×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb estimbar |
Freqüència total: 441 |
CTILC1 |
o de Sísif, pobre pescador com nosaltres, nascut a la beòcia Pòtnies i | estimbant | -se, per pròpia decisió, des de les roques d'Antedon al canal d'Eubea?", | li convé", s'aprofundia en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es va | estimbar | a continuació en remots, obscens, odiosos però molt matisats episodis de | Tant de bo el temps s'hagués aturat allí, tant de bo la calessa s'hagués | estimbat | , tant de bo ens hagués dut, com en les odes de Píndar, més enllà de tot | reacciona. Quan després de la revolució del segle XV els afers s' | estimbaren | i els prohoms i marxants abandonaren Barcelona i les altres ciutats per | engrescant-se amb infantils il·lusions extremistes, deixés | estimbar | , gairebé sense un gest d'auxili, l'obra centenària dels seus mateixos i | el xòfer i el mecànic, i tots tres es van anar a | estimbar | d'un pont. La noia tenia una lesió clara, gens | Jovita Son trabuc no té mai sòn sa revenja no té espera, i s' | estimba | i no es fa mal si els soldats li van darrera. Perot Els matins | i ja són aquí! Fi trista i eixorca! Els jutges la forca! Primer sê | estimbat | per un espadat! Ai, Verge del Carme, volgueu amparar-me! Tu salva, Perot, | tanmateix, amagant-nos-en la força, temptà la temptativa, i va | estimbar | -nos. Ja coneixem el seu poder i el nostre, per | temptats i depravats per ells mateixos; seduït pels primers s' | estimba | l'Home: i l'Home per això trobarà gràcia; així | Àngels; a la teva sentència, aquells que acusis s' | estimbaran | ; l'Infern, amb el seu nombre, serà tancat per sempre; | als límits del Cel, foragiteu-los de Déu i el lloc beat, fins a | estimbar | -los a l'indret de llur càstig, vers el Tàrtar, aquell | d'obtenir el triomf a l'últim contra Déu i el Messias, o | estimbar | -se dintre ruïna universal i extrema; i es dirigiren | amb més fúria, car no ha d'ésser vençut així Satan, que en | estimbar | -se del Cel, cop més mortal, no es féu inhàbil per a | d'una falena, d'un papelló, d'una crisàlida, d'un flum d'aigua | estimbant | -se. L'he sentit en l'oceà, en el caure d'un meteor. L'he sentit | grega, sinó perquè l'home que surt dels límits de les seves capacitats, s' | estimba | . Una lliçó que hem d'aprendre els homes és precisament que no som sinó | i deixin fer. L'home de cor empedreït caminarà dret al cingle on ha d' | estimbar | -se, que no hi ha millor bena als ulls que l'egoisme. La defensa de la | angunia era pensar que, potser arriscantse a tornar, el torb me l'hagués | estimbat | ò colgat de neu! Per fi, al quart día lluhí'l sol, y envers mitja tarda, | s'havien establert els desgraciats. Un matí, el més gran dels noiets va | estimbar | -se. El recolliren estabornit, al fons d'una cala, amb un trenc horrible | d'escalar murs, de sondejar pous, de matar sargantanes, d' | estimbar | rocs i de jugar entremaliadament com els infants; us hi encaboriaríeu, us | perquè el seu fill no se li escapés dels braços. Quin esglai! Per poc s' | estimba | ! Ell hagués anat sol, poc li hauria succeït allò. Va haver de deixar en | a assolir el cim del turó, l'escometiem des de dalt estant a pedrades i | estimbant | -li rocs al damunt, molt seria que no l'estaborníssim ans que pogués | de gairell sobre la llisa cúpula, s'esmuny per la seva vessant, va a | estimbar | -se i s'arrapa desesperadament a la coronisa, restant-hi clavat de mans | als agents que el visitaven—, com puc evitar la trompada o que m' | estimbi | ?" I si amb les bicicletes ja tenia basarda, què havia de passar-li amb | si mateix, perquè molt sovint ens figurem poder més del que podem. L'un s' | estimba | confiat en la seva eloqüència, l'altre ha exigit del seu patrimoni més | el cap entre els braços, sobre els genolls, com per a rebre el xàfec on s' | estimbaven | , tallades, ronques, incoherents de ràbia, injúries grolleres, recercades, | joc enervador, els jorns, les setmanes i els mesos, més que córrer, s' | estimbaven | en el fons insondable del temps. De vegades Eugènia no podia reprimir una | bardissa espaordidora, un conill ferit era presa dels gossos, i allí s'hi | estimbava | un caçador, no vulgueu saber des de quina altura ni per quin indret. En | descomunals, maldaven del matí al vespre, amb sol, pluja o neu. Ja fos | estimbant | -los o bé empenyent-los amb una palanca posats sobre uns corrons, o | la pedra disparada per una fona. Feia de bon tirar-los. Els ben tocats s' | estimbaven | des de la morada foscor zenital, a les aigües mortes dels estanyols, | la roca. En Boi Delit no gosava dir-li res per por de distreure'l i fer-lo | estimbar | , i era amb una angoixa terrible que el veia enfilar-se per la roca, a | li sortia del recó del llavi, la cara esgrogueïda... La malaurada s'havia | estimbat | des de l'altura. Les pedres despeses que hi havien a l'entorn del seu | allò. —Ah, no? —exclama el mataroní, accionant amb gran fressa, a risc d' | estimbar | -se—. Doncs, miri: una vegada hi havia a Mataró una estanquera que es deia | que venien de mosso de peu al vostre costat, cuidant que la mula no s' | estimbés | pujant a Núria, us explicaven de la mina que sortia al convent de Sant | després a tu; al final, com si les membranes dels ulls els defensessin d' | estimbar | -se sobre les inflades bosses de cardíac, observa llargament en Tomàs, amb | i rufins més verinosos! Ah, si pogués mossegar-li els ulls, i cop sec | estimbar | -lo per aquells abismes que s'obrien davant els seus ulls, com unes tombes | Llavors va imaginar-se una escena que l'entendrí. Somnià que s'havia | estimbat | en un balç i que tots els seus el cercaven cridant-lo: —Vadoret! | la fosca i seguia les seves passes amb aquell ai al cor per por que no s' | estimbés | per aquells cingles plens de tenebra. Se li balbaren els peus de tant | de sortir al seu encontre amb gambades de decidit i amb un cop de puny | estimbar | -lo per la pedrera. ¿Quina força el retenia darrera la soca del pi | Si pogués encertar-lo amb la fitora des del seu amagatall, i veure com s' | estimba | fitorat per la pedrera amb les dents clavades al coll com si fossin els | de la terra. També allí, unes són portades en un corrent vast i s' | estimben | arremolinades; d'altres, més llanguents, s'estenen davant de guals i | un gemec. El Guardià prosseguí les seves preguntes: —I dieu que s'ha | estimbat | , que ha pres mal, que està morint-se? Sí? On l'heu vist, doncs | Lau, cuitant a tapar-li la boca, tot i que la remor de l'aigua que s' | estimbava | pel fons de la canal ofegava les veus de manera que ningú a vint canes de | arribaren a pensar si els dos catalans, veient-se descoberts, s'haurien | estimbat | . Però una resta de cobejança els féu retirar els cavalls i romandre a | de la mullena. La terra trepidava sota llurs peus i el tro de l'aigua | estimbant | -se no deixava sentir cap veu humana. L'arc de Sant Martí es multiplicava | topada, la terra retrunyia amb gran estrèpit i grans bocins de rocam s' | estimbaven | penyes avall, esmicolant-se; després, d'uns amagatalls sortien uns | roques que troba al davant, però els genis servidors de la Terra cuiten a | estimbar | noves penyes que serveixen d'aturador a l'empenta de l'aigua. Llavors la | dels de l'altra part, i alguna vegada es defensaven d'ells | estimbant | grans penyes muntanya avall i després celebraven la seva victòria al | , distret, se'n refiés massa i, posant-se a la punta, ell i roca s' | estimbessin | per aquell abim, al fons del qual el rocam semblava un niu de puntes de | va creure que era una bona acció evitar aquell perill. Què li costava d' | estimbar | aquella pedra? No res. I, portat pels seus sentiments altruistes, amb |
|