valoren
sacramental no les exercim nosaltres, sinó unes institucions —l'	Estat	, l'Església— a través dels seus funcionaris. Ben mirat, la gent del
per la seva simpatia envers la gent que —afortunada!— vivia en "	estat	de naturalesa". Maria Antonieta i les seves dames, a estones perdudes,
i tot arribem a pensar si els panegiristes de l'home presumptament en	estat	de naturalesa no serien uns hipòcrites o uns ximples. El lector d'un
—a tot arreu— les virtuoses declaracions oficials. Avui, la majoria dels	Estats	compten amb una severa legislació contra les manifestacions ultranceres

Pàgina 1 (de 995)

50 següents