Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

la bona Benita, havia mort, i a ells se'ls pogué veure durant molt temps,	estintolant	-se en llurs bastons, passar en els dies serens pel passeig a seure al
té uns divuit anys, d'aspecte diries que és un dels currotacos que s'	estintolen	rera les cadires pintades. Porta pantalons i casaca de seda i camisa de
inconsciència de Madame Poroi. Després de la maniobra, també com un simi,	estintola	les anques i un sol peu en el braç de fusta del balancí de la piragua i
amb les activitats curialesques, aquest fou el qui definitivament	estintolà	el país. A cada masia, a cada casal antic, les golfes encara estan
anys Maria Lluïsa començava a cansar-se de tot. El dia que Maria Lluïsa,	estintolant	la barbeta en la solapa de l'americana de Pat, va dir com la cosa més
Va acompanyar la seva mare a la cambra de dormir; ella tenia interès en	estintolar	-se contra el braç de Bobby; la seva memòria que s'anava enterbolint, feia
el cel va desaparèixer, el cap li tornà a afeixugar les espatlles. S'	estintolà	vacil·lant a la paret. —Ja en tenim prou! Cap a dormir! Es posà a caminar
seva bugada; ací una altra, desitjosa de treballar a l'aire lliure, ve a	estintolar	a la barana d'un terradet el seu tauló de planxar; allí una velleta surt
de la fi. El cor se'm glaçà, les cames se'm flectaren... i em vaig	estintolar	d'esma en un tocom. No sabia el que em passava. I la Munda, la criada,
gent, que es diria que dormissin, els uns jaguts, els altres incorporats,	estintolant	-se ells amb ells, tot esbalandrats i amb els membres en barreja. Tenien
i les hi va contreure i distendre tan poderosament que, sense quasi	estintolar	-se enlloc, d'una sola embranzida es llevà dempeus. Tot ell era valentia.
del seu cos feia trontollar la barana del balcó. Eugènia li permeté d'	estintolar	lleugerament el cap en el muscle d'ella; que romania callada, en
que les expansions d'ella anaven desvetllant-li. S'acontentà, però, amb	estintolar	-se en una taula rústega que ocupava el centre d'aquell recer poètic, i
ni què necessitava. Ambdós, l'un davant l'altra, acotaren el front; ell	estintolant	-se com embriac a la taula rústega, i ella confusa i més que mai
d'Innocenci. Quan la senyora Carme pogué trastejar poc o molt,	estintolant	-se en un bastó, el noi va seguir parlant-li d'Eugènia, la jove ideal que
molt servicial, s'ajupí per descalçar-la. Li agafà un peu i l'atragué,	estintolant	-lo en un dels seus genolls, mentre flectava l'altre en actitud devota.
de rojors estratificades. Innocenci donà uns passos i, d'esma, anà a	estintolar	-se a redós de la soca enorme. Al cap de poc —aneu a saber si era il·lusió
emporta qui sap a on... —Calleu, —féu ella amb una veueta esmorteïda,	estintolant	-se fort al meu braç per a no caure.— Calleu, per Déu, calleu. No
mans, per trobar un amagatall. Toco alguna cosa a la meva esquerra, m'hi	estintolo	, cedeix, gemego, la terra s'esberla, la pressió de l'aire em retruny a
en una xarpa. Avancem vers ell. Reconec Kat, Albert. Ens apilotem, ens	estintolem	els uns amb els altres, ens mirem. I altra vegada, i altra vegada,
ací! No puc pujar ni un graó més. Mare, mare! En Pau és ací! M'	estintolo	a la paret i estrenyo nerviosament el casc i el fusell. Els estrenyo tan
ja puc anar amunt i avall, i parlar i respondre sense por d'haver-me d'	estintolar	, de sobte, a la paret, perquè ara el món s'ha estovat com la goma i les
a les fosques. Claudi, dret, sense gosar asseure's en aquells bancs, s'	estintolà	a la porta bo i esperant. Un dels mossegues roncava en aquells bancs com
—Un any! —deia un altre, tot posant-se de puntetes, estirant el coll i	estintolant	-se amb els companys de davant. Però la barrera humana, encastada a la
mica l'estabilitat. Vaig acostar-me al brancal d'una porta i m'hi vaig	estintolar	. Al cap d'una estona em semblà que l'entresuor que m'havia envaït era
