×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb estirada |
Freqüència total: 246 |
CTILC1 |
| on hi ha clavat el cartell que prohibeix de fumar. L'arrenca amb una | estirada | , el fa bocinets que es desa a la butxaca i després mira al seu entorn, | | mirant amb desconfiança a l'entorn. Es revé tot seguit i obre d'una | estirada | , ferma i decidida. La Merceneta surt del passadís i d'un salt es planta | | el melic del néixer i m'estiressin tota jo pel melic i amb aquella | estirada | fugís tot: els ulls i les mans i les ungles i els peus i el cor amb el | | del melic que havien fet assecar lligant-lo. I al voltant d'aquesta | estirada | que se me'n duia, hi havia un núvol de plomes de colom, flonjo, perquè | | orella, una mica massa fort i tot. —Tu has escrit això? —Sí, senyor. | Estirada | d'orella. —D'on ho has copiat? —D'enlloc. És pensat meu. Estirada més | | . Estirada d'orella. —D'on ho has copiat? —D'enlloc. És pensat meu. | Estirada | més forta. —No diguis mentides. D'on ho has tret? Indignació meva. D'una | | A veure si no és més lògic acceptar tot simplement que sempre que l' | estirada | és més gran que la resistència la gambera es trenca. Einstein. | | i dels dimonis. Per a vosaltres, quan es trenca la gambera és perquè l' | estirada | és més gran que la resistència, i afegiu que sempre que això | | les illes, clivellant encara més aquell maltractat cos social, desfet a | estirades | abans que tingués prou solidesa per a resistir qualsevol tensió per | | de la ciència, però que precisament per això li hauria suposat una dura | estirada | quan haguessin arribat a la pinta els nusos històrics de les | | canviaren les coses. La Nieves n'anava a complir quinze, i després d'una | estirada | tremenda (—Se la veu créixer de dia en dia! —deia tothom, meravellat) | | la mamà Rodés, a punt de plorar d'enveja pensant en les doloroses | estirades | qu'ella havía de sofrir diariament, quan la pentinadora li subgectava les | | vituperis a la pobre Ketty, que dolguda dels séus pessics, de les | estirades | de cabells i de les coses que li posava o prenía del plat, esclatava en | | aquesta al costat del portal del campament. En cas de perill, hom dóna | estirada | a la soca de l'arbre i, així, la brancada entra dins la porta i | | el piroguer renegaire de les arracades. Ell dirigí a grans crits les | estirades | de la gent. Un cop l'hipopòtam va ésser a la platja, ens vingué, amb un | | la faldilla i fent un salt per sobre com si saltés a corda, i amb una | estirada | més i amb una rialla més, s'agafà per la banda de baix la camisa fins | | la terrible bèstia del coll de la seva víctima. Galledes d'aigua, petacs, | estirades | , compressions violentes de la nou del coll i d'altres òrgans delicats, | | rodar entre els dits d'Arnau els botons de la combinació literal. Una | estirada | molt lleu, i la porta de la caixa va obrir-se. Sense pensar-s'hi, | | és més aviat per sentir-se protegida contra una topada del vehicle o una | estirada | de moneder, que no pas per temor als mals esperits. Sovint veiem persones | | cua, respostejats per renys, malaïtsigues, mots coents, puntades de peu i | estirades | de braç, a fi de posar la víctima més enllà de tota possibilitat de | | no solament perquè eren els darrers, sinó perquè havien de suportar | estirades | de cua i girades d'orelles, que els feien grinyolar, i fregadissa de | | ja feia sis o set anys que l'esperava al cel, li va dar la mà i d'una | estirada | se'l va endur a dintre. La capella del cementiri La feina s'havia anat | | El senyor Cambó esquiva les al·lusions polítiques amb les seves | estirades | de coll tan populars. Passem amb això Guadalajara. Les esteses dels camps | | arrencà en uns plors esgarrifosos, acompanyats d'unes melodramàtiques | estirades | als cabells, —als postissos—. Ingrat, infame, sapastre, beduí! Sortir-li | | Tomàs de Bajalta que s'ho prenia cerimoniosament, de què que no cau amb l' | estirada | que li clavà la Júlia