Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o de Sísif, pobre pescador com nosaltres, nascut a la beòcia Pòtnies i	estimbant	-se, per pròpia decisió, des de les roques d'Antedon al canal d'Eubea?",
li convé", s'aprofundia en el somni la senyora Magdalena Blasi. I es va	estimbar	a continuació en remots, obscens, odiosos però molt matisats episodis de
Tant de bo el temps s'hagués aturat allí, tant de bo la calessa s'hagués	estimbat	, tant de bo ens hagués dut, com en les odes de Píndar, més enllà de tot
reacciona. Quan després de la revolució del segle XV els afers s'	estimbaren	i els prohoms i marxants abandonaren Barcelona i les altres ciutats per
engrescant-se amb infantils il·lusions extremistes, deixés	estimbar	, gairebé sense un gest d'auxili, l'obra centenària dels seus mateixos i
el xòfer i el mecànic, i tots tres es van anar a	estimbar	d'un pont. La noia tenia una lesió clara, gens
Jovita Son trabuc no té mai sòn sa revenja no té espera, i s'	estimba	i no es fa mal si els soldats li van darrera. Perot Els matins
i ja són aquí! Fi trista i eixorca! Els jutges la forca! Primer sê	estimbat	per un espadat! Ai, Verge del Carme, volgueu amparar-me! Tu salva, Perot,
tanmateix, amagant-nos-en la força, temptà la temptativa, i va	estimbar	-nos. Ja coneixem el seu poder i el nostre, per
temptats i depravats per ells mateixos; seduït pels primers s'	estimba	l'Home: i l'Home per això trobarà gràcia; així
Àngels; a la teva sentència, aquells que acusis s'	estimbaran	; l'Infern, amb el seu nombre, serà tancat per sempre;
als límits del Cel, foragiteu-los de Déu i el lloc beat, fins a	estimbar	-los a l'indret de llur càstig, vers el Tàrtar, aquell
d'obtenir el triomf a l'últim contra Déu i el Messias, o	estimbar	-se dintre ruïna universal i extrema; i es dirigiren
amb més fúria, car no ha d'ésser vençut així Satan, que en	estimbar	-se del Cel, cop més mortal, no es féu inhàbil per a
d'una falena, d'un papelló, d'una crisàlida, d'un flum d'aigua	estimbant	-se. L'he sentit en l'oceà, en el caure d'un meteor. L'he sentit
grega, sinó perquè l'home que surt dels límits de les seves capacitats, s'	estimba	. Una lliçó que hem d'aprendre els homes és precisament que no som sinó
i deixin fer. L'home de cor empedreït caminarà dret al cingle on ha d'	estimbar	-se, que no hi ha millor bena als ulls que l'egoisme. La defensa de la
angunia era pensar que, potser arriscantse a tornar, el torb me l'hagués	estimbat	ò colgat de neu! Per fi, al quart día lluhí'l sol, y envers mitja tarda,
s'havien establert els desgraciats. Un matí, el més gran dels noiets va	estimbar	-se. El recolliren estabornit, al fons d'una cala, amb un trenc horrible
d'escalar murs, de sondejar pous, de matar sargantanes, d'	estimbar	rocs i de jugar entremaliadament com els infants; us hi encaboriaríeu, us
perquè el seu fill no se li escapés dels braços. Quin esglai! Per poc s'	estimba	! Ell hagués anat sol, poc li hauria succeït allò. Va haver de deixar en
a assolir el cim del turó, l'escometiem des de dalt estant a pedrades i	estimbant	-li rocs al damunt, molt seria que no l'estaborníssim ans que pogués
de gairell sobre la llisa cúpula, s'esmuny per la seva vessant, va a	estimbar	-se i s'arrapa desesperadament a la coronisa, restant-hi clavat de mans
als agents que el visitaven—, com puc evitar la trompada o que m'	estimbi	?" I si amb les bicicletes ja tenia basarda, què havia de passar-li amb
si mateix, perquè molt sovint ens figurem poder més del que podem. L'un s'	estimba	confiat en la seva eloqüència, l'altre ha exigit del seu patrimoni més
el cap entre els braços, sobre els genolls, com per a rebre el xàfec on s'	estimbaven	, tallades, ronques, incoherents de ràbia, injúries grolleres, recercades,
