×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estendre |
Freqüència total: 10701 |
CTILC1 |
què no em respons? Vespreja, i les estrelles començaran a sortir i s' | estendran | per tota la volta del cel, i l'aire serà un punt dolç massa fresc. No has | es decantava a disciplinar-se Efrem Pedagog. I un recelós silenci es va | estendre | a poc a poc damunt l'atribolada concurrència. El trencava amb valentia, | . Bé, enllestim. Duc a pes de braços, amb fatiga, un munt de terra i l' | estendré | sobre el cadàver nu, negre de sang, esbocinat i fètid, el cos que em | el foc encès, i ell i sa mare a la vora de la flama, mentre a fora s' | estendria | el món, combatut per una contínua tempestat. I, nogensmenys, ara tampoc | desenganys inherents a tota vida apassionada; però, dominant-los, s'havia | estès | ja sobre les seves faccions una serenitat de conformació i de pau. En els | respirà. Ella, Maria Àgueda, no digué res. Una intensa pal·lidesa s' | estengué | pel seu rostre; els seus llavis tremolaren bo i perdent el color, i hagué | en tranquil·les cales del litoral, en llocs on hi havia poca fondària; l' | estendre | les xarxes i tornar-les a recollir, i la tornada a posta de sol... Tino | sotragat violentament enmig d'un son profund; una mortal pal·lidesa se li | estengué | sobre el rostre mentre girava la mirada al seu entorn com en una vana | la barraca, s'havia apagat ja l'última veu, i un silenci impressionant s' | estenia | per tot l'ample passeig: únicament es sentia l'espetarregar de les teies | i amenaçador que semblava flotar-hi. A Mila li semblava com si haguessin | estès | una negra cortina entre ella i el seu destí, i com si darrera la negra | a pujar les escales, travessà el passadís i entrà a la seva habitació. S' | estengué | sobre el llit, mullada com anava, i tancà els ulls. Només desitjava una | en braços del seu pare el vell professor la veié allunyar-se plorant i | estenent | els bracets cap a ell. L'ancià, dret a la vora del riu, els saludà amb la | camí; un camperol que retorna del poble a cavall. Pels encontorns només s' | estenen | els tossals: tossals poblats d'olivers, de vinyes, d'extensos i abruptes | a cap la seva idea. Quan la nit sigui ja ben entrada, quan pels camps s' | estengui | el silenci, quan a través de la seva finestra es pressenteixi a penes a | Avança amb precaució, s'asseu en una pedra i es calça. Un ample silenci s' | estén | per les fondalades i pels turons; de tant en tant, es sent en el bosc el | Ella començà a caminar, tranquil·la, sota les seves grans branques, que s' | estenien | protectores. A Mila va semblar-li com si dins la nit una figura | al seu xal de les nits d'hivern, que va portar-se de Santa Maria, i es va | estendre | sobre la dura terra, com els pobres que van pel món. "Com els pobres que | també fosques, i s'amagava el perfil de les serres. A mà esquerra s' | estenia | una vall profunda, i a la fi de la vall, sobre una línia de tossals | gestos desesperats. La vall es clogué, com si una negra cortina s'hagués | estès | al seu davant sobtadament; una fosca tancada ho embolcallà tot, i ací i | preguntaven a grans veus què succeïa. El tumult creixia. La veu anà | estenent | -se per tot el poble com la veu d'alarma en les nits d'incendi o de perill. | potser un gos bordava allà baix al poble. El silenci tornava a | estendre | 's, i era un silenci profund, penetrant, i a dalt les estrelles giraven | on els pastors duien a abeurar llurs ramats, i el rentaren. Després l' | estengueren | sobre una manta i el cobriren amb un llençol per damunt. Ho feien en | recordava el pas d'un avió. Cap al tard, una llarga barrera de núvols s' | estenia | paral·lelament a les muntanyes de Sau: uns núvols espessos i flonjos, | i els ajudants, amb gestos atabalats, els han de subjectar amb agulles d' | estendre | la roba, car les pinces s'han acabat. —La porta! Tanqueu la porta! —crida | laboriosa com si tingués alguna cosa a la boca, potser una agulla