×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estepa |
Freqüència total: 576 |
CTILC1 |
no ens incita al somni, a la mística ni al pànic, com s'esdevé amb les | estepes | desolades, amb les muntanyes grandiloqüents, amb els deserts feroços, amb | en els tarongers florits, els ceps de brot tendre, els rossinyols, les | estepes | de flor morat pàl·lid vora el camí, la mar viva al fons del paisatge. | Vergés. Lluna d'or, enorme, rodona, en un cel color de perla. Romanins, | estepes | , pins massa esporgats. És la vigília de Sant Joan, avui. Qui ho diria? He | una gran història— han fet l'apologia de la gent del desert i de l' | estepa | . Repetim, han confós el sentit de la virilitat, atribuint-la als actes | D'aquest sabíem positivament que havia tingut per escola la carretera i l' | estepa | , el suburbi i la platja. I encara hi havia Ibsen, del qual començàvem a | , més puixant que cap rei, el més joiós de l'entorn, perquè de la mar a l' | estepa | i del riu fins allà on em permetien veure els vels daurats de la llum, | sorra tot al llarg del Mar Mort. "Les he recorregut en persona, aquestes | estepes | , sota el pes del meu esperit." Hi ha en aquest repàs trencat, que és el | I vosaltres també, els que heu anat a deixar inútilment la carnada a l' | estepa | russa, vosaltres que havíeu de vèncer en poques setmanes els homes de la | i olla— només hi ha, i amb gran alegria llur, que la pau de l' | estepa | . El pecat fonamental de l'ensenyança pública espanyola està en què la | al cor de la Tartària; n'hi ha a les viles de la mar Negra i a les fredes | estepes | russes; formen grups compactes en tota la llargada de les costes | s'obiren entre les boirines ardents, els perfils d'unes muntanyes. L' | estepa | va quedant-se enrera. Comencem a trobar desmunts. Enormes vetes de | esdevé imposant. Per les troneres i per les crestes dels murs, les | estepes | , argelagots, romaguerons i llistonades es remouen vagarosament. Us els | sinó, i encara raquítiques, algunes mates de bosquina: argelagues, | estepes | , falgueres, tomanyins... sobretot tomanyins, que en aquell temps estaven | un dia, que ell —infant muntat meharista— marxava per l' | estepa | , dalt del camell, mosquetó a la mà, sense un sol cartutx, veu un lleó | mateixa impressió de verd súbit, que donen les palmeres sorgint de l' | estepa | del Sahara, hom la ressent en veure aparèixer de sobte, darrera un teixit | de Jetró, son sogre, sacerdot de Madian. I, menant la ramada enllà de l' | estepa | , s'esqueia ésser a la muntanya de Déu, a Horeb, quan li apareix l'Àngel | ateu i republicà de tota la vida. Matava les hores veient com hom arma l' | estepa | i, cap al vespre, se'n tornava a casa, tot xano-xano, entretenint-se a | calvícies dels greders reflecteixen l'escoïssor que cau del cel, i les | estepes | i el gatossar mort d'eixut serven, durant la nit, el caliu del dia. I el | infinitament. La brosta, les gatoses, els argelagons, el roldó, les | estepes | , els tous de romaguera i aritjols, les herbes i els arbustos considerats | desemboscar, però respectar els brucs, les gatoses, els ginestells i les | estepes | perquè l'un floria morat, l'altre groc i el de més enllà blanc i, a sobre | caçadors. El rou de la nit platejava les fulles dels romaguerons i les | estepes | , i a cada punta de l'herbei hi havia sospès una gota d'aigua. En el canó | ginebrons i arboços monumentals... tan admirats i respectats; i aquelles | estepes | , ginesteres, eures, ridortes i tot el bé de Déu que floria i engarlandava | a pas lleuger cap els avetars de la Molera, on s'endinsà per entre les | estepes | florides, fins a perdre's de vista. Poca estona després, el marxant | les mateixes. No hi havia ni rostoll ni blat. Semblaven ermot per on les | estepes | ja començaven a senyorejar. La impressió fou tan dolorosa, que en Boi es | una esma de camí dins la fosca. Una tarda que ella guaitava al lluny de l' | estepa | , veié venir una gran escampadissa de soldats. —És la gent de Tallafer, | —Qui més enemic que Tallafer i la seva canalla? —Enemics enllà de l' | estepa | i enemics enllà de la collada, brava gent. Armeu-vos, i veniu ací abans | llàgrimes als ulls. De sobte s'estremí i albirà al lluny del lluny de l' | estepa | l'horitzó eriçat de llances. El seu braç només tingué força per a fer un | més alta; més lluny que si us haguessin dut en una revolada al cor d'una | estepa | de gel; més lluny que si anéssiu mar en dins en una brèvola barqueta... | mar en dins en una brèvola barqueta... La Segarra no és muntanya ni | estepa | ni mar, és clar, però no sé què ho fa que us separa tan absolutament de | flama perduda en el món dels homes, com una flor del Senegal en les | estepes | polars... Va presentar-se davant d'ella desproveït de tot pensament de | dia; de nit, extenuats, dormiu al ras acotxats amb la manta. Pedregoses | estepes | sense arbres, raquítics arbustos espinosos; ermots recoberts d'un fang | desertes, sorgeixen de la nit els mateixos herbassars, la mateixa | estepa | eixorca, el mateix espai incommovible; saps que s'exhalaran de sol a sol | Sulphur-Prairie: un silenci que arrapa com el liquen, que embordoneix l' | estepa | , corromp l'aigua entollada, posseeix, sense fecundar-la, una terra dura, | fa tres mesos, hores ha que avanceu fatigosament per les tresqueres de l' | estepa | calitjosa entre pantans d'aigües verdoses, corrompudes, que no | els teus companys d'escamot amb idèntica fermesa que entre les pedregoses | estepes | i els pantans d'aigües llefiscoses que us destrossaven les sabates i us | i molts conills. Surten, espantats, de darrera qualsevol argelaga, | estepa | o rabell. Jo hi cercava llorigueres, i m'enduia els conillons a casa, | que són simplement calcaris i que ni tan sols tenen guix; s'han anomenat | estepes | els terrenys salins i els farigolars; i s'ha desconegut que la majoria | originàriament a les terres negres d'Ucrània formades sota vegetació d'" | estepa | de gramínies" a expenses del "löess". La roca subjacent és així | "prairie soil". El "prairie soil" es troba allí entre la veritable | estepa | de gramínies (sobre txernozem) i la regió dels boscos (sobre sòl | els fenòmens geològics del "löess", el clima sec, la vegetació de l' | estepa | de gramínies, etc.. Hi ha sòls d'acumulació calcària que no tenen res a | calcària que no tenen res a veure amb la formació de "löess" ni amb l' | estepa | de gramínies, i que no poden englobar-se tampoc amb la "rendzina", | estem dispensats en aquests dies. Bibliografia © II | Estepes | de Moab: tel·l Nimrîn, khirbet Sueime. tel·l Adeimeh, uadi Jarfeh, tel·l | l'evangeli de Jesús vingut a aquesta ciutat (Lluc 19, 1-10). Les | estepes | de Moab comprenen la gran plana a l'esquerra del Jordà inferior, extesa | profundament democràtica que no ha pogut produir l'Espanya feudal de l' | estepa | castellana, ni les poblacions miserables del Sud, sobre una terra rica | pólvors blancs que flairen a menta i volen recordar als ulls la neu de l' | estepa | . Empento una porta d'una boira de cotó fluix, que sembla posada per | i asseguraríem, a l'ensems, a aquells germans infeliços que habiten les | estepes | d'Albacete i d'altres regions semblants d'Ibèria, un major nivell de vida | grau d'influència del clima en la producció de la selva i del camp, de l' | estepa | i del mar, del pantan i de la prada; perquè la maduració dels cereals i | a la coberta. A tall d'enramada, estengué una vela, sota la qual armà l' | estepa | ; fermà la quilla, hi clavà les rodes i les quadernes de proa a popa, i | sense calefacció. A 15 quilòmetres per hora, a través de les | estepes | cobertes per una capa de dos pams de neu. A cada túnel es quedava tres o | La seva mirada es perdia enllà de la finestra sense vidre, enllà de l' | estepa | , enllà del món —i en Cruells, que seia davant seu, anava dient-se: " |
|