joc enervador, els jorns, les setmanes i els mesos, més que córrer, s'	estimbaven	en el fons insondable del temps. De vegades Eugènia no podia reprimir una
bardissa espaordidora, un conill ferit era presa dels gossos, i allí s'hi	estimbava	un caçador, no vulgueu saber des de quina altura ni per quin indret. En
descomunals, maldaven del matí al vespre, amb sol, pluja o neu. Ja fos	estimbant	-los o bé empenyent-los amb una palanca posats sobre uns corrons, o
la pedra disparada per una fona. Feia de bon tirar-los. Els ben tocats s'	estimbaven	des de la morada foscor zenital, a les aigües mortes dels estanyols,
la roca. En Boi Delit no gosava dir-li res per por de distreure'l i fer-lo	estimbar	, i era amb una angoixa terrible que el veia enfilar-se per la roca, a
li sortia del recó del llavi, la cara esgrogueïda... La malaurada s'havia	estimbat	des de l'altura. Les pedres despeses que hi havien a l'entorn del seu
allò. —Ah, no? —exclama el mataroní, accionant amb gran fressa, a risc d'	estimbar	-se—. Doncs, miri: una vegada hi havia a Mataró una estanquera que es deia
que venien de mosso de peu al vostre costat, cuidant que la mula no s'	estimbés	pujant a Núria, us explicaven de la mina que sortia al convent de Sant
després a tu; al final, com si les membranes dels ulls els defensessin d'	estimbar	-se sobre les inflades bosses de cardíac, observa llargament en Tomàs, amb
i rufins més verinosos! Ah, si pogués mossegar-li els ulls, i cop sec	estimbar	-lo per aquells abismes que s'obrien davant els seus ulls, com unes tombes
Llavors va imaginar-se una escena que l'entendrí. Somnià que s'havia	estimbat	en un balç i que tots els seus el cercaven cridant-lo: —Vadoret!
la fosca i seguia les seves passes amb aquell ai al cor per por que no s'	estimbés	per aquells cingles plens de tenebra. Se li balbaren els peus de tant
de sortir al seu encontre amb gambades de decidit i amb un cop de puny	estimbar	-lo per la pedrera. ¿Quina força el retenia darrera la soca del pi
Si pogués encertar-lo amb la fitora des del seu amagatall, i veure com s'	estimba	fitorat per la pedrera amb les dents clavades al coll com si fossin els
de la terra. També allí, unes són portades en un corrent vast i s'	estimben	arremolinades; d'altres, més llanguents, s'estenen davant de guals i
un gemec. El Guardià prosseguí les seves preguntes: —I dieu que s'ha	estimbat	, que ha pres mal, que està morint-se? Sí? On l'heu vist, doncs
Lau, cuitant a tapar-li la boca, tot i que la remor de l'aigua que s'	estimbava	pel fons de la canal ofegava les veus de manera que ningú a vint canes de
arribaren a pensar si els dos catalans, veient-se descoberts, s'haurien	estimbat	. Però una resta de cobejança els féu retirar els cavalls i romandre a
de la mullena. La terra trepidava sota llurs peus i el tro de l'aigua	estimbant	-se no deixava sentir cap veu humana. L'arc de Sant Martí es multiplicava
topada, la terra retrunyia amb gran estrèpit i grans bocins de rocam s'	estimbaven	penyes avall, esmicolant-se; després, d'uns amagatalls sortien uns
roques que troba al davant, però els genis servidors de la Terra cuiten a	estimbar	noves penyes que serveixen d'aturador a l'empenta de l'aigua. Llavors la
dels de l'altra part, i alguna vegada es defensaven d'ells	estimbant	grans penyes muntanya avall i després celebraven la seva victòria al
, distret, se'n refiés massa i, posant-se a la punta, ell i roca s'	estimbessin	per aquell abim, al fons del qual el rocam semblava un niu de puntes de
va creure que era una bona acció evitar aquell perill. Què li costava d'	estimbar	aquella pedra? No res. I, portat pels seus sentiments altruistes, amb

Pàgina 1 (de 9)

50 següents