d' | estendre | . —Tenim notícies que s'ha refugiat a la casa un escàpol de la justícia. | donat totes les facilitats i... Han arribat a la galeria, sota la qual s' | estén | un profund paisatge de terrats, de teulades més baixes, de closos on | esteles inacabables on poden llegir-se dotzenes de noms. A l'entorn han | estès | una catifa de fulles artificials contínuament remoguda per l'aire d'uns | les cames es van fent fonedisses amb un llampegueig de carn nua que s' | estén | des de les bragues fins a la part alta de les mitges. Tot seguit salta, | el fa girar i tot seguit, a les fosques, espia cap a l'esplanada que s' | estén | davant el local. A un centenar de metres es distingeix una renglera | Un silenci de mort plana sobre l'edifici i els seus encontorns, s' | estén | cap a la banda de ciutat, on els llums parpellegen dèbilment entre les | Ací els carrers són amples i rectes, tirats a cordill, i la calçada s' | estén | de façana a façana i, a les vies secundàries, de tanca a tanca, car totes | que el frega, els camps i les muntanyes, les prades i els rius que s' | estenen | més enllà i a l'entorn. Aleshores ho comprèn, però no pot fer res per | de terra que queda entre una cafetera abonyegada i un muntet d'agulles d' | estendre | la roba, reflexiona: —És veritat que heu dit que heu vingut a matar-la | la xifra que identifica la seva persona, hi fa un senyal i tot seguit | estén | un imprès de la pilera que té al costat. Ell es rosega una ungla, ullant | la cama ferida pengi amb naturalitat. Fora, el vessant de la muntanya s' | estén | en una garriga gairebé sense arbres que davalla dolçament cap a l'aigua, | figuren els camps situats al pla de Barcelona, des de Coll Blanc, | estenent | -se per darrera Sant Pere Màrtir fins arribar a Sant Vicenç. Els camps van | de Padrós, va ser donada a l'ordre de la Mercè, junt amb les terres que s' | estenien | fins al cim de Sant Pere Màrtir, i els grassos horts que voltaven la | petits quadrilàters de blat groc, i amunt, cap a la rodonesa del coll s' | estén | la vinya de l'avi espessa i blavosa, i les pruneres i els albercoquers de | de la fusta ni el de la pedra. Per tot arreu capes de guix i pintura | estenen | blaus celestials, pàl·lids mantegues i rosats i blancs de sucre finíssim. | la Inquisició, "la depravada corrupció jacobina" —paraules del ban— s' | estenia | per la ciutat. Els marxants, els fabricants, fins la noblesa no semblava | havia desaparegut amb ells. En el majestuós i noble edifici s'havia | estès | una calma indiferent i amable, i tot i que al costat de les càtedres | ell a penes ensenyava, i si somreia, la seva boca gran de llavis prims s' | estenia | accentuant l'expressió burleta, xinesca, apallassada del seu rostre. No | perseguides, algun cop castigades, però aconseguien refer-se i s' | estenien | com taca d'oli i conspiraven a favor de no sabien ben bé què, però en | lúcids, quan argumentava usant les velles formes tan ben apreses, | estenent | la corba del raonament des del respondeo dicendum fins a | cal confessar-ho, tenen por. En té la culpa una notícia que s'ha anat | estenent | per la ciutat. Els qui ho han vist no paren de contar-ho: A mitja tarda el | d'un color verd lletós laberíntic. Com si una capa de trementina s'hagués | estès | sobre una terra flonja i traïdora. Sobre aquest verd-blanc, sense | Sobre aquest verd-blanc, sense transparència, la llum del nou dia | estén | pal·lidíssims blaus i roses, insegurs, canviants. Res no té el seu propi | cremen focs; i perquè cal trobar sempre la causa dels nostres mals s' | estén | la convicció que la ciutat paga amb una purga cruel el seu entusiasme | s'obria ja en ple camp, al peu de la coma, i enfront dels garrofers, que s' | estenien | per aquella banda; davant també del cementiri, que es veia des d'allí | i anant, d'un costat a l'altre, pel carrer desert. La notícia es va | estendre | ràpidament; el poble s'agità d'un extrem a l'altre; la gent s'avalotà, i |
|