feia gelosia, i en Vadoret esgarrifat va obrir els ulls en la fosca i s'	estintolà	defallit a la paret i romangué estàtic escoltant l'oratge de la nit,
i canviava de positura. Deixava les cames penjant ran de l'aigua i	estintolava	la nuca en la roca que li feia de respatller. Las, decaigut, estava
i fent el bot, irritat amb les seves contradiccions íntimes. Va seure i s'	estintolà	en una soca de pi, aixafat pels dubtes. Llavors va imaginar-se una escena
en un temps, d'altres en un altre; i talment com en una gran ciutat adés	estintolen	una casa, adés una altra, així en aquest orbe de la terra adés és una,
despullats de visió, d'audició... Cuidaren venir en basca. S'hagueren d'	estintolar	l'un en l'altre i, així, d'esma, entre pampellugues, davallaren l'escala
Volgué caminar. Va aixecar-se amb fatic i no pogué donar un pas. S'	estintolà	al portal. Entrà de bell nou a dintre i es deixà caure damunt la palla,
sol i la barraca l'anguniejava. Va aixecar-se i amb penes es tenia dret.	Estintolant	-se per les parets se'n va sortir i encara així li pesava la soledat.
ball estava ple. Anava neguitós. Perdé els amics i va quedar-se sol. Va	estintolar	-se a una columna; una d'aquelles amples de l'arcada que dividia en tres
Mare de Déu, quina suor més freda! A l'últim intentà treure un peu i	estintolar	-se més avall, però la roca era tan cònica que no trobava suport enlloc.
de silenci, respongué secament: —Puja! El noi s'agafà a la cadena,	estintolà	els peus a la roca, i com si caminés a peu pla, amb una seguretat
hauria endevinat mai! L'home va romandre assegut mentre la dona s'	estintolava	a l'escriptori. Amb tot, la fredor i l'actitud mansoia del primer actor
musulmana havia ocupat tot l'espai. Unes seien per terra, altres s'	estintolaven	pels troncs dels arbres, la major part romanien dretes aguantant
i creixien per ci i per lla. Quan el moro negre va adonar-se de mi,	estintolà	la destral a terra i m'esguardà uns segons, després seguí tallant amb
El senyor Jaggers s'havia aixecat durant els preparatius de Joe i s'havia	estintolat	vora la porta. Sense palesar cap inclinació a entrar de bell nou, emeté
'm... Però, no: abans deixi'm comptar. —Faci, faci —digué la perfumista,	estintolant	-se sobre els armaris, amb les mans al darrera i embolcallant la seva
la complicitat dels feixismes, abandonant-los després de la guerra. S'	estintolen	ara en els Estats Units i es disposen a fer tots els papers de l'auca per
escriptors, com les febles eures, necessitaran sempre un arbre o altre on	estintolar	-se; però entenc que l'aspiració dels artistes forts no ha de consistir a
En Toni, per veure de descobrir una sortida, s'agenollà damunt l'herba i,	estintolant	-se amb les mans a terra, s'ajupí per veure si, entre l'aigua i el
poesia entendrí els esposos enmig de la prosaica confusió de l'estatge. S'	estintolaren	l'un amb l'altre drets darrera els vidres dels porticons. I així seguiren
tenia una expressió adolorida però no aterrida. Auxiliava la seva filla	estintolant	-li el front amb una mà i dient-li mots encoratjadors i tendres, impotent
aprendre de caminar una segona vegada. Anava de moble en moble, o bé	estintolant	-se per les parets, amb una inseguretat que posava l'ai al cor dels qui la
el sentia tremolar perquè feia vibrar la taula on ella també s'havia	estintolat	. —Més que anèmica. —Jo només li he vist un lleu palpi... —És el cor
Prim —que coneix el país— sol dir que hi ha ratxes a les quals hom es pot	estintolar	com a una paret. El poble està admirablement col·locat per a defensar-se:
Com que el queixal resistia, el facultatiu hagué de reforçar-se	estintolant	el peu sobre el bordó del banc que servia de seient. A la fi, però, foren
veient el cartó i els colors sobre la cadira. —Bah! —digué en Canals,	estintolant	la pintura de cara a la paret—. No heu tingut bon dia, és clar. —Sí

Pàgina 1 (de 4)

50 següents