×
 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb esterrejar |
Freqüència total: 17 |
CTILC1 |
| de Masgrau poc li diuen malfeinera cou els àpats, fanga a l'hort | esterreja | i bat a l'era. Tots dos La virondera. Jovita Bifi, | | la freda i majestuosa lluna, que remuntava l'horitzó, nítida, refulgent, | esterrejada | pel refregar d'aquella tramuntana corsecadora. VIII I bé: el meu | | passerell de vesta torrada, tan vermell de pit que es diria que l'hagués | esterrejat | sobre un bassal de sang, ara un pinsà gaiat de groc i blau, ara un | | feines. Rentava i bugadejava roba a tot trast, i, en oferir-se'n ocasió, | esterrejava | pisos, adobava xarxa i vetllava malalts; i els diumenges, en comptes de | | el Sant Crist de vori i xicranda —relíquia secular que la Catrina havia | esterrejat | a tort i a dret per aquell acte— que havia acompanyat fins a la seva | | tu i jo farem la roba (la bugada), i, en acabat, fes l'entrada ( | estarreja | -la). A un carter: he fet les cartes (per passar-les). A | | vagament que algú més se'n cuydaría. Y tornava a resseguir els altars, a | esterrejar | les lloses y a cambiar l'ordre dels ciris: d'aquell bosch de ciris de | | les presentalles també; y ja lliure d'ansies y ab el cor tot aixamplat, | esterrejava | la darrera bassina, agenollada en la plasseta, quan vegé tombar la carena | | gens s'ajupí pera cullir d'en terra la bassina, que havía deixat a mitj | esterrejar | . Era una bassina vella, de llautó, que tenía al entorn una llegenda | | fins que tot lo cuadro está acabat. Despues se estrigola la terra, ó se | estarreja | , y se passa per un purgador, deixantla cáurer sobre lo mateix cuadro. Las | | per befa a l'excelsa sella, entrebancava la teva arrogància i te l' | esterreja | de bocadents. Aman Per fangals de deshonor, on m'abismo. En un | | de la montanya, las dònas del poble baixavan a rentarhi la roba y a | estarrejar | hi las lleixas de fusta; la canalla, a xapotejarhi com estols d'ànechs, y | | anar bonichs pe 'ls dies de feyna. Sols los hi sabia greu de no poderse | esterrejar | y arrossegarse. Quant després foren mes grandets, que ja no s' | | Quant després foren mes grandets, que ja no s' arrossegaven ni | esterrejaven | , qualques voltes sentiren dir en lo vehinat si son pare era encisat ó si | | y la minyona va tancar la porta. Tot aquell día no's donà punt de repòs, | esterrejant | , picant, espolçant, girant la casa de sota a sobre. La Mare de Deu de la | | Les vanitoses cogullades, lluint la cresta i estofant les plomes, s' | esterrejaven | voluptuosament en la pols de la carretera. Tot era moviment, llum, | | d' aqueix cel de flama! III —¿Per què | esterrejau | en día de festa?— diu un faritzeu, á la |
|