Pons, l'endiastrada esposa de l'arquitecte de | | la pell no volia seguir tallava les orelles ran del cap i amb una bona | estirada | la feia baixar fins a les dents. Després la penjava, perquè s'assequés, | | que reien. Un d'ells va agafar la faixa per l'extrem que penjava i d'una | estirada | li féu donar una volta a sobre d'ell mateix. Va caure i en aquell maldar | | gosa obrir boca; la dona grossa l'agafa i el sacseja bruscament i d'una | estirada | li descorre avall la "cremallera" del jersei. L'home, si bé és | | —em contestà—. Aquest home es mereixeria que li arranqués la barba d'una | estirada | . I no s'escau que em rebaixi enfrontant-m'hi. No hi ha altra alternativa | | a res? Au, vés-hi, Peret. I quan els trobis, els dónes una bona | estirada | d'orelles, a veure si els passa la son. —Té, Peret —féu l'àvia: | | I Agustí Assens, amb la mà als cabells, una brevíssima estossegada, una | estirada | al gec, avançà el mentó com si hi dugués perilla i enfocà el passadís | | era germà del seu cosí i no de Franklin. Darrerament havia fet una gran | estirada | i criat una profunda veu de baix que revertia a tonalitats infantils en | | genolls, el pit; alçà les natges; abaixà els colzes; i la voluptat de l' | estirada | li féu punyent la dolçor de la carn. A l'Hostal de Munic, vora les dues, | | del motor i l'embragatge. Tanmateix, era tan fàcil d'equivocar-se amb una | estirada | accidental! Txossep gairebé corria entre els rails, topant-hi sovint, | | ràpid, diria's desesperat, portà la mà dreta al butxacó de l'anca i clavà | estirada | . No fou pas un revòlver l'objecte arrabassat —Aspriu ho temia—, sinó un | | de les barjaules vagabundes, fets a cau d'orella i seguits d'una suau | estiradeta | de braç, refermadora de l'encís. "Pobres desgraciades, com eren de | | Durant l'àpat es dignava ponderar la sabor d'una menja, pegar una | estiradeta | als rulls de la menuda, preguntar per la salut d'una persona ja | | i utilitza, com a peces d'una ciència exacta, la moixaina, el reny, l' | estirada | de musells, el picar d'ulls, el donar copets, el preguntar, | | La Petúnia aprova, subratllant les seves aprovacions amb unes | estirades | de cap que recorden les de les gallines quan van a picar un cuc. "—El | | braços que el retenien, reculà cap dins del cementiri i, resistint a les | estirades | dels que, endevinant-li els intents, volien estalviar-li la crueltat de | | —però simplificat per pronunciar-lo tot d'una peça—, ha donat tal | estirada | que, als tretze anys, talment apar un gànguil i amenaça amb | | sols de tant en tant —perquè les víctimes s'escapolien tant com podien d' | estirades | de cabells i de clatellots— a la canalla, i davant el tros de lluna del | | no podia traure les paraules senceres; mes, substituint-les per senyes o | estirades | , se n'enrossegà cap a les barraques als veïns més propers del carrer | | i un torrent de llum agra m'entra pels ulls. Després s'acosta, dóna una | estirada | a la gira del llit i diu, cridant com un energumen: —Això s'ha d'acabar... | | i tot d'una, en una de les doloroses arrencades de la senyora, una | estirada | de braç donada inconscientment, el bisonyé que el doctor Rull portava | | vida. Sense més ni més, s'anà acostant al prestatge. Li calgué una mica d' | estirada | , amb cruixits del braç, per abastar el rengle de dalt. Amb la fresca | | de pressa. Clavava l'agulla amb una gran seguretat i donava brusques | estirades | al fil. De tant en tant agafava la roba que lliscava cap a terra i amb un | | les fulles, descalçava tot el peu de la planta i l'arrencava amb una | estirada | seca—. S'ha de treballar amb el cap, minyó, que per això el tenim. | | Aquestes delicades persones tracten, d'entrada, d'extirpar-los amb | estirades | brusques; però, com que sovint l'operació no és eficient, se'ls pinten | | de cargolament sobre ella mateixa, que li permetrà d'aguantar millor les | estirades | que li seran produïdes en filar-la, i pren el nom de metxa. |
|